Després de les vacances de Pasqua i a les envistes de les eleccions anticipades al Parlament de Catalunya, ja és a tocar de nou la diada de Sant Jordi. La festa de la rosa i del llibre que ens brinda una oportunitat perfecta per celebrar l’arribada de la primavera i, alhora, la vitalitat de la llengua i la literatura catalanes. Com ja comença a ser costum, el blog de l’RLD ens sumem a la diada amb deu recomanacions de lectures d’aparició recent (totes han estat publicades entre 2023 i 2024) i que tracten, de manera més o menys directa, temes d’interès per a la Revista de Llengua i Dret i les seccions que integren el Consell de Redacció: dret lingüístic, llenguatge administratiu i jurídic, i política lingüística i sociolingüística.
Enguany, la diada arriba en un moment difícil per a les polítiques lingüístiques a favor del català a les Illes Balears i al País Valencià, on es comencen a materialitzar algunes mesures regressives, i en el cas de Catalunya, enmig d’un cert debat sobre l’estatus que hauria de tenir la política lingüística en el futur govern de la Generalitat.
En aquest context, i com és habitual, entre la selecció hi destaquen obres que reflexionen sobre la situació de la llengua catalana i sobre les mesures per afavorir-ne el coneixement i l’ús. També s’hi inclouen, però, mirades a la diversitat lingüística en el pla global, als nous parlants de llengües minoritzades i als drets lingüístics de les comunitats indígenes. Completen la selecció una obra sobre la comunicació i la desigualtat de gènere, un volum sobre terminologia i un llibre col·lectiu que destaca les sortides professionals existents en la intersecció entre la lingüística i l’àmbit jurídic, entre altres aplicacions de les ciències del llenguatge. Una tria diversa des del punt de vista temàtic, lingüístic i del to (més acadèmic o més divulgatiu), però sempre amb un fil comú: el lligam entre llengües, societats i dret.
Aprofitem aquestes ratlles introductòries per donar les gràcies a tots els professionals i els investigadors que, amb la seva col·laboració desinteressada, fan possible l’existència del blog de la Revista de Llengua i Dret. Un espai de publicació setmanal que, de manera modesta, considerem que contribueix a mantenir oberta una conversa al voltant de la “llengua del dret” i del “dret a la llengua”, als territoris de llengua catalana i més enllà.
Per a totes les persones que ens llegiu: que tingueu una excel·lent diada de Sant Jordi!
Cabré, Teresa. (2023). Terminology: cognition, language and communication. John Benjamins Publishing Company.
This volume brings together a selection of M. Teresa Cabré’s articles on terminology published after 1999 in journals of diverse nature and scope, many of which are difficult to access; articles in languages other than English are here provided in English translation. As a whole, these articles aim to represent the author’s groundbreaking work on terminology, both from a theoretical as from a methodological and applied point of view. Part I includes texts on three fundamental aspects of terminology as a field of knowledge: Firstly, general articles on the rethinking of proposals made by other authors and on the bases for the formulation of the Communicative Theory of Terminology (CTT). Secondly, articles that deal with the rethinking of the framework of this subject, with emphasis on specialised languages and communication. And thirdly, on the object of study: the terminological unit. Part II includes articles on methodology, international standards, and teaching terminology, and texts that deal with the intersection of terminology with other fields: Documentation, Translation, Neology, and Language Policy.
Castell, Xisca, Cremades, Elga, i Vanrell, Maria del Mar (coord.). (2023). Actituds i usos lingüístics dels joves de les Illes Balears. Direcció General de Política Lingüística, Govern de les Illes Balears i Universitat de les Illes Balears.
Actituds i usos lingüístics dels joves de les Illes Balears és una obra coordinada per Xisca Castell, Elga Cremades i Maria del Mar Vanrell, que presenta els resultats de l’estudi duit a terme pel Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB) per encàrrec de la Direcció General de Política Lingüística. Els objectius principals d’aquest estudi són: 1) comprendre els processos que afavoreixen o dificulten l’ús del català i altres llengües entre joves en diferents contextos; 2) aprofundir en el coneixement de les percepcions dels joves cap a la unitat de la llengua i la variació diatòpica i també cap a les normes d’ús com la convergència lingüística, i 3) analitzar els discursos sociolingüístics dels joves i estudiar les possibles estratègies i les accions més eficaces per a implementar polítiques lingüístiques que afavoreixin l’augment de l’ús social del català entre els joves.
Podeu recuperar l’apunt sobre Les parles urbanes dels joves pitiüsos que va publicar Maria del Mar Vanrell el febrer en aquest mateix blog.
Comellas, Pere (ed.). (2024). El valor de la diversitat lingüística. Textos de Carme Junyent. Onada edicions.
La gran majoria de les més de cinc mil llengües que es parlen al món no tenen el futur garantit. El patrimoni lingüístic de la humanitat està greument amenaçat. Aquest crit d’alerta és un dels principals punts de partida del pensament i de la feina de la lingüista M. Carme Junyent (1955-2023), convençuda que la diversitat lingüística té un valor fonamental i que el fet que minvi té conseqüències nefastes per a tothom. En primer lloc, perquè el procés de pèrdua d’una llengua és dolorós i, fins i tot, dolent per a la salut. Però, també, perquè les llengües aporten creativitat i obren camins per a solucions alternatives per a tota mena de problemes. I encara, són un element essencial de la identitat grupal que alhora evita l’exclusió perquè sempre en podem adquirir una de nova sense renunciar a cap. Aquesta recopilació de textos vol recollir les principals idees de M. Carme Junyent sobre les llengües i els seus parlants —perquè una llengua no és res sense les persones, i la lingüística no és res sense les llengües—, sobre el futur del català o sobre la polèmica de la llengua no sexista, articulades sempre per una de les seves principals consignes: conviure sense renunciar a la diversitat.
Dols, Nicolau (ed.). (2023). Usos socials del català: informe de l’Institut d’Estudis Catalans. Institut d’Estudis Catalans.
En aquest volum, que forma part de la col·lecció “Informes de l’Institut”, es recullen les aportacions a les sessions de diàleg sobre els usos socials del català. Aquestes sessions varen tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans els mesos de novembre i desembre del 2022 amb participació de membres de totes les seccions. És per això que els punts de vista des dels quals s’enfoquen els usos del català són la sociolingüística, la filologia, la transmissió de la ciència, les aplicacions tecnològiques i, en definitiva, tots els que tenen a veure amb la cultura i el coneixement. La subordinació lingüística i la fragmentació de la comunitat de parlants del català són problemes que es posen en relleu en aquest volum, si bé també s’hi exposen els fruits que han donat en la història recent els esforços perquè el català sigui present en l’àmbit de la comunicació mundial per mitjans informàtics i els beneficis econòmics i socials que va suposar la incorporació de la llengua catalana al sistema educatiu. La presència del català en l’àmbit de la justícia, la sanitat, la comunicació general i la comunicació de la ciència són també objectes d’estudi d’aquest volum.
Kleinert, Cristina V., Monzó-Nebot, Esther, i Tasa Fuster, Vicenta (ed.). (2023). La traducción y la interpretación como claves en la protección de los derechos lingüísticos de las comunidades indígenas. Comares.
La traducción y la interpretación como claves en la protección de los derechos lingüísticos de las comunidades indígenas es una obra que surge de la colaboración entre espacios académicos y de la sociedad civil organizada, a ambos lados del Atlántico. En un proceso dialógico de intercambio de experiencias, los distintos capítulos ponen de manifiesto los usos ideológicamente motivados de la lengua en contextos coloniales y poscoloniales. Analizando experiencias y marcos jurídicos, el libro plantea la necesidad de entender la lengua como señal de identificación de grupos social e históricamente marcados. La lengua, que se utiliza para reconocer esa identidad, activa la historia acumulada en toda situación social. Desde esa perspectiva, este volumen plantea que la teoría indigenista de la traducción y la interpretación surge en contextos de comunicación entre lenguas dominantes y minorizadas en los que traducir e interpretar es un acto ético.
Queralt, Sheila (coord.). (2023). Lingüistas de hoy. Profesiones para el siglo XXI. Síntesis.
En este libro se presentan los entresijos de esas salidas profesionales tradicionales relacionadas con la edición, la enseñanza o la traducción y la interpretación, pero, además, se descubren profesiones no tan conocidas que tienen que ver con el ámbito de la medicina, el derecho, las tecnologías del lenguaje o la divulgación. ¿Sabías que la lingüística es imprescindible para mejorar una herramienta de inteligencia artificial? ¿O que puede atrapar a ciberdelincuentes, ser clave en la creación de una película, asesorar a un grupo político en una campaña electoral o contribuir a una sociedad más igualitaria y accesible? Treinta y tres profesionales de la lengua del máximo nivel te descubren treinta salidas profesionales del mercado laboral actual y seguro que muchas de ellas ni te las imaginabas. Quienes se dedican a la lingüística cambian el mundo cada día a través del estudio del lenguaje. ¿Quieres ser un lingüista del siglo XXI? Pues no te puedes perder este libro.
Nota. En aquesta obra panoràmica, en què trenta-tres professionals de la llengua t’ajuden a descobrir trenta sortides professionals del mercat laboral actual, s’hi inclouen diferents capítols sobre professions vinculades directament amb els àmbits d’estudi de la Revista de Llengua i Dret, com ara diferents camps d’intersecció entre la lingüística i el món del dret (part V).
Vila, F. Xavier, Massaguer, Marina, i Flors-Mas, Avel·lí. (2023). Les dinàmiques del català entre els joves: reptes, principis i arguments per a l’acció. Secretaria de Política Lingüística, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya.
Aquesta publicació pretén ser una eina útil, manejable i adaptable a contextos diversos per promoure canvis en els hàbits lingüístics del jovent de Catalunya i també del conjunt de la població. Té, però, una finalitat doble: mostrar un diagnòstic de la situació i els reptes del català entre el jovent a partir de l’anàlisi de dades provinents de diverses fonts i proporcionar uns principis d’actuació per promoure l’ús de la llengua catalana en aquesta franja de població. A partir de les dades que s’exposen i es descriuen en el primer bloc del treball, es fa una proposta d’actuacions multinivell i es recull un gran nombre d’arguments orientats a afavorir l’ús del català sobretot entre la gent jove. El treball ha estat elaborat per F. Xavier Vila, Marina Massaguer Comes i Avel·lí Flors-Mas, del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC).
Williams, Colin H. (2023). Language policy and the new speaker challenge: hiding in plain sight. Cambridge University Press.
New speakers is a term used to describe those who have learnt a minority language not within their home or community settings, but through bilingual education, immersion or migration. Looking specifically at the impact of new speakers on language policy, this book provides an authoritative and detailed examination of minority language policy in Wales, Scotland, Ireland, the Basque Autonomous Community, Navarre, Catalonia and Galicia. Based on interviews with politicians, senior civil servants, academics and civil society activists, it assesses the extent to which interventions derived from a new speakers perspective has been incorporated into official language practice. It describes several challenges faced by new speakers, before proposing specific recommendations on how to integrate them into established minority language communities. Shedding new light on the deeper issues faced by minority language communities, it is essential reading for students and researchers in sociolinguistics, language policy and planning, language education, bi- and multilingualism.
Yúfera, Irene (ed.), Montolio, Estrella, i Rosado, Elisa. (2023). Qui parla i qui calla: comunicació i (des)igualtat entre dones i homes. Eumo Editorial.
Pensar que podem assolir la igualtat entre dones i homes fent servir el que s’ha anomenat llenguatge inclusiu és una idea polèmica. Si volem entendre per què sovint un home té més rellevància o credibilitat que una dona ens cal analitzar el llenguatge dins el context i fixar-nos en els significats, valors i relacions de jerarquia que s’estableixen en els nostres actes comunicatius. Això és el que fan Irene Yúfera, Estrella Montolio i Elisa Rosado: ens proposen canviar la manera en què ens relacionem. Tal com va ressenyar l’enyorada M. Carme Junyent, “les propostes en aquest llibre van molt més enllà de la llengua. Hi descobrirem què podem fer en l’àmbit comunicatiu per aconseguir una societat més igualitària.” Yúfera és lingüista, consultora en comunicació i professora associada al Departament d’Educació Lingüística i Literària de la Universitat de Barcelona, Montolio és catedràtica de Llengua Espanyola a la Universitat de Barcelona i experta en comunicació, i Rosado és doctora en Ciències de l’Educació i professora i investigadora a la Facultat d’Educació i la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona.
Podeu recuperar la recensió que en va fer Daniel Amarelo en aquest mateix blog.
Xarxa Vives d’Universitats. (2023). Carta universitària de la llengua: principis i recomanacions de política lingüística. Xarxa Vives d’Universitats.
La Carta universitària de la llengua de la Xarxa Vives d’Universitats (XVU) estableix una declaració de principis basada en el català com a llengua comuna de les vint-i-dues universitats que componen la XVU, i constitueix un marc per a la gestió pluriennal dels usos lingüístics orals i escrits en aquest espai universitari conjunt. La missió de la Carta universitària de la llengua és treballar conjuntament per donar un impuls a la llengua catalana en l’ús institucional, en la gestió, la docència, la recerca, la publicació i la comunicació de les universitats de la Xarxa Vives, amb la finalitat d’enfortir la llengua pròpia en l’esfera acadèmica. El document estableix un marc per al seguiment de la política lingüística, a través de principis, recomanacions i indicadors, i sempre tenint en compte el marc legal dels diferents territoris del domini lingüístic. L’aprovació de la Carta universitària de la llengua suposa un pas decidit que permetrà l’avanç social de la llengua pròpia en la universitat i, per extensió, en el conjunt de la societat.