Fa més de vint anys, el Consell Superior de la Justícia, l’Institut d’Estudis Andorrans i la Universitat d’Andorra van crear de manera conjunta un programa de formació específica en dret andorrà per a tots els professionals de l’àmbit jurídic. D’aquesta manera, es va encomanar a diversos experts l’elaboració d’un material didàctic que servís de base per seguir el programa de formació. L’any 2001 s’iniciava la primera edició del Postgrau en Dret Andorrà en què es tractaven diversos aspectes relacionats amb les institucions públiques, les fonts del dret, el dret privat, penal, administratiu, processal civil i internacional, tot plegat emmarcat al context d’Andorra.Llegeix més »
D’acord amb l’última Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP), de 2018, un 81,2 % de la població de Catalunya sap parlar en català en major o menor mesura. La xifra, però, davalla 45 punts quan se n’observa la intensitat d’ús: el percentatge de la població que l’usa força o molt de manera diària és del 36,1 %. El desacord entre coneixement i ús no és novetat, sinó una vella cançó entre la gent del ram que duu per títol “El coneixement no comporta necessàriament l’ús”, de la qual s’ha parlat molt i potser hem abordat poc eficaçment.Llegeix més »
Es tracta d’un canvi regressiu en l’orientació d’una legislació educativa valenciana que, pràcticament mai en els 41 anys de governs autonòmics, no ha comptat amb consensos polítics amples. En termes generals, la Llei reforça les polítiques educatives lingüístiques de demanda i ignora la doble obligació de tota llei lingüística en l’àmbit educatiu: aconseguir el coneixement igual real de les llengües oficials i impulsar la recuperació de l’ús social de la llengua minoritzada.
Ja arriba l’agost i, com és habitual, al blog de la Revista de Llengua i Dret farem vacances. És moment, doncs, de mirar enrere i fer balanç del primer semestre (i escaig) del 2024. Començarem per una notícia recent: la publicació del número 81 de la Revista, amb una secció monogràfica sobre mobilitats i llengües minoritzades i amb articles, notes, cròniques de legislació i recensions molt interessants. Us el recomanem!
Com ja s’apunta des de la Crònica legislativa de les Illes Balears del segon semestre de 2021, d’uns anys ençà s’ha activat la via judicial per exigir que els centres de les Balears imparteixin el 25 % de les matèries en castellà en l’ensenyament no universitari. Aquesta iniciativa s’enceta, en un primer moment, a partir d’una campanya de l’associació de professors PLIS Educación i Societat Civil Balear en la qual s’assegura que a les Illes “la immersió obligatòria en català no només és un abús de poder, sinó un despropòsit pedagògic”. Així mateix, es manifesta que el model del 25 % d’ensenyament en castellà, establert per les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i confirmat pel Tribunal Suprem,[i] és extrapolable a tots els territoris de l’Estat amb llengua pròpia oficial. Per això, s’anima i es dona suport a les famílies perquè exigeixin a l’Administració educativa que compleixi també a les Illes Balears amb aquell mínim de les assignatures en castellà, incloent-hi matèries troncals. En paral·lel, i per la via política, durant la tramitació del Projecte de llei d’educació els grups parlamentaris de l’oposició introdueixen en el debat, sense èxit, la qüestió de la lliure elecció de llengua per part de les famílies i l’exigència que la norma garanteixi un percentatge mínim de càrrega lectiva en castellà, apel·lant també a la jurisprudència del Tribunal Suprem.