La campanya de la renda 2025 ja és aquí i, acompanyant-la, una certa sensació de nerviosisme i inquietud ens envaeix a molts de nosaltres. Arriba una carta de l’Administració tributària i la primera reacció és gairebé instintiva: “Potser no l’obro ara… Ja la miraré després de sopar… O demà.” I així va passant el temps. Aquesta reacció, aparentment innòcua, amaga emocions més profundes: la incomoditat, la incertesa i, sovint, l’angoixa que provoca enfrontar-se als documents tributaris. En l’imaginari col·lectiu, la relació entre l’Administració tributària i els contribuents s’associa a emocions negatives i a una acusada percepció de complexitat. De fet, aquesta percepció no és una simple impressió subjectiva; al contrari, ha quedat corroborada amb dades empíriques derivades d’una mostra de població sociològicament representativa de la província de Barcelona. A més, cada vegada es disposa de més evidència en el mateix sentit procedent d’estudis centrats en altres actors clau de la comunicació tributària, com ara els professionals de les administracions tributàries i els assessors fiscals.
En un context en què les obligacions fiscals són complexes i en què els canals de comunicació emprats per les administracions s’han diversificat, la claredat dels missatges esdevé un element central per garantir una relació fluida i eficaç entre la ciutadania i les institucions. El sistema fiscal és un pilar essencial de les societats modernes; permet finançar serveis públics fonamentals, sostenir infraestructures i contribuir a la redistribució de la riquesa. Les dades indiquen que una part significativa de la població espanyola és conscient d’aquesta funció dels tributs i accepta, en termes generals, la necessitat de pagar impostos. No obstant això, aquesta acceptació no es tradueix necessàriament en una comprensió efectiva del sistema ni de les obligacions que se’n deriven. És en aquest punt on la dimensió comunicativa del problema emergeix amb força.Llegeix més »
Coincidint enguany plenament amb la diada de Sant Jordi, des del blog de la Revista de Llengua i Dret us fem la ja tradicional selecció de propostes bibliogràfiques. Fidels a aquesta tradició, us proposem deu lectures recents –publicades entre 2024 i 2025– que dialoguen, des de perspectives diverses, amb els àmbits que vertebren la Revista: el dret lingüístic, el llenguatge jurídic i administratiu, i la política lingüística i la sociolingüística.
El dret processal és la branca del dret que regula el funcionament dels tribunals de justícia i estableix el camí que s’ha de seguir per resoldre les controvèrsies dels ciutadans mitjançant l’aplicació de l’ordenament jurídic. Determina qui pot acudir als tribunals, davant de quin òrgan, com s’han de desenvolupar les actuacions judicials, com es practiquen les proves i com es dicten i s’impugnen les resolucions judicials. En definitiva, el dret processal proporciona el marc jurídic necessari perquè la ciutadania pugui defensar els seus drets i interessos.
L’Organització Internacional de Normalització (ISO) va publicar l’agost de 2025 la segona part de la norma relacionada amb el llenguatge planer, l’ISO 24495-2:2025. La norma es destina a la comunicació jurídica planera i fonamentalment és l’adaptació a la comunicació jurídica de l’ISO 24495-1:2023, que tenia com a objectiu delimitar el llenguatge planer en general (i de la qual el blog es va fer ressò l’any 2024 amb motiu de la