L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà el pròxim mes de juny el número 81 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), que contindrà una secció monogràfica sobre les mobilitats com a repte per a la sostenibilitat de les llengües minoritzades, amb una introducció i quatre articles. El número també inclourà tres articles més a la secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic; un article a la secció d’Estudis sobre dret lingüístic; tres articles a la secció d’Estudis sobre política lingüística i sociolingüística; tres notes; les habituals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris, i dues recensions finals.
Etiqueta: sociolingüística
Espanhol neutro? Português neutro? O que é isso?- Xoán Carlos Lagares
Comunidade linguística e ideologia
Como se constrói uma comunidade linguística? Sabemos que as práticas de linguagem são muito diversas, que a variação linguística existe em todos os níveis de análise gramatical e se dá de acordo com diferentes variáveis sociais: gênero, idade, situação enunciativa, grau de formalidade, classe social, espaço… Quando falamos em línguas muito estendidas geograficamente, por efeito da colonização, como é o caso do português e do espanhol, com muitas situações de contato linguístico ao longo da história e acesso desigual dos falantes à norma padrão escrita, a heterogeneidade daquilo que reconhecemos como “comunidade linguística” é ainda maior.Llegeix més »
Crònica de la I Jornada sobre el Pla d’enfortiment del català en el sistema universitari i de recerca – Mariona González Sordé
El 24 d’abril va tenir lloc la I Jornada sobre el Pla d’enfortiment del català en el sistema universitari i de recerca, impulsada pel Departament de Recerca i Universitats, que va servir per presentar un sistema d’indicadors per mesurar de manera objectiva el desplegament de les mesures previstes en el Pla i una guia per a la gestió del multilingüisme als centres de recerca de Catalunya.
El Pla d’enfortiment del català és fruit d’un gran acord del sistema universitari i de recerca de Catalunya per reforçar el català en el món acadèmic i de la recerca. El document s’estructura en quatre eixos temàtics: 1) la docència universitària en català, 2) la recerca i la transferència de coneixement en català, 3) el català en un context d’internacionalització i 4) el català com a llengua de trobada i convivència. Al llarg de la jornada es van projectar tres vídeos en què diferents agents implicats valoraven el desplegament del Pla en l’àmbit de la docència, l’acollida lingüística i la recerca.Llegeix més »
Quines són les necessitats i els coneixements lingüístics dels metges a Catalunya? – Jordi Aligué
Conèixer quins són els coneixements i hàbits lingüístics dels metges i metgesses que exerceixen a Catalunya, així com les seves necessitats i actituds en relació amb la formació i l’aprenentatge de la llengua catalana, ha estat l’objectiu de l’enquesta que el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) va realitzar fa uns mesos entre els col·legiats de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Identificar les necessitats és imprescindible per adequar l’oferta formativa adreçada al col·lectiu mèdic, sempre amb l’objectiu final de millorar la qualitat de l’assistència sanitària. La mostra estava formada per un total de 1.313 metges i metgesses: el 58,6 % procedent de Barcelona, el 20,8 % de Girona, el 14,6 % de Tarragona i el 6 % de Lleida.Llegeix més »
El perfil lingüístico del Uruguay: el español lengua oficial de facto y el portuñol un debe en términos de derecho – Yliana V. Rodríguez y Carla Custodio
Uruguay, ubicado en la región sur de América del Sur, es reconocido por su estabilidad política, su compromiso con los derechos humanos y su sistema legal progresista. A lo largo de los años, el país ha realizado avances significativos en materia legislativa, promoviendo la igualdad y el estado de derecho. En términos de avances legislativos, Uruguay ha adoptado una serie de leyes de avanzada que reflejan su compromiso con la justicia social.
A modo de ejemplo: la poetisa Delmira Agustini hizo uso del derecho al divorcio por sola voluntad de la mujer en 1913; en 1927, las mujeres uruguayas ejercieron el voto por primera vez, convirtiéndose en el primer voto femenino en Sudamérica, y en 2013 el país se convirtió en el primero en América Latina en legalizar el matrimonio entre personas del mismo sexo, marcando un hito en la lucha por los derechos LGBTQ+ en la región. Además, Uruguay ha implementado políticas y leyes orientadas a promover la igualdad de género y combatir la violencia doméstica y de género. La Ley integral para prevenir, sancionar y erradicar la violencia de género, aprobada en 2002, establece mecanismos para evitar y erradicar la violencia contra las mujeres, incluyendo la creación de servicios de apoyo y protección para las víctimas.Llegeix més »