Resum de la jornada “Del llenguatge planer cap a la comunicació clara en l’àmbit de l’Administració pública” – Anna Arnall

El 27 de setembre passat va tenir lloc la jornada “Del llenguatge planer cap a la comunicació clara en l’àmbit de l’Administració pública”, que va organitzar la Revista de Llengua i Dret a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i que podeu recuperar al canal de YouTube de l’Escola.

La comunicació clara és la nova denominació utilitzada per fer referència al moviment internacional nascut els anys 70 que té com a objectiu principal impulsar el dret a comprendre documents. La comunicació clara pren una rellevància especial en l’àmbit de l’Administració pública i en les comunicacions que aquesta adreça a la ciutadania, perquè afavoreix tant el compliment dels drets i deures que afecten la ciutadania com la facilitat a l’hora de fer tràmits administratius.

Llegeix més »

Acordar raó i follia, una necessitat per al català. Crònica de la XI Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana. De la sensibilització al canvi d’hàbits lingüístics – Oriol Ampuero Gonzàlvez

D’acord amb l’última Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP), de 2018, un 81,2 % de la població de Catalunya sap parlar en català en major o menor mesura. La xifra, però, davalla 45 punts quan se n’observa la intensitat d’ús: el percentatge de la població que l’usa força o molt de manera diària és del 36,1 %. El desacord entre coneixement i ús no és novetat, sinó una vella cançó entre la gent del ram que duu per títol “El coneixement no comporta necessàriament l’ús”, de la qual s’ha parlat molt i potser hem abordat poc eficaçment.Llegeix més »

Jornada “Del llenguatge planer cap a la comunicació clara en l’àmbit de l’Administració pública”, Revista de Llengua i Dret (27 de setembre de 2024, Escola d’Administració Pública de Catalunya)

Imatge decorativa
Font: pixabay

L’auge de l’administració electrònica, la societat accelerada en què vivim i una ciutadania que reivindica el dret a comprendre obliguen l’Administració pública a comunicar d’una manera cada cop més clara i efectiva. És en aquest context que el pròxim 27 de setembre, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) organitza, a proposta del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), la jornada de reflexió i debat titulada “Del llenguatge planer cap a la comunicació clara en l’àmbit de l’Administració pública”.

Llegeix més »

Transllenguar: tornem cap al plurilingüisme? – Llorenç Comajoan-Colomé

Un nen que està pintant un plat de paper
Font: Unsplash. Autoria: Colin Czerwinsk

L’ús de més d’una llengua per part de les persones ha fascinat des de sempre i s’ha vist com una benedicció o un càstig. No ens ha d’estranyar que sigui així, perquè la facultat del llenguatge ens fa vertaderament humans i ens serveix per fer coses amb les llengües: estimar-nos, fer-nos mal, dir-nos coses boniques o no tan boniques… La mateixa història de Babel explica com les diferents llengües van ser un càstig diví que, malgrat tot, hem superat perquè la majoria de persones del planeta fem servir més d’una llengua en el nostre dia a dia. Els lingüistes i sociolingüistes s’han interessat per aquest tema i han constituït disciplines acadèmiques al voltant de l’estudi dels usos multilingües de les persones. Ens podem preguntar per què s’estudien tant els usos multilingües que fem les persones. No seria més apropiat estudiar, com a fenomen estrany, l’ús de només una sola llengua? El motiu rau segurament en el fet que els estats nació van promoure, en general, una sola llengua com a oficial, que va ser la seleccionada com a llengua de prestigi i d’ascens social, i això va arraconar altres llengües, que van entrar en processos de minorització o fins i tot de desaparició.Llegeix més »

Crònica de la I Jornada sobre el Pla d’enfortiment del català en el sistema universitari i de recerca – Mariona González Sordé

 El 24 d’abril va tenir lloc la I Jornada sobre el Pla d’enfortiment del català en el sistema universitari i de recerca, impulsada pel Departament de Recerca i Universitats, que va servir per presentar un sistema d’indicadors per mesurar de manera objectiva el desplegament de les mesures previstes en el Pla i una guia per a la gestió del multilingüisme als centres de recerca de Catalunya.

El Pla d’enfortiment del català és fruit d’un gran acord del sistema universitari i de recerca de Catalunya per reforçar el català en el món acadèmic i de la recerca. El document s’estructura en quatre eixos temàtics: 1) la docència universitària en català, 2) la recerca i la transferència de coneixement en català, 3) el català en un context d’internacionalització i 4) el català com a llengua de trobada i convivència. Al llarg de la jornada es van projectar tres vídeos en què diferents agents implicats valoraven el desplegament del Pla en l’àmbit de la docència, l’acollida lingüística i la recerca.Llegeix més »