El 9 de maig, la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona va acollir el trenta-tresè Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 33). Aquesta edició, organitzada per la secció de Lingüística Catalana del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB, el Grup d’Estudi de la Variació (GEV) i el Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB), i impulsada per l’equip investigador del projecte “Alta minorització i reproducció lingüística al sud-oest europeu” (AMRELSE) (PID2021-125859NB-I00), es va centrar en les “Estratègies familiars per a la socialització d’infants i adolescents en llengües minoritzades”.Llegeix més »
Categoria: dret lingüístic
Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 83, amb una secció monogràfica sobre protecció jurídica de les llengües i regressió
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest juny el número 83 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), que contindrà una secció monogràfica sobre protecció jurídica de les llengües i regressió, amb una introducció i cinc articles acadèmics. El número també inclourà dos articles més a la secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic; dos articles a la secció d’Estudis sobre dret lingüístic; tres articles a la secció d’Estudis sobre política lingüística i sociolingüística; dues notes; les habituals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris, i tres recensions.
Parlar una llengua d’herència minoritzada a Catalunya: un diàleg per a l’amazic, el fula i el panjabi – Carla Ferrerós Pagès
Un seminari i tres llengües d’herència
El fula, l’amazic i el panjabi són tres llengües parlades en àmbits geogràfics molt diferents però que comparteixen, com a mínim, tres aspectes fonamentals. D’una banda, totes tres tenen un nombre molt elevat de parlants. D’altra banda, i malgrat aquesta vitalitat demogràfica, són llengües minoritzades als seus territoris d’origen per altres idiomes dominants amb què estan en contacte. Finalment, totes tres tenen una presència significativa a Catalunya, on la seva situació de minorització s’agreuja pel fet que la majoria dels seus parlants formen part de col·lectius migrants, sovint més vulnerables.
Nou ús del català a Andorra: a l’Administració i a la justícia – Maria Cucurull Canyelles
Ara fa un any es va aprovar la Llei 6/2024, de 25 d’abril, de la llengua pròpia i oficial a Andorra, un text que va tenir força repercussió més enllà de les nostres fronteres, sobretot per l’article 6, que fa referència a la integració de les persones no catalanoparlants. En aquest sentit, la Llei disposa que per poder renovar l’autorització de residència i treball cal acreditar un coneixement de català equivalent al nivell A1 al cap d’un any d’haver arribat a Andorra, i al nivell A2 al cap de dos anys (per obtenir la segona renovació).
Deu recomanacions per Sant Jordi 2025: llibres, llengua i drets
De manera ben matinera, com ens demana el calendari enguany, ens avancem a les vacances de Setmana Santa per fer la nostra ja tradicional proposta bibliogràfica per a Sant Jordi. Un any més, amb aquest gest, pretenem acompanyar-vos en la celebració de la literatura i la llengua catalanes, tot convidant-vos a reflexionar sobre el seu present i futur.
Per tal que la diada no us agafi desprevingudes i desprevinguts, des del blog de la Revista de Llengua i Dret fem deu propostes literàries. Algunes us deuen sonar, ja que en podeu trobar una ressenya detallada al nostre blog o a la Revista. Totes les obres seleccionades, publicades entre 2023 i 2025, tracten temes que ens toquen de prop, com ara el llenguatge jurídic i administratiu, l’estat de la llengua catalana al passat i al present, reflexions sobre l’aprenentatge de llengües i sobre els processos de jerarquització i discriminació lingüístiques, entre d’altres.
En un moment de canvis en les polítiques educatives, que afecten directament la llengua i n’amenacen la presència, al País Valencià (vegeu-ne l’apunt), i amb iniciatives judicials per reduir-ne la proporció en altres territoris (com s’evidencia en aquest apunt), es fa essencialment necessària la lectura sobre models educatius que posin el focus en la llengua minoritzada. Així mateix, havent constatat amb la publicació recent dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població del 2023 (resumida aquí) que el català no és la llengua més parlada a Catalunya, fem una proposta per reflexionar sobre el futur de l’ús del català. Potser més desconeguts són els processos de discriminació lingüística, que també tenen la seva proposta literària en la nostra selecció. Però la mirada s’amplia: hi ha també llibres que fan una crítica del monolingüisme d’estat i d’altres que posen el focus en les pressions que pateixen les varietats dialectals del català. Pel que fa a l’estil, entre les propostes hi trobareu obres que, des d’un enfocament acadèmic, posen el coneixement i la reflexió a l’abast del públic en general, i d’altres que han estat pensades per al gran públic, amb un to informal i fresc.
Com no pot ser d’una altra manera, volem acabar aquest apunt fent un agraïment a expertes i experts, investigadores i investigadors, lectores i lectors que feu possible aquest espai. El blog de la Revista de Llengua i Dret és una finestra oberta a la reflexió sobre la llengua del dret i el dret a la llengua, tant als territoris de parla catalana com més enllà.
A totes les persones que col·laboreu amb el blog o que ens llegiu setmanalment us desitgem una feliç diada de Sant Jordi! 📚🌹 Llegeix més »