El caràcter no preferent de l’aranès, un límit jurídic per a la normalització lingüística? – Xavier Moral

L’any 2010, el Parlament de Catalunya va ser especialment prolix en producció legislativa relacionada amb qüestions de llengua o amb continguts lingüístics significatius, en un període que s’estén des del 2 de maig, amb l’aprovació de la Llei 10/2010, de les persones immigrades i retornades a Catalunya, fins a l’1 d’octubre, amb la promulgació de la Llei 35/2010, de l’occità, aranès a l’Aran. La Llei de l’occità va ser aprovada en l’últim Ple de la legislatura[1] i en va ser també la darrera llei promulgada, pocs dies abans de la dissolució del Parlament el 4 d’octubre.

Aquella legislatura va estar marcada de cap a cap pel recurs d’inconstitucionalitat presentat contra el nou Estatut d’Autonomia el 2006 i la sentència que en faria el Tribunal Constitucional (TC) el 2010,[2] una de les conseqüències de la qual seria l’anul·lació del caràcter preferent de la llengua catalana que preveia l’Estatut. Per això, també és interessant conèixer una mica de detall de la cronologia en què es va impulsar la nova llei que havia de regular l’oficialitat de la llengua occitana, com preveia l’article 6.5 de l’Estatut.

Els primers treballs de gestació de la Llei 35/2010 es produeixen el 2008 al si del Programa Occitan en Catalonha,[3] impulsat per l’aleshores Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat. Una de les missions d’aquest Programa era precisament el desplegament legislatiu de la condició de llengua oficial que l’Estatut de Catalunya atorgava a l’occità. En aquest punt el Govern tenia diverses opcions legislatives[4] però, finalment, el 2009, el Govern va optar per impulsar un projecte de llei propi i específic.Read More »

Consideracions sobre la Sentència del Tribunal Constitucional relativa a les previsions lingüístiques del Codi de consum de Catalunya – Agustí Pou

Cap a al final de la VIII legislatura es van aprovar un seguit de lleis que contenen disposicions rellevants en matèria de llengua. La majoria d’aquestes van ser objecte d’impugnacions constitucionals per part del Defensor del Poble, el Govern de l’Estat i diputats del Grup del Partit Popular al Congrés. Així, la Llei d’acollida de persones immigrades i de les retornades a Catalunya (Llei 10/2010, de 7 de maig; vegeu-ne un comentari en l’apunt de Jordina Viñas publicat en aquest mateix blog), la Llei del cinema (Llei 20/2010, de 7 de juliol), el Codi de consum de Catalunya (Llei 22/2010, de 20 de juliol) o la Llei e l’occità, aranès a l’Aran (Llei 35/2010, d’1 d’octubre).

El 4 de juliol de 2017, el Tribunal Constitucional (TC) va dictar diverses sentències que resolen algunes d’aquestes impugnacions (juntament amb la de la Llei de l’audiovisual, que data del 2005), tot i que encara no ha recaigut sentència sobre la Llei de l’occità i la Llei d’educació (Llei 12/2009, de 10 de juliol).

Som, doncs, davant d’una àmplia impugnació del model lingüístic que contenen diverses lleis sectorials i que constitueixen el desenvolupament d’algunes de les estipulacions de l’Estatut reformat el 2006. El Tribunal Constitucional ha optat, amb excepcions (com ara a la Llei del cinema), per declarar la constitucionalitat de la majoria de preceptes impugnats, si bé en molts casos les sentències han estat interpretatives i han salvat la constitucionalitat dels preceptes entenent-los restrictivament pel que fa al potencial normalitzador del català que instituïa la norma. En aquesta línia, cal destacar que la Sentència del TC 31/2010, relativa a l’Estatut d’autonomia català, ha passat a ser un referent obligat i un paràmetre rellevant de valoració constitucional. Un instrument interpretatiu al servei d’una lectura restrictiva de la normativa lingüística portada davant de la jurisdicció constitucional i dels tribunals ordinaris.Read More »

Algunes consideracions actuals sobre la posició de la llengua catalana en relació amb el dret de la Unió Europea – Narcís Mir i Sala

Contràriament al que fa un temps podia ser una perspectiva raonable de millora progressiva de l’estatus jurídic de la llengua catalana en relació amb el dret de la Unió Europea, la realitat d’aquest darrers anys mostra de manera força clara una situació d’estancament, i fins i tot d’una certa regressió.

De manera potser sorprenent, el punt d’inflexió d’aquesta tendència es va produir a partir del moment que es van aprovar els acords administratius signats pel Govern espanyol amb les diferents institucions i organismes de la Unió, acords que, sota condicions molt limitades, hi permeten un cert ús oficial del català i de la resta de llengües oficials a l’Estat espanyol distintes del castellà.

En aquest sentit caldria constatar que, a més del fet que la seva aplicació s’hagi demostrat ineficaç en la pràctica, la seva aprovació ha pogut reforçat la falsa impressió que el dret de la Unió atorga a la llengua catalana una posició i un estatus ajustat pacíficament a la realitat jurídica i política de Catalunya en el marc espanyol i europeu. D’altra banda, el moment crític i incert que viu actualment el projecte d’integració europea ha fet que el plantejament per part de les diferents instàncies polítiques i cíviques de Catalunya d’un reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea sigui vist, en termes generals, amb una major incomprensió i considerat com un nou obstacle als problemes als quals la Unió Europea ha de fer front.Read More »

L’ús del valencià en l’Administració de la Generalitat Valenciana – Ferran Bargues Estellés

El Ple del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, en sessió celebrada en dia 8 de març de 2017, va emetre dictamen sobre el Projecte de decret del Consell pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat. El dictamen s’ha aprovat amb dos vots particulars.

El dictamen culmina el procediment d’elaboració d’un projecte que pretén normalitzar l’ús del valencià tant en l’Administració de la Generalitat com en tots els ens instrumentals que en depenen.

La clau del projecte està en l’article 4, que assenyala que el valencià “en serà la llengua destacada d’ús normal i general”, clar està, sense que açò supose cap limitació respecte a l’altra llengua cooficial.

A més, afig l’article que les referències que es fan al llarg del projecte a l’ús del valencià s’han d’entendre en aquest sentit: el valencià serà la llengua d’ús normal i general i no hi haurà cap restricció respecte al castellà. Per tant, cap imposició, cap exclusivitat. Cal insistir en aquest aspecte, perquè el dictamen sembla que no ho té en compte, com després veurem.

El dictamen no qüestiona aquesta declaració general si bé recomana, encara que no ho fa amb caràcter essencial, que s’elimine la paraula “destacada” per evitar termes que puguen dur a confusió. Per tant, podem considerar que el Consell Jurídic Consultiu està avalant l’aspecte central del projecte de decret.

Aquesta declaració general després es desenvolupa al llarg del projecte en aspectes concrets, alguns dels qual són qüestionats per l’òrgan consultiu.

No vull entrar en una anàlisi extensa del dictamen, però sí que vull centrar-me en dos aspectes que han tingut més ressò en la premsa.Read More »

Bibliografia sobre dret lingüístic a Catalunya, l’Estat espanyol i la Unió Europea – Elena Heidepriem

 

El Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística, especialitzat en sociolingüística, política i planificació lingüístiques, dret lingüístic, ensenyament de llengües i altres matèries afins, elabora periòdicament diversos productes documentals per facilitar als recercadors, estudiosos i persones interessades en aquests temes eines que els facilitin arribar a informació de qualitat en diferents àmbits i suports.

Destaquem avui les Bibliografies selectives sobre temes d’actualitat.  Aquestes inclouen referències bibliogràfiques d’articles de revista, monografies i obres multiautoria, com ara  reculls de ponències presentades a jornades i congressos o handbooks en matèries concretes, en les quals generalment intervenen autors destacats d’arreu.

Les darreres bibliografies apareixen regularment com a novetat al web del Centre. A l’apartat Bibliografies selectives trobareu en primer lloc les més recents cronològicament. Per consultar-ne d’anteriors o per blocs temàtics concrets accediu a l’apartat Totes les bibliografies.

Avui us presentem les darreres tres bibliografies que s’han confeccionat sobre Dret lingüístic. La gran quantitat d’obres de què disposa el Centre de Documentació en Política Lingüística ens obliga a presentar-les fraccionades, segons dos criteris: un de cronològic i un de territorial.

Així, us posem a les mans tres bibliografies, cronològicament coincidents, referides a tres territoris que comparteixen història i civilització i disposen de legislacions comparables: Catalunya, l’Estat espanyol i la Unió Europea.Read More »