Simposi “Multilingüisme a les Institucions i al Dret de la UE”: convocatòria de comunicacions. Vilanova i la Geltrú, juliol 2020 – Elisabet Arnó

35_European_Commission_flagsDins de les activitats del 19è Congrés Internacional de l’Associació Europea de Llengües per a Finalitats Específiques (AELFE), que tindrà lloc entre el 8 i 10 de juliol de 2020, es celebrarà el simposi temàtic “Multilingualism in EU Institutions and EU Law”, el qual pretén reunir investigadors del camp del dret i la lingüística, i disciplines relacionades, com la traducció, la sociolingüística i la política lingüística, amb la finalitat de promoure recerca interdisciplinar, des d’una perspectiva jurídico-lingüística. Concretament, s’investigarà com crear una integració jurídica i econòmica de la UE i alhora com aconseguir la certesa jurídica i lingüística en el dret europeu, respectant les diferents cultures i llengües de cada estat membre.Read More »

Resum de la quarta Jornada de la Revista de Llengua i Dret “40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur” – Viena Rodríguez i Anna Arnall

EAPCL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) va acollir el proppassat dimecres 18 de setembre la Jornada de la Revista de Llengua i Dret “40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur”, amb l’objectiu d’analitzar de la mà d’experts l’evolució de la legislació lingüística del català, el basc, el gallec, l’aragonès i l’asturià en els últims quaranta anys des de cinc perspectives sectorials diferents (la toponímia, l’ensenyament, els usos institucionals, el sector socioeconòmic i l’àmbit audiovisual) i també d’apuntar els reptes de futur que hauran d’afrontar aquestes llengües pròpies.

Aquesta quarta trobada de la Revista de Llengua i Dret es va organitzar en el marc del 40è aniversari del restabliment de l’EAPC, que va tenir lloc l’any 1979 coincidint amb l’inici d’un període de recuperació de les institucions d’autogovern en què van fructificar, no només a Catalunya, les primeres regulacions lingüístiques de l’Estat.Read More »

La comunicació jurídica i la claredat. L’exemple de Suècia –   Ingemar Strandvik

Suècia és un sistema democràtic des del 1921. Aquesta tradició duradora i continuada ha permès també una consolidació dels valors democràtics entre la població i les estructures administratives que la situa, any rere any, en els primers llocs dels rànquings mundials de democràcia, alhora que ha facilitat una maduració precoç d’aspectes que són ara objecte de debat i reformes arreu del món. Un d’aquests aspectes és la claredat del llenguatge que utilitzen les distintes administracions, inclosa l’administració judicial i el poder legislatiu.

A Suècia hi ha la convicció que la democràcia exigeix seguretat jurídica i que aquesta planteja un sine qua non: que les autoritats públiques es comuniquen de manera clara i entenedora amb la ciutadania, que ha d’entendre tot allò que emeten els poders públics. No és només una condició perquè els ciutadans puguin exercir els seus drets fonamentals sinó també per incitar-los a participar en els processos polítics. La bona comunicació, efectivament, és un dret ciutadà però també un avantatge polític: es tracta d’una eina que genera legitimitat i confiança, que permet que la ciutadania acati les decisions de les administracions i, per si tot això no és suficient, estalvia recursos públics.Read More »

Reflexions de la jornada “Fabra avui. El català, de llengua moderna a llengua digital” (Barcelona, 19 de setembre de 2018) – Ricard Faura

El passat 19 de setembre es va celebrar la jornada “El català, de llengua moderna a llengua digital”. Durant aquesta jornada va quedar palès l’important paper de les administracions i dels projectes que en la seva totalitat o en part es paguen amb diners públics. Conceptes com el de dades obertes i llicències lliures tenen en aquests moments una gran rellevància pel futur del català tant a la xarxa com a plataformes, eines i projectes tecnològics.

A 31 de desembre de 2017, l’àmbit de diaris, revistes, agències i diaris digitals registrava un ús de la llengua catalana del 78,02 %, mentre que el de ràdio, televisió, grups de comunicació i productores era del 69,81 % (en ambdós casos es repetia el resultat de l’any anterior). Per la seva part, el sector de la informàtica, Internet i TIC havia crescut fins al 63,08 % (+1,15), i el de telecomunicacions, electrònica, telefonia mòbil i tecnologia s’havia mantingut en el 43,75 %.

Em permetreu que comenci aquesta reflexió sobre l’impacte de les tecnologies en el català parlant d’una experiència personal. A casa meva, des de sempre, per cultura familiar, hem parlat el català com a única llengua de relació tant entre nosaltres com a les diferents activitats que hem fet, sigui a nivell cultural o merament d’esbarjo. La militància ha arribat a prioritzar sempre publicacions i versions de llibres en català. Aquesta militància ha persistit fins fa pocs mesos, quan vaig comprar la nova andròmina de Google, Google Home. El que Google pretén amb Google Home és que tinguem un centre de control a casa i per a tota la família, amb el qual puguem sincronitzar tant el nostre smartphone com els dispositius intel·ligents que tinguem. El problema és que Google Home no té, ara per ara, incorporat com a idioma d’interacció el català. Per primera vegada, doncs, a casa meva se sent parlar el castellà, encara que sigui per poder-se entendre amb aquest tipus d’assistent familiar, que cada cop serà més habitual de trobar en moltes de les llars del país. Les TIC tenen la facilitat i capacitat de penetrar en les nostres llars de manera subtil, marcant-hi les seves pròpies normes. Els que teniu fills que hagin estat usuaris de jocs virtuals en línia haureu viscut aquesta mateixa experiència veient com els vostres fills interactuen amb les màquines, però mai en català.

Read More »

Foro de debate sobre a Carta Europea para as Linguas Rexionais ou Minoritarias – Fernando Ramallo

O pasado mes de xuño tivo lugar en Santiago de Compostela o Foro de debate sobre a Carta Europea para as Linguas Rexionais ou Minoritarias. O evento, organizado polo Consello da Cultura Galega, en colaboración co Consello de Europa, reuniu por primeira vez a representantes de todas as linguas minoritarias do Estado español protexidas pola Carta, isto é, amazige, árabe, aragonés, aranés, asturiano, caló, catalán/valenciano, éuscaro, fala, galego, leonés e portugués nos diferentes territorios e cos diversos autoglotónimos que utiliza a comunidade de falantes de cada unha delas. Máis aló dunha finalidade académica ou estritamente técnica, o obxectivo prioritario foi establecer un diálogo que axudase a visibilizar e a interaccionar achegas diferentes, incluída a propia subxectividade das persoas que viven o seu día a día nunha lingua minoritaria. Ademais, ao tratarse dun evento aberto ao público, houbo tamén unha relevante participación de diversos colectivos e persoas implicadas na defensa dos dereitos lingüísticos.

O Foro detívose polo miúdo nos artigos 7 ao 13 da Carta, a partir dun enriquecedor diálogo crítico arredor do grao de cumprimento dos compromisos acadados polo Estado español coa ratificación da Carta en 2001. Durante os dous días de intenso intercambio de valoracións, perspectivas e análises identificáronse os trazos comúns á situación legal e social das linguas minoritarias así como as particularidades derivadas da propia idiosincrasia de cada idioma. Unha vez rematado o Foro, acordouse elaborar unhas conclusións colectivas co obxectivo de sometelas ás autoridades responsábeis da política lingüística en todos os territorios nos que se usan linguas minoritarias e asemade ao propio Consello de Europa. Ese documento é o que agora presentamos.

Desde a entrada en vigor da Carta en 2001, o Estado español pasou por catro ciclos de monitorización por parte do Comité de Expertos, que é o organismo competente para examinar a situación das linguas minoritarias a partir do informe presentado polo Estado á Secretaría Xeral do Consello de Europa. O Foro centrouse -fundamentalmente- nos avances, estancamentos, atrancos e retrocesos constatados durante o 4º ciclo de seguimento (2010-2013). Cómpre ter en conta que nestes intres está a piques de se iniciar o 5º ciclo (2014-2016), unha vez que o Estado acaba de remitir ao Consello de Europa o informe preceptivo preceptivo que dá inicio a un novo seguimento das obrigas estatais (https://rm.coe.int/spainpr5-es-docx/1680788433).Read More »