Categoria: jornades

“Garantir els drets lingüístics en l’àmbit de la salut: una visió interdisciplinària”, jornada de la Revista de Llengua i Dret (1 d’octubre de 2026)

eapcDeixa un comentari
Atenció primària a Lleida
Font: Sala de premsa. Govern

Els últims anys s’ha posat en relleu una realitat que cada cop més persones començaven a denunciar: la dificultat de ser ateses en català al sistema sanitari de Catalunya. La qüestió lingüística en l’àmbit de la salut, lluny de ser un aspecte accessori, és un component estructural de la qualitat assistencial, de la igualtat d’oportunitats i del respecte a la dignitat de tothom qui ha de fer ús dels serveis sanitaris. És en aquest context que el pròxim 1 d’octubre, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) organitza, a proposta del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), la jornada de reflexió i debat titulada “Garantir els drets lingüístics en l’àmbit de la salut: una visió interdisciplinària”.Llegeix més »

Joves i català: diagnosi i propostes per reforçar els usos lingüístics – Irene Velasco Díaz

eapcDeixa un comentari

La relació entre el català i les noves generacions és un dels grans reptes per al futur de la llengua. Amb aquest punt de partida, el passat 4 de març l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acollir a la seva seu la jornada L’ús del català entre el jovent de Barcelona. On ens trobem?, dedicada a analitzar els usos lingüístics del jovent i a debatre possibles vies d’actuació per reforçar la presència del català en els espais de socialització.

La trobada es va emmarcar en el projecte “Foment de l’ús del català en els àmbits de l’educació en el lleure i activitats complementàries de la ciutat de Barcelona”, que l’IEC desenvolupa amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona.

Durant la jornada es van presentar els resultats preliminars obtinguts en la fase de diagnosi del projecte, que constitueixen el punt de partida per a les fases següents: intervenció, seguiment i avaluació. Les dades procedeixen de 7 clubs esportius i 4 equipaments juvenils, amb la participació de 720 joves i 113 entrenadors i monitors.Llegeix més »

Crónica do seminario “O dereito tamén en galego. Dereitos lingüísticos na administración de xustiza” – Abdelouahed Doukhili e Olena Romaniuk

eapcDeixa un comentari

Imatge seminario galegoNo marco da defensa e promoción dos dereitos lingüísticos, a Facultade de Dereito do campus de Ourense (Universidade de Vigo) organizou, o 17 de outubro do 2025, o seminario “O dereito tamén en galego. Os dereitos lingüísticos na administración da xustiza”, un encontro que reuniu xuristas, académicos e activistas para reflexionar sobre o papel do galego no ámbito xudicial e no exercicio profesional do dereito. A iniciativa, promovida en colaboración coa Área de Normalización Lingüística da Universidade, insírese nas accións destinadas a visibilizar a lingua galega como ferramenta válida e necesaria no estudo xurídico e no exercicio da avogacía.

A decana da Facultade, Susana Álvarez, foi a encargada de abrir a xornada, destacando o paradoxo de que no ano 2025 aínda sexa necesario reivindicar estes dereitos nun ámbito de xustiza que debe ser garante da igualdade. Acompañárona Francisca Fernández Prol, profesora de Dereito do Traballo e enlace de Lingua Galega, e Benigno Fernández Salgado, profesor da Facultade de Comunicación e director da Área de Normalización Lingüística, que coincidiron en destacar a importancia de que o seminario, pensado para explorar as conexións entre lingüística e dereito, aspire a continuar como espazo útil para actualizar a docencia, a investigación e o exercicio profesional do dereito.

Llegeix més »

Jornada de la Revista de Llengua i Dret 2025. Protecció jurídica de les llengües i regressió – Mercè Almeida Falomir

eapcDeixa un comentari

Foto jornada Revista de Llengua i DretEl 3 d’octubre passat es va celebrar a la sala d’actes de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya la jornada anual de la Revista de Llengua i Dret. Enguany, la jornada es va dedicar a la protecció jurídica de les llengües i la regressió.

El marc normatiu de protecció de les llengües oficials, diferents del castellà, pròpies de les comunitats autònomes es troba actualment en una fase crítica per dues causes principals. D’una banda, pels pronunciaments del Tribunal Constitucional i dels òrgans judicials, que proscriuen que les llengües esmentades siguin considerades preferents en els diversos àmbits d’ús i que imposen més presència del castellà. D’altra banda, per les normes i actes aprovats pels governs d’algunes comunitats autònomes amb llengües oficials pròpies, que han eliminat o rebaixat els estàndards de protecció que havien assolit. Aquestes mesures regressives solen respondre a polítiques refractàries al pluralisme lingüístic i posen en qüestió valors i principis que integren l’ordenament jurídic.

Llegeix més »

“Sembrant paraules, construint drets”: l’inici d’un projecte sobre el règim jurídic del sistema lingüístic educatiu de les Illes Balears – Maria Ballester Cardell, Eloi Bellés i Sebastià Salvà

eapc1 comentari
Font: Universitat de les Illes Balears

En aquests moments, el foment de la llengua catalana a les Illes Balears es troba en una situació molt complexa i desfavorable a causa de la conjuntura política i de factors sociolingüístics diversos, com ara els moviments migratoris o el turisme de masses. En aquest context, l’ensenyament de la llengua pròpia oficial, com a element fonamental d’integració i cohesió social, ha de rebre l’impuls polític necessari i el compromís de la comunitat educativa en el seu conjunt: docents i famílies.

L’escola és un agent fonamental en la normalització del català. No debades, a través de l’ensenyament no sols es transfereixen coneixements, sinó també valors socials i culturals. Malauradament, el marc normatiu que regula la presència del català a les aules i la seva promoció des de les aules és, massa sovint, un objectiu habitual del debat polític, condicionat per interessos purament partidistes o ideològics. L’acord que han subscrit recentment el Partit Popular i Vox per modificar la Llei d’educació de les Illes Balears, a canvi de l’aprovació dels pressuposts de la comunitat autònoma, o l’aplicació del Pla pilot de lliure elecció de llengua (més aviat, de segregació lingüística) en són exemples clars.

Llegeix més »