Quina possibilitat té el català d’esdevenir llengua oficial de la UE? Una anàlisi – Vicent Climent-Ferrando

Font: unsplash. Autoria: Guillaume Perigois

“Junts hem de defensar la diversitat lingüística de la UE, però també cal conèixer les conseqüències de les nostres decisions, així que avui és massa d’hora per prendre una decisió.” Aquestes eren les paraules –pronunciades en català– del ministre d’Afers Estrangers finès, Anders Adlercreutz, en sortir de la reunió del Consell de la UE d’avui, 19 de setembre, en què es decidia si català, gallec i èuscar passaven a ser llengües oficials de la Unió Europea (UE). Una posició compartida i feta pública per molts altres estats membres. Alemanya, França, Croàcia, Eslovàquia, Irlanda… i fins a 21 estats membres es pronunciaven en la mateixa direcció.Llegeix més »

La negativa judicial a traduir al castellà una resolució en llengua pròpia oficial no sempre es pot considerar causa d’indefensió: exposició d’un cas recent – Maria Ballester Cardell

Martell de jutge
Font: Pexels. Autoria: Sora Shimazaki

El 19 d’abril de 2023 el Ple del Tribunal Constitucional emet la sentència que desestima el recurs d’empara contra sengles resolucions judicials redactades en català que deneguen la seva traducció al castellà sol·licitada per l’ara demandant. La rellevància del cas ja es fa palesa amb el reconeixement explícit per part de l’alt tribunal de l’escàs tractament que ha tingut, en l’àmbit de la jurisdicció d’empara constitucional, la qüestió sobre l’ús de les llengües oficials diferents del castellà en l’Administració de justícia. A més, i aquest fet també és destacat, la controvèrsia s’ha resolt mitjançant una sentència del Ple del Tribunal que acorda, a proposta de la Sala Primera, obtenir el coneixement del recurs d’empara formulat.Llegeix més »

L’Administració electoral, encapçalada per les juntes electorals: subjecta a la legalitat lingüística i toponímica d’oficialitat del català? L’exemple de les Pitiüses (Eivissa i Formentera) el maig de 2023 – Ángel Custodio Navarro Sánchez

Font: Pexels

El grau de normalització lingüística del català a l’Administració de justícia a les Illes Balears, on el personal segueix essent gestionat pel Ministeri de Justícia, és, per dir-ho d’una manera senzilla, molt baix (tret de casos puntuals i excepcionals, sobretot d’òrgans ubicats a Mallorca i Menorca). I, si bé les administracions públiques territorials illenques (el Govern de les Illes Balears, els quatre consells insulars i els ens locals) actuen a tot l’arxipèlag, com a norma general, en català, i els lletrats que les defensen solen actuar també en aquesta llengua, les parts privades ho fan quasi sempre en castellà, i el personal al servei de l’Administració de justícia i el sistema en si ho fa, per defecte, també en castellà.Llegeix més »

Més retòrica que concreció? Anàlisi de la Llei 13/2022, de 7 de juliol, general de comunicació audiovisual – Vicenta Tasa Fuster

Font: cottonbro studio, Pexels

La Llei 13/2022, de 7 de juliol, general de comunicació audiovisual és plena de referències a qüestions lingüístiques. La majoria genèriques o merament retòriques, però n’hi ha que tracten d’establir-hi obligacions concretes. Dividirem aquest apunt en dues parts. En la primera, indicarem les categories lingüístiques de la Llei. En la segona, parlarem d’aquelles qüestions que entenem que són jurídicament i socialment més rellevants.

 

1. Les referències a qüestions lingüístiques de la Llei

La promoció de la diversitat lingüística i cultural és definida com un principi general de la Llei (preàmbul, art. 5.1, 8, 15.4.l, 51.d, 110 i, en general, el capítol III i la disposició addicional cinquena). D’igual manera, s’afirma que la comunicació audiovisual no incitarà a la discriminació per raó de llengua (art. 4.2 i 122) i és considerada una infracció molt greu (art. 157).Llegeix més »

Codi de drets lingüístics a Catalunya dins de la col·lecció “Codis de Legislació” – Raimon Alamany i Sesé

S’ha publicat recentment un nou Codi de drets lingüístics a Catalunya, novè volum de la col·lecció “Codis de legislació”. Aquesta col·lecció publica compilacions en línia, permanentment actualitzades, de les normes vigents en un sector de l’ordenament jurídic, amb l’objectiu de millorar la difusió del dret vigent a Catalunya i, alhora, facilitar la tasca dels operadors jurídics i la ciutadania en general.

El Codi de drets lingüístics a Catalunya reuneix més de cent normes sobre drets lingüístics a Catalunya. A l’apartat inicial, “Normativa general”, hi trobem tant els preceptes de la Constitució espanyola com de l’Estatut d’autonomia de Catalunya en matèria lingüística i les lleis de política lingüística, de l’occità, de la llengua de signes catalana o sobre l’autoritat de l’Institut d’Estudis Catalans.

Els quatres apartats següents es dediquen als drets lingüístics a les administracions públiques: a l’Administració de la Generalitat de Catalunya, l’Administració de justícia, l’Administració local i l’Administració militar, per passar tot seguit a les normes que afecten els àmbits sectorials: economia i empresa, funció i contractació públiques, mitjans de comunicació i indústries culturals, registres estatals i noms i cognoms, toponímia i retolació, documents notarials, ensenyament, traducció i interpretació, tecnologies de la informació i àmbit penal.Llegeix més »