Ja arriba l’agost i, com és habitual, al blog de la Revista de Llengua i Dret farem vacances. És moment, doncs, de mirar enrere i fer balanç del primer semestre (i escaig) del 2024. Començarem per una notícia recent: la publicació del número 81 de la Revista, amb una secció monogràfica sobre mobilitats i llengües minoritzades i amb articles, notes, cròniques de legislació i recensions molt interessants. Us el recomanem!
L’auge de l’administració electrònica, la societat accelerada en què vivim i una ciutadania que reivindica el dret a comprendre obliguen l’Administració pública a comunicar d’una manera cada cop més clara i efectiva. És en aquest context que el pròxim 27 de setembre, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) organitza, a proposta del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), la jornada de reflexió i debat titulada “Del llenguatge planer cap a la comunicació clara en l’àmbit de l’Administració pública”.
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà el pròxim mes de juny el número 81 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), que contindrà una secció monogràfica sobre les mobilitats com a repte per a la sostenibilitat de les llengües minoritzades, amb una introducció i quatre articles. El número també inclourà tres articles més a la secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic; un article a la secció d’Estudis sobre dret lingüístic; tres articles a la secció d’Estudis sobre política lingüística i sociolingüística; tres notes; les habituals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris, i dues recensions finals.
Després de les vacances de Pasqua i a les envistes de les eleccions anticipades al Parlament de Catalunya, ja és a tocar de nou la diada de Sant Jordi. La festa de la rosa i del llibre que ens brinda una oportunitat perfecta per celebrar l’arribada de la primavera i, alhora, la vitalitat de la llengua i la literatura catalanes. Com ja comença a ser costum, el blog de l’RLD ens sumem a la diada amb deu recomanacions de lectures d’aparició recent (totes han estat publicades entre 2023 i 2024) i que tracten, de manera més o menys directa, temes d’interès per a la Revista de Llengua i Dret i les seccions que integren el Consell de Redacció: dret lingüístic, llenguatge administratiu i jurídic, i política lingüística i sociolingüística.
Enguany, la diada arriba en un moment difícil per a les polítiques lingüístiques a favor del català a les Illes Balears i al País Valencià, on es comencen a materialitzar algunes mesures regressives, i en el cas de Catalunya, enmig d’un cert debat sobre l’estatus que hauria de tenir la política lingüística en el futur govern de la Generalitat.
En aquest context, i com és habitual, entre la selecció hi destaquen obres que reflexionen sobre la situació de la llengua catalana i sobre les mesures per afavorir-ne el coneixement i l’ús. També s’hi inclouen, però, mirades a la diversitat lingüística en el pla global, als nous parlants de llengües minoritzades i als drets lingüístics de les comunitats indígenes. Completen la selecció una obra sobre la comunicació i la desigualtat de gènere, un volum sobre terminologia i un llibre col·lectiu que destaca les sortides professionals existents en la intersecció entre la lingüística i l’àmbit jurídic, entre altres aplicacions de les ciències del llenguatge. Una tria diversa des del punt de vista temàtic, lingüístic i del to (més acadèmic o més divulgatiu), però sempre amb un fil comú: el lligam entre llengües, societats i dret.
Aprofitem aquestes ratlles introductòries per donar les gràcies a tots els professionals i els investigadors que, amb la seva col·laboració desinteressada, fan possible l’existència del blog de la Revista de Llengua i Dret. Un espai de publicació setmanal que, de manera modesta, considerem que contribueix a mantenir oberta una conversa al voltant de la “llengua del dret” i del “dret a la llengua”, als territoris de llengua catalana i més enllà.
Per a totes les persones que ens llegiu: que tingueu una excel·lent diada de Sant Jordi!
En la antigüedad, se corroboraba la autenticidad de un documento basándose en la veracidad de su contenido y en el testimonio de los testigos; de hecho, el alegato de un reputado ciudadano romano llevaba al traste las intenciones de cualquier delincuente; tanto es así, que la oratoria ciceroniana convenció al auditorio que, indudablemente, Catilina sí era un conspirador. Y aquella acusación le valió al orador una fama inigualable, alcanzando el título de Pater patriae. Pero no siempre la palabra era fiable ni las prebendas del testigo, suficientes. Se requerían lacres en la misiva real y un sello de un león rampante junto a la rúbrica para dar fe que su contenido era veraz. Pero aquellos precintos también podían ser manipulados, de ahí que la tarea de los expertos en caligrafía fue, desde tiempos inmemorables, confirmar que un documento pertenecía o no al sujeto cuya autoría se presumía.Llegeix més »
