Les normes que regulen el dret d’opció lingüística que els ciutadans poden exercir davant les administracions públiques no preveuen regles concretes per al cas en què una notificació no respecti la preferència per una llengua oficial o una altra manifestada per la persona interessada en un procediment administratiu. És per això que l’aparició recent d’una garantia normativa de la preferència lingüística és mereixedora d’atenció i convida a plantejar algunes idees per a un debat més ampli i detingut.
El Govern de les Illes Balears acaba d’aprovar un nou Reglament del procediment sancionador de l’Administració de la Comunitat Autònoma mitjançant el Decret 1/2024, de 5 de gener (BOIB, núm. 4, 06.01.2024), i posa fi així a una llarga tramitació iniciada en la legislatura anterior. Anem, doncs, a l’article 5 d’aquest Reglament i diguem, en primer lloc, que l’apartat 2 disposa el següent:
A fi de proporcionar al procediment les màximes garanties, s’ha de facilitar a les persones presumptament responsables, amb mesures adequades, l’exercici dels drets següents: […] m) El dret a usar qualsevol de les llengües oficials a la comunitat autònoma i a rebre resposta en la llengua oficial escollida quan se sol·liciti.Llegeix més »
La Càtedra Pompeu Fabra, promoguda per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va celebrar la novena jornada científica centrada en la promoció d’estratègies, recursos i materials per afavorir la comprensió del català entre estudiants internacionals. Tenint en compte el context actual, també s’hi van tractar la gestió de les llengües dins de l’aula i les actituds lingüístiques dels estudiants, sigui en universitats catalanes, sigui en universitats internacionals on s’imparteix docència en català. Aquesta jornada va començar dijous 9 de novembre a la seu de l’IEC. La inauguració de l’acte va anar a càrrec de Laia de Nadal, rectora de la UPF, de Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, de M. Teresa Cabré, presidenta de l’IEC, i de Rosa Estopà, directora de la Càtedra. En aquest bloc introductori, les reflexions van girar entorn del plurilingüisme, de la intercomprensió, de la importància de les institucions en la promoció de la llengua i de la situació sociolingüística actual del català.