Cada dia, centenars de persones que no entenen ni parlen castellà o català acudeixen a jutjats i tribunals per participar en judicis com a acusats, víctimes o testimonis. La seva capacitat per comprendre el que està passant i intervenir en el procediment amb sentit, consciència i igualtat respecte de les altres parts depèn de la tasca dels professionals de la interpretació: els i les intèrprets judicials. Sense aquesta figura professional, no es pot assolir el dret a la tutela judicial efectiva ni l’accés a la justícia d’aquestes persones. Per garantir-ho, l’ordenament jurídic reconeix el dret de les persones amb barrera lingüística víctimes i acusades a disposar d’un servei d’interpretació gratuït. A Catalunya, aquest dret s’articula mitjançant els serveis d’interpretació i traducció de la Secretaria per a l’Administració de Justícia –encara que hi hagi intèrprets judicials vinculats directament a l’Administració, la immensa majoria de serveis d’interpretació es presten a través d’una empresa externa, SEPROTEC.
D’un temps ençà, entre els anys 2022 i 2025, diverses comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia han aprovat o impulsat mesures normatives que poden ser qüestionades per constituir un fre –o fins i tot un retrocés– en els processos de normalització lingüística. En els darrers anys també s’observa una evolució en la jurisprudència, que marca la mateixa tendència regressiva. Aquestes dues qüestions són objecte d’anàlisi a la secció monogràfica sobre “Protecció de les llengües i regressió” publicada recentment dins del 
Le 27 mars 2025 ont eu lieu à la la Faculté des arts et des sciences de l’Université de Montréal plusieurs événements publics dans le cadre de la Journée des langues autochtones, dont une conférence publique sur les langues autochtones et une table ronde sur les langues minoritaires.
