Reforçar el castellà en l’escola valenciana. A propòsit de la Llei valenciana de llibertat educativa – Vicenta Tasa Fuster

Font: Unsplash

Introducció

El 28 de juny de 2024 el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publicava la Llei 1/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, per la qual es regula la llibertat educativa. La Llei, presentada com a proposició de llei conjunta pels grups parlamentaris de PP i Vox en les Corts Valencianes el 28 de febrer, es tramità per via d’urgència.

Es tracta d’un canvi regressiu en l’orientació d’una legislació educativa valenciana que, pràcticament mai en els 41 anys de governs autonòmics, no ha comptat amb consensos polítics amples. En termes generals, la Llei reforça les polítiques educatives lingüístiques de demanda i ignora la doble obligació de tota llei lingüística en l’àmbit educatiu: aconseguir el coneixement igual real de les llengües oficials i impulsar la recuperació de l’ús social de la llengua minoritzada.

Llegeix més »

El blog marxa de vacances!

Imatge decorativa
Autor: Ben White. Font: Unsplash

Ja arriba l’agost i, com és habitual, al blog de la Revista de Llengua i Dret farem vacances. És moment, doncs, de mirar enrere i fer balanç del primer semestre (i escaig) del 2024. Començarem per una notícia recent: la publicació del número 81 de la Revista, amb una secció monogràfica sobre mobilitats i llengües minoritzades i amb articles, notes, cròniques de legislació i recensions molt interessants. Us el recomanem!

Llegeix més »

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears desestima la sol·licitud d’imposar un 25 % de càrrega lectiva en castellà – Maria Ballester Cardell

Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears
Font: José Luis Filpo Cabana, CC BY 3.0, via Wikimedia Commons

Com ja s’apunta des de la Crònica legislativa de les Illes Balears del segon semestre de 2021, d’uns anys ençà s’ha activat la via judicial per exigir que els centres de les Balears imparteixin el 25 % de les matèries en castellà en l’ensenyament no universitari. Aquesta iniciativa s’enceta, en un primer moment, a partir d’una campanya de l’associació de professors PLIS Educación i Societat Civil Balear en la qual s’assegura que a les Illes “la immersió obligatòria en català no només és un abús de poder, sinó un despropòsit pedagògic”. Així mateix, es manifesta que el model del 25 % d’ensenyament en castellà, establert per les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i confirmat pel Tribunal Suprem,[i] és extrapolable a tots els territoris de l’Estat amb llengua pròpia oficial. Per això, s’anima i es dona suport a les famílies perquè exigeixin a l’Administració educativa que compleixi també a les Illes Balears amb aquell mínim de les assignatures en castellà, incloent-hi matèries troncals. En paral·lel, i per la via política, durant la tramitació del Projecte de llei d’educació els grups parlamentaris de l’oposició introdueixen en el debat, sense èxit, la qüestió de la lliure elecció de llengua per part de les famílies i l’exigència que la norma garanteixi un percentatge mínim de càrrega lectiva en castellà, apel·lant també a la jurisprudència del Tribunal Suprem.

Llegeix més »

Jornada “Del llenguatge planer cap a la comunicació clara en l’àmbit de l’Administració pública”, Revista de Llengua i Dret (27 de setembre de 2024, Escola d’Administració Pública de Catalunya)

Imatge decorativa
Font: pixabay

L’auge de l’administració electrònica, la societat accelerada en què vivim i una ciutadania que reivindica el dret a comprendre obliguen l’Administració pública a comunicar d’una manera cada cop més clara i efectiva. És en aquest context que el pròxim 27 de setembre, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) organitza, a proposta del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), la jornada de reflexió i debat titulada “Del llenguatge planer cap a la comunicació clara en l’àmbit de l’Administració pública”.

Llegeix més »

Quins canvis comporta la Llei de la llengua pròpia i oficial d’Andorra? – Maria Cucurull Canyelles

Font: pixabay; autoria: jorono

Més de vint anys després de l’aprovació de la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, de 16 de desembre de 1999, el dia 25 d’abril de 2024 es va aprovar la Llei de la llengua pròpia i oficial al Consell General d’Andorra per una majoria molt àmplia: 25 vots a favor i 3 en contra. El Projecte de llei va entrar a tràmit parlamentari el mes de setembre passat i el procés de negociació s’ha allargat més del que és habitual. Normalment, dura uns quatre mesos i en aquest cas s’ha dilatat fins a nou mesos. El fet és que en un inici les diferents formacions tenien punts de vista molt allunyats i s’ha hagut de treballar per trobar un consens.[i] Per tant, podem dir que aquesta Llei és una fita important i ambiciosa.Llegeix més »