La sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans Djeri contra Letònia i el llarg hivern català – Benet Salellas

Autor: Adrian Grycuk. Font: Wikimedia Commons

I. El 18 de juliol de 2024 el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) feia pública la sentència Djeri i altres contra Letònia, en què resolia descartar la vulneració del dret a la igualtat (art. 14 del Conveni Europeu de Drets Humans, CEDH) en relació amb el dret a l’educació (art. 2 Protocol 1 CEDH) que plantejaven un grup de famílies russòfones contra la llei de 2018, que modificava el sistema educatiu per unificar l’educació preescolar i fer del letó la llengua vehicular majoritària d’aquest cicle educatiu.[i] Aquesta decisió d’Estrasburg culminava una anàlisi gradual que ha anat fent el TEDH sobre el sistema educatiu letó, en què ha tingut l’oportunitat de validar (i, per tant, d’excloure vulneracions de drets del CEDH) la unificació i letonització progressiva del sistema educatiu, primer quant a les escoles públiques (STEDH Valiullina i altres contra Letònia, de 14 de setembre de 2023) i després quant a les escoles privades (STEDH Dzibuti i altres contra Letònia, de 16 de novembre de 2023).Llegeix més »

Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 82, amb una secció monogràfica sobre llenguatge planer i comunicació clara

Logotip Revista Llengua i DretL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest desembre el número 82 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), que contindrà una secció monogràfica sobre llenguatge planer i comunicació clara, amb una introducció i set articles acadèmics. El número també inclourà quatre articles més a la secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic; un article a la secció d’Estudis sobre dret lingüístic; un article a la secció d’Estudis sobre política lingüística i sociolingüística; cinc notes; les habituals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris, i dues recensions.Llegeix més »

Resum de la jornada “Del llenguatge planer cap a la comunicació clara en l’àmbit de l’Administració pública” – Anna Arnall

El 27 de setembre passat va tenir lloc la jornada “Del llenguatge planer cap a la comunicació clara en l’àmbit de l’Administració pública”, que va organitzar la Revista de Llengua i Dret a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i que podeu recuperar al canal de YouTube de l’Escola.

La comunicació clara és la nova denominació utilitzada per fer referència al moviment internacional nascut els anys 70 que té com a objectiu principal impulsar el dret a comprendre documents. La comunicació clara pren una rellevància especial en l’àmbit de l’Administració pública i en les comunicacions que aquesta adreça a la ciutadania, perquè afavoreix tant el compliment dels drets i deures que afecten la ciutadania com la facilitat a l’hora de fer tràmits administratius.

Llegeix més »

La comunicació clara no s’improvisa: la norma UNE-ISO 24495-1 en català – Anna Llobet Solé

Font: Termcat

Sovint una persona que llegeix per primera vegada un document legal té dificultat per saber quina part conté la informació que realment l’afecta i com l’ha d’interpretar. Això implica que el document redactat no compleix la seva funció, ja que el destinatari no pot utilitzar la informació rebuda sense ajuda professional. Tanmateix, pot ser que aquest text “enrevessat” hagi estat redactat amb la millor de les intencions perquè sigui clar i senzill. I és que la claredat i la simplicitat són subjectives; per això convé que no s’improvisin ni es donin per descomptades en un text.Llegeix més »

Obtenir el C1 de valencià, tràmit ràpid i sense haver de demostrar-ne el coneixement – Alfons Esteve i Alícia Martí-Climent

diploma
Autora: Tara Winstead. Font: píxels.com

Fa poc el PP i Vox van aprovar en les Corts Valencianes una llei d’educació a la seua mida, anomenada significativament “de llibertat educativa”: la Llei 1/2024, de 27 de juny, per la qual es regula la llibertat educativa. Amb aquesta llei es posa a votació en cada centre la llengua de la docència i s’estableix indissimuladament l’objectiu de restringir al màxim l’ensenyament de la llengua pròpia. I una de les mesures estel·lars que inclou és la concessió del nivell C1 de valencià a tot l’alumnat que en aquesta matèria haja obtingut una nota igual o superior a un 7 en els cursos de batxillerat o en les proves d’accés a la universitat (article 16.2 de la Llei). Doncs ara aquesta mesura s’ha fet efectiva mitjançant una Resolució de 26 de setembre de 2024, de la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació i, a més, amb caràcter retroactiu des del curs 2009-2010 (disposició transitòria tercera de la Llei).

Aquesta decisió, com moltes altres de la llei, no té la més mínima justificació ni en el preàmbul ni en l’articulat. De fet, en el preàmbul ni s’esmenta el motiu d’aquest reconeixement. Només justifiquen, en la disposició transitòria tercera, el moment des que es fa el reconeixement i que fixen “a partir de l’ordenació acadèmica establerta en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació”.

Llegeix més »