Ja arriba l’agost i, com és habitual, al blog de la Revista de Llengua i Dret farem vacances. És moment, doncs, de mirar enrere i fer balanç del primer semestre (i escaig) del 2024. Començarem per una notícia recent: la publicació del número 81 de la Revista, amb una secció monogràfica sobre mobilitats i llengües minoritzades i amb articles, notes, cròniques de legislació i recensions molt interessants. Us el recomanem!
El passat 9 de maig, el Consell de Direcció del Servei Català de la Salut (d’ara endavant, CatSalut), va aprovar la Instrucció 02/2024. Mesures dirigides a promoure el compliment dels drets lingüístics dels usuaris i pacients del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT), amb l’objectiu formal d’“establir actuacions per tal de facilitar el compliment dels drets lingüístics de la població resident a Catalunya que rep atenció sanitària a càrrec del Servei Català de la Salut i portar a terme el seguiment del seu compliment” (aquesta Instrucció no abasta l’occità en la seva varietat aranesa al territori de l’Aran a causa de la transferència de competències de la Generalitat de Catalunya al Conselh Generau d’Aran en matèria de sanitat. En el cas de l’Hospital de Cerdanya, el francès també és llengua d’ús habitual).
Com ja s’apunta des de la Crònica legislativa de les Illes Balears del segon semestre de 2021, d’uns anys ençà s’ha activat la via judicial per exigir que els centres de les Balears imparteixin el 25 % de les matèries en castellà en l’ensenyament no universitari. Aquesta iniciativa s’enceta, en un primer moment, a partir d’una campanya de l’associació de professors PLIS Educación i Societat Civil Balear en la qual s’assegura que a les Illes “la immersió obligatòria en català no només és un abús de poder, sinó un despropòsit pedagògic”. Així mateix, es manifesta que el model del 25 % d’ensenyament en castellà, establert per les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i confirmat pel Tribunal Suprem,[i] és extrapolable a tots els territoris de l’Estat amb llengua pròpia oficial. Per això, s’anima i es dona suport a les famílies perquè exigeixin a l’Administració educativa que compleixi també a les Illes Balears amb aquell mínim de les assignatures en castellà, incloent-hi matèries troncals. En paral·lel, i per la via política, durant la tramitació del Projecte de llei d’educació els grups parlamentaris de l’oposició introdueixen en el debat, sense èxit, la qüestió de la lliure elecció de llengua per part de les famílies i l’exigència que la norma garanteixi un percentatge mínim de càrrega lectiva en castellà, apel·lant també a la jurisprudència del Tribunal Suprem.
L’auge de l’administració electrònica, la societat accelerada en què vivim i una ciutadania que reivindica el dret a comprendre obliguen l’Administració pública a comunicar d’una manera cada cop més clara i efectiva. És en aquest context que el pròxim 27 de setembre, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) organitza, a proposta del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), la jornada de reflexió i debat titulada “Del llenguatge planer cap a la comunicació clara en l’àmbit de l’Administració pública”.
Més de vint anys després de l’aprovació de la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, de 16 de desembre de 1999, el dia 25 d’abril de 2024 es va aprovar la Llei de la llengua pròpia i oficial al Consell General d’Andorra per una majoria molt àmplia: 25 vots a favor i 3 en contra. El Projecte de llei va entrar a tràmit parlamentari el mes de setembre passat i el procés de negociació s’ha allargat més del que és habitual. Normalment, dura uns quatre mesos i en aquest cas s’ha dilatat fins a nou mesos. El fet és que en un inici les diferents formacions tenien punts de vista molt allunyats i s’ha hagut de treballar per trobar un consens.[i] Per tant, podem dir que aquesta Llei és una fita important i ambiciosa.Llegeix més »
