Els éssers humans som éssers socials que ens necessitem els uns als altres per viure i, de vegades, també per sobreviure. Com a éssers relacionals, la convivència és inherent a la nostra condició humana i la comunicació esdevé una necessitat bàsica. Sembla que aquesta necessitat, derivada del nostre caràcter gregari, és, precisament, la que ens va diferenciar dels grans primats i va propiciar el desenvolupament del llenguatge en els humans.
Tots sabem que les relacions humanes ens permeten crear connexions emocionalment significatives, desenvolupar habilitats socials i trobar un sentit de pertinença i suport en la nostra vida. No podem ignorar, però, que igualment tots hem experimentat que la interacció dels uns amb els altres malauradament també pot ser una font de conflictes quan es fan prevaler les diferències i els interessos personals, quan hi ha falta de flexibilitat o desequilibri de poder, o quan la comunicació és deficient.
La falta de claredat, l’absència d’escolta activa o l’ús inapropiat del llenguatge verbal i no verbal acostumen a crear barreres i dificultats per a la comprensió i la resolució dels problemes.
Si, en concret, parem l’atenció en la comunicació, no hi ha cap mena de dubte que quan és deficient la major part de les vegades dona lloc a malentesos i interpretacions equívoques, i amb aquests dos components la font dels conflictes està més que servida. La falta de claredat, l’absència d’escolta activa o l’ús inapropiat del llenguatge verbal i no verbal acostumen a crear barreres i dificultats per a la comprensió i la resolució dels problemes i propicien l’escalada del conflicte i l’enrocament. Arribat aquest punt, les parts implicades sovint se senten incapaces de gestionar soles les seves diferències i o bé inicien la llarga i costosa via judicial –considerant que és l’únic camí possible per superar les diferències– o bé capitulen, renunciant a l’exercici dels seus drets per manca d’alternatives o desconeixement de les que hi ha.
La resolució alternativa de conflictes, coneguda per la sigla ADR (de l’anglès alternative dispute resolution), és l’expressió paraigua de tot un conjunt de modalitats de resolució de conflictes sense intervenció judicial.
La resolució alternativa de conflictes, coneguda per la sigla ADR (de l’anglès alternative dispute resolution), és l’expressió paraigua de tot un conjunt de modalitats de resolució de conflictes sense intervenció judicial dins d’un sistema de justícia en què el vessant relacional conforma el primer esglaó, atès que promouen que les persones conversin, interaccionin i cerquin per elles mateixes, o amb l’ajuda de tercers, solucions o decisions equitatives i adaptades a les seves necessitats. Així, els ADR demostren ser el conducte de gestió i resolució més apropiat en un gran nombre d’espais d’interrelació social i econòmica, i, en aquest sentit, hi ha autors que manifesten que fins i tot seria més adequat considerar que la sigla ADR correspon al sintagma appropriate dispute resolution i no pas a alternative dispute resolution.
La mediació, la conciliació i l’arbitratge són probablement els ADR més coneguts en el nostre territori, però n’hi ha molts més (el dret col·laboratiu, la facilitació, el minijudici, el peritatge extrajudicial, l’avaluació experta preliminar…). Tot i no disposar de dades estadístiques globals sobre els ADR a Catalunya, se sap per l’experiència de països anglosaxons, on aquests procediments ja tenen una prolongada implantació, com ara el Regne Unit,[i] que els usuaris de béns i serveis confien cada vegada més en aquests mecanismes i valoren molt positivament tant el fet que faciliten la comunicació com la rapidesa i simplicitat del seu ús.
El Centre de Terminologia TERMCAT va estudiar el terme ADR l’any 2011 i va considerar que la denominació resolució de conflictes extrajudicial, sigla RCE, era una forma descriptiva d’aquest concepte, lingüísticament adequada i transparent. El 2017, però, es va revisar aquesta decisió després de constatar que podia resultar equívoca en alguns casos perquè les modalitats que inclou aquesta etiqueta, encara que tenen lloc sense la intervenció d’un jutge, poden produir-se en el marc de processos judicials. És per això que es va aprovar la denominació resolució alternativa de conflictes (un calc de l’anglès alternative dispute resolution) en substitució de l’anterior, juntament amb la sigla anglesa ADR, molt consolidada i amb un ús similar, o fins i tot superior, al de la denominació desenvolupada.
En aquest context, cal tenir present que el 12 d’abril de 2022 el Ministeri de Justícia espanyol va aprovar el Projecte de llei d’eficiència processal[ii], que introdueix la denominació MASC (mitjans adequats de solució de controvèrsies), una sigla que acull tot un ventall de formes molt heterogènies de resolució, la nota comuna de les quals també és el caràcter extrajudicial, la qual cosa no significa tampoc que necessàriament s’hagin de desenvolupar al marge de tot el procés o que les parts no puguin aspirar a recórrer a les instàncies judicials. No es pot establir, però, una correlació directa entre el terme paraigua ADR i els MASC, atès que els MASC fan referència exclusivament a les modalitats d’aproximació i suport –com ara la negociació o la mediació–, mentre que els ADR abasten, també, les modalitats directives i, fins i tot, decisòries.
Val a dir, també, que aquests darrers anys han estat nombrosos els esforços per fer mapes, taxonomies i descripcions legals dels ADR, tot esquivant la dificultat derivada, en essència, de l’abundància de fórmules mixtes i híbrides, com també de la contínua evolució de les modalitats en línia, que permeten introduir noves funcionalitats gràcies a les TIC.
A principi de 2023 el Centre de Terminologia TERMCAT va publicar en línia el Diccionari de la mediació, elaborat conjuntament amb el Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya.
Amb la voluntat de contribuir a l’impuls de tots aquests mecanismes i ajudar, així, a la desjudicialització dels conflictes, a principi de 2023 el Centre de Terminologia TERMCAT va publicar en línia el Diccionari de la mediació, elaborat conjuntament amb el Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya. En aquest diccionari de 660 termes, amb denominacions catalanes, equivalents en castellà i anglès, definicions i notes complementàries, el consultant pot trobar explicació de diversos ADR existents, conceptes bàsics de la conflictologia, i terminologia específica del procediment de mediació i els seus àmbits d’aplicació. Igualment, l’edició en línia d’aquest producte permet una lectura temàtica d’aquests continguts seguint l’estructura del diccionari.
En relació amb els ADR, el diccionari conté fitxes corresponents a procediments bàsics i coneguts, com ara l’arbitratge, la conciliació i la mediació, i també d’altres referides a sistemes d’implantació més recent, com ara el dret col·laboratiu o la coordinació de parentalitat. Igualment inclou altres ADR menys coneguts, alguns dels quals encara no estan desplegats en el nostre territori però sí que estan previstos en el Llibre blanc de la mediació a Catalunya, com ara el minijudici (en anglès, mini-trial), el peritatge extrajudicial (en anglès, expert fact-finding) o l’avaluació experta preliminar (en anglès, early neutral evaluation).
La terminologia dels ADR ha plantejat diversos reptes durant l’elaboració d’aquest diccionari. D’una banda, com s’acaba de comentar, ha convingut actuar proactivament per mirar de consensuar els termes per designar els nous ADR, dels quals es començava a parlar únicament en anglès. Però també, d’una altra banda, ha calgut estudiar conceptes que designen noves realitats (conflicte nimby), terminologia d’autor (to go to the balcony, de William Ury), i neologismes que, d’entrada, havien començat a circular amb la forma manllevada perquè probablement així es percebien com a més innovadors i causaven més impacte (win-win, en lloc de guanyar-guanyar, o empowerment, en lloc de empoderament).
L’estudi de la neologia sempre genera propostes denominatives que només el pas del temps i l’ús confirmaran si es ratifiquen.
L’estudi de la neologia sempre genera propostes denominatives que només el pas del temps i l’ús confirmaran si es ratifiquen. Al TERMCAT sempre es treballa amb especialistes amb la voluntat que les propostes terminològiques siguin, ja d’entrada, viables per als seus usuaris reals. Així, tots aquests termes que designen ADR van ser estudiats i consensuats amb un grup d’experts i, posteriorment, avaluats i aprovats pel Consell Supervisor i publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Tots, doncs, són termes normalitzats. En qualsevol cas, però, sempre està oberta la porta a la reconsideració dels casos estudiats i aprovats i a l’estudi de nous termes.
Sense terminologia no hi ha coneixement, perquè són precisament els termes els que contribueixen a delimitar els conceptes i n’articulen la forma per compartir i difondre el saber.
Per acabar aquest apunt, voldríem compartir una última reflexió. Tenint en compte que gairebé no hi ha bibliografia en català sobre els ADR, ni original ni traduïda, seria desitjable que un diccionari d’aquestes característiques contribuís a despertar l’interès per aquesta matèria, des del punt de vista aplicat i, també, teòric. Sense terminologia no hi ha coneixement, perquè són precisament els termes els que contribueixen a delimitar els conceptes i n’articulen la forma per compartir i difondre el saber. En aquest sentit, aclarir la terminologia dels diferents ADR permet dotar el sistema de la necessària transparència respecte del conjunt de deures i obligacions dels proveïdors de serveis ADR i dels seus usuaris. Posant com a botó de mostra novament el Regne Unit, on actualment hi ha més de 70 modalitats d’ADR que funcionen amb èxit, després de tres dècades d’esforços, actualment la major part dels consumidors que recorren als tribunals mostren un nivell relativament alt de coneixement d’aquests procediments i només aproximadament un residual 5 % en desconeix l’existència.[iii]
Així mateix, aquest diccionari pretén ajudar el mediador a comprendre millor principis i procediments amb els quals no estigui del tot familiaritzat. Pel fet que inclou entrades dedicades a tècniques, estratègies i models de mediació, també dona a conèixer recursos que li poden ser útils durant la preparació de les sessions i per abordar situacions complexes de manera més eficient. Així, encara que, per descomptat, en cap cas no substituirà ni l’experiència ni la formació adequades que li calen a un mediador, sí que pot complementar i enriquir el coneixement i les habilitats en la seva pràctica.
Maria Navas
Terminòloga i mediadora. TERMCAT, Centre de Terminologia
Aura Esther Vilalta
Catedràtica de Dret Civil i mediadora, Universitat Oberta de Catalunya
[i] Vegeu la investigació encarregada pel Ministeri d’Empresa, Energia i Estratègia Industrial del Regne Unit: Resolving Consumer Disputes. Alternative Dispute Resolution and the Court System. Final Report. (Abril de 2018).
[ii] Posteriorment, Reial decret llei 6/2023, de 19 de desembre, pel qual s’aproven mesures urgents per a l’execució del Pla de recuperació, transformació i resiliència en matèria de servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge. Aquest Reial decret llei dona carta de naturalesa a bona part de les propostes recollides en el text del projecte esmentat.
[iii] United Kingdom Government. Department of Business, Energy and Industrial Strategy. (Abril de 2018). Resolving Consumer Disputes. Alternative Dispute Resolution and the Court System. Final Report.