La modernització de la terminologia en el Codi civil – Margarida Sanjaume i Joan Fibla

Les lleis que integren el Codi civil català —sis fins ara, sense comptar-hi les lleis de modificació posteriors— conformen un conjunt legislatiu amb unes característiques pròpies de redacció, d’estil, d’estructura i de terminologia que el diferencien de la resta de textos normatius. Tot i així, els textos de les lleis del Codi civil segueixen, com la resta de lleis de Catalunya, els principis generals de la tècnica normativa, és a dir, la claredat en la redacció, la precisió en el llenguatge, la concisió del text, la formalitat de la llengua, la neutralitat semàntica i també lèxica, i la tria de formes lingüístiques genuïnes.

Els mateixos preàmbuls de les lleis del Codi civil sovint fan referència als esforços perquè la redacció dels preceptes sigui clara, precisa i entenedora, i alhora amb un estil modern de llenguatge.

Read More »

Bibliografia i recursos sobre el llenguatge jurídic català: d’on venim i cap a on anem? – Anna Arnall Duch

Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, que enguany el sector del llibre i el Gremi de Floristes han proposat traslladar al 23 de juliol per evitar els efectes de la COVID-19, el Blog de Llengua i Dret ofereix un apunt que aborda la bibliografia del llenguatge jurídic català amb l’objectiu de difondre recursos d’interès sobre aquest tecnolecte i alhora reflexionar sobre la trajectòria i les perspectives de futur en aquest camp.

 

“Ens n’adonem quan arriben als nostres despatxos documents redactats
en altres països europeus. En els dits documents sembla que hom cerqui la claredat
per mitjà de la senzillesa. A casa nostra, en general, s’utilitza encara una prosa
feixuga i entortolligada, reminiscència del segle dinovè.”

Fragment de la presentació de 50 documents jurídics en català (1976),
del Seminari de Documentació Jurídica en Català
del Col·legi d’Advocats de Barcelona

Una de les primeres publicacions en abordar el llenguatge jurídic català (modern) és 50 documents jurídics en català. En la presentació els autors ja deixen palesa la voluntat —valenta, perquè aleshores el castellà era la llengua predominant en l’àmbit jurídic— de no només emprar el català, sinó també de modernitzar-lo. L’obra es va publicar el 1976 de la mà del Seminari de Documentació Jurídica en Català del Col·legi d’Advocats de Barcelona, un seminari constituït en ple franquisme per un grup d’advocats militants de la llengua entre els quals Josep L. Sagarra i Osvald Cardona.Read More »

Serveis públics digitals: un català planer per a l’era d’internet? – Josep Maria Flores i Ester Manzano

Entre el 1981 i el 2001 es va dur a terme a la Generalitat de Catalunya una tasca, liderada primer per la Coordinadora de Llenguatge Administratiu i després per la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu, de fixació d’un model de llenguatge administratiu i jurídic català modern. El punt de partida era un llenguatge administratiu en castellà, amb un estil abarrocat i una concepció de la relació entre ciutadania i Administració pròpia d’un govern autoritari. Per superar-lo es van buscar referents en documents de la República i fins i tot medievals i en les solucions d’altres llengües romàniques, i es van posar al dia. El resultat va ser el llenguatge net, respectuós i tècnic que les darreres dècades ha anat omplint els arxivadors de les nostres institucions.

Ha plogut molt des d’aleshores, en uns anys que han presenciat la revolució d’internet, el qual, entre moltes altres coses, ens ha portat noves maneres de comunicar-nos i, de retruc, de llegir i entendre el món. Ens arriba molta més informació, i som capaços de captar-ne molta més alhora, sempre que estigui simplificada; els llargs paràgrafs cedeixen terreny a les frases breus introduïdes per boletes i enriquides amb negretes, cursives, subratllats i altres recursos gràfics perquè el lector o lectora capti al primer segon l’essència del missatge i s’entretingui després amb els detalls només si hi té un especial interès. I el text esdevé subsidiari del multimèdia, això sí, els vídeos no han de depassar el parell de minuts, perquè, si no, el nostre interès decau ràpidament. Agradarà o no, però és el nou món que ha vingut per quedar-se a la nostra butxaca, per ara en forma de telèfon mòbil, en què cada hora som fervents usuaris de serveis digitals hipersimplificats de primera línia que ens permeten comprar un llibre amb un sol clic. I aquest és el nivell de servei a què la nostra ciutadania s’ha acostumat i amb el qual mesurarà els serveis digitals que des de l’Administració li oferim.Read More »

La creación terminológica en el subdominio jurídico de la criminalidad organizada en español – Encarnación Tabares y Dunia Hourani

(Este apunte se basa en el artículo publicado por las autoras con el mismo título en la Revista de Llengua i Dret núm. 70, pág. 133-151)

A pesar de la gran actualidad que han adquirido las formas de delincuencia organizada en los medios de comunicación y de su importancia en la actividad normativa de los organismos internacionales y suprarregionales, lo cierto es que, hasta no hace mucho tiempo, este fenómeno no había recibido un tratamiento jurídico-penal sistemático. Los motivos que se han esgrimido para ello son, por un lado, que el término no es originariamente una construcción de la ciencia jurídica, sino que procede de los discursos políticos y de la prensa; y, por otro, que no ha habido consenso entre los juristas sobre lo que debe entenderse como criminalidad organizada, esto es, cuáles han de ser sus rasgos definitorios o qué figuras delictivas pueden subsumirse bajo el concepto (p. 135).

Desde el punto de vista terminológico, este subdominio jurídico-penal se muestra como un campo extraordinariamente fructífero pero también muy complejo. Esta puede ser una de las causas por las que, hasta ahora, prácticamente no haya trabajos que aborden su terminología.[i] Es más, por los datos de que disponemos, creemos que este estudio es el único que, hasta el momento, ha tomado en consideración no solo la cuestión de los términos en competencia y la creación de nuevas unidades, sino también la variación del léxico especializado en todo el ámbito jurídico hispánico por lo que a la delincuencia organizada se refiere.Read More »

L’ús del llenguatge jurídic per part dels mitjans de comunicació: com pot afectar el dret a la presumpció d’innocència – Glòria Martínez Massot

GRA005. VALENCIA, 03/02/2016.- El portavoz del PP en el Ayuntamiento de Valencia hasta la semana pasada, Alfonso Novo, a su llegada a la Ciudad de la Justicia donde declara como investigado (imputado) ante el juez que instruye el caso Imelsa por un presunto delito de blanqueo de capitales. EFE/Kai Försterling 4651#Agencia EFE

Els mitjans de comunicació són els intermediaris entre els esdeveniments judicials i l’opinió pública i, en conseqüència, es pot dir que són imprescindibles perquè es pugui considerar que una societat és democràtica. Aquesta importància és la que justifica la preferència en l’exercici del dret a informar que ha reconegut el Tribunal Constitucional als professionals de la informació i, a més, l’especial responsabilitat que se’ls exigeix en aquells casos en què es poden afectar els drets fonamentals de les persones sobre les quals informen.

La Comissió de la modernització del llenguatge jurídic, en el seu informe de setembre de 2011, va ressaltar, d’una banda, que els professionals de la comunicació han d’assumir un paper de traducció i d’explicació del llenguatge utilitzat pels professionals del dret i, de l’altra, que es requereix que actuïn amb una major diligència en cas d’informar sobre processos penals, ja que en aquests es pot veure afectat el dret a la presumpció d’innocència. A més, la Comissió també va dir que, per a la valoració i el coneixement de l’Administració de Justícia per part de l’opinió pública, és essencial la correcta utilització del llenguatge jurídic als mitjans de comunicació.Read More »