Passeig de Gràcia, 90 – Where Catalan meets the EU – Katharina Jiménez Weese

The Role of the European Commission Representation in Barcelona as connection of the Catalan language to the European Union institutions

Linguistic diversity in Europe is something we Europeans can and should be proud of. One of the aspects to maintain this diversity should be establishing legal regulations for the preservation of languages, such as promoting and supporting language learning in education and training all over the European Union (EU). We also must grant the possibility to speak them in all circumstances.

The Catalan language demonstrates a special case in this matter. In Spain, under the 1978 Constitution, Catalan has joint official status with Spanish, but only in the autonomous communities of Catalonia, the Balearic Islands and in Valencia.[i] On EU level, Catalan is recognized, but not as an EU-official language. Compared to other languages with the same number of speakers, its linguistic legislation in the EU is quite scarce.

Catalonia, as representative of all the Catalan speaking areas, for itself is already a very important region in the EU from a touristic, economic and cultural point of view. Its people and representatives have strongly argued for the inclusion of Catalan as an EU-official language in the past, but, so far, they were not successful.Read More »

La STC d’11 d’abril de 2019 sobre la Llei d’educació de Catalunya i la seva repercussió sobre el model lingüístic a l’escola catalana – Susana Marín Dios

Una sentència sobrevalorada, que no pacifica la qüestió i que ens deixa a les portes de nous embats entorn a l’ús del català com a llengua vehicular

La Sentència del Tribunal Constitucional (STC) d’11 d’abril de 2019 acaba de resoldre —amb considerable retard, això sí— el recurs presentat contra diversos preceptes de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació de Catalunya (LEC). Cada vegada que el model educatiu —i els seus fonaments legals o reglamentaris— és objecte de revisió constitucional o jurisdiccional, ha reviscut el debat jurídic, però també el mediàtic i el social, sobre un marc normatiu tan rellevant per a la vida de les persones. No debades, la Sentència que ens proposem examinar conté diversos pronunciaments sobre una qüestió tan controvertida com el règim lingüístic a l’educació i la utilització del català com a llengua vehicular en l’ensenyament.

Ara bé: realment, la Sentència suposa un “blindatge” respecte de la immersió lingüística a l’escola catalana com s’han apressat a assenyalar els mitjans de comunicació? Més encara, és l’objecte d’aquesta sentència el model lingüístic a l’escola? Respondre adequadament aquestes preguntes exigiria, probablement, contextualitzar de forma exhaustiva aquesta Sentència, i posar-la en relació no només amb el marc normatiu sinó amb la seva evolució, i sobretot amb la jurisprudència constitucional i ordinària sobre els drets i deures lingüístics, en l’educació i en altres àmbits. No obstant, per no sobreeixir dels marges raonables del que ha de ser aquest apunt, em remeto al magnífic estudi del Dr. Joan Ridao Martín, publicat en aquesta mateixa revista (1) i que descriu amb precisió l’escenari jurídic, la seva evolució a la llum dels canvis normatius i jurisprudencials i el balanç que cal extreure’n en el moment actual.Read More »

Serveis públics digitals: un català planer per a l’era d’internet? – Josep Maria Flores i Ester Manzano

Entre el 1981 i el 2001 es va dur a terme a la Generalitat de Catalunya una tasca, liderada primer per la Coordinadora de Llenguatge Administratiu i després per la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu, de fixació d’un model de llenguatge administratiu i jurídic català modern. El punt de partida era un llenguatge administratiu en castellà, amb un estil abarrocat i una concepció de la relació entre ciutadania i Administració pròpia d’un govern autoritari. Per superar-lo es van buscar referents en documents de la República i fins i tot medievals i en les solucions d’altres llengües romàniques, i es van posar al dia. El resultat va ser el llenguatge net, respectuós i tècnic que les darreres dècades ha anat omplint els arxivadors de les nostres institucions.

Ha plogut molt des d’aleshores, en uns anys que han presenciat la revolució d’internet, el qual, entre moltes altres coses, ens ha portat noves maneres de comunicar-nos i, de retruc, de llegir i entendre el món. Ens arriba molta més informació, i som capaços de captar-ne molta més alhora, sempre que estigui simplificada; els llargs paràgrafs cedeixen terreny a les frases breus introduïdes per boletes i enriquides amb negretes, cursives, subratllats i altres recursos gràfics perquè el lector o lectora capti al primer segon l’essència del missatge i s’entretingui després amb els detalls només si hi té un especial interès. I el text esdevé subsidiari del multimèdia, això sí, els vídeos no han de depassar el parell de minuts, perquè, si no, el nostre interès decau ràpidament. Agradarà o no, però és el nou món que ha vingut per quedar-se a la nostra butxaca, per ara en forma de telèfon mòbil, en què cada hora som fervents usuaris de serveis digitals hipersimplificats de primera línia que ens permeten comprar un llibre amb un sol clic. I aquest és el nivell de servei a què la nostra ciutadania s’ha acostumat i amb el qual mesurarà els serveis digitals que des de l’Administració li oferim.Read More »

Nova lei de Política Lingüística en Sardenya – Irene Coghene

Al juliol passat (2018), lo Consell Regional de Sardenya ha aprovat una nova lei per regular l’ús de les llengües de l’ísola, així com los drets lingüístics dels parlants, Lei Regional 3 de juliol del 2018 n. 22. Les leis són abstractes i generals, però la lei “Disciplina de la política lingüística regional” entra en detalls en diferents moments.

En aquest sentit, és important de remarcar que la nova lei de llengües de Sardenya equipara els drets lingüístics dels catalanoparlants de l’Alguer amb els dels parlants sard, la llengua autòctona de l’ísola i la més estesa si deixem de banda l’italià. Són deixades a un segon nivell, amb valorització i promoció els altres parlars (sasserés, gal·lurés i tabarquí), com especificat a l’article 2.

Aquesta equiparació del sard i del català, amb la distinció de les altres llengües, deriva de la lei italiana del 1999, n. 482 “Normes en matèria de tutela de les minories lingüístiques històriques”. Aquesta lei dispon una llista tancada de minories lingüístiques de tutelar: poblacions albaneses, catalanes, alemanyes, gregues, eslovenes i croates; parlants del francés, del francoprovençal, del friülà, del ladí, de l’occità i del sard. La lei sarda anterior que regulava els usos lingüístics (lei regional de 15 d’octubre del 1997, n. 26) dieva que se reconeixeva el mateix valor pel català de l’Alguer, sasserés, gal·lurés i tabarquí, com pel sard. No sempre les disposicions trobaven una aplicació concreta per totes les cinc llengües contemplades. La nova lei, en canvi, reconeix explícitament solament al català tot allò que reconeix al sard.

La Plataforma per la Llengua ha pogut participar al debat parlamentari, al fi de garantir que el text legislatiu definitiu reconeixessi també els drets lingüístics dels algueresos en tots los artículs, com així és estat finalment.Read More »

Per Sant Jordi, un tast de llengua i dret   –   Elena Heidepriem Olazábal

Figura de Sant Jordi matant al drac al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat.

Amb motiu de la diada de Sant Jordi, us oferim la ressenya d’obres destacades publicades durant l’any 2018 sobre temes tractats a la Revista de Llengua i Dret i consultables al Centre de Documentació de Política Lingüística. 

Les obres  apareixen citades pels tres blocs temàtics que tracta la Revista: dret lingüístic, política lingüística i sociolingüística, i llenguatge administratiu i jurídic. Dins de cada apartat les obres segueixen un ordre cronològic de més recent a més antiga i dins d’aquest per ordre alfabètic d’autor.Read More »