Marxem de vacances!

Autobús de joguina carregat amb maletes a sobre la sorra de la platja
Font: Pexels. Autoria: Nubia Navarro

Un any més, el blog se’n va de vacances. Abans, però, volem aprofitar per fer un balanç de fets rellevants ocorreguts els primers set mesos del 2023. Podem destacar el relleu en la coordinació del blog, en què Helena Torres Purroy ha recollit el testimoni d’Agustí Pou (si us va passar per alt, us convidem a recuperar la nota de comiat d’Agustí, dins d’una ressenya publicada el 9 de febrer); la fi del procés de renovació del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, que ja vàrem anunciar l’any passat, amb noves incorporacions a les tres seccions; la publicació del número 79 de l’RLD, amb una secció monogràfica sobre llengües, administració electrònica i tecnologies del llenguatge que està tenint molt bona acollida entre el públic, i, finalment, el fet que el 2023 la revista compleix 40 anys i que ho celebrarem el 22 de setembre, en el marc de la jornada “Les mobilitats com a repte per a la sostenibilitat de les llengües minoritzades” (trobareu el programa i l’enllaç d’inscripció en l’apunt de la setmana passada: no us la podeu perdre!).Llegeix més »

El blog se’n va de vacances!

A punt d’endinsar-nos en el mes d’agost, el blog s’atura temporalment en un any 2022 marcat pel relleu en la direcció de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, amb el nomenament d’Avel·lí Flors Mas com a nou director. Un canvi que coincideix amb un procés de renovació en curs del Consell de Redacció de la Revista. El 2022 es compleixen, també, deu anys de la posada en marxa de l’edició exclusivament digital i en accés obert (open access) de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law. Aquest fet va permetre augmentar-ne la difusió i incrementar la presència de la Revista als repositoris i a les bases de dades nacionals i internacionals.

Des de començament d’any hem seguit publicant els apunts amb la periodicitat setmanal prevista, cosa que ens ha permès arribar a l’estiu amb 27 col·laboracions publicades. Pel que fa al nombre de visites, hem tingut 15.129 visites úniques amb un total de 22.048 visualitzacions, de les quals un 21,3% provenen de l’estranger, xifra que augmenta de forma progressiva respecte als anys anteriors. S’han publicat articles d’opinió i notícies rellevants dels àmbits temàtics de la Revista: el llenguatge administratiu i jurídic, el dret lingüístic i la política lingüística i la sociolingüística, sempre amb l’afany d’ajudar a reflexionar sobre qüestions d’actualitat, en alguns casos conflictives, que ens preocupen i fer-ne transferència a la societat i als nostres lectors. Hem de destacar la sèrie d’apunts sobre la nova legislació de la comunicació audiovisual i la llengua; el debat sobre llengua i gènere; els models lingüístics educatius de diferents comunitats autònomes i la defensa del model lingüístic de l’escola catalana, etc.

El blog de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law se’n va de vacances fins al 15 de setembre, quan tornarem amb les forces recuperades per seguir fidels a la cita de cada dijous amb els nostres lectors. Esperem que gaudiu del descans estival i que, si teniu l’oportunitat, llegiu, comenteu o simplement rellegiu alguns dels apunts publicats a l’RLD blog.

Bones vacances!

Bibliografia i recursos sobre el llenguatge jurídic català: d’on venim i cap a on anem? – Anna Arnall Duch

Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, que enguany el sector del llibre i el Gremi de Floristes han proposat traslladar al 23 de juliol per evitar els efectes de la COVID-19, el Blog de Llengua i Dret ofereix un apunt que aborda la bibliografia del llenguatge jurídic català amb l’objectiu de difondre recursos d’interès sobre aquest tecnolecte i alhora reflexionar sobre la trajectòria i les perspectives de futur en aquest camp.

 

“Ens n’adonem quan arriben als nostres despatxos documents redactats
en altres països europeus. En els dits documents sembla que hom cerqui la claredat
per mitjà de la senzillesa. A casa nostra, en general, s’utilitza encara una prosa
feixuga i entortolligada, reminiscència del segle dinovè.”

Fragment de la presentació de 50 documents jurídics en català (1976),
del Seminari de Documentació Jurídica en Català
del Col·legi d’Advocats de Barcelona

Una de les primeres publicacions en abordar el llenguatge jurídic català (modern) és 50 documents jurídics en català. En la presentació els autors ja deixen palesa la voluntat —valenta, perquè aleshores el castellà era la llengua predominant en l’àmbit jurídic— de no només emprar el català, sinó també de modernitzar-lo. L’obra es va publicar el 1976 de la mà del Seminari de Documentació Jurídica en Català del Col·legi d’Advocats de Barcelona, un seminari constituït en ple franquisme per un grup d’advocats militants de la llengua entre els quals Josep L. Sagarra i Osvald Cardona.Llegeix més »

Serveis públics digitals: un català planer per a l’era d’internet? – Josep Maria Flores i Ester Manzano

Entre el 1981 i el 2001 es va dur a terme a la Generalitat de Catalunya una tasca, liderada primer per la Coordinadora de Llenguatge Administratiu i després per la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu, de fixació d’un model de llenguatge administratiu i jurídic català modern. El punt de partida era un llenguatge administratiu en castellà, amb un estil abarrocat i una concepció de la relació entre ciutadania i Administració pròpia d’un govern autoritari. Per superar-lo es van buscar referents en documents de la República i fins i tot medievals i en les solucions d’altres llengües romàniques, i es van posar al dia. El resultat va ser el llenguatge net, respectuós i tècnic que les darreres dècades ha anat omplint els arxivadors de les nostres institucions.

Ha plogut molt des d’aleshores, en uns anys que han presenciat la revolució d’internet, el qual, entre moltes altres coses, ens ha portat noves maneres de comunicar-nos i, de retruc, de llegir i entendre el món. Ens arriba molta més informació, i som capaços de captar-ne molta més alhora, sempre que estigui simplificada; els llargs paràgrafs cedeixen terreny a les frases breus introduïdes per boletes i enriquides amb negretes, cursives, subratllats i altres recursos gràfics perquè el lector o lectora capti al primer segon l’essència del missatge i s’entretingui després amb els detalls només si hi té un especial interès. I el text esdevé subsidiari del multimèdia, això sí, els vídeos no han de depassar el parell de minuts, perquè, si no, el nostre interès decau ràpidament. Agradarà o no, però és el nou món que ha vingut per quedar-se a la nostra butxaca, per ara en forma de telèfon mòbil, en què cada hora som fervents usuaris de serveis digitals hipersimplificats de primera línia que ens permeten comprar un llibre amb un sol clic. I aquest és el nivell de servei a què la nostra ciutadania s’ha acostumat i amb el qual mesurarà els serveis digitals que des de l’Administració li oferim.Llegeix més »