Etiqueta: usos lingüístics

Joves i català: diagnosi i propostes per reforçar els usos lingüístics – Irene Velasco Díaz

eapcDeixa un comentari

La relació entre el català i les noves generacions és un dels grans reptes per al futur de la llengua. Amb aquest punt de partida, el passat 4 de març l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acollir a la seva seu la jornada L’ús del català entre el jovent de Barcelona. On ens trobem?, dedicada a analitzar els usos lingüístics del jovent i a debatre possibles vies d’actuació per reforçar la presència del català en els espais de socialització.

La trobada es va emmarcar en el projecte “Foment de l’ús del català en els àmbits de l’educació en el lleure i activitats complementàries de la ciutat de Barcelona”, que l’IEC desenvolupa amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona.

Durant la jornada es van presentar els resultats preliminars obtinguts en la fase de diagnosi del projecte, que constitueixen el punt de partida per a les fases següents: intervenció, seguiment i avaluació. Les dades procedeixen de 7 clubs esportius i 4 equipaments juvenils, amb la participació de 720 joves i 113 entrenadors i monitors.Llegeix més »

Els correctors automàtics: quin impacte tenen en com escrivim? – Helena Borrell Carreras

eapcDeixa un comentari
persona que usa la computadora portatil
Autor: Kaitlyn Baker. Font: Unsplash

La normativa del català: opcionalitat i variabilitat

La publicació de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC) l’any 2016 va suposar un punt d’inflexió per a la normativa del català perquè, entre altres raons, va introduir la variabilitat i l’opcionalitat. Això vol dir que l’usuari ha de tenir en compte la variació dialectal i de registre a l’hora de prendre decisions. El nou text normatiu, a més, és descriptiu i normatiu alhora, fet que implica que tot el que s’hi recull és vàlid si no es diu el contrari. Aquest enfocament, tot i que està àmpliament validat en la lingüística i les gramàtiques d’altres llengües, com ara el castellà, presenta un repte per als usuaris, sobretot els que no són experts. Una de les dificultats és que cal triar entre formes que són preferibles o més habituals en registres formals i altres opcions que tradicionalment havien estat condemnades. Per tant, l’usuari ha de saber distingir entre graus de formalitat i escollir una forma o una altra segons el context, ja que no s’ha d’escriure de la mateixa manera un correu electrònic professional que un missatge de WhatsApp per a un amic.Llegeix més »

Ponent la mou i llevant la plou: actituds lingüístiques, subjectivitat i norma en la pronúncia d’adolescents nord-occidentals – Èlia Fernández-Belchi

eapcDeixa un comentari
Foto de quatre persones en el cim d'una muntanya en el capvespre
Autora: Helena Lopes. Font: Pexels

Per què estudiar la pronunciació del català avui?

Quaranta anys després de la implantació del model de conjunció en català (1983), ha quedat demostrat que la vehicularitat del català als centres educatius de Catalunya és imprescindible per garantir-ne l’aprenentatge per part de tots els alumnes (Riera i Sendra, 2022). Ara bé, en els darrers anys diversos treballs han constatat mancances en les polítiques educatives de secundària de Catalunya en relació amb el foment de l’ús social de la llengua catalana. Així, per exemple, el darrer estudi sociolingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2023) posa de manifest que un 61 % de l’alumnat no usa el català mai o ho fa poques vegades fora de l’aula. A més, s’ha observat que els alumnes nouvinguts als centres de secundària de Catalunya tendeixen a utilitzar el català en contextos acadèmics i el castellà en la interacció social amb els iguals, seguint el patró que es troben en els companys (Trenchs-Parera i Newman, 2015). En aquest context, tampoc no és millor la sort dels sons patrimonials del català (és a dir, dels que han resultat de l’evolució natural de la llengua i la caracteritzen), que en molts casos es troben en recessió (Pons i Griera, 1992; Carrera-Sabaté, 2015, 2022; Fernández-Belchi, 2024; Torrens, 2024).

Llegeix més »

Interaccions i llengües a l’aula: factors que expliquen l’ús desigual del català – Roger Campdelacreu i Sibina

eapc2 comentaris

Fer una recerca participativa en les aules de secundària implica veure les interaccions i situacions que s’hi produeixen i com els adolescents hi circulen amb diferents rols. Això permet ser testimoni de la realitat social que les dades no sempre mostren i observar què passa allà on tenen lloc els fets. La recerca duta a terme i que ara descric neix de la inquietud viscuda a les aules com a professor a l’àrea metropolitana de Barcelona: la percepció de com el català, tot i ser la llengua vehicular del sistema educatiu a Catalunya, sovint no és la llengua de relació entre l’alumnat.

Llegeix més »

Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 83, amb una secció monogràfica sobre protecció jurídica de les llengües i regressió

eapc1 comentari

Logotip Revista Llengua i DretL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest juny el número 83 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), que contindrà una secció monogràfica sobre protecció jurídica de les llengües i regressió, amb una introducció i cinc articles acadèmics. El número també inclourà dos articles més a la secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic; dos articles a la secció d’Estudis sobre dret lingüístic; tres articles a la secció d’Estudis sobre política lingüística i sociolingüística; dues notes; les habituals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris, i tres recensions.

Llegeix més »