Socioeconomía y lengua: entre la protección pública y la autonomía privada – Alba Nogueira López

Es bastante habitual que el ordenamiento jurídico, tanto en países plurilingües como monolingües, proteja su(s) lengua(s) nacional(es) en las relaciones interprivados y en el tráfico económico. Un ejemplo gráfico de esto podría ser el Real decreto 564/1993, de 16 de abril, aprobado para garantizar que la letra ñ figure en los teclados de los dispositivos de escritura con el objetivo expreso de mantener la “identidad de la lengua oficial” y el “desarrollo cultural”. El etiquetado de productos, la contratación, la rotulación de establecimientos o la información a los usuarios son ámbitos en los que es habitual la existencia de regulaciones con contenido lingüístico, normalmente con la finalidad de proteger la inteligibilidad de las transacciones y proteger a los consumidores.  Sin embargo, este ha sido uno de los ámbitos que ha suscitado más debate en el siempre polemizado mandato constitucional de protección de las lenguas.

El artículo “Socioeconomía y lengua: entre la protección pública y la autonomía privada”, publicado por la Revista Llengua i Dret con motivo de los 40 años transcurridos de derecho lingüístico, busca señalar las razones de interés general que justifican la intervención lingüística en la socioeconomía, los límites que encuentra esta intervención y los ámbitos preferentes de esta.

Read More »

Els drets lingüístics dels ciutadans a l’àmbit de la justícia – Maria Josep Feliu Morell

06.1 martell jutgeEls drets lingüístics a l’àmbit judicial i les normes que els regulen[i]
La normativa que recull els usos i els drets lingüístics a la justícia és el punt de partida per analitzar la situació del català en aquest àmbit. Comencem, doncs, amb una breu ressenya de la legislació bàsica aprovada en els àmbits europeu, estatal i autonòmic, amb una especial referència a l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006.

La Carta europea de llengües regionals o minoritàries és una disposició que cal tenir especialment en compte. Va entrar en vigor l’any 1998 i, un cop ratificada per l’Estat, és vigent a Espanya a partir de l’1 d’agost de 2001. El text té rang de convenció i, doncs, forma part de l’ordenament jurídic intern. És, fonamentalment, una norma destinada a la protecció de les llengües minoritàries i, de retruc, dels drets lingüístics de les minories nacionals.Read More »

La STC d’11 d’abril de 2019 sobre la Llei d’educació de Catalunya i la seva repercussió sobre el model lingüístic a l’escola catalana – Susana Marín Dios

Una sentència sobrevalorada, que no pacifica la qüestió i que ens deixa a les portes de nous embats entorn a l’ús del català com a llengua vehicular

La Sentència del Tribunal Constitucional (STC) d’11 d’abril de 2019 acaba de resoldre —amb considerable retard, això sí— el recurs presentat contra diversos preceptes de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació de Catalunya (LEC). Cada vegada que el model educatiu —i els seus fonaments legals o reglamentaris— és objecte de revisió constitucional o jurisdiccional, ha reviscut el debat jurídic, però també el mediàtic i el social, sobre un marc normatiu tan rellevant per a la vida de les persones. No debades, la Sentència que ens proposem examinar conté diversos pronunciaments sobre una qüestió tan controvertida com el règim lingüístic a l’educació i la utilització del català com a llengua vehicular en l’ensenyament.

Ara bé: realment, la Sentència suposa un “blindatge” respecte de la immersió lingüística a l’escola catalana com s’han apressat a assenyalar els mitjans de comunicació? Més encara, és l’objecte d’aquesta sentència el model lingüístic a l’escola? Respondre adequadament aquestes preguntes exigiria, probablement, contextualitzar de forma exhaustiva aquesta Sentència, i posar-la en relació no només amb el marc normatiu sinó amb la seva evolució, i sobretot amb la jurisprudència constitucional i ordinària sobre els drets i deures lingüístics, en l’educació i en altres àmbits. No obstant, per no sobreeixir dels marges raonables del que ha de ser aquest apunt, em remeto al magnífic estudi del Dr. Joan Ridao Martín, publicat en aquesta mateixa revista (1) i que descriu amb precisió l’escenari jurídic, la seva evolució a la llum dels canvis normatius i jurisprudencials i el balanç que cal extreure’n en el moment actual.Read More »

El Tribunal Supremo se olvida de su jurisprudencia sobre las lenguas oficiales y el artículo 3 de la Constitución – Alba Nogueira López

La sentencia del Tribunal Supremo 190/2019, de 19 de febrero, resuelve un recurso de casación interpuesto por el Ayuntamiento de Lugo frente a la Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Galicia de 18 de febrero de 2016, sobre la Ordenanza del uso del gallego en la Administración municipal, en la que se habían anulado un conjunto significativo de preceptos de la citada ordenanza, siendo parte recurrida la Asociación Galicia-Bilingüe.

La Sentencia del Tribunal Supremo ratifica en todos sus extremos la decisión del TSJ y lo hace con parecida parquedad en la argumentación jurídica, desconocimiento de la legislación vigente y apartamiento de las propias decisiones (recientes) de la misma Sala. Se podría decir que es una sentencia tan militante en su interpretación contraria a la normalización de las lenguas propias distintas del castellano, como tosca en su fundamentación jurídica.

Comienza la Sentencia ratificando la anulación del artículo inicial que establecía que el gallego “es idioma oficial del Excmo. Ayuntamiento”, lo cual, como recordaba la representación letrada del Ayuntamiento, carecería del matiz de exclusividad que tendría, en cambio, afirmar que “es el idioma oficial”. El TS aduce que, si bien la literalidad no niega al castellano, lo que “se pretende, concretamente con la no mención expresa del castellano como lengua oficial, es crear al menos un estado de inseguridad en la ciudadanía sobre la posibilidad de usar el castellano en sus relaciones con el Ayuntamiento de Lugo”. Resulta, cuanto menos exagerado, afirmar que la ciudadanía pueda verse arrojada a un “estado de inseguridad” por esa expresión de la ordenanza, como si esta fuera a dotarse de más fuerza o conocimiento público que las previsiones que amparan la doble oficialidad de la Constitución, el Estatuto de Autonomía y la Ley de Normalización Lingüística.Read More »

Nou decret sobre traducció i interpretació jurades en català – Sever Salvador

La regulació de la traducció i la interpretació jurades en català va començar fa vint-i-cinc anys amb el Decret 87/1994. L’any 2000 es va promulgar un segon decret, el Decret 119/2000, que actualitzava l’anterior. L’actualització incloïa el doble sentit de les traduccions. Si abans era d’altres llengües al català ara s’hi deia que era d’altres llengües al català i viceversa. També s’incrementava la titulació mínima exigida per presentar-se a les proves: es passava del títol de batxiller al títol de diplomat. Si abans les proves conduïen a la consecució d’un certificat acreditatiu, ara portaven a la consecució d’una habilitació professional per exercir la traducció i la interpretació jurades. S’hi fixava el caràcter oficial de les traduccions i les interpretacions i l’obligació de certificar la fidelitat i l’exactitud de les actuacions. També s’hi explicitaven els continguts de cada prova.

Divuit anys més tard, ha calgut fer una tercera actualització, materialitzada l’any passat, concretament el 28 de juny, amb la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (núm. 7652), de l’actual Decret 129/2018, de la traducció i la interpretació jurades. Són dues les raons que motiven la modificació del decret anterior, el de l’any 2000:

  • L’adequació a la nova estructura i configuració de la formació universitària en traducció i interpretació, d’acord amb els criteris de l’espai europeu d’educació superior (estudis de grau actuals versus estudis de llicenciatura) i el sistema europeu de transferència de crèdits (crèdits ECTS —European Credit Transfer System— versus crèdits BOE). Dos sistemes de crèdits diferents.

Cal recordar que la principal via d’accés a l’habilitació per a la traducció o la interpretació jurades és l’homologació dels estudis universitaris, alhora que es constatava que el Decret 119/2000 no permetia habilitar les persones que tenien un grau universitari. Tenint en compte que el Decret 119/2000 considerava els títols de llicenciatura i els crèdits BOE (un crèdit BOE era equivalent a 10 hores lectives; un crèdit ECTS són 25 hores repartides entre hores lectives, de tutoria i de feina individual), amb el nou decret es van establir, d’acord amb les universitats, els requisits específics actuals per a l’habilitació de les persones que posseeixen títols oficials de grau.Read More »