Les normes que regulen el dret d’opció lingüística que els ciutadans poden exercir davant les administracions públiques no preveuen regles concretes per al cas en què una notificació no respecti la preferència per una llengua oficial o una altra manifestada per la persona interessada en un procediment administratiu. És per això que l’aparició recent d’una garantia normativa de la preferència lingüística és mereixedora d’atenció i convida a plantejar algunes idees per a un debat més ampli i detingut.

El Govern de les Illes Balears acaba d’aprovar un nou Reglament del procediment sancionador de l’Administració de la Comunitat Autònoma mitjançant el Decret 1/2024, de 5 de gener (BOIB, núm. 4, 06.01.2024), i posa fi així a una llarga tramitació iniciada en la legislatura anterior. Anem, doncs, a l’article 5 d’aquest Reglament i diguem, en primer lloc, que l’apartat 2 disposa el següent:

A fi de proporcionar al procediment les màximes garanties, s’ha de facilitar a les persones presumptament responsables, amb mesures adequades, l’exercici dels drets següents: […] m) El dret a usar qualsevol de les llengües oficials a la comunitat autònoma i a rebre resposta en la llengua oficial escollida quan se sol·liciti.Llegeix més »