El Diccionari de dret processal: una eina al servei del foment de l’ús del català – Elisabeth Casademont i Caixàs i Miquel Julià-Pijoan

El dret processal és la branca del dret que regula el funcionament dels tribunals de justícia i estableix el camí que s’ha de seguir per resoldre les controvèrsies dels ciutadans mitjançant l’aplicació de l’ordenament jurídic. Determina qui pot acudir als tribunals, davant de quin òrgan, com s’han de desenvolupar les actuacions judicials, com es practiquen les proves i com es dicten i s’impugnen les resolucions judicials. En definitiva, el dret processal proporciona el marc jurídic necessari perquè la ciutadania pugui defensar els seus drets i interessos.

La seva rellevància recau en el fet que protegeix la ciutadania davant un ús arbitrari del poder judicial, atès que sotmet l’actuació dels tribunals a un conjunt de principis i garanties que limiten i ordenen l’exercici de la funció jurisdiccional. Entre aquests principis destaquen la imparcialitat judicial, la motivació de les resolucions, la igualtat de les parts o el principi de contradicció, que asseguren que les decisions judicials no siguin fruit del capritx personal del jutjador, sinó del respecte a unes regles comunes i previsibles que permeten als ciutadans anticipar com es resoldran els conflictes.Llegeix més »

La Guia didàctica del portal Compendium.cat: una eina més per reforçar l’estudi del dret en català – Anna Arnall Duch

Compendium.cat és un portal web que ofereix recursos útils per a l’estudi i la pràctica del dret en català. En són una mostra els manuals de redacció judicial, administrativa i legislativa; apunts sobre qüestions controvertides de terminologia jurídica; diccionaris de dret, i formularis jurídics actualitzats periòdicament d’acord amb el dret vigent, entre molts d’altres.

Aquesta eina va néixer el 2022 impulsada pel Consell de l’Advocacia Catalana amb el suport de la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears, el Consell General d’Andorra i prop de trenta entitats més representatives de diferents sectors i territoris del domini lingüístic català. Pel que fa a l’àmbit universitari, rep el suport de la Xarxa Vives i fins a catorze universitats més (vegeu el detall del suport institucional).Llegeix més »

La norma ISO 24495-2:2025 i les recomanacions per a la comunicació jurídica planera – Cristina Gelpí

L’Organització Internacional de Normalització (ISO) va publicar l’agost de 2025 la segona part de la norma relacionada amb el llenguatge planer, l’ISO 24495-2:2025. La norma es destina a la comunicació jurídica planera i fonamentalment és l’adaptació a la comunicació jurídica de l’ISO 24495-1:2023, que tenia com a objectiu delimitar el llenguatge planer en general (i de la qual el blog es va fer ressò l’any 2024 amb motiu de la publicació de la versió en català).

L’objectiu d’aquesta nova norma és ajudar els autors a comunicar informació jurídica de manera planera, eficaç i precisa perquè els professionals i el públic puguin trobar, entendre i utilitzar la informació. Parteix de l’ISO 24495-1 i defineix el llenguatge jurídic planer en els mateixos termes, això és, com la comunicació jurídica en la qual la redacció, l’estructura i el disseny són tan senzills que els lectors a qui va adreçada poden trobar-hi fàcilment la informació que necessiten, comprendre-la i utilitzar-la.

Llegeix més »

Crónica do seminario “O dereito tamén en galego. Dereitos lingüísticos na administración de xustiza” – Abdelouahed Doukhili e Olena Romaniuk

Imatge seminario galegoNo marco da defensa e promoción dos dereitos lingüísticos, a Facultade de Dereito do campus de Ourense (Universidade de Vigo) organizou, o 17 de outubro do 2025, o seminario “O dereito tamén en galego. Os dereitos lingüísticos na administración da xustiza”, un encontro que reuniu xuristas, académicos e activistas para reflexionar sobre o papel do galego no ámbito xudicial e no exercicio profesional do dereito. A iniciativa, promovida en colaboración coa Área de Normalización Lingüística da Universidade, insírese nas accións destinadas a visibilizar a lingua galega como ferramenta válida e necesaria no estudo xurídico e no exercicio da avogacía.

A decana da Facultade, Susana Álvarez, foi a encargada de abrir a xornada, destacando o paradoxo de que no ano 2025 aínda sexa necesario reivindicar estes dereitos nun ámbito de xustiza que debe ser garante da igualdade. Acompañárona Francisca Fernández Prol, profesora de Dereito do Traballo e enlace de Lingua Galega, e Benigno Fernández Salgado, profesor da Facultade de Comunicación e director da Área de Normalización Lingüística, que coincidiron en destacar a importancia de que o seminario, pensado para explorar as conexións entre lingüística e dereito, aspire a continuar como espazo útil para actualizar a docencia, a investigación e o exercicio profesional do dereito.

Llegeix més »

Intèrprets judicials i accés a la justícia en l’àmbit penal a Catalunya – Ester Blay i Ignacio González Sánchez

Foto de finestra de vidre amb marc de fusta negre
Font: unsplash

Cada dia, centenars de persones que no entenen ni parlen castellà o català acudeixen a jutjats i tribunals per participar en judicis com a acusats, víctimes o testimonis. La seva capacitat per comprendre el que està passant i intervenir en el procediment amb sentit, consciència i igualtat respecte de les altres parts depèn de la tasca dels professionals de la interpretació: els i les intèrprets judicials. Sense aquesta figura professional, no es pot assolir el dret a la tutela judicial efectiva ni l’accés a la justícia d’aquestes persones. Per garantir-ho, l’ordenament jurídic reconeix el dret de les persones amb barrera lingüística víctimes i acusades a disposar d’un servei d’interpretació gratuït. A Catalunya, aquest dret s’articula mitjançant els serveis d’interpretació i traducció de la Secretaria per a l’Administració de Justícia –encara que hi hagi intèrprets judicials vinculats directament a l’Administració, la immensa majoria de serveis d’interpretació es presten a través d’una empresa externa, SEPROTEC.

Llegeix més »