Categoria: dret lingüístic

What legal recognition? What does the official language declaration concerning sign language consist of? – Filipe Venade de Sousa

eapcDeixa un comentari
Font: ESM amb llicència Creative Commons BY-SA 4.0

Within the scope of the article “Essential framework of the legal status of sign language: recognition and officiality”, published in the Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, this post aims to clarify the meaning and scope of legal recognition and, not least, the content inherent to an official language declaration. A central question is whether the legal status of a sign language regulated by a State in its respective national legal system complies with the parameters defined by international legal instruments such as the United Nations Convention on the Rights of Persons with Disabilities (UNCRPD). What are the criteria for determining whether the legal status of a national sign language is compatible with these criteria? What does “recognition” mean under the UNCRPD? Is it equivalent to a polysemic concept of the term official language? What constitutes an official language?Llegeix més »

Ressenya de Pla Boix, Anna M. (2022). En defensa del model lingüístic de l’escola a Catalunya. Reflexions per a un debat crític des del dret constitucional. Institut d’Estudis de l’Autogovern, Col·lecció de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, núm. 13, 491 pàg. – Agustí Pou

eapcDeixa un comentari

Portada del llibre "En defensa del model lingüístic de l'escola a CatalunyaEls darrers anys l’interès pel dret lingüístic s’ha centrat, si no exclusivament, sí de manera molt principal, en la regulació de l’ús i l’aprenentatge de les llengües en l’àmbit escolar. En aquest context, s’ha de destacar el darrer llibre d’Anna Pla, En defensa del model lingüístic de l’escola a Catalunya. Reflexions per a un debat crític des del dret constitucional com una aportació cabdal a l’estudi dels orígens i fonaments, els elements configuradors i els límits del règim lingüístic de l’ensenyament primari i secundari a Catalunya. Publicat dins la col·lecció de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, amb el número 13, el llibre compta amb un breu pròleg de Jordi Pujol i Soley,  que subratlla, més enllà del mèrit científic, l’oportunitat de l’obra, que “és un toc d’alerta en un moment en què davant la diversitat d’atacs contra l’autogovern català –pel finançament, per l’escapçament de moltes competències, etc.– podria passar que es perdés de vista que la identitat és el fet central i del tot determinant d’una nació, i que al seu torn la llengua i la cultura en són una peça essencial“.Llegeix més »

La Sentència del Tribunal Constitucional 117/2022 i el deure d’atendre els consumidors (en català?): un altre déjà vu – Lídia Arnau Raventós

eapcDeixa un comentari
Parada del Mercat de la Boqueria de Barcelona.
Mercat de Sant Josep – La Boqueria. Autor: Jorge Franquillo. Llicència CC BY 2.0

La Sentència TC 117/2022, de 29 de setembre, resol el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel president del Govern espanyol contra determinades disposicions de la Llei 18/2017, del Parlament de Catalunya, d’1 d’agost, de comerç, serveis i fires. Entre d’altres, un dels preceptes impugnats fou l’art. 8.3 final de la Llei 18/2017, segons el qual “[l]es persones que accedeixin a l’activitat i a la prestació de serveis (…) han d’estar en condicions de poder atendre els consumidors quan s’expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya”. La lectura de la Sentència 117/2022 propicia, d’entrada, una sensació immediata de déjà vu, però no només quant a la interpretació feta pel TC de l’art. 8.3 (i, de retruc, de l’art. 72.1, lletra b de la Llei 18/2017), sinó, igualment, pel que fa als termes en els quals el dret català estableix, des de la perspectiva de la llengua, l’atenció a les persones consumidores. Aquest comentari s’estructura atenent a aquesta doble perspectiva.Llegeix més »

De moment, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears desestima la pretensió que el castellà s’usi un vint-i-cinc per cent en un centre d’educació secundària – Maria Ballester Cardell

eapc1 comentari
Font: Paula Jaume amb llicència (CC BY-NC-ND 4.0)

La Interlocutòria de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears de 14 de novembre de 2022 resol una peça separada en relació amb un recurs contenciós administratiu formulat el 9 de juny de 2022. L’objecte del recurs és la desestimació per silenci administratiu de la sol·licitud realitzada per l’interessat davant la Conselleria d’Educació i Formació Professional del Govern de les Illes Balears. La resolució és adoptada per majoria de la Sala i dues magistrades hi formulen un vot particular.

Els fets que donen lloc a la resolució judicial són els que s’indiquen tot seguit. El recurrent pretén que la seva filla, matriculada a tercer curs d’ESO en un institut d’educació secundària de la localitat mallorquina de Marratxí, rebi, almenys, el 25 per cent de les assignatures troncals en llengua castellana, tant en el curs en què es troba com en els successius. En el recurs es demana que s’estableixi la mesura de forma provisional per evitar la conculcació d’interessos públics o de terceres persones. S’argumenta que es produiria un perjudici irreparable per a la part interessada si, finalment, s’estimés el recurs i no s’adopta la mesura cautelar.Llegeix més »

Gaèlic irlandès i català: dues trajectòries no alineades, un únic anhel – Antoni Torras Estruch i Elvira del Pozo Torres

eapcDeixa un comentari
Font: Delegació del Govern de la Generalitat davant la Unió Europea

El sis d’abril d’enguany, la Delegació del Govern de la Generalitat davant la UE va organitzar, juntament amb la Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística, un acte per presentar dues trajectòries incompletes d’oficialització plena a les institucions europees, al voltant dels casos, no del tot paral·lels, del gaèlic irlandès i del català. Hi varen ser convidats, entre d’altres, dos membres del Conrádh na Gaeilge, un fòrum de la comunitat de parla irlandesa que ha estat al darrere de múltiples campanyes que s’han menat al llarg dels anys. Peadar Mac Fhlannchadha i Dáithí Mac Cárthaigh van compartir amb els assistents i espectadors la mirada llarga que serven i uns quants consells per als catalanoparlants, tot admetent que el topall d’asimetria en la relació de poders centre-perifèria a Espanya ho posa objectivament més complicat.

Llegeix més »