Les famílies de Canet de Mar a la intempèrie. La defensa jurídica de l’escola immersiva en català: arguments i perspectives de futur – Benet Salellas

Inauguració CEIP Turó del Drac Canet de Mar. Autor: Santi Herranz. Llicència CC 3.0 No adaptada

El curs passat una unitat familiar de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar va demanar que l’escolarització de la seva filla a P4 es dugués a terme amb un equilibri entre el castellà i el català, de tal manera que cap de les dues llengües es trobés per sota del 25 % d’ús en la docència. També demanava que la retolació del centre fos en les dues llengües. Desatesa la petició pel Departament d’Educació de la Generalitat, la família instant va interposar una demanda a la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i va sol·licitar una mesura cautelar mentre es tramitava el procediment judicial de fixar la docència del 25 % mínim en castellà a l’escola esmentada, petició que va ser acordada pel TSJC el passat 14 d’octubre. Davant d’aquesta decisió, una trentena de famílies del mateix curs[1] va decidir comparèixer com a part demandada en el procediment judicial a efectes de demanar l’aixecament d’aquesta mesura cautelar i d’oposar-se a la petició d’aquesta única unitat familiar. Aquest grup de famílies defensen el manteniment del català com a única llengua vehicular, tal com planteja l’article 11 de la Llei d’educació de Catalunya (LEC) quan diu que “el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu” i ho fan en una posició que no s’havia explorat fins avui en aquest conjunt de litigis. Seguidament, set apunts sobre el cas.Llegeix més »

L’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat valenciana després de la Sentència 1357/2021 del Tribunal Suprem – Vicenta Tasa Fuster
Professora de Dret Constitucional i codirectora de la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València

El 22 de novembre de 2021 la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem feia pública la Sentència núm. 1357/2021, en resposta al recurs de cassació presentat per la Generalitat valenciana contra la Sentència de 22 de maig de 2020 del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, per la qual eren declarades contràries a dret parts nuclears del Decret 187/2017, de 24 de novembre, del Consell de la Generalitat, pel qual es regula el funcionament de l’Oficina de Drets Lingüístics (ODL).

D’aquesta manera, el Tribunal Suprem confirmava la decisió del TSJ valencià que havia anul·lat tots els articles i referències del Decret de creació de l’ODL valenciana referit a la recepció i la gestió de queixes i suggeriments que pogueren presentar-se per qualsevol persona privada o pública. La sentència del TSJ, ratificada pel TS, limitava les funcions i capacitat d’actuació de l’Oficina de Drets Lingüístics a l’assessorament i la informació a la ciutadania en totes aquelles consultes que hi haguera. En termes quantitatius, els articles 5,7,10, 11, 12, 13 i 14 del Decret eren anul·lats en la seva totalitat i els articles 4, 6, 8, 9 i 16 ho eren parcialment.

Llegeix més »

Drets lingüístics i població indígena a l’Argentina: notes des del Chaco – Virginia Unamuno
Centro de Estudios del Lenguaje en Sociedad (CELES), Universidad Nacional de San Martín / CONICET

L’Argentina és una nació que s’imagina a si mateixa com a monolingüe. Això no és pas casualitat. És el fruit de polítiques lingüístiques orientades al silenciament de llengües diferents del castellà i a l’esborrament de la memòria col·lectiva a través d’un relat històric construït i transmès particularment a través del sistema escolar. En aquest relat, la població indígena se situa en un passat remot, prenacional, la presència de la qual es va anar difuminant en processos de mestissatge i de “civilització”. Recentment, en el marc de la pandèmia generada per la COVID-19, el Ministeri d’Educació va publicar uns materials en els quals explicava a nenes i nens de nivell primari com “eren” les cases dels maputxes i com “vivien”, sense esmentar que més de 100.000 persones que habiten l’Argentina es reconeixen a si mateixos com a maputxes.Llegeix més »

L’anul·lació judicial del decret del català a la salut reforça l’exigència de la competència lingüística als empleats públics del Servei Balear de Salut – Maria Ballester Cardell
Professora contractada doctora de Dret Constitucional de la Universitat de les Illes Balears

Font: Infosalut.com

Les dificultats que hi ha a les Illes Balears per establir un règim jurídic, estable i consolidat, que reguli la competència lingüística del personal que presta els seus serveis a l’àmbit de la salut fan palesa la complexitat de recuperar els usos del català en l’espai públic. Recentment, amb la confirmació per part del Tribunal Suprem de la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) que anul·la el Decret que regula la capacitació lingüística en l’àmbit sanitari, assistim a una nova etapa en d’aquesta controvèrsia.Llegeix més »

El Minority Safepack en suport de les minories lingüístiques a Europa. Cronologia d’un viacrucis polític i legal – Vicent Climent-Ferrando

El passat 14 de gener de 2021, la Comissió Europea publicava una comunicació on feia palès el seu posicionament sobre la protecció legal de les minories lingüístiques a Europa. Fonamentava el seu posicionament en tres premisses bàsiques, barreja d’arguments jurídics i polítics:

a) L’article 21 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea prohibeix qualsevol discriminació basada en la llengua (entre altres discriminacions).

b) L’article 22 de la Carta de la Comissió afirma que la Unió respecta la diversitat cultural, religiosa i lingüística.

c) La Carta de Drets Fonamentals no atorga competències jurídiques per legislar sobre la protecció de les minories lingüístiques i la Unió Europea no te competències legislatives en aquesta matèria.

En resum, malgrat la retòrica bensonant de respecte i no discriminació prevista a la Carta de Drets Fonamentals de la UE, la Comissió considera que no té competències i, per tant, no pot anar més enllà de l’statu quo actual.Llegeix més »