Jurilingüística III: Enfocaments Interdisciplinaris en l’Estudi de la Llengua i el Dret

Cartell Jurilingüística III: Enfocaments Interdisciplinaris en l'Estudi de la Llengua i el DretEl col·loqui Jurilingüística III: Enfocaments Interdisciplinaris en l’Estudi de la Llengua i el Dret tindrà lloc a la Universitat de Cambridge (Regne Unit) els dies 1 i 2 d’octubre de 2020. Després l’èxit de les dues primeres edicions, hem decidit donar continuïtat a aquest espai de reflexió sobre les relacions entre la llengua i el dret, tant les ja establertes com les que s’obren pas en investigacions i realitat socials emergents, tant des del punt de vista de la pràctica com des del de les mirades acadèmiques. En aquesta edició, els conferenciants convidats seran Xabier Arzoz (Universitat del País Basc), Michael Cronin (Trinity College Dublin), Estrella Montolío (Universitat de Barcelona) i Jacqueline Mowbray (Universitat de Sydney).Read More »

Jornada “La presència del català en el sector digital” – Teresa Tort Videllet

L’Ateneu Barcelonès va acollir un interessant fòrum d’idees sobre l’estat del català en l’àmbit digital durant el matí del 3 de desembre passat. L’organitzava el Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno), amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i la Fundació puntCAT. La jornada es va estructurar en tres taules rodones que van aplegar enfocaments complementaris per part de representants de l’activisme, l’Administració pública i el sector empresarial.

Al primer debat, la periodista Xantal Llavina va demanar posar nota a l’estat del català en l’entorn digital; segons Àlex Hinojo, coordinador digital de l’Institut Ramon Llull i exdirector d’Amical Wikimedia, la nostra llengua hi progressa adequadament, mentre que per a Maite Melero, established researcher al Barcelona Supercomputing Center, el català destacava en la primera etapa d’internet però ara està baixant de posicionament. Segons Melero, els motius d’aquest descens són els canvis en l’accés al coneixement, que representen un nou paradigma. Hinojo ho va corroborar afegint, a més, que ara mateix la xarxa pot ajudar a promoure la diversitat o bé fer desaparèixer una gran part de les llengües accessibles. Així mateix, va remarcar com la força del mercat incideix en la rellevància de les llengües, però també la regulació de què disposen: ser llengua oficial de la Unió Europea representa beneficis evidents en aquest sentit. L’avantatge del cas català és que tenim un teixit social a favor de la llengua i va insistir que l’Administració ha de fomentar recursos oberts perquè els activistes en puguin crear de nous. En la seva rèplica, Melero assenyalà que és vital poder disposar de repositoris de dades, però que cal un acord de país perquè es plantegen problemes de privacitat a l’hora d’aprofitar-les per a la creació de sistemes d’assistents de veu, per exemple. En aquest sentit, es va fer explícita la necessitat que els programadors estiguin preparats per prendre decisions a partir de formació humanística i no només tecnològica, ja que en el futur immediat s’hauran d’afrontar els perills de la mercantilització de la privacitat i el control ciutadà.Read More »

Simposi “Multilingüisme a les Institucions i al Dret de la UE”: convocatòria de comunicacions. Vilanova i la Geltrú, juliol 2020 – Elisabet Arnó

Dins de les activitats del 19è Congrés Internacional de l’Associació Europea de Llengües per a Finalitats Específiques (AELFE), que tindrà lloc entre el 8 i 10 de juliol de 2020, es celebrarà el simposi temàtic “Multilingualism in EU Institutions and EU Law”, el qual pretén reunir investigadors del camp del dret i la lingüística, i disciplines relacionades, com la traducció, la sociolingüística i la política lingüística, amb la finalitat de promoure recerca interdisciplinar, des d’una perspectiva jurídico-lingüística. Concretament, s’investigarà com crear una integració jurídica i econòmica de la UE i alhora com aconseguir la certesa jurídica i lingüística en el dret europeu, respectant les diferents cultures i llengües de cada estat membre.Read More »

Reflexions de la jornada “Fabra avui. El català, de llengua moderna a llengua digital” (Barcelona, 19 de setembre de 2018) – Ricard Faura

Infografia L'ús del català a Internet

El passat 19 de setembre es va celebrar la jornada “El català, de llengua moderna a llengua digital”. Durant aquesta jornada va quedar palès l’important paper de les administracions i dels projectes que en la seva totalitat o en part es paguen amb diners públics. Conceptes com el de dades obertes i llicències lliures tenen en aquests moments una gran rellevància pel futur del català tant a la xarxa com a plataformes, eines i projectes tecnològics.

A 31 de desembre de 2017, l’àmbit de diaris, revistes, agències i diaris digitals registrava un ús de la llengua catalana del 78,02 %, mentre que el de ràdio, televisió, grups de comunicació i productores era del 69,81 % (en ambdós casos es repetia el resultat de l’any anterior). Per la seva part, el sector de la informàtica, Internet i TIC havia crescut fins al 63,08 % (+1,15), i el de telecomunicacions, electrònica, telefonia mòbil i tecnologia s’havia mantingut en el 43,75 %.

Em permetreu que comenci aquesta reflexió sobre l’impacte de les tecnologies en el català parlant d’una experiència personal. A casa meva, des de sempre, per cultura familiar, hem parlat el català com a única llengua de relació tant entre nosaltres com a les diferents activitats que hem fet, sigui a nivell cultural o merament d’esbarjo. La militància ha arribat a prioritzar sempre publicacions i versions de llibres en català. Aquesta militància ha persistit fins fa pocs mesos, quan vaig comprar la nova andròmina de Google, Google Home. El que Google pretén amb Google Home és que tinguem un centre de control a casa i per a tota la família, amb el qual puguem sincronitzar tant el nostre smartphone com els dispositius intel·ligents que tinguem. El problema és que Google Home no té, ara per ara, incorporat com a idioma d’interacció el català. Per primera vegada, doncs, a casa meva se sent parlar el castellà, encara que sigui per poder-se entendre amb aquest tipus d’assistent familiar, que cada cop serà més habitual de trobar en moltes de les llars del país. Les TIC tenen la facilitat i capacitat de penetrar en les nostres llars de manera subtil, marcant-hi les seves pròpies normes. Els que teniu fills que hagin estat usuaris de jocs virtuals en línia haureu viscut aquesta mateixa experiència veient com els vostres fills interactuen amb les màquines, però mai en català.

Read More »

Foro de debate sobre a Carta Europea para as Linguas Rexionais ou Minoritarias – Fernando Ramallo

O pasado mes de xuño tivo lugar en Santiago de Compostela o Foro de debate sobre a Carta Europea para as Linguas Rexionais ou Minoritarias. O evento, organizado polo Consello da Cultura Galega, en colaboración co Consello de Europa, reuniu por primeira vez a representantes de todas as linguas minoritarias do Estado español protexidas pola Carta, isto é, amazige, árabe, aragonés, aranés, asturiano, caló, catalán/valenciano, éuscaro, fala, galego, leonés e portugués nos diferentes territorios e cos diversos autoglotónimos que utiliza a comunidade de falantes de cada unha delas. Máis aló dunha finalidade académica ou estritamente técnica, o obxectivo prioritario foi establecer un diálogo que axudase a visibilizar e a interaccionar achegas diferentes, incluída a propia subxectividade das persoas que viven o seu día a día nunha lingua minoritaria. Ademais, ao tratarse dun evento aberto ao público, houbo tamén unha relevante participación de diversos colectivos e persoas implicadas na defensa dos dereitos lingüísticos.

O Foro detívose polo miúdo nos artigos 7 ao 13 da Carta, a partir dun enriquecedor diálogo crítico arredor do grao de cumprimento dos compromisos acadados polo Estado español coa ratificación da Carta en 2001. Durante os dous días de intenso intercambio de valoracións, perspectivas e análises identificáronse os trazos comúns á situación legal e social das linguas minoritarias así como as particularidades derivadas da propia idiosincrasia de cada idioma. Unha vez rematado o Foro, acordouse elaborar unhas conclusións colectivas co obxectivo de sometelas ás autoridades responsábeis da política lingüística en todos os territorios nos que se usan linguas minoritarias e asemade ao propio Consello de Europa. Ese documento é o que agora presentamos.

Desde a entrada en vigor da Carta en 2001, o Estado español pasou por catro ciclos de monitorización por parte do Comité de Expertos, que é o organismo competente para examinar a situación das linguas minoritarias a partir do informe presentado polo Estado á Secretaría Xeral do Consello de Europa. O Foro centrouse -fundamentalmente- nos avances, estancamentos, atrancos e retrocesos constatados durante o 4º ciclo de seguimento (2010-2013). Cómpre ter en conta que nestes intres está a piques de se iniciar o 5º ciclo (2014-2016), unha vez que o Estado acaba de remitir ao Consello de Europa o informe preceptivo preceptivo que dá inicio a un novo seguimento das obrigas estatais (https://rm.coe.int/spainpr5-es-docx/1680788433).Read More »