Els prejudicis lingüístics de l’alumnat de batxillerat: què revelen i per què importen – Alícia Martí Climent i Mireia Barba Barranquero

grup de persones caminant pel carrer
Font: Unplash

Quan parlem de llengua i educació, sovint pensem en gramàtica o competència comunicativa. Tanmateix, sota tot això hi ha un territori menys visible però decisiu: el de les actituds i els prejudicis lingüístics. L’article Una aproximació als prejudicis lingüístics de l’alumnat de batxillerat, publicat a la Revista de Llengua i Dret (juny de 2025), ens permet entrar de ple en aquest espai subtil però determinant. El treball sorgeix de dos grups de discussió amb vint-i-tres estudiants de primer de batxillerat d’un centre públic de l’Horta Nord, un entorn que combina la proximitat al valencià amb una realitat familiar i social força heterogènia. Els resultats del diàleg –espontani, viu i genuí– ofereixen una radiografia precisa de com els adolescents perceben el valencià, les altres varietats de la llengua catalana i les altres llengües amb què conviuen.

Llegeix més »

Jornada de la Revista de Llengua i Dret 2025. Protecció jurídica de les llengües i regressió – Mercè Almeida Falomir

Foto jornada Revista de Llengua i DretEl 3 d’octubre passat es va celebrar a la sala d’actes de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya la jornada anual de la Revista de Llengua i Dret. Enguany, la jornada es va dedicar a la protecció jurídica de les llengües i la regressió.

El marc normatiu de protecció de les llengües oficials, diferents del castellà, pròpies de les comunitats autònomes es troba actualment en una fase crítica per dues causes principals. D’una banda, pels pronunciaments del Tribunal Constitucional i dels òrgans judicials, que proscriuen que les llengües esmentades siguin considerades preferents en els diversos àmbits d’ús i que imposen més presència del castellà. D’altra banda, per les normes i actes aprovats pels governs d’algunes comunitats autònomes amb llengües oficials pròpies, que han eliminat o rebaixat els estàndards de protecció que havien assolit. Aquestes mesures regressives solen respondre a polítiques refractàries al pluralisme lingüístic i posen en qüestió valors i principis que integren l’ordenament jurídic.

Llegeix més »

Reflexions sobre l’impacte d’un possible canvi d’adscripció lingüística de la ciutat d’Alacant – Jordi M. Antolí Martínez i Ferran Isabel i Vilar

Vista d'Alacant
Vista d’Alacant. Autor: Diego Delso, amb llicència CC BY-SA

El dia 26 de juny de 2025, el Ple Municipal de l’Ajuntament d’Alacant va aprovar una declaració institucional en què instava les Corts Valencianes a modificar la Llei d’ús i ensenyament del valencià (des d’ara, LUEV)[i] i a adscriure la ciutat a la zona de predomini lingüístic castellà. Aquesta iniciativa, d’acord amb les declaracions que s’han conegut d’alguns membres del govern valencià, del partit en el govern o del president mateix, no tindrà per ara més recorregut. El que sí que ha aconseguit és generar el rebuig entre els partits de l’oposició, els sindicats i les entitats cíviques i acadèmiques d’Alacant, i una onada de solidaritat procedent de la resta del domini lingüístic català.

L’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana estableix en l’article sisè que el valencià és l’única llengua pròpia de l’autonomia (punt 1) i que hi és oficial juntament amb el castellà (punt 2). El valor d’aquestes disposicions, però, queda limitat en el mateix article, en el punt 7, el qual preveu la delimitació legal dels territoris en què predomine l’ús d’una llengua o de l’altra. L’oficialitat queda atenuada, doncs, en aquells municipis legalment considerats de predomini lingüístic castellà.

Llegeix més »

La resposta jurídica envers les mesures regressives sobre els drets lingüístics – Marta Calafell Galiana

D’un temps ençà, entre els anys 2022 i 2025, diverses comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia han aprovat o impulsat mesures normatives que poden ser qüestionades per constituir un fre –o fins i tot un retrocés– en els processos de normalització lingüística. En els darrers anys també s’observa una evolució en la jurisprudència, que marca la mateixa tendència regressiva. Aquestes dues qüestions són objecte d’anàlisi a la secció monogràfica sobre “Protecció de les llengües i regressió” publicada recentment dins del número 83 de la Revista de Llengua i Dret (RLD).

En aquest apunt volem presentar, sense ànim exhaustiu, alguns casos en què actuacions dels poders públics autonòmics i locals han estat objecte de controvèrsia o d’impugnació. En les distintes cròniques legislatives d’aquests darrers anys publicades a la RLD s’expliquen de manera més detallada les mesures regressives en matèria de llengua. Aquí es tracta de recollir una mostra de com l’impuls normatiu i les resolucions judicials recents poden condicionar els drets lingüístics i el principi de no regressió dins d’un context politicojurídic progressivament més complex.

Llegeix més »

Obtenir el C1 de valencià, tràmit ràpid i sense haver de demostrar-ne el coneixement – Alfons Esteve i Alícia Martí-Climent

diploma
Autora: Tara Winstead. Font: píxels.com

Fa poc el PP i Vox van aprovar en les Corts Valencianes una llei d’educació a la seua mida, anomenada significativament “de llibertat educativa”: la Llei 1/2024, de 27 de juny, per la qual es regula la llibertat educativa. Amb aquesta llei es posa a votació en cada centre la llengua de la docència i s’estableix indissimuladament l’objectiu de restringir al màxim l’ensenyament de la llengua pròpia. I una de les mesures estel·lars que inclou és la concessió del nivell C1 de valencià a tot l’alumnat que en aquesta matèria haja obtingut una nota igual o superior a un 7 en els cursos de batxillerat o en les proves d’accés a la universitat (article 16.2 de la Llei). Doncs ara aquesta mesura s’ha fet efectiva mitjançant una Resolució de 26 de setembre de 2024, de la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació i, a més, amb caràcter retroactiu des del curs 2009-2010 (disposició transitòria tercera de la Llei).

Aquesta decisió, com moltes altres de la llei, no té la més mínima justificació ni en el preàmbul ni en l’articulat. De fet, en el preàmbul ni s’esmenta el motiu d’aquest reconeixement. Només justifiquen, en la disposició transitòria tercera, el moment des que es fa el reconeixement i que fixen “a partir de l’ordenació acadèmica establerta en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació”.

Llegeix més »