Per una comunicació sanitària més inclusiva, equitativa i respectuosa amb les minories i amb la llengua catalana. Ressenya de la Jornada “Llengües, salut i crisis: més enllà de la covid” – Jordi Pere i Mas

El passat 28 de setembre, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, a proposta del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, i amb motiu de la publicació del número 77, va organitzar la Jornada “Llengües, salut i crisis: més enllà de la covid”, amb l’objectiu de reflexionar i debatre sobre com les institucions haurien de comunicar els missatges relacionats amb la salut i les crisis per tractar amb la màxima equitat les persones, també aquelles en situacions diverses de vulnerabilitat.Llegeix més »

Éducation, langues minorisées et plurilinguisme : compte-rendu du colloque de Mons (1-2 septembre 2022) – Jean-Rémi Carbonneau, Juan Jiménez-Salcedo et Marie Leroy

À partir de la deuxième moitié du XXe siècle, les langues historiquement minorisées ont bénéficié d’un zeitgeist plus favorable, lequel a conduit à la mise en place de politiques actives de revitalisation un peu partout dans le monde. Ces politiques ont permis bien plus que la simple “ survie ” de langues pour la plupart menacées de disparition, comme le montrent des exemples de politiques ambitieuses au Québec ou en Catalogne. Parallèlement, des stratégies de promotion du plurilinguisme élaborées par divers acteurs institutionnels, notamment celles du Conseil de l’Europe, ont contribué dans plusieurs pays à rendre socialement et politiquement acceptable la diversité linguistique et à lui conférer une légitimité vis-à-vis du monolinguisme d’État imposé par les groupes dominants. L’école joue un rôle essentiel de cette promotion car elle assure la connaissance des langues minorisées et contribue à leur généralisation en tant que moyens de communication utiles et productifs. Il est donc important que ces langues soient apprises dans l’enceinte de l’école, mais aussi qu’elles soient utilisées pour véhiculer tant les savoirs et compétences linguistiques que la multiplicité des visions du monde qui est au fondement de l’idée même de diversité culturelle, si chère au XXIe siècle.Llegeix més »

Taula rodona “Reclaiming New Speakers, Revisiting Old Authenticities: Basque, Catalan and Galician in 2022” – Eva Codó

Font: University of Colorado Boulder

El passat dia 6 d’octubre va tenir lloc la taula rodona “Reclaiming New Speakers, Revisiting Old Authenticities: Basque, Catalan and Galician in 2022”, organitzada en línia per la Comissió d’Investigació de l’Associació d’Estudis sobre Discurs i Societat (EDiSo), conjuntament amb el Programa Culture, Language and Social Practice (CLASP) de la Universitat de Colorado Boulder. La taula va comptar amb la participació de tres díades d’acadèmics (una per a cadascuna de les tres minories lingüístiques). Josep Soler Carbonell, membre del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, va encarregar-se de la introducció, conducció i moderació del debat. L’acte va suscitar un gran interès, com ho demostra l’elevat nombre de participants (més d’un centenar), ubicats en diferents contextos geogràfics i acadèmics, sobretot d’Europa i Amèrica.Llegeix més »

Llengua i gènere, un debat lingüístic i ideològic clàssic – Josep Soler

La polèmica sobre les diferents maneres d’anomenar les persones i el que hi ha en joc
Per entendre què hi ha en joc en la polèmica sobre llengua i gènere cal que tinguem present que ens trobem davant d’un cas clar de debat lingüístic i ideològic. És a dir, un debat on hi ha diversos actors que hi participen i on cadascú, des de la seva posició interessada (vull dir: socialment no neutra), fa la seva aportació, amb un argumentari concret per mirar de convèncer el públic, això és: qui mira, escolta o segueix el debat amb menor o major proximitat. Hi ha qui defensa els seus arguments des d’una posició acadèmica (per exemple, i amb menció especial, des de la lingüística), hi ha qui ho fa des de posicions polítiques o institucionals (potser amb menys intervencions explícites en el debat i amb més actuacions de facto), o hi ha qui ho fa des de posicions més activistes (defensant uns usos lingüístics que s’entenen com a necessaris per redreçar situacions de discriminació social per raó de gènere o per reflectir realitats socials canviants).Llegeix més »

La terminologia a peu de carrer. Reptes després de 40 anys de normalització lingüística – Teresa Tort Videllet

A la Sala Pere i Joan Coromines que hi ha a la planta baixa del claustre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va tenir lloc el 26 de maig la primera jornada de formació presencial organitzada per la Junta actual de la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM). En els dos últims anys, s’ha ofert tres jornades de formació sobre terminologia, però aquesta era especial pel nombre de ponents i per la possibilitat de tornar a compartir un mateix espai físic. El tema també era rellevant: fer balanç de les accions de difusió de la terminologia pròpia del comerç, la restauració i els esports dutes a terme per serveis lingüístics de diferents punts del domini lingüístic: les Illes Balears, Andorra, el País Valencià i Catalunya. I, alhora, valorar la implantació dels termes difosos.

Les benvingudes oficials són l’entremès d’aquest tipus d’actes. En aquesta ocasió, la benvinguda va anar a càrrec d’Ester Bonet, la presidenta de la SCATERM, i de Nicolau Dols, president de la Secció Filològica de l’IEC. En el seu parlament, Dols va recordar l’advertència que conté Els viatges de Gulliver sobre el perill que les paraules corroeixin el sistema respiratori, ja que aquesta Jornada representava ben bé tot el contrari: una celebració del poder de la llengua.Llegeix més »