Apunts de la XVII Jornada de la SCATERM – Teresa Tort Videllet

Dijous 22 d’octubre a les nou del matí al voltant d’una vuitantena de persones obríem des de casa un enllaç al Zoom de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) per seguir la XVII Jornada de la SCATERM, dedicada a la presència de la terminologia en els diccionaris generals.

Obertura de la Jornada
En les paraules de benvinguda Ester Bonet, presidenta de la Societat, es va referir a les circumstàncies excepcionals que van obligar a traslladar una formació que havia d’acollir la Sala Prat de la Riba de l’edifici de l’antiga Casa de Convalescència a l’espai virtual. Just a continuació, M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, va plantejar diverses preguntes sobre la pertinència d’incloure terminologia en el diccionari. Per què? —es demanava. Perquè els parlants especialistes en diferents àrees han de poder resoldre els seus dubtes en els diccionaris generals —responia. Però quina terminologia? Quanta? I representada com? —hi afegia. Aquestes preguntes sense resposta interpel·laven els ponents que havien d’aportar la seva experiència a la Jornada.Read More »

Vaig aprendre a parlar en castellà, el català és la meua llengua, però uso… – Natxo Sorolla i Avel·lí Flors-Mas

Quan ens interessem en el futur del català sovint situem el focus en «la joventut». Indirectament assumim que «als grans» ja els coneixem, o ja sabem què fan, o sobretot, que ja no canviaran massa al llarg de la seua vida. I doncs, ens concentrem en la gran preocupació de qualsevol societat: què fan els jóvens? Siguen certes o no totes aquestes assumpcions, l’article que resumim en aquest apunt es va focalitzar en aquest grup i, més en concret, en els que coneixem com a millenials (generació Y). A Catalunya, són la generació nascuda entre els anys 80 i 90, i en el moment de l’enquesta que tractem (EULP 2013) tenien entre 15 i 34 anys. Venen precedits pels boomers (generació X), nascuts entre els 60 i els 70, i que actualment es troben establerts en l’edat adulta; i seran substituïts per la Generació Z o centennials, nascuts a partir del 2000.Read More »

En la mort de Rafael Lluís Ninyoles, referent imprescindible de la sociolingüística catalana – Miquel Nicolás

Rafael Lluís Ninyoles
Font: Universitat de València

La sociolingüística catalana, com a disciplina teoricopràctica que intenta analitzar i transformar la comunicació lingüística als països on el català és llengua pròpia, s’ha basat des dels seus orígens, fa més de mig segle, en la noció de conflicte lingüístic. Aquest es dona quan en una comunitat més o menys extensa les diferències socials (de classe, bloc de poder o grup nacional) es manifesten com a pugna de dues o més llengües, les quals es disputen els espais de la comunicació pública i, subsidiàriament, de la interpersonal o privada.Read More »

L’Estat i el seu aparell, novament contra l’ús i la unitat — Alfons Esteve i Francesc Esteve

Fa uns quants dies va tenir una notable repercussió —i un saludable rebuig— en els mitjans i l’opinió pública la curiosa argumentació de l’Advocacia de l’Estat que exigia a la Generalitat Valenciana de comunicar-se amb Catalunya, les Illes Balears i la resta de l’àrea catalanoparlant només en castellà i no en la llengua pròpia. 

Segons l’Advocacia de l’Estat, el Govern valencià no hi podia utilitzar el valencià i hi havia de recórrer al castellà per la profunda raó que l’Estatut valencià i la Llei d’ús i ensenyament només parlen de valencià, denominació que no figura en cap altre estatut. Un argument d’una profunditat similar a impedir, per exemple, que el Govern d’Espanya pogués comunicar-se amb els d’Hondures o Costa Rica en castellà, perquè la Constitució espanyola parla de castellà i no d’espanyol per a referir-se a la llengua de l’Estat. Però aquest nominalisme exacerbat i aquesta manipulació literalista s’entendran millor si comprovem que es combinen amb un atac frontal a l’ús de la llengua pròpia, de manera que, si s’admeten les pretensions de l’Advocacia de l’Estat, el valencià quedarà relegat a una utilització oficial quasi ornamental.

Read More »

Passeig de Gràcia, 90 – Where Catalan meets the EU – Katharina Jiménez Weese

The Role of the European Commission Representation in Barcelona as connection of the Catalan language to the European Union institutions

Linguistic diversity in Europe is something we Europeans can and should be proud of. One of the aspects to maintain this diversity should be establishing legal regulations for the preservation of languages, such as promoting and supporting language learning in education and training all over the European Union (EU). We also must grant the possibility to speak them in all circumstances.

The Catalan language demonstrates a special case in this matter. In Spain, under the 1978 Constitution, Catalan has joint official status with Spanish, but only in the autonomous communities of Catalonia, the Balearic Islands and in Valencia.[i] On EU level, Catalan is recognized, but not as an EU-official language. Compared to other languages with the same number of speakers, its linguistic legislation in the EU is quite scarce.

Catalonia, as representative of all the Catalan speaking areas, for itself is already a very important region in the EU from a touristic, economic and cultural point of view. Its people and representatives have strongly argued for the inclusion of Catalan as an EU-official language in the past, but, so far, they were not successful.Read More »