Les mobilitats com a repte per a la sostenibilitat de les llengües minoritzades: 40 anys de la Revista de Llengua i Dret. Crònica de la Jornada del 22 de setembre del 2023 – Helena Torres Purroy

Taula rodona amb els directors de la Revista al llarg d'aquests 40 anys.
Taula rodona amb els directors de la Revista al llarg d’aquests 40 anys.

El 22 de setembre va tenir lloc a la seu de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), al carrer Girona, 20, de Barcelona, i també en línia, la Jornada de commemoració del 40è aniversari de la Revista de Llengua i Dret (RLD), que va aplegar prop d’un centenar i mig d’assistents. Per a l’ocasió, es va convidar les persones assistents a fer una reflexió teòrica, acadèmica, però també basada en casos reals, sobre un tema de rellevància i d’actualitat: les conseqüències de les mobilitats per a la sostenibilitat de les llengües minoritzades. Es va tractar, doncs, la mobilitat en les seves múltiples facetes, com un factor determinant de les dinàmiques sociolingüístiques en el món contemporani, i com un dels principals reptes per a les polítiques lingüístiques que tracten de garantir la sostenibilitat de les llengües minoritzades, als territoris de llengua catalana i més enllà.Llegeix més »

Jornada “Les mobilitats com a repte per a la sostenibilitat de les llengües minoritzades: 40 anys de la Revista de Llengua i Dret” (22 de setembre, Escola d’Administració Pública de Catalunya)

El proper 22 de setembre, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) organitza, a proposta del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), una jornada de reflexió i debat sobre “Les mobilitats com a repte per a la sostenibilitat de les llengües minoritzades”.

L’acte també té com a objectiu celebrar els 40 anys de l’aparició de l’RLD, que es va fundar l’any 1983 amb l’objectiu de bastir ponts entre el món acadèmic i l’Administració pública per donar resposta als reptes que plantejava el procés de recuperació de la llengua catalana. Quaranta anys després, i a pesar de les profundes transformacions socials, polítiques, jurídiques o tecnològiques que ha experimentat la nostra societat, la revista continua fidel a aquesta missió.Llegeix més »

L’esperanto, avui: qui el parla i per què? – Xavier Alcalde

Foto de grup del Congrés Internacional de Joves Esperantistes, 2015. Font: Pola Esperanto-Junularo

El dia 21 de febrer se celebra el Dia Internacional de les Llengües Maternes, un moment particularment adequat per parlar de l’esperanto. I és que podríem considerar que els membres del moviment social creat entorn d’aquesta llengua són activistes per una comunicació igualitària i sense fronteres.

Ara fa un any vaig publicar un llibret sobre la història de l’esperanto i la seva relació amb l’anarquisme. Des de llavors n’he fet una desena de presentacions i pel que sembla encara hi ha interès pel tema —la propera serà al Casal Català de Tolosa. Cadascuna d’elles agafa una línia diferent, en funció de les preguntes dels assistents. És habitual que hi vingui gent encuriosida pel fenomen mateix de l’esperanto. Encara existeix? Hi ha molta gent que el parla? Com es pot aprendre? Hi ha literatura en esperanto? Quin sentit té aquesta llengua avui dia?

El món ha canviat molt. Fa 80 anys havies d’estar una mica despistat per fer aquestes preguntes. L’esperanto era quelcom habitual, fins al punt que moltes de les persones que llegeixen aquestes línies no són conscients que els seus avis o altres familiars d’aquella època probablement el parlaven o com a mínim l’havien estudiat.Llegeix més »

Per una comunicació sanitària més inclusiva, equitativa i respectuosa amb les minories i amb la llengua catalana. Ressenya de la Jornada “Llengües, salut i crisis: més enllà de la covid” – Jordi Pere i Mas

El passat 28 de setembre, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, a proposta del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, i amb motiu de la publicació del número 77, va organitzar la Jornada “Llengües, salut i crisis: més enllà de la covid”, amb l’objectiu de reflexionar i debatre sobre com les institucions haurien de comunicar els missatges relacionats amb la salut i les crisis per tractar amb la màxima equitat les persones, també aquelles en situacions diverses de vulnerabilitat.Llegeix més »

Éducation, langues minorisées et plurilinguisme : compte-rendu du colloque de Mons (1-2 septembre 2022) – Jean-Rémi Carbonneau, Juan Jiménez-Salcedo et Marie Leroy

À partir de la deuxième moitié du XXe siècle, les langues historiquement minorisées ont bénéficié d’un zeitgeist plus favorable, lequel a conduit à la mise en place de politiques actives de revitalisation un peu partout dans le monde. Ces politiques ont permis bien plus que la simple “ survie ” de langues pour la plupart menacées de disparition, comme le montrent des exemples de politiques ambitieuses au Québec ou en Catalogne. Parallèlement, des stratégies de promotion du plurilinguisme élaborées par divers acteurs institutionnels, notamment celles du Conseil de l’Europe, ont contribué dans plusieurs pays à rendre socialement et politiquement acceptable la diversité linguistique et à lui conférer une légitimité vis-à-vis du monolinguisme d’État imposé par les groupes dominants. L’école joue un rôle essentiel de cette promotion car elle assure la connaissance des langues minorisées et contribue à leur généralisation en tant que moyens de communication utiles et productifs. Il est donc important que ces langues soient apprises dans l’enceinte de l’école, mais aussi qu’elles soient utilisées pour véhiculer tant les savoirs et compétences linguistiques que la multiplicité des visions du monde qui est au fondement de l’idée même de diversité culturelle, si chère au XXIe siècle.Llegeix més »