Transllenguar: tornem cap al plurilingüisme? – Llorenç Comajoan-Colomé

Un nen que està pintant un plat de paper
Font: Unsplash. Autoria: Colin Czerwinsk

L’ús de més d’una llengua per part de les persones ha fascinat des de sempre i s’ha vist com una benedicció o un càstig. No ens ha d’estranyar que sigui així, perquè la facultat del llenguatge ens fa vertaderament humans i ens serveix per fer coses amb les llengües: estimar-nos, fer-nos mal, dir-nos coses boniques o no tan boniques… La mateixa història de Babel explica com les diferents llengües van ser un càstig diví que, malgrat tot, hem superat perquè la majoria de persones del planeta fem servir més d’una llengua en el nostre dia a dia. Els lingüistes i sociolingüistes s’han interessat per aquest tema i han constituït disciplines acadèmiques al voltant de l’estudi dels usos multilingües de les persones. Ens podem preguntar per què s’estudien tant els usos multilingües que fem les persones. No seria més apropiat estudiar, com a fenomen estrany, l’ús de només una sola llengua? El motiu rau segurament en el fet que els estats nació van promoure, en general, una sola llengua com a oficial, que va ser la seleccionada com a llengua de prestigi i d’ascens social, i això va arraconar altres llengües, que van entrar en processos de minorització o fins i tot de desaparició.Llegeix més »

Un punt de trobada fructífer per a un ecosistema viu. Crònica de la Jornada de Sociolingüística Basca celebrada a Gasteiz el 23 d’abril de 2024 – Asier Basurto Arruti

Foto jornada sociolingüística Basca 2024
Font: Soziolinguistika Klusterra

La Jornada de Sociolingüística Basca de 2024, celebrada a Vitòria-Gasteiz el passat 23 d’abril, es va plantejar prenent com a referència l’ecosistema sociolingüístic basc. Aquesta cita és el punt de trobada de les persones i agents que aporten coneixement sociolingüístic al procés de revitalització del basc: investigadors, investigadores, tècnics, tècniques, responsables polítics, activistes, professors, professores… El programa del dia barrejava temes i formats diversos, amb l’objectiu de generar recursos per avançar en la reflexió, i donant importància a la interacció entre els participants.

Llegeix més »

Ekosistema biziaren topagune emankorra. 2024ko apirilaren 23an Gasteizen egindako Euskal Soziolinguistika Jardunaldiaren kronika – Asier Basurto Arruti

Font: Soziolinguistika Klusterra

Euskal soziolinguistikaren ekosistema erreferentziatzat hartuta planteatu zen 2024ko Euskal Soziolinguistika Jardunaldia, Gasteizen egin zena pasa den apirilaren 23an. Euskararen biziberritze prozesua ezagutza soziolinguistikoz hornitzen duten pertsona eta eragileen topagunea da zita hau: ikerlariak, teknikariak, arduradun politikoak, aktibistak, irakasleak… Askotariko gaiak eta formatuak nahastu ziren egun osoko egitarauan; hausnarketatik aurrera egiteko baliabideak ateratzea bilatuaz eta parte hartzaileen arteko elkarrekintzari garrantzia emanaz, beti ere.

Llegeix més »

Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 81, amb una secció monogràfica sobre mobilitats i llengües minoritzades

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà el pròxim mes de juny el número 81 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), que contindrà una secció monogràfica sobre les mobilitats com a repte per a la sostenibilitat de les llengües minoritzades, amb una introducció i quatre articles. El número també inclourà tres articles més a la secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic; un article a la secció d’Estudis sobre dret lingüístic; tres articles a la secció d’Estudis sobre política lingüística i sociolingüística; tres notes; les habituals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris, i dues recensions finals.

Llegeix més »

Las consecuencias de la confusa doctrina constitucional sobre el “equilibrio inexcusable” entre las lenguas oficiales: a propósito de la STC 85/2023, de 5 de julio – Xabier Arzoz Santisteban

Autor: Josu Chavarri, Irekia-Gobierno Abierto; Font: Wikimedia Commons

En la STC 85/2023, de 5 de julio, el Tribunal Constitucional declaró inconstitucional y nulo el inciso del artículo 6.2 de la Ley del Parlamento Vasco 2/2016, de 7 de abril, de Instituciones Locales de Euskadi que facultaba a las entidades locales para acordar el uso institucional interno del euskera “siempre que no se lesionen los derechos de ningún miembro de la entidad local que pueda alegar válidamente el desconocimiento del euskera”. El precepto se aplicaba en el ámbito interno de las entidades locales (concretamente a la redacción en euskera de las convocatorias, órdenes del día, mociones, votos particulares, propuestas de acuerdo, dictámenes de las comisiones informativas, acuerdos y actas de los órganos de las entidades locales) y solo a los miembros de la entidad local, no a los vecinos o particulares en general.Llegeix més »