Els correctors automàtics: quin impacte tenen en com escrivim? – Helena Borrell Carreras

persona que usa la computadora portatil
Autor: Kaitlyn Baker. Font: Unsplash

La normativa del català: opcionalitat i variabilitat

La publicació de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC) l’any 2016 va suposar un punt d’inflexió per a la normativa del català perquè, entre altres raons, va introduir la variabilitat i l’opcionalitat. Això vol dir que l’usuari ha de tenir en compte la variació dialectal i de registre a l’hora de prendre decisions. El nou text normatiu, a més, és descriptiu i normatiu alhora, fet que implica que tot el que s’hi recull és vàlid si no es diu el contrari. Aquest enfocament, tot i que està àmpliament validat en la lingüística i les gramàtiques d’altres llengües, com ara el castellà, presenta un repte per als usuaris, sobretot els que no són experts. Una de les dificultats és que cal triar entre formes que són preferibles o més habituals en registres formals i altres opcions que tradicionalment havien estat condemnades. Per tant, l’usuari ha de saber distingir entre graus de formalitat i escollir una forma o una altra segons el context, ja que no s’ha d’escriure de la mateixa manera un correu electrònic professional que un missatge de WhatsApp per a un amic.Llegeix més »

Ponent la mou i llevant la plou: actituds lingüístiques, subjectivitat i norma en la pronúncia d’adolescents nord-occidentals – Èlia Fernández-Belchi

Foto de quatre persones en el cim d'una muntanya en el capvespre
Autora: Helena Lopes. Font: Pexels

Per què estudiar la pronunciació del català avui?

Quaranta anys després de la implantació del model de conjunció en català (1983), ha quedat demostrat que la vehicularitat del català als centres educatius de Catalunya és imprescindible per garantir-ne l’aprenentatge per part de tots els alumnes (Riera i Sendra, 2022). Ara bé, en els darrers anys diversos treballs han constatat mancances en les polítiques educatives de secundària de Catalunya en relació amb el foment de l’ús social de la llengua catalana. Així, per exemple, el darrer estudi sociolingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2023) posa de manifest que un 61 % de l’alumnat no usa el català mai o ho fa poques vegades fora de l’aula. A més, s’ha observat que els alumnes nouvinguts als centres de secundària de Catalunya tendeixen a utilitzar el català en contextos acadèmics i el castellà en la interacció social amb els iguals, seguint el patró que es troben en els companys (Trenchs-Parera i Newman, 2015). En aquest context, tampoc no és millor la sort dels sons patrimonials del català (és a dir, dels que han resultat de l’evolució natural de la llengua i la caracteritzen), que en molts casos es troben en recessió (Pons i Griera, 1992; Carrera-Sabaté, 2015, 2022; Fernández-Belchi, 2024; Torrens, 2024).

Llegeix més »

Interaccions i llengües a l’aula: factors que expliquen l’ús desigual del català – Roger Campdelacreu i Sibina

Fer una recerca participativa en les aules de secundària implica veure les interaccions i situacions que s’hi produeixen i com els adolescents hi circulen amb diferents rols. Això permet ser testimoni de la realitat social que les dades no sempre mostren i observar què passa allà on tenen lloc els fets. La recerca duta a terme i que ara descric neix de la inquietud viscuda a les aules com a professor a l’àrea metropolitana de Barcelona: la percepció de com el català, tot i ser la llengua vehicular del sistema educatiu a Catalunya, sovint no és la llengua de relació entre l’alumnat.

Llegeix més »

Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 83, amb una secció monogràfica sobre protecció jurídica de les llengües i regressió

Logotip Revista Llengua i DretL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest juny el número 83 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), que contindrà una secció monogràfica sobre protecció jurídica de les llengües i regressió, amb una introducció i cinc articles acadèmics. El número també inclourà dos articles més a la secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic; dos articles a la secció d’Estudis sobre dret lingüístic; tres articles a la secció d’Estudis sobre política lingüística i sociolingüística; dues notes; les habituals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris, i tres recensions.

Llegeix més »

Deu recomanacions per Sant Jordi 2025: llibres, llengua i drets

De manera ben matinera, com ens demana el calendari enguany, ens avancem a les vacances de Setmana Santa per fer la nostra ja tradicional proposta bibliogràfica per a Sant Jordi. Un any més, amb aquest gest, pretenem acompanyar-vos en la celebració de la literatura i la llengua catalanes, tot convidant-vos a reflexionar sobre el seu present i futur.

Per tal que la diada no us agafi desprevingudes i desprevinguts, des del blog de la Revista de Llengua i Dret fem deu propostes literàries. Algunes us deuen sonar, ja que en podeu trobar una ressenya detallada al nostre blog o a la Revista. Totes les obres seleccionades, publicades entre 2023 i 2025, tracten temes que ens toquen de prop, com ara el llenguatge jurídic i administratiu, l’estat de la llengua catalana al passat i al present, reflexions sobre l’aprenentatge de llengües i sobre els processos de jerarquització i discriminació lingüístiques, entre d’altres.

En un moment de canvis en les polítiques educatives, que afecten directament la llengua i n’amenacen la presència, al País Valencià (vegeu-ne l’apunt), i amb iniciatives judicials per reduir-ne la proporció en altres territoris (com s’evidencia en aquest apunt), es fa essencialment necessària la lectura sobre models educatius que posin el focus en la llengua minoritzada. Així mateix, havent constatat amb la publicació recent dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població del 2023 (resumida aquí) que el català no és la llengua més parlada a Catalunya, fem una proposta per reflexionar sobre el futur de l’ús del català. Potser més desconeguts són els processos de discriminació lingüística, que també tenen la seva proposta literària en la nostra selecció. Però la mirada s’amplia: hi ha també llibres que fan una crítica del monolingüisme d’estat i d’altres que posen el focus en les pressions que pateixen les varietats dialectals del català. Pel que fa a l’estil, entre les propostes hi trobareu obres que, des d’un enfocament acadèmic, posen el coneixement i la reflexió a l’abast del públic en general, i d’altres que han estat pensades per al gran públic, amb un to informal i fresc.

Com no pot ser d’una altra manera, volem acabar aquest apunt fent un agraïment a expertes i experts, investigadores i investigadors, lectores i lectors que feu possible aquest espai. El blog de la Revista de Llengua i Dret és una finestra oberta a la reflexió sobre la llengua del dret i el dret a la llengua, tant als territoris de parla catalana com més enllà.

A totes les persones que col·laboreu amb el blog o que ens llegiu setmanalment us desitgem una feliç diada de Sant Jordi! 📚🌹 Llegeix més »