Els correctors automàtics: quin impacte tenen en com escrivim? – Helena Borrell Carreras

eapcDeixa un comentari
persona que usa la computadora portatil
Autor: Kaitlyn Baker. Font: Unsplash

La normativa del català: opcionalitat i variabilitat

La publicació de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC) l’any 2016 va suposar un punt d’inflexió per a la normativa del català perquè, entre altres raons, va introduir la variabilitat i l’opcionalitat. Això vol dir que l’usuari ha de tenir en compte la variació dialectal i de registre a l’hora de prendre decisions. El nou text normatiu, a més, és descriptiu i normatiu alhora, fet que implica que tot el que s’hi recull és vàlid si no es diu el contrari. Aquest enfocament, tot i que està àmpliament validat en la lingüística i les gramàtiques d’altres llengües, com ara el castellà, presenta un repte per als usuaris, sobretot els que no són experts. Una de les dificultats és que cal triar entre formes que són preferibles o més habituals en registres formals i altres opcions que tradicionalment havien estat condemnades. Per tant, l’usuari ha de saber distingir entre graus de formalitat i escollir una forma o una altra segons el context, ja que no s’ha d’escriure de la mateixa manera un correu electrònic professional que un missatge de WhatsApp per a un amic.Llegeix més »

Veus per al gal·lès: conversa sobre un futur amenaçat – James Hawkey

eapcDeixa un comentari
Paisatge verdós d'una vall
Autor: Joseph Reeder. Font: Unsplash

L’episodi del proppassat 10 de novembre de Llengües a tocar, el pòdcast del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona, va tractar aspectes de la situació sociolingüística a Gal·les, basats en l’experiència personal d’un nou parlant de gal·lès, originari de la capital del país, Cardiff. Gal·les és un país que forma part del Regne Unit, juntament amb Anglaterra, Escòcia i Irlanda del Nord, tot i que l’equilibri polític i demogràfic sempre ha estat a favor d’Anglaterra –el país del Regne Unit amb la població més gran i l’idioma autòcton del qual s’ha convertit en una llengua franca mundial, a causa de segles de colonialisme i d’imperialisme. Gal·les és un país oficialment bilingüe, tot i que aquest bilingüisme social també està desequilibrat: tothom a Gal·les parla anglès, però hi ha molta gent al país que no parla el gal·lès, la llengua autòctona. El cens del 2021 va registrar que al voltant de mig milió de persones a Gal·les parlen la llengua autòctona, és a dir, poc menys del 20 % de la població total. Aquesta xifra inclou tant els parlants nadius com els aprenents i, per tant, és difícil saber quin nivell de competència cal tenir per ser inclòs en el cens com a “parlant de gal·lès”. El govern gal·lès té com a objectiu augmentar el nombre de parlants fins a un milió abans de l’any 2050, i en el pòdcast s’hi reflecteix un to d’esperança en relació amb el fet que es pugui assolir aquest objectiu.Llegeix més »

Ponent la mou i llevant la plou: actituds lingüístiques, subjectivitat i norma en la pronúncia d’adolescents nord-occidentals – Èlia Fernández-Belchi

eapcDeixa un comentari
Foto de quatre persones en el cim d'una muntanya en el capvespre
Autora: Helena Lopes. Font: Pexels

Per què estudiar la pronunciació del català avui?

Quaranta anys després de la implantació del model de conjunció en català (1983), ha quedat demostrat que la vehicularitat del català als centres educatius de Catalunya és imprescindible per garantir-ne l’aprenentatge per part de tots els alumnes (Riera i Sendra, 2022). Ara bé, en els darrers anys diversos treballs han constatat mancances en les polítiques educatives de secundària de Catalunya en relació amb el foment de l’ús social de la llengua catalana. Així, per exemple, el darrer estudi sociolingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2023) posa de manifest que un 61 % de l’alumnat no usa el català mai o ho fa poques vegades fora de l’aula. A més, s’ha observat que els alumnes nouvinguts als centres de secundària de Catalunya tendeixen a utilitzar el català en contextos acadèmics i el castellà en la interacció social amb els iguals, seguint el patró que es troben en els companys (Trenchs-Parera i Newman, 2015). En aquest context, tampoc no és millor la sort dels sons patrimonials del català (és a dir, dels que han resultat de l’evolució natural de la llengua i la caracteritzen), que en molts casos es troben en recessió (Pons i Griera, 1992; Carrera-Sabaté, 2015, 2022; Fernández-Belchi, 2024; Torrens, 2024).

Llegeix més »

Interaccions i llengües a l’aula: factors que expliquen l’ús desigual del català – Roger Campdelacreu i Sibina

eapc2 comentaris

Fer una recerca participativa en les aules de secundària implica veure les interaccions i situacions que s’hi produeixen i com els adolescents hi circulen amb diferents rols. Això permet ser testimoni de la realitat social que les dades no sempre mostren i observar què passa allà on tenen lloc els fets. La recerca duta a terme i que ara descric neix de la inquietud viscuda a les aules com a professor a l’àrea metropolitana de Barcelona: la percepció de com el català, tot i ser la llengua vehicular del sistema educatiu a Catalunya, sovint no és la llengua de relació entre l’alumnat.

Llegeix més »

La norma ISO 24495-2:2025 i les recomanacions per a la comunicació jurídica planera – Cristina Gelpí

eapcDeixa un comentari

L’Organització Internacional de Normalització (ISO) va publicar l’agost de 2025 la segona part de la norma relacionada amb el llenguatge planer, l’ISO 24495-2:2025. La norma es destina a la comunicació jurídica planera i fonamentalment és l’adaptació a la comunicació jurídica de l’ISO 24495-1:2023, que tenia com a objectiu delimitar el llenguatge planer en general (i de la qual el blog es va fer ressò l’any 2024 amb motiu de la publicació de la versió en català).

L’objectiu d’aquesta nova norma és ajudar els autors a comunicar informació jurídica de manera planera, eficaç i precisa perquè els professionals i el públic puguin trobar, entendre i utilitzar la informació. Parteix de l’ISO 24495-1 i defineix el llenguatge jurídic planer en els mateixos termes, això és, com la comunicació jurídica en la qual la redacció, l’estructura i el disseny són tan senzills que els lectors a qui va adreçada poden trobar-hi fàcilment la informació que necessiten, comprendre-la i utilitzar-la.

Llegeix més »