“La justícia, també en català”: avançant cap a un sistema judicial que també s’expressi en català – Llorenç Perelló Rosselló

L’àmbit jurídic és, sens dubte, un espai en què la precisió lèxica i lingüística són essencials, de la mateixa manera que la solidesa jurídica dels arguments. És per això, entre molts altres motius, que resultava preocupant que en el sistema judicial de les Illes Balears la presència de la llengua pròpia, el català, tingués un caràcter tan residual.

Per tal de capgirar aquest desequilibri, l’any 2021 el Govern de les Illes Balears, a través de la Direcció General de Política Lingüística (i després, des de l’Institut d’Estudis Baleàrics) i les principals institucions i entitats del món del dret i del foment de la llengua catalana a les Illes Balears –el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, la Gerència Territorial del Ministeri de Justícia, el Col·legi d’Advocats, el Col·legi de Procuradors, el Col·legi de Graduats Socials, el Deganat dels Registradors de la Propietat, Mercantils i de Béns Mobles, el Col·legi Notarial i l’Obra Cultural Balear–, van decidir impulsar una sèrie d’actuacions emmarcades en la campanya “La justícia, també en català”. Posteriorment, l’any 2024, també s’hi va sumar la Universitat de les Illes Balears.

Aquesta campanya té entre els seus objectius incentivar l’ús de la llengua catalana dins l’Administració de justícia, millorar les competències dels professionals de l’àmbit jurídic, i fomentar el coneixement i el respecte dels drets lingüístics dels ciutadans.Llegeix més »

Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears: quaranta anys d’avenços i sotragades en el procés normalitzador – Maria Ballester Cardell

Imatge fosca aamb el nombre 40 en blanc
Autor: Sebastian Wallroth Font: Wikimedia Commons

1. L’establiment del model

Les parets mestres del model plurilingüístic de l’Estat espanyol es troben en el títol preliminar de la Constitució, juntament amb la resta de valors superiors i principis fonamentals del sistema constitucional. L’article 3 de la Constitució declara el castellà llengua oficial de l’Estat i remet als estatuts d’autonomia la declaració de l’oficialitat de les altres llengües espanyoles.

El constituent assumeix un compromís amb l’heterogeneïtat lingüística com un valor que ha de ser reconegut i promogut per tots els poders públics (STC 82/1986), tant els estatals com els autonòmics (STC 56/2016). Ara bé, la Constitució presenta el fet lingüístic de forma oberta i indeterminada, i indica que s’ha d’adaptar a la realitat de cada territori a partir de les voluntats polítiques que es conformin en cada moment (STC 75/2021).Llegeix més »

Avançament de sumari del número 85 de la Revista de Llengua i Dret, amb una secció monogràfica sobre l’avaluació i l’acreditació de coneixements de llengua catalana durant els segles XX i XXI

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest juny el número 85 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), que inclourà una secció monogràfica sobre l’avaluació i l’acreditació de coneixements de català durant els segles xx i xxi, formada per una introducció i sis articles acadèmics.

El número també aplegarà una contribució a la secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic; dos articles a la secció d’Estudis sobre dret lingüístic; un article a la secció d’Estudis sobre política lingüística i sociolingüística; dues notes; les habituals cròniques legislatives i jurisprudencials, i tres recensions.

La secció monogràfica d’aquest número ha estat coordinada per Daniel Casals i Martorell, doctor en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Tal com apunta Casals en la introducció, l’objectiu del monogràfic “ha estat oferir una visió panoràmica, des del punt de vista històric, de l’avaluació i l’acreditació de coneixements de llengua catalana a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears per mitjà d’una selecció representativa de set organismes que han dut o que duen a terme ambdues accions. Aquestes entitats, públiques o privades, són la concreció de mesures de planificació lingüística i han existit en diferents moments de l’època contemporània en els territoris de parla catalana, independentment del signe, favorable o contrari, de les polítiques lingüístiques oficials de cada moment. Aquest monogràfic, doncs, pretén omplir un buit en l’estudi de la història social contemporània i l’estandardització del català”.Llegeix més »

L’RLD blog et fa deu recomanacions per Sant Jordi: llengua, drets i reptes de futur

Coincidint enguany plenament amb la diada de Sant Jordi, des del blog de la Revista de Llengua i Dret us fem la ja tradicional selecció de propostes bibliogràfiques. Fidels a aquesta tradició, us proposem deu lectures recents –publicades entre 2024 i 2025– que dialoguen, des de perspectives diverses, amb els àmbits que vertebren la Revista: el dret lingüístic, el llenguatge jurídic i administratiu, i la política lingüística i la sociolingüística.

La nostra proposta arriba en un context marcat per debats intensos sobre el futur del català: des de les tensions polítiques al País Valencià fins a les discussions sobre la sostenibilitat lingüística i els usos socials de la llengua en un entorn cada cop més globalitzat. En aquest marc, diverses obres posen el focus en la dimensió històrica i política dels conflictes lingüístics, com el treball de Rosa Calafat sobre Mallorca i Menorca als segles XVIII i XIX o l’assaig de Vicent Flor sobre el cas valencià, que evidencia la persistència de dinàmiques de subordinació.

Altres llibres ens conviden a reflexionar sobre les eines per afrontar aquests reptes. És el cas de l’obra d’Isidor Marí, que revisita mig segle de planificació lingüística, o del volum coordinat per Vicenta Tasa, que proposa repensar els drets lingüístics en clau de futur. També hi trobem aportacions que connecten llengua i poder des d’una perspectiva més àmplia, com el llibre de José del Valle, o que analitzen el paper de les llengües en la producció de coneixement en l’àmbit acadèmic europeu, com el treball de Josep Soler i Kathrin Kaufhold.

La relació entre llenguatge i dret és especialment present en aquesta tria. D’una banda, amb obres que reivindiquen el dret de la ciutadania a comprendre el llenguatge de les institucions, com la de Santiago Muñoz Machado, o que posen en relleu la importància de la comunicació clara en la vida quotidiana i professional, com el llibre de Sheila Queralt. En aquesta mateixa línia, el manual d’Antonio Martín (Manual de estilo de lenguaje claro para textos legales y administrativos, 2026) aporta una guia pràctica per redactar textos jurídics i administratius més clars i accessibles.

Completa la selecció una mirada a figures clau de la cultura catalana, com Josep Maria Llompart, que ens recorda el paper fonamental de l’activisme cultural en la normalització lingüística.

Com cada any, aquesta tria vol ser una invitació a llegir, però també a pensar críticament sobre la llengua i el seu paper en la societat. Agraïm sincerament la tasca de totes les persones que col·laboren amb el blog i fan possible aquest espai de reflexió.

A totes les lectores i lectors, us desitgem una molt bona diada de Sant Jordi!🌹📚 Llegeix més »

La llengua a la Llei 10/2025, de 26 de desembre, per la qual es regulen els serveis d’atenció a la clientela – Lídia Arnau Raventós

Imatge és un telèfon vermell amb fons blanc
Autor: Negative Space. Font: Pexels

Pas a pas. Diuen que així, de mica en mica, es fa camí. No sovinteja, però, constatar que es fan passos ferms i decidits en defensa de la llengua catalana. En aquesta ocasió, i per molt que pugui sobtar, qui n’ha fet un ha estat el legislador estatal; tot i que afecta totes les llengües oficials diferents del castellà, és clar. En essència: una lectura conjunta dels articles 7.2 i 13.6 de la Llei 10/2025, de 26 de desembre, per la qual es regulen els serveis d’atenció a la clientela, permet concloure que en determinades empreses, si el client es queixa o formula una consulta en català, li hauran de respondre també en català.Llegeix més »