DIVERSILING: aprenentatge i compromís envers la diversitat lingüística i cultural – Mònica Pereña

Font: Projecte Diversiling

“Ens podem malentendre usant la mateixa llengua i ens podem comunicar usant llengües diferents. Tot depèn de si existeix o no un projecte d’entesa que vagi més enllà del llenguatge.”

Aquesta citació de l’obra La selva del lenguaje del professor José Antonio Marina, ens introdueix al projecte DIVERSILING, impulsat per les professores de Lingüística General de la Universitat de Salamanca Carla Amorós i Natividad Hernández, amb la finalitat de donar visibilitat a la diversitat lingüística mundial i naturalitzar el multilingüisme de les societats. El projecte pretén conscienciar l’estudiantat de la Universitat de la Salamanca i la societat castellanolleonesa sobre el valor de la riquesa lingüística i cultural del món i, mostrant que la coexistència de diverses llengües és la norma a la majoria de continents, regions i parlants del planeta, emfatitzar els beneficis del multilingüisme i de l’heterogeneïtat lingüística i cultural (totes les llengües són el resultat de la capacitat cognitiva de l’espècie humana), i contribuir a l’erradicació de mites i prejudicis lingüístics.

Llegeix més »

La qüestió de la llengua: un fals debat educatiu – Mònica Pereña

Que parlar de llengua i de llengües a l’escola és important i necessari és una obvietat. No endebades la llengua és l’instrument que ens permet comprendre la realitat, expressar el pensament, raonar, transmetre el coneixement i una determinada manera de veure i entendre el món i relacionar-nos amb els altres. Per això cal situar-la al centre de l’aprenentatge.

Que la composició lingüística i cultural de la nostra societat, fruit de les successives onades migratòries recents i de la internacionalització cultural, acadèmica i econòmica, planteja reptes nous i implica canvis importants des de la perspectiva de l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües, és una evidència.

Que en el món interconnectat on vivim els alumnes puguin argumentar, negociar i explicar el coneixement en diferents llengües és donar resposta a la nova alfabetització global.

Que el domini i l’ús de diferents llengües esdevé una eina clau per a l’accés al coneixement, és un recurs imprescindible per a la internacionalització i per a la participació en entorns digitals i un requisit bàsic per a la inserció sociolaboral i cultural, és una realitat contrastada.

I que la llengua de referència de la societat i, per tant, del sistema educatiu de qualsevol territori històric no pot ser altra que la pròpia, és innegable.

L’educació avui té com a objectiu preparar els alumnes per viure, interactuar i desenvolupar-se en un entorn social i cultural divers, complex, dinàmic i difícil de preveure, i ha de garantir-los l’assoliment d’unes competències que els permetin viure i participar en societats plurals i desenvolupar-se amb èxit en l’àmbit personal, acadèmic o professional que triïn.

Aquest és el debat que ens hauria d’interessar: com l’escola dona resposta a les necessitats d’una societat en constant evolució i com donem als alumnes els recursos i les eines necessàries perquè hi puguin viure i conviure amb plenitud.Llegeix més »