En la mort de Rafael Lluís Ninyoles, referent imprescindible de la sociolingüística catalana – Miquel Nicolás

39_imatge_Ninyoles_500px
Universitat de València

La sociolingüística catalana, com a disciplina teoricopràctica que intenta analitzar i transformar la comunicació lingüística als països on el català és llengua pròpia, s’ha basat des dels seus orígens, fa més de mig segle, en la noció de conflicte lingüístic. Aquest es dona quan en una comunitat més o menys extensa les diferències socials (de classe, bloc de poder o grup nacional) es manifesten com a pugna de dues o més llengües, les quals es disputen els espais de la comunicació pública i, subsidiàriament, de la interpersonal o privada.Read More »

El Diccionari de relacions internacionals – Roser Serra i Débora Miralles

relacions internacionals
n f pl
es relaciones internacionales
fr relations internationales
en International relations; IR

APROXIMACIONS TEÒRIQUES I DOCTRINES. Disciplina que estudia el sistema internacional i la societat internacional i les variables que expliquen el comportament dels actors internacionals, estatals i no estatals i les relacions regulars entre ells.
NOTA: Les relacions internacionals van néixer en acabar la Primera Guerra Mundial.

L’abril del 2019 es va poder presentar un dels treballs més importants en dos àmbits que fins ara mai havien estat explorats de manera global i conjunta: les relacions internacionals i la seva translació terminològica al català. Aquest treball, intens i innovador a la vegada, ha donat com a fruit el Diccionari de relacions internacionals, una eina impulsada pel Centre de Terminologia TERMCAT i el Govern d’Andorra.Read More »

La Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana: ressenya — Neus Nogué Serrano

El novembre del 2016, l’Institut d’Estudis Catalans va publicar la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), la nova gramàtica normativa. Aquesta obra va representar per al català una actualització que va més enllà dels canvis que va introduir respecte a la gramàtica normativa anterior (la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra, del 1918), que en els registres formals eren relativament pocs. Les novetats més rellevants van ser, d’una banda, la incorporació de fenòmens nous i, de l’altra, la concepció innovadora de la normativa gramatical que incloïa. A la GIEC la norma es concep d’una manera flexible i matisada: se suprimeix el contrast correcte/incorrecte i en lloc seu en alguns casos es proposen solucions diferents segons l’àrea geogràfica (la gramàtica normativa anterior ja ho havia fet amb alguns fenòmens, sobretot morfològics).Read More »

L’Estat i el seu aparell, novament contra l’ús i la unitat — Alfons Esteve i Francesc Esteve

Fa uns quants dies va tenir una notable repercussió —i un saludable rebuig— en els mitjans i l’opinió pública la curiosa argumentació de l’Advocacia de l’Estat que exigia a la Generalitat Valenciana de comunicar-se amb Catalunya, les Illes Balears i la resta de l’àrea catalanoparlant només en castellà i no en la llengua pròpia. 

Segons l’Advocacia de l’Estat, el Govern valencià no hi podia utilitzar el valencià i hi havia de recórrer al castellà per la profunda raó que l’Estatut valencià i la Llei d’ús i ensenyament només parlen de valencià, denominació que no figura en cap altre estatut. Un argument d’una profunditat similar a impedir, per exemple, que el Govern d’Espanya pogués comunicar-se amb els d’Hondures o Costa Rica en castellà, perquè la Constitució espanyola parla de castellà i no d’espanyol per a referir-se a la llengua de l’Estat. Però aquest nominalisme exacerbat i aquesta manipulació literalista s’entendran millor si comprovem que es combinen amb un atac frontal a l’ús de la llengua pròpia, de manera que, si s’admeten les pretensions de l’Advocacia de l’Estat, el valencià quedarà relegat a una utilització oficial quasi ornamental.

Read More »

Passeig de Gràcia, 90 – Where Catalan meets the EU – Katharina Jiménez Weese

The Role of the European Commission Representation in Barcelona as connection of the Catalan language to the European Union institutions

Linguistic diversity in Europe is something we Europeans can and should be proud of. One of the aspects to maintain this diversity should be establishing legal regulations for the preservation of languages, such as promoting and supporting language learning in education and training all over the European Union (EU). We also must grant the possibility to speak them in all circumstances.

The Catalan language demonstrates a special case in this matter. In Spain, under the 1978 Constitution, Catalan has joint official status with Spanish, but only in the autonomous communities of Catalonia, the Balearic Islands and in Valencia.[i] On EU level, Catalan is recognized, but not as an EU-official language. Compared to other languages with the same number of speakers, its linguistic legislation in the EU is quite scarce.

Catalonia, as representative of all the Catalan speaking areas, for itself is already a very important region in the EU from a touristic, economic and cultural point of view. Its people and representatives have strongly argued for the inclusion of Catalan as an EU-official language in the past, but, so far, they were not successful.Read More »