Etiqueta: llengües oficials

La llengua catalana a les Illes Balears després de quaranta anys d’autonomia política – Maria Ballester Cardell

eapcDeixa un comentari
Imatge corporativa de la commemoració dels 40 anys de l’Estatut de les Illes Balears. Font: Govern de les Illes Balears

La transcendència política del fet lingüístic i el seu caràcter evolutiu

La celebració dels primers quaranta anys de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, aprovat mitjançant la Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, és un bon moment per fer balanç del procés de formació i de la regulació del fet lingüístic en el context de l’autogovern. Durant aquest temps, el règim jurídic de la llengua catalana ha passat per diverses etapes d’evolució i millora, impulsades per les previsions estatutàries i per la Llei de Normalització Lingüística de 1986, que han permès avançar en l’ús social de la llengua catalana. Però, també, ha viscut moments de retrocessos i estacaments.

La transcendència política del fet lingüístic i el seu caràcter evolutiu s’ha fet palesa a les Illes Balears de forma molt marcada. Les competències lingüístiques de la comunitat autònoma abasten una matèria especialment sensible, en gran mesura condicionada per la conjuntura política, estatal i autonòmica. Trencant la continuïtat dels progressos en el tractament legal del català, a partir de la VI legislatura (2003-2007) s’han viscut etapes d’alternança en funció de les majories parlamentàries. Depenent del signe polític del Govern, s’ha arribat a posar en qüestió la necessitat de continuar el procés normalitzador o s’ha construït un context més propici per a l’ús i el foment de la llengua catalana. Aquesta situació s’ha visualitzat, de forma clara, amb al pas de la VIII legislatura (2011-2015) –de replantejament dels principis i regles fonamentals del model lingüístic– al retorn, en les dues darreres legislatures, a un camí iniciat amb l’Estatut d’autonomia de 1983 i la Llei de Normalització Lingüística de 1986.Llegeix més »

La Sentència del Tribunal Constitucional 117/2022 i el deure d’atendre els consumidors (en català?): un altre déjà vu – Lídia Arnau Raventós

eapcDeixa un comentari
Parada del Mercat de la Boqueria de Barcelona.
Mercat de Sant Josep – La Boqueria. Autor: Jorge Franquillo. Llicència CC BY 2.0

La Sentència TC 117/2022, de 29 de setembre, resol el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel president del Govern espanyol contra determinades disposicions de la Llei 18/2017, del Parlament de Catalunya, d’1 d’agost, de comerç, serveis i fires. Entre d’altres, un dels preceptes impugnats fou l’art. 8.3 final de la Llei 18/2017, segons el qual “[l]es persones que accedeixin a l’activitat i a la prestació de serveis (…) han d’estar en condicions de poder atendre els consumidors quan s’expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya”. La lectura de la Sentència 117/2022 propicia, d’entrada, una sensació immediata de déjà vu, però no només quant a la interpretació feta pel TC de l’art. 8.3 (i, de retruc, de l’art. 72.1, lletra b de la Llei 18/2017), sinó, igualment, pel que fa als termes en els quals el dret català estableix, des de la perspectiva de la llengua, l’atenció a les persones consumidores. Aquest comentari s’estructura atenent a aquesta doble perspectiva.Llegeix més »

Gaèlic irlandès i català: dues trajectòries no alineades, un únic anhel – Antoni Torras Estruch i Elvira del Pozo Torres

eapcDeixa un comentari
Font: Delegació del Govern de la Generalitat davant la Unió Europea

El sis d’abril d’enguany, la Delegació del Govern de la Generalitat davant la UE va organitzar, juntament amb la Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística, un acte per presentar dues trajectòries incompletes d’oficialització plena a les institucions europees, al voltant dels casos, no del tot paral·lels, del gaèlic irlandès i del català. Hi varen ser convidats, entre d’altres, dos membres del Conrádh na Gaeilge, un fòrum de la comunitat de parla irlandesa que ha estat al darrere de múltiples campanyes que s’han menat al llarg dels anys. Peadar Mac Fhlannchadha i Dáithí Mac Cárthaigh van compartir amb els assistents i espectadors la mirada llarga que serven i uns quants consells per als catalanoparlants, tot admetent que el topall d’asimetria en la relació de poders centre-perifèria a Espanya ho posa objectivament més complicat.

Llegeix més »

El conflicte juridicopolític a l’entorn de les llengües: una mirada global. Ressenya del llibre “Official Language Designation” de Sujit Choudhry i Erin C. Houlihan – Daniel Escribano

eapc2 comentaris

L’International Institute for Democracy and Electoral Assistance és una organització intergovernamental, observador permanent a l’ONU, dedicada al foment de la democràcia parlamentària arreu del món, que té com a principals eixos de treball, entre d’altres, el suport en el disseny institucional en processos constituents i l’assessorament en processos electorals i de participació política. Mostra de la rellevància i interès creixent que desperta la regulació jurídica dels usos lingüístics oficials és el fet que hi hagi dedicat una monografia,1 de la mà dels constitucionalistes experts en transicions polítiques Sujit Choudhry i Erin C. Houlihan (2021). En part, l’interès que suscita aquesta qüestió és per la intersecció entre el conflicte lingüístic i altres “constitutional issues”, com ara la distribució territorial del poder polític, l’autonomia local, els drets dels pobles originaris o, fins i tot, la llibertat d’expressió o el dret a l’educació (pàg. 9). L’interès de Choudhry i Houlihan es focalitza en el disseny juridicolingüístic dels “systems of multi-level governance”; especialment, en estats plurilingües. En aquests contextos, els autors identifiquen com a “constitutional issues” qüestions com la determinació de la llengua o llengües per a la prestació dels serveis públics, l’ensenyament, els debats parlamentaris i la legislació o els procediments i sentències judicials. La pregunta clau que plantegen és “How should language or linguistic rights be framed to ensure equal treatment, and to effectively protect and accommodate individuals, minority groups and indigenous peoples?” (pàg. 6).Llegeix més »

Balance del Informe del Comité de Expertos de la CELRM respecto a la implementación de las recomendaciones de acción inmediata por parte del Estado español – Fernando Ramallo

eapcDeixa un comentari
Font: Urion Argador, Viquipèdia, Distribució aproximada de les llengües parlades actualment a Europa, amb llicència CC BY-SA 2.5

Contextualización
Coincidiendo con el vigésimo aniversario de su entrada en vigor, en 2018 el proceso de monitorización de la Carta Europea para las Lenguas Regionales o Minoritarias (desde aquí, la Carta) fue parcialmente reformado para tratar de equipararlo a lo que se viene haciendo con otros tratados internacionales del propio Consejo de Europa, particularmente con el Convenio–Marco para la Protección de las Minorías Nacionales. Una de estas reformas consistió en ampliar de tres a cinco años los ciclos de monitorización entre un informe y el siguiente. En medio de ese período, cada estado que haya ratificado la Carta debe enviar un informe al Consejo de Europa indicando cómo ha implementado cada una de las denominadas «recomendaciones de acción inmediata» (RAI) incluidas en el informe evaluativo del Comité de Expertos. Una vez recibido el informe estatal, dicho comité lleva a cabo una evaluación del cumplimiento de esas RAI y hace públicos sus resultados. Para tal fin, además de la reacción del gobierno, el Comité de Expertos tiene en cuenta documentación adicional proporcionada por las asociaciones que representan a las comunidades de hablantes de lenguas regionales o minoritarias.Llegeix més »