El discurso del ámbito de la Administración: una perspectiva lingüística – Iria da Cunha

Son diversos los autores que han trabajado en el estudio de los textos administrativos en español, desde variadas perspectivas. Sin embargo, la mayor parte de ellos se centra en el contexto comunicativo en que el emisor de los textos es la Administración pública y deja en un segundo plano los casos en que son los ciudadanos quienes deben redactar documentos para comunicarse con la Administración. La ciudadanía queda, así, normalmente relegada al rol de mera receptora de los documentos administrativos, aunque esta debe redactar documentos dirigidos a la Administración en multitud de situaciones a lo largo de su vida. Asimismo, en España, la comunicación electrónica en el ámbito de la Administración es el procedimiento habitual en la actualidad, en el marco de la e-Administración (o administración electrónica). No obstante, hasta ahora son pocos los esfuerzos que se han hecho desde el ámbito académico o desde la propia Administración para desarrollar recursos tecnológicos que tengan como objetivo mejorar la comunicación electrónica entre la ciudadanía y los empleados públicos.Llegeix més »

Los demostrativos como deícticos en los contratos: pugna de estrategias en traducción – Leticia Moreno-Pérez

El lenguaje jurídico, observado desde la perspectiva de un usuario no jurista, se suele percibir como una lengua arcaica y rimbombante cuyo uso y comprensión se limita a un círculo limitado; esta percepción no solo se detecta, sino que además se acepta como algo natural y casi necesario. Al final, el usuario no experto va a recibir un resumen de lo que le afecta interpretado y explicado en lenguaje llano por un jurista, generando una dinámica que la sociedad ha aceptado como suficiente. Pero ¿qué ocurre cuando esa interpretación y explicación tienen que pasar previamente por la interpretación de un intermediario, un traductor, al estar el texto original en otra lengua? ¿Qué efectos tiene sobre el documento que recibe el jurista el hecho de que el traductor tenga que filtrar para sí el lenguaje jurídico de dicho texto para poder trasvasarlo a su registro original en otra lengua? Si el traductor no es jurista también, ¿cómo gestiona las características propias del complejo lenguaje jurídico, especialmente al verse implicados dos sistemas lingüísticos y legales diferentes?Llegeix més »

La lluita (discursiva i legislativa) contra la COVID-19 (II) – Albert Morales

En una primera entrada en el Blog de la Revista de Llengua i Dret (La lluita (discursiva i legislativa) contra la COVID-19 (I)) vam presentar tendències i trets lingüístics dels reials decrets aprovats per l’executiu de Pedro Sánchez per “combatre” la pandèmia de la COVID-19.

Com és d’esperar, els països han adoptat mesures molt variades per fer-hi front. El seminari web Centralization vs. decentralization: Which strategy is best to fight against COVID-19?, per exemple, va abordar quines s’havien adoptat a territoris amb diferents graus d’autogovern, com Espanya, Itàlia, el Regne Unit o Suïssa. El volum Pandemia. Derechos humanos, sistema penal y control social (en tiempos de coronavirus) (Tirant lo Blanch, 2020) ofereix una panoràmica sobre la legislació aprovada a contextos tan diferents com l’Argentina, el Brasil, Colòmbia, Costa Rica, Espanya, Itàlia, Mèxic i Veneçuela. Iñaki Rivera, coordinador del volum, hi adverteix que els canvis han estat “especialment decisius pel que fa als drets humans, el sistema penal i les formes de control social que s’estan assajant” i rebla que “l’experiència de privació de llibertat viscuda obre molts interrogants”.Llegeix més »

La lluita (discursiva i legislativa) contra la COVID-19 (I) – Albert Morales

El contagi bel·licista del discurs públic
Ja fa ben bé dos mesos que vivim una nova normalitat imposada per la COVID-19. La retòrica bel·licista ha impregnat els discursos de la majoria de líders polítics occidentals. S’ha generalitzat la construcció discursiva del marc mental següent: la pandèmia és una batalla de salut pública que hem de vèncer amb la unió (malgrat l’acció hipòcrita dels estats; tot i la crida a la unió del secretari general de l’ONU, han actuat individualment i han lluitat per abastir-se d’elements de protecció personal).

Les dinàmiques discursives bel·licistes observades no són exclusives de la COVID-19. Ja s’havien detectat i analitzat en contextos previs com la lluita contra la droga, la pobresa o el terrorisme; malgrat la variació temàtica, totes elles comparteixen estratègies discursives i metàfores.Llegeix més »

La modernització de la terminologia en el Codi civil – Margarida Sanjaume i Joan Fibla

Les lleis que integren el Codi civil català —sis fins ara, sense comptar-hi les lleis de modificació posteriors— conformen un conjunt legislatiu amb unes característiques pròpies de redacció, d’estil, d’estructura i de terminologia que el diferencien de la resta de textos normatius. Tot i així, els textos de les lleis del Codi civil segueixen, com la resta de lleis de Catalunya, els principis generals de la tècnica normativa, és a dir, la claredat en la redacció, la precisió en el llenguatge, la concisió del text, la formalitat de la llengua, la neutralitat semàntica i també lèxica, i la tria de formes lingüístiques genuïnes.

Els mateixos preàmbuls de les lleis del Codi civil sovint fan referència als esforços perquè la redacció dels preceptes sigui clara, precisa i entenedora, i alhora amb un estil modern de llenguatge.

Llegeix més »