El passat mes de febrer la premsa es feia ressò de la publicació d’un informe finançat pel Ministeri de Cultura francès que situava el català com la 12a llengua “més influent” del món. Sobre aquesta qüestió, la notícia que publicava l’edició digital del diari Ara (2023) subratllava el contrast entre el retrocés del català a Catalunya “des dels mercats a les escoles, des dels supermercats als bars” i aquesta suposada influència de la llengua a escala mundial.Llegeix més »
El 21 de març de 2023, 10 entitats que promouen i defensen el català (Acció Cultural del País Valencià, Amical Wikimedia, Fundació puntCAT, Institut d’Estudis Catalans, Institut Ramon Llull, Obra Cultural Balear, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Softcatalà i Wiccac) vàrem presentar l’Aliança per la presència digital del català. L’objectiu d’aquesta iniciativa és vetllar perquè la llengua catalana tingui en tots els àmbits del món digital la presència que li correspon per nombre de parlants. La nostra preocupació inicial s’ha centrat en la pèrdua de rellevància del català en els resultats de cerca web. En resposta a una petició del Govern de la Generalitat de Catalunya, l’Aliança ha posat en marxa una acció concreta: fer un estudi per quantificar aquesta pèrdua de visibilitat del català en les cerques web durant els últims mesos. Aquest estudi ha estat dut a terme per la Fundació puntCAT, que ha assumit la seva realització.Llegeix més »
La majoria de la població de Catalunya –un 56,6 % segons dades de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP) 2018– declara que no té el català com a llengua habitual i gairebé dues de cada deu persones –un 18,8 %– declaren que no saben parlar-lo. Viure a Catalunya sense parlar català no tan sols és possible, sinó que és el cas de la majoria de persones que hi han arribat en edat adulta i això té conseqüències ben tangibles en l’ús social de la llengua (Massaguer, Flors-Mas i Vila, 2023). Ara bé, el rol dels no-catalanoparlants en la configuració de les dinàmiques sociolingüístiques de Catalunya no es limita a una qüestió estrictament demogràfica. No parlar català té conseqüències per als individus perquè comporta limitacions a l’hora de circular socialment (estudiar, trobar feina, participar en la vida pública, etc.) i, a més, se’n desprèn significat social.Llegeix més »
Plataforma per la Llengua va encarregar el 2021 una enquesta sobre usos, actituds i representacions lingüístiques entre els advocats dels 14 col·legis de Catalunya. L’enquesta la va dur a terme el gabinet GESOP i es va fer a una mostra de 800 advocats dels 32.844 col·legiats l’any 2021 en els 14 col·legis catalans. Això suposa que els resultats tenen un marge d’error de ± 3,5% (NC = 95,5% i p=q=0,5). Els punts de recollida d’informació van ser jutjats d’arreu del territori (amb una representació proporcional al seu pes i incloent-hi l’Audiència Provincial de Barcelona) i la seu de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.
L’objectiu de l’enquesta era investigar els usos lingüístics d’un dels operadors jurídics més importants, i en cas que l’ús del català hi fos baix, conèixer-ne els motius. De fet, alguns recomptes puntuals fets prèviament en alguns jutjats ens indicaven que són poques les demandes que es presenten en català, però encara no es disposava de dades extrapolables a la totalitat.Llegeix més »
Quan ja comencen a quedar lluny les vacances de Pasqua, ens trobem a les envistes de la diada de Sant Jordi, la festa de la rosa i del llibre. Com cada any, el blog ens afegim a la celebració amb deu recomanacions de lectures, que comparteixen el fet d’haver estat publicades recentment (totes són aparegudes entre 2022 i 2023) i de tractar algun dels temes d’interès de la Revista de Llengua i Dret i de les tres seccions que n’integren el Consell de Redacció: dret lingüístic, llenguatge administratiu i jurídic, i política lingüística i sociolingüística.
Enguany, com no podia ser d’altra manera en un context d’ofensiva judicial contra l’escola catalana, hi fa èmfasi amb tres obres que s’ocupen de manera monogràfica del model lingüístic educatiu de Catalunya.
Com és habitual, la selecció fa especial èmfasi en llibres que aborden la realitat de la llengua catalana des de diferents angles. Enguany, com no podia ser d’altra manera en un context d’ofensiva judicial contra l’escola catalana, ho fa amb tres obres que s’ocupen de manera monogràfica del model lingüístic educatiu de Catalunya. A banda d’aquestes coincidències, hi trobareu força diversitat: des del punt de vista temàtic (des dels primers documents escrits en català fins a l’argot juvenil actual, passant pel paper de l’ús lingüístic en la construcció de desigualtats entre homes i dones en el camp polític), però també de l’idioma de publicació (català, castellà, gallec i anglès) o de l’orientació (més acadèmica i orientada a un públic expert, o més divulgativa i orientada al públic general).
El Consell de Redacció i la coordinació del blog aprofitem aquest apunt per agrair de manera sincera totes les aportacions que investigadors i professionals ens feu arribar. Gràcies a la vostra col·laboració desinteressada, el blog de la Revista de Llengua i Dret pot continuar exercint la seva funció d’espai de referència per al seguiment de l’actualitat de la llengua catalana (dins del món jurídic i des d’un punt de vista jurídic –i sociolingüístic), i també esdevenir una finestra oberta a la realitat d’altres llengües (des de l’any passat, llengües orals com el cors, l’eslovè, l’èuscar, el gaèlic irlandès, el gallec o el guaraní, llengües de signes com la catalana, la italiana i la portuguesa, i fins i tot una llengua construïda com l’esperanto).
A totes les persones que col·laboreu amb el blog o que ens llegiu setmanalment: us desitgem una bona diada de Sant Jordi!Llegeix més »
