La llengua de signes catalana (LSC) és la llengua pròpia de les persones sordes i sordcegues signants de Catalunya. A la Universitat de Barcelona, aquesta realitat lingüística és objecte d’una línia de treball clara per contribuir a crear una institució més oberta, equitativa i compromesa amb la diversitat de la comunitat universitària. Entre les últimes actuacions en matèria d’LSC, que han rebut el suport econòmic de la Generalitat de Catalunya, destaquen la creació d’un portal específic d’eines i recursos i un projecte pioner de fixació de terminologia signada per garantir l’accés dels usuaris de l’LSC al llenguatge d’especialitat.Llegeix més »
Categoria: dret lingüístic
La dimensió lingüística de la reforma de l’apartat 3 de l’article 69 de la Constitució espanyola: entre el no reconeixement del topònim “Eivissa”, com a únic, en català, i altres derivades de caire lingüístic – Ángel Custodio Navarro Sánchez
1 Introducció
La reforma de l’apartat 3 de l’article 69 de la Constitució espanyola (CE), ja és una realitat (BOE, núm. 123, 20.05.2026). Prové de la iniciativa legislativa formulada davant les Corts Generals per part del Parlament de les Illes Balears a l’efecte que l’illa de Formentera triï un senador propi, amb independència del que triï l’illa d’Eivissa. La qüestió no només té repercussions institucionals i representatives, estrictament d’igualtat territorial i d’assoliment del que tenien la resta d’illes de l’Estat, sinó que també inclou una derivada lingüística, toponímica i identitària. La proposta fou la de substituir en el text constitucional el topònim emprat l’any 1978 “Ibiza”, pel d’“Eivissa”, com correspon, en català, en ser l’originari en la llengua pròpia de l’illa, oficial des de 1983, en virtut del que diu l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears (EAIB), aprovat per la Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, però no ha prosperat.
Ara com ara, som davant d’un supòsit inèdit en el panorama constitucional perquè es tracta de la primera reforma de la CE que prové d’una iniciativa feta des de fora de Madrid i que ha anat endavant, però no exactament com es promovia des de les Illes Balears.[i]
El català a les Escoles Europees: una qüestió encara no resolta – Antoni Torras Estruch
L’embrió del que esdevindria l’actual sistema de les Escoles Europees sorgí a Luxemburg els anys cinquanta, a instàncies dels funcionaris de la Comunitat Econòmica del Carbó i l’Acer. Aspiraven a disposar d’escoles des de les quals poder garantir als fills, per ventura lluny dels països d’origen, una educació dels currículums nacionals de referència i alhora una obertura, sobretot lingüística, a la resta de nacions que aleshores configuraven el pinyol de la integració europea.Llegeix més »
Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears: quaranta anys d’avenços i sotragades en el procés normalitzador – Maria Ballester Cardell
1. L’establiment del model
Les parets mestres del model plurilingüístic de l’Estat espanyol es troben en el títol preliminar de la Constitució, juntament amb la resta de valors superiors i principis fonamentals del sistema constitucional. L’article 3 de la Constitució declara el castellà llengua oficial de l’Estat i remet als estatuts d’autonomia la declaració de l’oficialitat de les altres llengües espanyoles.
El constituent assumeix un compromís amb l’heterogeneïtat lingüística com un valor que ha de ser reconegut i promogut per tots els poders públics (STC 82/1986), tant els estatals com els autonòmics (STC 56/2016). Ara bé, la Constitució presenta el fet lingüístic de forma oberta i indeterminada, i indica que s’ha d’adaptar a la realitat de cada territori a partir de les voluntats polítiques que es conformin en cada moment (STC 75/2021).Llegeix més »
Avançament de sumari del número 85 de la Revista de Llengua i Dret, amb una secció monogràfica sobre l’avaluació i l’acreditació de coneixements de llengua catalana durant els segles XX i XXI
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest juny el número 85 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), que inclourà una secció monogràfica sobre l’avaluació i l’acreditació de coneixements de català durant els segles xx i xxi, formada per una introducció i sis articles acadèmics.
El número també aplegarà una contribució a la secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic; dos articles a la secció d’Estudis sobre dret lingüístic; un article a la secció d’Estudis sobre política lingüística i sociolingüística; dues notes; les habituals cròniques legislatives i jurisprudencials, i tres recensions.
La secció monogràfica d’aquest número ha estat coordinada per Daniel Casals i Martorell, doctor en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Tal com apunta Casals en la introducció, l’objectiu del monogràfic “ha estat oferir una visió panoràmica, des del punt de vista històric, de l’avaluació i l’acreditació de coneixements de llengua catalana a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears per mitjà d’una selecció representativa de set organismes que han dut o que duen a terme ambdues accions. Aquestes entitats, públiques o privades, són la concreció de mesures de planificació lingüística i han existit en diferents moments de l’època contemporània en els territoris de parla catalana, independentment del signe, favorable o contrari, de les polítiques lingüístiques oficials de cada moment. Aquest monogràfic, doncs, pretén omplir un buit en l’estudi de la història social contemporània i l’estandardització del català”.Llegeix més »