La dimensió lingüística de la reforma de l’apartat 3 de l’article 69 de la Constitució espanyola: entre el no reconeixement del topònim “Eivissa”, com a únic, en català, i altres derivades de caire lingüístic – Ángel Custodio Navarro Sánchez

planta de fulla verda
Autor: Samuel C. Font: Unplash

1 Introducció

La reforma de l’apartat 3 de l’article 69 de la Constitució espanyola (CE), ja és una realitat (BOE, núm. 123, 20.05.2026). Prové de la iniciativa legislativa formulada davant les Corts Generals per part del Parlament de les Illes Balears a l’efecte que l’illa de Formentera triï un senador propi, amb independència del que triï l’illa d’Eivissa. La qüestió no només té repercussions institucionals i representatives, estrictament d’igualtat territorial i d’assoliment del que tenien la resta d’illes de l’Estat, sinó que també inclou una derivada lingüística, toponímica i identitària. La proposta fou la de substituir en el text constitucional el topònim emprat l’any 1978 “Ibiza”, pel d’“Eivissa”, com correspon, en català, en ser l’originari en la llengua pròpia de l’illa, oficial des de 1983, en virtut del que diu l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears (EAIB), aprovat per la Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, però no ha prosperat.

Ara com ara, som davant d’un supòsit inèdit en el panorama constitucional perquè es tracta de la primera reforma de la CE que prové d’una iniciativa feta des de fora de Madrid i que ha anat endavant, però no exactament com es promovia des de les Illes Balears.[i]

Llegeix més »

Què passa quan no entenem el que Hisenda ens diu? El repte d’una comunicació tributària clara – Mar Forment Fernández

Taula amb un mòbil, diners i una lupa
Autor: Nataliya Vaitkevich. Font: Pexels

La campanya de la renda 2025 ja és aquí i, acompanyant-la, una certa sensació de nerviosisme i inquietud ens envaeix a molts de nosaltres. Arriba una carta de l’Administració tributària i la primera reacció és gairebé instintiva: “Potser no l’obro ara… Ja la miraré després de sopar… O demà.” I així va passant el temps. Aquesta reacció, aparentment innòcua, amaga emocions més profundes: la incomoditat, la incertesa i, sovint, l’angoixa que provoca enfrontar-se als documents tributaris. En l’imaginari col·lectiu, la relació entre l’Administració tributària i els contribuents s’associa a emocions negatives i a una acusada percepció de complexitat. De fet, aquesta percepció no és una simple impressió subjectiva; al contrari, ha quedat corroborada amb dades empíriques derivades d’una mostra de població sociològicament representativa de la província de Barcelona. A més, cada vegada es disposa de més evidència en el mateix sentit procedent d’estudis centrats en altres actors clau de la comunicació tributària, com ara els professionals de les administracions tributàries i els assessors fiscals.

En un context en què les obligacions fiscals són complexes i en què els canals de comunicació emprats per les administracions s’han diversificat, la claredat dels missatges esdevé un element central per garantir una relació fluida i eficaç entre la ciutadania i les institucions. El sistema fiscal és un pilar essencial de les societats modernes; permet finançar serveis públics fonamentals, sostenir infraestructures i contribuir a la redistribució de la riquesa. Les dades indiquen que una part significativa de la població espanyola és conscient d’aquesta funció dels tributs i accepta, en termes generals, la necessitat de pagar impostos. No obstant això, aquesta acceptació no es tradueix necessàriament en una comprensió efectiva del sistema ni de les obligacions que se’n deriven. És en aquest punt on la dimensió comunicativa del problema emergeix amb força.Llegeix més »

Multilingualism in Kosovo: Challenges in language policy implementation, translation, and interpreting – Arben Shala

Un grup de persones caminant per una avinguda
Autor: Venora Cerimi. Font: itsweeezy

Kosovo’s complex history is reflected in its diverse linguistic landscape, where several languages are spoken by different ethnic communities, including Albanians, Serbs, Bosniaks, Turks, Roma, Ashkali, Egyptians, Gorani, and Croats. Albanian is spoken by the majority of the population (approximately 91 percent of the total population of 1,589,659), Serbian by about 4–6 percent, while other languages are spoken by smaller communities. In many countries, the presence of such small communities might be considered of limited political relevance. However, in Kosovo, linguistic issues, like the status and use of the Serbian language, carry significant political weight given the historical context, and are closely linked to interethnic relations. In such a linguistically diverse environment, effective interethnic communication and the implementation of language policies rely heavily on translation and interpreting services.Llegeix més »

Joves i català: diagnosi i propostes per reforçar els usos lingüístics – Irene Velasco Díaz

La relació entre el català i les noves generacions és un dels grans reptes per al futur de la llengua. Amb aquest punt de partida, el passat 4 de març l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acollir a la seva seu la jornada L’ús del català entre el jovent de Barcelona. On ens trobem?, dedicada a analitzar els usos lingüístics del jovent i a debatre possibles vies d’actuació per reforçar la presència del català en els espais de socialització.

La trobada es va emmarcar en el projecte “Foment de l’ús del català en els àmbits de l’educació en el lleure i activitats complementàries de la ciutat de Barcelona”, que l’IEC desenvolupa amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona.

Durant la jornada es van presentar els resultats preliminars obtinguts en la fase de diagnosi del projecte, que constitueixen el punt de partida per a les fases següents: intervenció, seguiment i avaluació. Les dades procedeixen de 7 clubs esportius i 4 equipaments juvenils, amb la participació de 720 joves i 113 entrenadors i monitors.Llegeix més »

La llengua catalana al Congrés dels Diputats – Joan Lluís Pérez Francesch

Façana del Congrés de Diputats a Madrid
Autor: Javier Pérez Montes. Font: Wikimedia

La legislatura actual de les Corts Generals (la XV) va començar amb la incorporació de l’ús de la llengua catalana i d’altres llengües oficials diferents del castellà al Congrés dels Diputats. El debat previ a la reforma del reglament també es va poder fer en aquestes llengües gràcies a la interpretació favorable de la presidenta de la cambra, que exercia la funció de suplència reglamentària.

Vist amb perspectiva històrica, es tracta d’un canvi molt substancial en els usos lingüístics del treball parlamentari. Cal fer notar que l’ús del català al Congrés dels Diputats és més ampli que al Senat, amb la incoherència que això comporta si tenim en compte que aquesta darrera cambra és definida per la Constitució espanyola (art. 69) com a cambra de representació territorial. Aquesta situació es produeix per l’absència d’una política lingüística plurilingüe per part de l’Estat espanyol, la qual cosa s’expressa aquí en regulacions únicament deutores de l’aritmètica parlamentària, sense cap model estructural.

Llegeix més »