La modernització de la terminologia en el Codi civil – Margarida Sanjaume i Joan Fibla

Les lleis que integren el Codi civil català —sis fins ara, sense comptar-hi les lleis de modificació posteriors— conformen un conjunt legislatiu amb unes característiques pròpies de redacció, d’estil, d’estructura i de terminologia que el diferencien de la resta de textos normatius. Tot i així, els textos de les lleis del Codi civil segueixen, com la resta de lleis de Catalunya, els principis generals de la tècnica normativa, és a dir, la claredat en la redacció, la precisió en el llenguatge, la concisió del text, la formalitat de la llengua, la neutralitat semàntica i també lèxica, i la tria de formes lingüístiques genuïnes.

Els mateixos preàmbuls de les lleis del Codi civil sovint fan referència als esforços perquè la redacció dels preceptes sigui clara, precisa i entenedora, i alhora amb un estil modern de llenguatge.

Llegeix més »

Bibliografia i recursos sobre el llenguatge jurídic català: d’on venim i cap a on anem? – Anna Arnall Duch

Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, que enguany el sector del llibre i el Gremi de Floristes han proposat traslladar al 23 de juliol per evitar els efectes de la COVID-19, el Blog de Llengua i Dret ofereix un apunt que aborda la bibliografia del llenguatge jurídic català amb l’objectiu de difondre recursos d’interès sobre aquest tecnolecte i alhora reflexionar sobre la trajectòria i les perspectives de futur en aquest camp.

 

“Ens n’adonem quan arriben als nostres despatxos documents redactats
en altres països europeus. En els dits documents sembla que hom cerqui la claredat
per mitjà de la senzillesa. A casa nostra, en general, s’utilitza encara una prosa
feixuga i entortolligada, reminiscència del segle dinovè.”

Fragment de la presentació de 50 documents jurídics en català (1976),
del Seminari de Documentació Jurídica en Català
del Col·legi d’Advocats de Barcelona

Una de les primeres publicacions en abordar el llenguatge jurídic català (modern) és 50 documents jurídics en català. En la presentació els autors ja deixen palesa la voluntat —valenta, perquè aleshores el castellà era la llengua predominant en l’àmbit jurídic— de no només emprar el català, sinó també de modernitzar-lo. L’obra es va publicar el 1976 de la mà del Seminari de Documentació Jurídica en Català del Col·legi d’Advocats de Barcelona, un seminari constituït en ple franquisme per un grup d’advocats militants de la llengua entre els quals Josep L. Sagarra i Osvald Cardona.Llegeix més »

La violència de gènere: comunicar i jutjar amb perspectiva de gènere – Esther Monzó-Nebot

Els anys 2018 i 2019, la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública (anteriorment, Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques) de la Generalitat Valenciana va signar, amb la Universitat Jaume I, dos plans anuals per finançar la formació especialitzada en gènere del personal al servei de la Conselleria, inclòs l’estudiantat amb interès per treballar, en un futur, com a agents contra la violència de gènere en les administracions. En el marc d’aquesta col·laboració, va tenir lloc, entre l’11 d’octubre i el 8 de novembre de 2019, el curs “La violència de gènere: Comunicar i jutjar amb perspectiva de gènere”.Llegeix més »

El Diccionari de l’activitat parlamentària – Roser Serra i Margarida Sanjaume

La llengua crea l’entorn i l’entorn crea la llengua”

Carme Junyent
Lingüista, Creu de Sant Jordi 2019

“Les paraules se m’entortolliguen a les mans. Em costa de desprendre-me’n.
Se m’amoroseixen entre els dits, i es tornen dolces.”

Montserrat Abelló
Poeta

Bancada del Parlament de CatalunyaEl passat 8 de novembre es va signar al Parlament un conveni per elaborar un diccionari terminològic de l’activitat parlamentària. Hi treballaran experts de les institucions signatàries, Govern i Parlament, assessorats pel Consorci TERMCAT, i en resultarà una obra de consulta dels quatre-cents termes més freqüents de l’àmbit parlamentari, amb les formes equivalents en aranès, castellà, francès i anglès. Es presentarà el 2020 com a eina per potenciar l’ús correcte del llenguatge especialitzat de l’entorn parlamentari.

El Parlament de Catalunya és on rau la sobirania del poble català, és el centre de la vida política, on es debaten els afers públics que afecten el dia a dia dels ciutadans, i és on s’ha de poder dialogar i parlar de tot. L’activitat que hi està relacionada, l’activitat parlamentària, comporta l’ús d’un llenguatge especialitzat, d’uns termes determinats, d’una terminologia pròpia que la caracteritza, i que recollirà ben aviat el Diccionari terminològic de l’activitat parlamentària, una obra de consulta que es posarà a l’abast de tothom, gràcies al conveni que el passat 8 de novembre es va signar al Parlament. Aquest conveni va segellar el compromís entre el Parlament, el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència —competent pel que fa a les relacions amb el Parlament dins del Govern— i el Consorci TERMCAT d’elaborar i editar aquest diccionari amb els equips d’especialistes respectius. Fins ara podem consultar dues eines bàsiques sobre l’activitat parlamentària: el glossari del Parlament, en línia, i el glossari de relacions Govern-Parlament, també en línia, però a partir del 2020 disposarem d’aquest diccionari terminològic especialitzat més complet.Llegeix més »

Aproximació a l’estat actual del llenguatge judicial — Mercè Ferrer i José Francisco Escudero

Porta de la Ciutat de la Justícia

No veiem el món tal com és, veiem el món tal com som

(Talmud)

La Sra. Maria ha estat citada al jutjat de pau del seu poble perquè li ha arribat una comunicació procedent d’un jutjat d’instrucció. El funcionari li diu: “Bon dia, Sra. Maria, ens ha arribat un exhort del jutjat d’instrucció per tal de fer-li oferiment d’accions, en el procediment obert de diligències prèvies, per si es vol personar a la causa amb advocat i procurador, caldrà que demani cita per fer una compareixença apud acta i la citarem al jutjat perquè la visiti el forense”.

La Sra. Maria no sap què és un exhort, unes diligències prèvies, un oferiment d’accions, una causa, ni tampoc una compareixença apud acta. Ella va tenir una topada amb el cotxe i es va fer mal al coll, i després d’uns mesos, es troba en aquesta situació.

Els professionals del dret ens expressem amb un llenguatge molt tècnic, gairebé científic, respecte del llenguatge que utilitza de manera no formal la resta de la societat. Igualment, aquest tipus de llenguatge existeix en altres col·lectius o professions, com ara els metges o els biòlegs, que també s’expressen en un estil tècnic o científic en l’àmbit de la seva professió. En el llenguatge jurídic s’utilitzen alguns vocables arcaics com ara, en castellà, “suplico” o “otrosí”, un estil molt retòric i algunes frases fetes o paraules que provenen del llatí i que emprem per donar nom a figures jurídiques, com ara el nasciturus, o bé a situacions legals com ara presumpció iuris tantum, compareixença apud acta, habeas corpus, entre molts d’altres.Llegeix més »