Categoria: llengua catalana

L’estratègia internacional del Govern per l’oficialitat del català – Miquel Royo Vidal

eapcDeixa un comentari
La consellera Serret i el delegat davant la UE Ignasi Centelles van presentar la campanya EuropaEnCatala.eu al metro de Brussel·les

La defensa i promoció del català és una de les prioritats del Govern, també en l’àmbit de l’acció exterior. Treballem perquè la llengua catalana sigui reconeguda arreu del món. Des de fa uns mesos que s’ha intensificat l’estratègia internacional per assolir l’oficialitat del català a les institucions europees, un objectiu pel qual aquest Govern fa temps que treballa.

Des del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea estem traslladant els arguments de la Generalitat a favor de la defensa de l’oficialitat del català a tots els estats membres de la Unió Europea, i també a la ciutadania europea. Arguments treballats en col·laboració amb la Secretaria de Política Lingüística però pensats per a un públic internacional que no coneix la casuística de la situació lingüística a Catalunya. Ho fem de manera didàctica, directa i propera per explicar la nostra demanda i per esvair dubtes que puguin tenir sobre aquesta proposta.Llegeix més »

Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 80, amb una secció monogràfica sobre llengua i neutralitat

eapcDeixa un comentari

Logotip Revista Llengua i DretL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà properament el número 80 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que contindrà una secció monogràfica titulada Llengua i neutralitat amb cinc articles acadèmics. La secció monogràfica examinarà fins a quin punt la neutralitat lingüística és una construcció discursiva que resulta de posicionaments polítics i interessos socioeconòmics creats, i de quina manera es construeix. Els cinc estudis analitzaran la llengua com a vehicle de pugnes sociopolítiques i lingüístiques en blocs lingüístics postcolonials, l’esperantisme a principis del segle XX, i les polítiques lingüístiques del Comitè Internacional de la Creu Roja i en dos estats oficialment multilingües, com són Suïssa i Sud-àfrica. Tot per mitjà d’un enfocament historiogràfic centrat en les tensions ideològiques, el treball lingüístic necessari per (re)produir la neutralitat lingüística i els processos de diferenciació i exclusió socials que en resulten.Llegeix més »

La gestió de les fronteres de grup i la diasporització: el cas dels hongaresos a Catalunya – Gergely Szabó

eapcDeixa un comentari
Imatge amb les paraules magyar i tertúlia
Autoria: Gergely Szabó

Una experiència comuna del segle XXI és que “tot el món sembla estar en moviment”, com Mimi Sheller i John Urry (2006) diuen al principi del seu article quan parlen del nou paradigma d’aproximació a la globalització. En aquest sentit, tothom (o almenys, molta gent) es mou o pot imaginar que es mou gràcies a les noves tecnologies. Tots pensem en els beneficis i els inconvenients d’aquests moviments, i la majoria de la gent es preocupa per l’efecte d’aquesta mobilitat sobre les seves identitats, que també inclouen les identitats lingüístiques. Uns dels col·lectius més exposats a aquestes preocupacions són els que viuen en grups diaspòrics.[i]

Llegeix més »

Què en sabem del Projecte de llei de la llengua oficial d’Andorra? – Maria Cucurull

eapcDeixa un comentari
Bandera d'Andorra
Font: Pexels. Autoria: Aboodi Vesakaran

L’abril passat hi va haver eleccions generals a Andorra i Demòcrates per Andorra recollia en el seu programa la proposta d’una nova llei en matèria lingüística. La voluntat era renovar la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, aprovada l’any 2000, i adaptar la normativa al context actual. Lluny de quedar com una promesa electoral oblidada en un calaix, l’executiu s’ha posat a treballar en el Projecte en encetar la legislatura.Llegeix més »

Les mobilitats com a repte per a la sostenibilitat de les llengües minoritzades: 40 anys de la Revista de Llengua i Dret. Crònica de la Jornada del 22 de setembre del 2023 – Helena Torres Purroy

eapcDeixa un comentari
Taula rodona amb els directors de la Revista al llarg d'aquests 40 anys.
Taula rodona amb els directors de la Revista al llarg d’aquests 40 anys.

El 22 de setembre va tenir lloc a la seu de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), al carrer Girona, 20, de Barcelona, i també en línia, la Jornada de commemoració del 40è aniversari de la Revista de Llengua i Dret (RLD), que va aplegar prop d’un centenar i mig d’assistents. Per a l’ocasió, es va convidar les persones assistents a fer una reflexió teòrica, acadèmica, però també basada en casos reals, sobre un tema de rellevància i d’actualitat: les conseqüències de les mobilitats per a la sostenibilitat de les llengües minoritzades. Es va tractar, doncs, la mobilitat en les seves múltiples facetes, com un factor determinant de les dinàmiques sociolingüístiques en el món contemporani, i com un dels principals reptes per a les polítiques lingüístiques que tracten de garantir la sostenibilitat de les llengües minoritzades, als territoris de llengua catalana i més enllà.Llegeix més »