Els últims anys s’està produint una regressió en la protecció de les llengües oficials diferents del castellà, pròpies de diverses comunitats autònomes de l’Estat espanyol. Això és fruit principalment de les sentències del Tribunal Constitucional i de la normativa d’alguns governs autonòmics contraris al pluralisme lingüístic. És en aquest context que el pròxim 3 d’octubre, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) organitza, a proposta del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), la jornada de reflexió i debat titulada “Protecció jurídica de les llengües i regressió”.
Categoria: jornades
Journée des langues autochtones à l’Université de Montréal : recherche participative et revitalisation linguistique – Fanny Boutrouille
Le 27 mars 2025 ont eu lieu à la la Faculté des arts et des sciences de l’Université de Montréal plusieurs événements publics dans le cadre de la Journée des langues autochtones, dont une conférence publique sur les langues autochtones et une table ronde sur les langues minoritaires.
La conférence publique, intitulée « Langues autochtones, recherche particip-action et les défis de l’IA », a été prononcée par la professeure Marie-Odile Junker de l’Université Carleton. La présentation s’articulait autour de trois axes : l’importance de la recherche participative dans la documentation des langues autochtones, le rôle des technologies pour soutenir ces démarches et les risques que pose l’intelligence artificielle dans ce contexte. Organisée dans le cadre de la Journée des langues autochtones, la présentation a rassemblé un public varié et enthousiaste, témoignant de l’intérêt grandissant pour les questions liées à ce sujet.
Famílies i llengües minoritzades: estratègies per a la transmissió i la socialització. Crònica de la jornada CLUB 33 – Mariona Albareda Sambola
El 9 de maig, la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona va acollir el trenta-tresè Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 33). Aquesta edició, organitzada per la secció de Lingüística Catalana del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB, el Grup d’Estudi de la Variació (GEV) i el Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB), i impulsada per l’equip investigador del projecte “Alta minorització i reproducció lingüística al sud-oest europeu” (AMRELSE) (PID2021-125859NB-I00), es va centrar en les “Estratègies familiars per a la socialització d’infants i adolescents en llengües minoritzades”.Llegeix més »
Parlar una llengua d’herència minoritzada a Catalunya: un diàleg per a l’amazic, el fula i el panjabi – Carla Ferrerós Pagès
Un seminari i tres llengües d’herència
El fula, l’amazic i el panjabi són tres llengües parlades en àmbits geogràfics molt diferents però que comparteixen, com a mínim, tres aspectes fonamentals. D’una banda, totes tres tenen un nombre molt elevat de parlants. D’altra banda, i malgrat aquesta vitalitat demogràfica, són llengües minoritzades als seus territoris d’origen per altres idiomes dominants amb què estan en contacte. Finalment, totes tres tenen una presència significativa a Catalunya, on la seva situació de minorització s’agreuja pel fet que la majoria dels seus parlants formen part de col·lectius migrants, sovint més vulnerables.
Crònica de la jornada “Avaluació de la recerca: indicadors i reptes de la recerca local i de la recerca en català” – Mariona González Sordé
El 18 de setembre de 2024 AQU Catalunya va organitzar la jornada “Avaluació de la recerca: indicadors i reptes de la recerca local i de la recerca en català” amb l’objectiu de debatre sobre com es poden aplicar al context català els nous enfocaments en l’avaluació de la recerca recollits en manifestos i acords internacionals com ara DORA, CoARA, la Iniciativa de Hèlsinki o el Manifest de Leiden. Aquests nous enfocaments posen el focus en l’avaluació qualitativa, l’impacte social i la valoració justa de la recerca publicada en les llengües pròpies dels diversos territoris. Els eixos al voltant dels quals va girar l’acte van ser el Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca de Catalunya (PEC), la Llei orgànica del sistema universitari (LOSU) i la necessitat de transitar cap a una avaluació més qualitativa i multidimensional de la recerca que vagi més enllà del model basat en indicadors quantitatius.