Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 76

Logotip Revista Llengua i Dret

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà properament el número 76 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que conté una secció monogràfica amb set articles aplegats sota el títol El bilingüisme de sentit únic a l’Estat espanyol. El número també inclou quatre articles més que es distribueixen en les seccions de llenguatge administratiu i jurídic, i de política lingüística i sociolingüística; dues notes; les tradicionals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris; i dues recensions.

La secció monogràfica d’aquest número ha estat coordinada per Juan Jiménez-Salcedo i Rémi Carbonneau, i analitza les polítiques lingüístiques de l’Estat espanyol a partir del concepte de bilingüisme de sentit únic proposat pel politòleg canadenc Jean Laponce. A més d’un article introductori a càrrec dels coordinadors, la secció inclou estudis sobre ideologia, jerarquia i jurisprudència constitucional a Espanya; sobre la llengua asturiana; sobre el cas de les llengües no oficials; sobre les cròniques periodístiques del nacionalisme espanyol; sobre els discursos d’oposició a la normalització del català a l’ensenyament; i sobre els discursos de deslegitimació del basc.

La secció de llenguatge administratiu i jurídic inclou un estudi sobre la representació de la dona i els usos lingüístics, un altre sobre la popularització del discurs jurídic en línia i un altre sobre la semàntica de la vulnerabilitat dels migrants. La secció de política lingüística i sociolingüística conté un estudi sobre les ideologies lingüístiques envers el català i el castellà a Catalunya i les Illes Balears. I el número presenta també dues notes, una sobre la figura del traductor i intèrpret jurat a Espanya i Bèlgica i l’altra sobre el lèxic jurídic dels jutges àrbitres a la València del segle XIV.

Finalment, aquest número inclou catorze cròniques legislatives i jurisprudencials, amb novetats normatives que afecten els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de les llengües de diferents territoris de l’Estat espanyol i la Unió Europea. Pel que fa a les ressenyes, les obres que s’analitzen són El castellà a la Catalunya contemporània: història d’una bilingüització, de Mireia Galindo, Carles Rosselló i Francesc Bernat; i Llengua i dialectes: esperances per al català, el gallec i el basc, d’Emili Boix-Fuster i Maria-Pilar Perea (eds.).

Avancem, a continuació, els continguts dels estudis i notes del número amb els títols i els resums de cada text.

Llegeix més »

Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 75

Logotip Revista Llengua i DretL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà properament el número 75 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que incorpora una secció monogràfica amb set articles en matèria de llengua i educació, introduïda per Francesc Xavier Vila i Eva Codó, sis articles més que es distribueixen en les seccions habituals de llenguatge administratiu i jurídic, política lingüística i sociolingüística, i dret lingüístic; les tradicionals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris; i quatre recensions.

Els articles publicats en la secció monogràfica d’aquest número analitzen la vigència del model de conjunció lingüística català, la situació de la llengua en el context educatiu des de la vessant del règim lingüístic del sistema d’educació a Catalunya, i les controvèrsies que se’n desprenen, passant per una anàlisi comparativa del domini del català i del castellà orals al final del període d’ensenyament obligatori, els aspectes socials que han de ser presos en consideració en les polítiques lingüístiques educatives, i altres enfocaments com l’anàlisi dels models lingüístics del sistema educatiu català i basc, la gestió de les llengües en entorns educatius multilingües des d’una perspectiva valenciana i l’examen de la llengua catalana en una escola internacional d’elit.

En les seccions habituals hi ha un recull d’articles que tracten diverses qüestions com la implantació del model lingüístic del llenguatge jurídic català en textos redactats en l’àmbit privat, la decadència del futur de subjuntiu en la documentació local andalusa, la classificació actualitzada dels gèneres textuals de l’Administració pública espanyola, la política lingüística institucional de la Unió Europea i l’aprenentatge del català per part dels xinesos a Catalunya.

Com és habitual s’incorporen cròniques legislatives i jurisprudencials, concretament en són catorze, i tracten novetats normatives que afecten els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de les llengües de diferents territoris de l’Estat espanyol i la Unió Europea. Pel que fa a les ressenyes, les obres que s’analitzen són: Mattila, Heikki E. S. (2020). El latín jurídico. Historia, uso internacional, problemas de comunicación. Ediciones jurídicas Olejnik, per Carles Duarte i Montserrat; Recensió de Martí-Badia, Adrià. (2020). La consciència lingüística dels valencians (1854-1906), per Brauli Montoya Abat; El proceso comunicativo entre la Administración y la ciudadanía: especial perspectiva del ciudadano como emisor del mensaje, per Cristina Carretero González i, per acabar, Recensión de Montolío Durán, Estrella; Tascón, Mario (2020). El derecho a entender. La comunicación clara, la mejor defensa para la ciudadanía, per Marc Bayés Gil.Llegeix més »

Interés de la documentació juridicoadministrativa antiga per a la història del lèxic català. Els manuals de consells de València – Joaquim Martí Mestre

Joanbanjo, CC BY-SA 3.0, via la Wikimedia Commons

Els manuals de consells de la ciutat de València, conservats manuscrits a l’Arxiu Municipal de València, són una sèrie documental de gran valor històric i lingüístic. Aquesta sèrie s’estén al llarg de quatre segles durant l’època foral, des del primer llibre que ha arribat fins a nosaltres, que comprén els anys 1306 a 1326, fins al darrer, de 1706 i 1707, any en què el Decret de Nova Planta posà fi de forma traumàtica a l’ús de la llengua catalana en l’Administració municipal valenciana.Llegeix més »

Un any del judici del procés: on queden els drets lingüístics? – Agustí Pou

Ara fa un any que es va dictar l’anomenada Sentència del procés (STS 459/2019, de 14 d’octubre), que posava fi a la causa oberta contra les persones que van liderar les actuacions a favor del referèndum de l’1 d’octubre i les accions polítiques i jurídiques favorables a la independència de Catalunya.

Entre els diferents aspectes del judici, la llengua ocupa un lloc que, si bé no central, sí que acaba sent significatiu i recurrent. Les decisions que el Tribunal va adoptant sobre les incidències lingüístiques plantejades per les parts van perfilant essencialment la visió que l’òrgan judicial té sobre dos aspectes: els drets lingüístics que al·leguen les persones encausades i l’estatus del català dins l’Estat espanyol. El conjunt de qüestions relacionades amb la llengua en el marc del procediment pivoten sobre aquests dos temes o en són una derivada. Per aprofundir sobre el judici i la Sentència, podeu consultar la crònica de jurisprudència de la Revista dels núm. 71 (pàg. 333-335) i núm. 73 (pàg. 250-259), els elements principals de les quals exposem en aquest apunt.Llegeix més »

La realidad lingüística en Extremadura – Daniel Gordo

1. Introducción
En la actualidad en Extremadura conviven con el castellano otras tres modalidades lingüísticas, pero en un estado de diglosia tan avanzado que todas ellas se encuentran en grave peligro de extinción. Hoy por hoy, los hablantes puros son escasos y de edad media o avanzada —exceptuando el caso de la fala—, y la transmisión generacional se sigue dando con generalidad solo en un puñado de municipios. Estas lenguas minoritarias son el portugués rayano (português raiano), la fala del Valle de Jálama (fala do Val de Xálima) y el extremeño (estremeñu).

Las tres lenguas están reconocidas como tales por parte de organismos internacionales de la talla de Consejo de Europa, UNESCO o SIL International, así como de diversas instituciones académicas europeas referentes en la materia como la Universidad de Ámsterdam.

Llegeix més »