L’RLD blog et fa deu recomanacions per Sant Jordi: llengua, drets i reptes de futur

Coincidint enguany plenament amb la diada de Sant Jordi, des del blog de la Revista de Llengua i Dret us fem la ja tradicional selecció de propostes bibliogràfiques. Fidels a aquesta tradició, us proposem deu lectures recents –publicades entre 2024 i 2025– que dialoguen, des de perspectives diverses, amb els àmbits que vertebren la Revista: el dret lingüístic, el llenguatge jurídic i administratiu, i la política lingüística i la sociolingüística.

La nostra proposta arriba en un context marcat per debats intensos sobre el futur del català: des de les tensions polítiques al País Valencià fins a les discussions sobre la sostenibilitat lingüística i els usos socials de la llengua en un entorn cada cop més globalitzat. En aquest marc, diverses obres posen el focus en la dimensió històrica i política dels conflictes lingüístics, com el treball de Rosa Calafat sobre Mallorca i Menorca als segles XVIII i XIX o l’assaig de Vicent Flor sobre el cas valencià, que evidencia la persistència de dinàmiques de subordinació.

Altres llibres ens conviden a reflexionar sobre les eines per afrontar aquests reptes. És el cas de l’obra d’Isidor Marí, que revisita mig segle de planificació lingüística, o del volum coordinat per Vicenta Tasa, que proposa repensar els drets lingüístics en clau de futur. També hi trobem aportacions que connecten llengua i poder des d’una perspectiva més àmplia, com el llibre de José del Valle, o que analitzen el paper de les llengües en la producció de coneixement en l’àmbit acadèmic europeu, com el treball de Josep Soler i Kathrin Kaufhold.

La relació entre llenguatge i dret és especialment present en aquesta tria. D’una banda, amb obres que reivindiquen el dret de la ciutadania a comprendre el llenguatge de les institucions, com la de Santiago Muñoz Machado, o que posen en relleu la importància de la comunicació clara en la vida quotidiana i professional, com el llibre de Sheila Queralt. En aquesta mateixa línia, el manual d’Antonio Martín (Manual de estilo de lenguaje claro para textos legales y administrativos, 2026) aporta una guia pràctica per redactar textos jurídics i administratius més clars i accessibles.

Completa la selecció una mirada a figures clau de la cultura catalana, com Josep Maria Llompart, que ens recorda el paper fonamental de l’activisme cultural en la normalització lingüística.

Com cada any, aquesta tria vol ser una invitació a llegir, però també a pensar críticament sobre la llengua i el seu paper en la societat. Agraïm sincerament la tasca de totes les persones que col·laboren amb el blog i fan possible aquest espai de reflexió.

A totes les lectores i lectors, us desitgem una molt bona diada de Sant Jordi!🌹📚 Llegeix més »

La llengua a la Llei 10/2025, de 26 de desembre, per la qual es regulen els serveis d’atenció a la clientela – Lídia Arnau Raventós

Imatge és un telèfon vermell amb fons blanc
Autor: Negative Space. Font: Pexels

Pas a pas. Diuen que així, de mica en mica, es fa camí. No sovinteja, però, constatar que es fan passos ferms i decidits en defensa de la llengua catalana. En aquesta ocasió, i per molt que pugui sobtar, qui n’ha fet un ha estat el legislador estatal; tot i que afecta totes les llengües oficials diferents del castellà, és clar. En essència: una lectura conjunta dels articles 7.2 i 13.6 de la Llei 10/2025, de 26 de desembre, per la qual es regulen els serveis d’atenció a la clientela, permet concloure que en determinades empreses, si el client es queixa o formula una consulta en català, li hauran de respondre també en català.Llegeix més »

El Diccionari de dret processal: una eina al servei del foment de l’ús del català – Elisabeth Casademont i Caixàs i Miquel Julià-Pijoan

El dret processal és la branca del dret que regula el funcionament dels tribunals de justícia i estableix el camí que s’ha de seguir per resoldre les controvèrsies dels ciutadans mitjançant l’aplicació de l’ordenament jurídic. Determina qui pot acudir als tribunals, davant de quin òrgan, com s’han de desenvolupar les actuacions judicials, com es practiquen les proves i com es dicten i s’impugnen les resolucions judicials. En definitiva, el dret processal proporciona el marc jurídic necessari perquè la ciutadania pugui defensar els seus drets i interessos.

La seva rellevància recau en el fet que protegeix la ciutadania davant un ús arbitrari del poder judicial, atès que sotmet l’actuació dels tribunals a un conjunt de principis i garanties que limiten i ordenen l’exercici de la funció jurisdiccional. Entre aquests principis destaquen la imparcialitat judicial, la motivació de les resolucions, la igualtat de les parts o el principi de contradicció, que asseguren que les decisions judicials no siguin fruit del capritx personal del jutjador, sinó del respecte a unes regles comunes i previsibles que permeten als ciutadans anticipar com es resoldran els conflictes.Llegeix més »

La Guia didàctica del portal Compendium.cat: una eina més per reforçar l’estudi del dret en català – Anna Arnall Duch

Compendium.cat és un portal web que ofereix recursos útils per a l’estudi i la pràctica del dret en català. En són una mostra els manuals de redacció judicial, administrativa i legislativa; apunts sobre qüestions controvertides de terminologia jurídica; diccionaris de dret, i formularis jurídics actualitzats periòdicament d’acord amb el dret vigent, entre molts d’altres.

Aquesta eina va néixer el 2022 impulsada pel Consell de l’Advocacia Catalana amb el suport de la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears, el Consell General d’Andorra i prop de trenta entitats més representatives de diferents sectors i territoris del domini lingüístic català. Pel que fa a l’àmbit universitari, rep el suport de la Xarxa Vives i fins a catorze universitats més (vegeu el detall del suport institucional).Llegeix més »

¿Por qué es inconstitucional la Ley navarra del Euskera? – Eneko Compains Silva

Font: Wikimedia Commons

Este 15 de diciembre se acaban de cumplir 39 años desde la aprobación de la polémica y controvertida Ley Foral 18/1986, de 15 de diciembre, del Euskera, más conocida popularmente como “Ley del Vascuence” (ese fue su nombre original). Sin ir más lejos, hasta el Comité de Expertos del Consejo de Europa para la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias dejó escrito en su sexto informe (2024) que dicha ley vulnera el artículo 7.2 de la Carta al establecer divisiones administrativas que suponen un obstáculo a la promoción del euskera, básicamente porque zonifica la oficialidad, restringiéndola a la zona norte de la Comunidad Foral, donde a día de hoy vive tan sólo el 9 % de la población navarra.

Más allá de si la ley vulnera o no la Carta, nuestra posición es que se trata de una ley contraria a la Constitución y que debiera ser declarada inconstitucional. ¿Por qué?

 

Llegeix més »