Ja arriba l’agost i, com és habitual, al blog de la Revista de Llengua i Dret farem vacances. És moment, doncs, de mirar enrere i fer balanç del primer semestre (i escaig) del 2024. Començarem per una notícia recent: la publicació del número 81 de la Revista, amb una secció monogràfica sobre mobilitats i llengües minoritzades i amb articles, notes, cròniques de legislació i recensions molt interessants. Us el recomanem!
Com ja s’apunta des de la Crònica legislativa de les Illes Balears del segon semestre de 2021, d’uns anys ençà s’ha activat la via judicial per exigir que els centres de les Balears imparteixin el 25 % de les matèries en castellà en l’ensenyament no universitari. Aquesta iniciativa s’enceta, en un primer moment, a partir d’una campanya de l’associació de professors PLIS Educación i Societat Civil Balear en la qual s’assegura que a les Illes “la immersió obligatòria en català no només és un abús de poder, sinó un despropòsit pedagògic”. Així mateix, es manifesta que el model del 25 % d’ensenyament en castellà, establert per les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i confirmat pel Tribunal Suprem,[i] és extrapolable a tots els territoris de l’Estat amb llengua pròpia oficial. Per això, s’anima i es dona suport a les famílies perquè exigeixin a l’Administració educativa que compleixi també a les Illes Balears amb aquell mínim de les assignatures en castellà, incloent-hi matèries troncals. En paral·lel, i per la via política, durant la tramitació del Projecte de llei d’educació els grups parlamentaris de l’oposició introdueixen en el debat, sense èxit, la qüestió de la lliure elecció de llengua per part de les famílies i l’exigència que la norma garanteixi un percentatge mínim de càrrega lectiva en castellà, apel·lant també a la jurisprudència del Tribunal Suprem.
Més de vint anys després de l’aprovació de la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, de 16 de desembre de 1999, el dia 25 d’abril de 2024 es va aprovar la Llei de la llengua pròpia i oficial al Consell General d’Andorra per una majoria molt àmplia: 25 vots a favor i 3 en contra. El Projecte de llei va entrar a tràmit parlamentari el mes de setembre passat i el procés de negociació s’ha allargat més del que és habitual. Normalment, dura uns quatre mesos i en aquest cas s’ha dilatat fins a nou mesos. El fet és que en un inici les diferents formacions tenien punts de vista molt allunyats i s’ha hagut de treballar per trobar un consens.[i] Per tant, podem dir que aquesta Llei és una fita important i ambiciosa.Llegeix més »
L’ús de més d’una llengua per part de les persones ha fascinat des de sempre i s’ha vist com una benedicció o un càstig. No ens ha d’estranyar que sigui així, perquè la facultat del llenguatge ens fa vertaderament humans i ens serveix per fer coses amb les llengües: estimar-nos, fer-nos mal, dir-nos coses boniques o no tan boniques… La mateixa història de Babel explica com les diferents llengües van ser un càstig diví que, malgrat tot, hem superat perquè la majoria de persones del planeta fem servir més d’una llengua en el nostre dia a dia. Els lingüistes i sociolingüistes s’han interessat per aquest tema i han constituït disciplines acadèmiques al voltant de l’estudi dels usos multilingües de les persones. Ens podem preguntar per què s’estudien tant els usos multilingües que fem les persones. No seria més apropiat estudiar, com a fenomen estrany, l’ús de només una sola llengua? El motiu rau segurament en el fet que els estats nació van promoure, en general, una sola llengua com a oficial, que va ser la seleccionada com a llengua de prestigi i d’ascens social, i això va arraconar altres llengües, que van entrar en processos de minorització o fins i tot de desaparició.Llegeix més »
Com ja s’apunta en la crònica legislativa del primer semestre de 2023, el canvi de cicle polític a les Illes Balears, amb nova majoria conservadora al Parlament i el pacte de govern entre el Partit Popular i Vox, afecta de ple la situació legal del català. No debades, l’acord de governabilitat apunta a un replantejament de la política lingüística desenvolupada a les dues darreres legislatures i fixa uns principis programàtics encaminats a minvar la presència del català en les institucions, en les relacions dels ciutadans amb l’Administració pública i en l’àmbit de l’ensenyament.Llegeix més »
