Cap al reconeixement de la llengua catalana, finalment? Ressenya de Marí, Isidor. (2024). Conèixer (i reconèixer) la llengua i la cultura catalanes. Nova Editorial Moll, Col·lecció Tomir, núm. 76, 288 pàg. – Caterina Martí Bonal

Conèixer (i reconèixer) la llengua i cultura catalanes, del sociolingüista Isidor Marí, és una nova versió ampliada del seu altre llibre Conocer la lengua y la cultura catalanas, publicat l’any 1993 en llengua castellana, i que ara s’ha editat simultàniament tant en català com en castellà per a fer-ne més difusió.

El filòleg eivissenc i autor del llibre ha escrit anteriorment diverses obres sobre estandardització, plurilingüisme, cultura i llengua a les Illes Balears, variació lingüística, ensenyament del català, planificació i política lingüística. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans i expresident de la Secció Filològica, exprofessor de la Universitat de les Illes Balears i de la Universitat Oberta de Catalunya, i assessor lingüístic dels governs català i balear. També s’ha dedicat a la música folk i a la participació política, inicialment des de posicions d’esquerres, i ha arribat a formar part de les llistes electorals de Junts per Catalunya a les eleccions “del 155” a la Generalitat de Catalunya.[i] Aquest sòlid i extens bagatge garanteix una lectura profitosa d’un llibre que il·lustra l’estat de la llengua i la cultura catalanes des dels orígens (capítols 2 i 3), passant per l’època d’esplendor (capítols 4 i 5) i fins a l’actualitat, tot desgranant els principals problemes que el català ha hagut d’enfrontar al llarg dels segles i amb un clar objectiu: acabar amb la incomprensió i els prejudicis contra la diversitat cultural i lingüística als països on es parla. Com resa el pròleg: “El nostre desig és que la seva lectura tombi apriorismes basats en un desconeixement dels fets històrics, els lectors tinguin una informació completa i objectiva sobre la realitat lingüística, i l’hostilitat manifestada per alguns sectors esdevingui comprensió” (p. 15).Llegeix més »

“El català a Europa: realitat o ficció?” – David Casellas

Autor: Mikael Kristenson. Font: Unsplash

En el marc del VI Congrés de l’Advocacia Catalana, que va tenir lloc els dies 28 i 29 de novembre del 2024, la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana va organitzar una taula de debat sobre l’ús del català a la Unió Europea (UE).[i] L’objectiu del debat va ser reflexionar sobre si l’oficialitat del català a la UE serà una realitat o bé una ficció i, en cas que fos una realitat, com afectaria l’exercici del dret dels advocats i les advocades de Catalunya.Llegeix més »

La sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans Djeri contra Letònia i el llarg hivern català – Benet Salellas

Autor: Adrian Grycuk. Font: Wikimedia Commons

I. El 18 de juliol de 2024 el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) feia pública la sentència Djeri i altres contra Letònia, en què resolia descartar la vulneració del dret a la igualtat (art. 14 del Conveni Europeu de Drets Humans, CEDH) en relació amb el dret a l’educació (art. 2 Protocol 1 CEDH) que plantejaven un grup de famílies russòfones contra la llei de 2018, que modificava el sistema educatiu per unificar l’educació preescolar i fer del letó la llengua vehicular majoritària d’aquest cicle educatiu.[i] Aquesta decisió d’Estrasburg culminava una anàlisi gradual que ha anat fent el TEDH sobre el sistema educatiu letó, en què ha tingut l’oportunitat de validar (i, per tant, d’excloure vulneracions de drets del CEDH) la unificació i letonització progressiva del sistema educatiu, primer quant a les escoles públiques (STEDH Valiullina i altres contra Letònia, de 14 de setembre de 2023) i després quant a les escoles privades (STEDH Dzibuti i altres contra Letònia, de 16 de novembre de 2023).Llegeix més »

Són justes, les polítiques lingüístiques “coercitives”? Un esbós dels arguments principals – Joana Pena-Tarradelles

Autor: Savvas Stavrinos. Font: Pexels

En una societat en què conviuen un grup lingüístic majoritari i un grup lingüístic minoritari o minoritzat, és just aplicar polítiques lingüístiques “coercitives” que tinguin com a objectiu promocionar la llengua minoritària o minoritzada?[i] Per exemple, és just obligar els membres del grup lingüístic majoritari a estudiar en la llengua minoritzada? O és just obligar-los a acreditar un cert nivell d’aquesta llengua per a poder ser treballadors públics? Totes aquestes preguntes esdevenen especialment controvertides quan es plantegen en societats liberals en què, degut a una bilingüització del grup lingüístic minoritzat, la comunicació entre la majoria i la minoria nacional ja és possible en la llengua majoritària.

Llegeix més »

El més llegit de 2024 a l’RLD blog

Font: Pexels. Autoria: RDNE Stock project

Al llarg del 2024 s’han publicat al nostre blog un total de 43 articles, que han registrat 38.513 visites i 26.453 visitants. Per origen, el 81 % de visitants són de l’Estat espanyol, el 4 % dels EUA i el 3 % del Paraguai. En el podi dels 10 articles més llegits del 2024 trobem 3 apunts d’anys anteriors. En primera posició, i per segon any consecutiu, hi ha l’apunt signat per Daniel Gordo sobre la realitat lingüística a Extremadura, en segona posició apareix l’apunt de Miguel Ángel Verón sobre la llengua guaraní al Paraguai, i en tercera posició, i també per segon any consecutiu, trobem l’article de Marine Kobeshavidze, Sophia Peikrishvili, Lela Janashvili i Ketevan Khuskivadze sobre la llengua georgiana.

Dels apunts publicats durant el 2024, els més llegits, per ordre de més a menys visites, han estat els següents:

Llegeix més »