La legislatura actual de les Corts Generals (la XV) va començar amb la incorporació de l’ús de la llengua catalana i d’altres llengües oficials diferents del castellà al Congrés dels Diputats. El debat previ a la reforma del reglament també es va poder fer en aquestes llengües gràcies a la interpretació favorable de la presidenta de la cambra, que exercia la funció de suplència reglamentària.
Vist amb perspectiva històrica, es tracta d’un canvi molt substancial en els usos lingüístics del treball parlamentari. Cal fer notar que l’ús del català al Congrés dels Diputats és més ampli que al Senat, amb la incoherència que això comporta si tenim en compte que aquesta darrera cambra és definida per la Constitució espanyola (art. 69) com a cambra de representació territorial. Aquesta situació es produeix per l’absència d’una política lingüística plurilingüe per part de l’Estat espanyol, la qual cosa s’expressa aquí en regulacions únicament deutores de l’aritmètica parlamentària, sense cap model estructural.
El 3 d’octubre passat es va celebrar a la sala d’actes de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya la jornada anual de la Revista de Llengua i Dret. Enguany, la jornada es va dedicar a la protecció jurídica de les llengües i la regressió.
