Pas a pas. Diuen que així, de mica en mica, es fa camí. No sovinteja, però, constatar que es fan passos ferms i decidits en defensa de la llengua catalana. En aquesta ocasió, i per molt que pugui sobtar, qui n’ha fet un ha estat el legislador estatal; tot i que afecta totes les llengües oficials diferents del castellà, és clar. En essència: una lectura conjunta dels articles 7.2 i 13.6 de la Llei 10/2025, de 26 de desembre, per la qual es regulen els serveis d’atenció a la clientela, permet concloure que en determinades empreses, si el client es queixa o formula una consulta en català, li hauran de respondre també en català.Llegeix més »
Quan parlem de llengua i educació, sovint pensem en gramàtica o competència comunicativa. Tanmateix, sota tot això hi ha un territori menys visible però decisiu: el de les actituds i els prejudicis lingüístics. L’article Una aproximació als prejudicis lingüístics de l’alumnat de batxillerat, publicat a la Revista de Llengua i Dret (juny de 2025), ens permet entrar de ple en aquest espai subtil però determinant. El treball sorgeix de dos grups de discussió amb vint-i-tres estudiants de primer de batxillerat d’un centre públic de l’Horta Nord, un entorn que combina la proximitat al valencià amb una realitat familiar i social força heterogènia. Els resultats del diàleg –espontani, viu i genuí– ofereixen una radiografia precisa de com els adolescents perceben el valencià, les altres varietats de la llengua catalana i les altres llengües amb què conviuen.
Quaranta anys després de la implantació del model de conjunció en català (1983), ha quedat demostrat que la vehicularitat del català als centres educatius de Catalunya és imprescindible per garantir-ne l’aprenentatge per part de tots els alumnes (Riera i Sendra, 2022). Ara bé, en els darrers anys diversos treballs han constatat mancances en les polítiques educatives de secundària de Catalunya en relació amb el foment de l’ús social de la llengua catalana. Així, per exemple, el darrer estudi sociolingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2023) posa de manifest que un 61 % de l’alumnat no usa el català mai o ho fa poques vegades fora de l’aula. A més, s’ha observat que els alumnes nouvinguts als centres de secundària de Catalunya tendeixen a utilitzar el català en contextos acadèmics i el castellà en la interacció social amb els iguals, seguint el patró que es troben en els companys (Trenchs-Parera i Newman, 2015). En aquest context, tampoc no és millor la sort dels sons patrimonials del català (és a dir, dels que han resultat de l’evolució natural de la llengua i la caracteritzen), que en molts casos es troben en recessió (Pons i Griera, 1992; Carrera-Sabaté, 2015, 2022; Fernández-Belchi, 2024; Torrens, 2024).
Fer una recerca participativa en les aules de secundària implica veure les interaccions i situacions que s’hi produeixen i com els adolescents hi circulen amb diferents rols. Això permet ser testimoni de la realitat social que les dades no sempre mostren i observar què passa allà on tenen lloc els fets. La recerca duta a terme i que ara descric neix de la inquietud viscuda a les aules com a professor a l’àrea metropolitana de Barcelona: la percepció de com el català, tot i ser la llengua vehicular del sistema educatiu a Catalunya, sovint no és la llengua de relació entre l’alumnat.
La publicació del Llibre blanc de l’ensenyament del català a Catalunya Nord per part de l’associació cultural Angelets de la Terra representa un punt d’inflexió en la reflexió col·lectiva sobre el futur de la llengua catalana al departament dels Pirineus Orientals. Aquest document, concebut com una eina de diagnòstic i d’acció, respon a una doble necessitat: d’una banda, posar en evidència la precarietat de la situació actual de l’ensenyament del català; de l’altra, oferir als responsables polítics i als agents educatius un conjunt de propostes concretes que facin possible un canvi de paradigma. El text ha estat molt ben rebut pels càrrecs electes locals, que han reconegut tant la serietat del diagnòstic, com la urgència de revertir un retard que situa la Catalunya del Nord molt per darrere d’altres territoris de França on les llengües regionals han experimentat un desenvolupament significatiu dins el sistema públic.
La publicació del