Es reedita Català jurídic, una fita en l’establiment del llenguatge jurídic i administratiu andorrà – Josep Salom i Maria Cucurull

Font: Universitat d’Andorra

Fa més de vint anys, el Consell Superior de la Justícia, l’Institut d’Estudis Andorrans i la Universitat d’Andorra van crear de manera conjunta un programa de formació específica en dret andorrà per a tots els professionals de l’àmbit jurídic. D’aquesta manera, es va encomanar a diversos experts l’elaboració d’un material didàctic que servís de base per seguir el programa de formació. L’any 2001 s’iniciava la primera edició del Postgrau en Dret Andorrà en què es tractaven diversos aspectes relacionats amb les institucions públiques, les fonts del dret, el dret privat, penal, administratiu, processal civil i internacional, tot plegat emmarcat al context d’Andorra.Llegeix més »

Acordar raó i follia, una necessitat per al català. Crònica de la XI Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana. De la sensibilització al canvi d’hàbits lingüístics – Oriol Ampuero Gonzàlvez

D’acord amb l’última Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP), de 2018, un 81,2 % de la població de Catalunya sap parlar en català en major o menor mesura. La xifra, però, davalla 45 punts quan se n’observa la intensitat d’ús: el percentatge de la població que l’usa força o molt de manera diària és del 36,1 %. El desacord entre coneixement i ús no és novetat, sinó una vella cançó entre la gent del ram que duu per títol “El coneixement no comporta necessàriament l’ús”, de la qual s’ha parlat molt i potser hem abordat poc eficaçment.Llegeix més »

L’ús del llenguatge planer per facilitar la comprensió dels textos jurídics a la ciutadania – Joan Abad i Esteve

Font: Pexels. Autoria: Jan van der Wolf

Molt sovint, el llenguatge jurídic és una barrera que impedeix a la ciutadania entendre fàcilment els textos legals. Per eliminar aquest obstacle, s’han posat a disposició dels usuaris del Portal Jurídic de Catalunya els resums de normes de dret català en llenguatge planer, obtinguts a partir de la intel·ligència artificial (IA) generativa.

Aquest projecte va néixer com un projecte d’innovació impulsat per la Secretaria del Govern, l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions (EADOP) i la Direcció Executiva de Consultoria i Innovació Digital del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), interessades a testar les noves eines d’intel·ligència artificial generativa en l’àmbit de la difusió del dret.Llegeix més »

A propósito del libro No me gusta cómo hablas (o más bien no me gustas tú). Crítica de la discriminación lingüística, de María del Carmen Méndez Santos – Jaime Altuna Ramírez

Font: Unsplash. Autoria: Alexander Grey

Aunque parezca paradójico, se habla más bien poco de la discriminación relacionada con el habla. La discriminación lingüística sigue siendo un debate silenciado fuera de los ámbitos especializados en lingüística o sociolingüística. Ante este panorama, el libro recién publicado No me gusta cómo hablas (o más bien no me gustas tú). Crítica de la discriminación lingüística de María del Carmen Méndez Santos consigue romper ese silencio y nos ofrece una buena oportunidad para reflexionar sobre las ideologías lingüísticas asociadas a las diferentes formas de hablar. Partiendo del análisis sociolingüístico, Méndez Santos trata de cuestionar los prejuicios y juicios basados en las lenguas y sus usos. Muestra que tras estas valoraciones sociales sobre la forma de hablar de las personas o grupos se esconden relaciones de poder e injusticias que vienen de mucho tiempo atrás, pero que siguen estando muy presentes en el día a día.Llegeix més »

Reforçar el castellà en l’escola valenciana. A propòsit de la Llei valenciana de llibertat educativa – Vicenta Tasa Fuster

Font: Unsplash

Introducció

El 28 de juny de 2024 el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publicava la Llei 1/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, per la qual es regula la llibertat educativa. La Llei, presentada com a proposició de llei conjunta pels grups parlamentaris de PP i Vox en les Corts Valencianes el 28 de febrer, es tramità per via d’urgència.

Es tracta d’un canvi regressiu en l’orientació d’una legislació educativa valenciana que, pràcticament mai en els 41 anys de governs autonòmics, no ha comptat amb consensos polítics amples. En termes generals, la Llei reforça les polítiques educatives lingüístiques de demanda i ignora la doble obligació de tota llei lingüística en l’àmbit educatiu: aconseguir el coneixement igual real de les llengües oficials i impulsar la recuperació de l’ús social de la llengua minoritzada.

Llegeix més »