Crónica do seminario “O dereito tamén en galego. Dereitos lingüísticos na administración de xustiza” – Abdelouahed Doukhili e Olena Romaniuk

Imatge seminario galegoNo marco da defensa e promoción dos dereitos lingüísticos, a Facultade de Dereito do campus de Ourense (Universidade de Vigo) organizou, o 17 de outubro do 2025, o seminario “O dereito tamén en galego. Os dereitos lingüísticos na administración da xustiza”, un encontro que reuniu xuristas, académicos e activistas para reflexionar sobre o papel do galego no ámbito xudicial e no exercicio profesional do dereito. A iniciativa, promovida en colaboración coa Área de Normalización Lingüística da Universidade, insírese nas accións destinadas a visibilizar a lingua galega como ferramenta válida e necesaria no estudo xurídico e no exercicio da avogacía.

A decana da Facultade, Susana Álvarez, foi a encargada de abrir a xornada, destacando o paradoxo de que no ano 2025 aínda sexa necesario reivindicar estes dereitos nun ámbito de xustiza que debe ser garante da igualdade. Acompañárona Francisca Fernández Prol, profesora de Dereito do Traballo e enlace de Lingua Galega, e Benigno Fernández Salgado, profesor da Facultade de Comunicación e director da Área de Normalización Lingüística, que coincidiron en destacar a importancia de que o seminario, pensado para explorar as conexións entre lingüística e dereito, aspire a continuar como espazo útil para actualizar a docencia, a investigación e o exercicio profesional do dereito.

Llegeix més »

Jornada de la Revista de Llengua i Dret 2025. Protecció jurídica de les llengües i regressió – Mercè Almeida Falomir

Foto jornada Revista de Llengua i DretEl 3 d’octubre passat es va celebrar a la sala d’actes de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya la jornada anual de la Revista de Llengua i Dret. Enguany, la jornada es va dedicar a la protecció jurídica de les llengües i la regressió.

El marc normatiu de protecció de les llengües oficials, diferents del castellà, pròpies de les comunitats autònomes es troba actualment en una fase crítica per dues causes principals. D’una banda, pels pronunciaments del Tribunal Constitucional i dels òrgans judicials, que proscriuen que les llengües esmentades siguin considerades preferents en els diversos àmbits d’ús i que imposen més presència del castellà. D’altra banda, per les normes i actes aprovats pels governs d’algunes comunitats autònomes amb llengües oficials pròpies, que han eliminat o rebaixat els estàndards de protecció que havien assolit. Aquestes mesures regressives solen respondre a polítiques refractàries al pluralisme lingüístic i posen en qüestió valors i principis que integren l’ordenament jurídic.

Llegeix més »

“Sembrant paraules, construint drets”: l’inici d’un projecte sobre el règim jurídic del sistema lingüístic educatiu de les Illes Balears – Maria Ballester Cardell, Eloi Bellés i Sebastià Salvà

Font: Universitat de les Illes Balears

En aquests moments, el foment de la llengua catalana a les Illes Balears es troba en una situació molt complexa i desfavorable a causa de la conjuntura política i de factors sociolingüístics diversos, com ara els moviments migratoris o el turisme de masses. En aquest context, l’ensenyament de la llengua pròpia oficial, com a element fonamental d’integració i cohesió social, ha de rebre l’impuls polític necessari i el compromís de la comunitat educativa en el seu conjunt: docents i famílies.

L’escola és un agent fonamental en la normalització del català. No debades, a través de l’ensenyament no sols es transfereixen coneixements, sinó també valors socials i culturals. Malauradament, el marc normatiu que regula la presència del català a les aules i la seva promoció des de les aules és, massa sovint, un objectiu habitual del debat polític, condicionat per interessos purament partidistes o ideològics. L’acord que han subscrit recentment el Partit Popular i Vox per modificar la Llei d’educació de les Illes Balears, a canvi de l’aprovació dels pressuposts de la comunitat autònoma, o l’aplicació del Pla pilot de lliure elecció de llengua (més aviat, de segregació lingüística) en són exemples clars.

Llegeix més »

“Protecció jurídica de les llengües i regressió”, jornada de la Revista de Llengua i Dret (3 d’octubre de 2025)

Logotip Revista Llengua i DretEls últims anys s’està produint una regressió en la protecció de les llengües oficials diferents del castellà, pròpies de diverses comunitats autònomes de l’Estat espanyol. Això és fruit principalment de les sentències del Tribunal Constitucional i de la normativa d’alguns governs autonòmics contraris al pluralisme lingüístic. És en aquest context que el pròxim 3 d’octubre, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) organitza, a proposta del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), la jornada de reflexió i debat titulada “Protecció jurídica de les llengües i regressió”.

Llegeix més »

Journée des langues autochtones à l’Université de Montréal : recherche participative et revitalisation linguistique – Fanny Boutrouille

Le 27 mars 2025 ont eu lieu à la la Faculté des arts et des sciences de l’Université de Montréal plusieurs événements publics dans le cadre de la Journée des langues autochtones, dont une conférence publique sur les langues autochtones et une table ronde sur les langues minoritaires.

La conférence publique, intitulée « Langues autochtones, recherche particip-action et les défis de l’IA », a été prononcée par la professeure Marie-Odile Junker de l’Université Carleton. La présentation s’articulait autour de trois axes : l’importance de la recherche participative dans la documentation des langues autochtones, le rôle des technologies pour soutenir ces démarches et les risques que pose l’intelligence artificielle dans ce contexte. Organisée dans le cadre de la Journée des langues autochtones, la présentation a rassemblé un public varié et enthousiaste, témoignant de l’intérêt grandissant pour les questions liées à ce sujet.

Llegeix més »