L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest desembre el número 84 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), que contindrà una secció monogràfica sobre la garantia dels drets lingüístics en l’àmbit de la salut, amb una introducció i vuit articles acadèmics. El número també inclourà un article per a cadascuna de les seccions habituals de la revista (Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic, Estudis sobre dret lingüístic i Estudis sobre política lingüística i sociolingüística), tres notes, les habituals cròniques legislatives i jurisprudencials (per territoris) i dues recensions.
Categoria: llengües minoritàries
Què és la seguretat cultural de les minories? – Jean-Rémi Carbonneau
El concepte de seguretat cultural s’ha invocat en diferents contextos: per a la inserció de clàusules d’excepció cultural en acords comercials internacionals (Bélanger, 1999), les peticions de protecció del patrimoni cultural material durant els conflictes armats (Nemeth, 2015) i les garanties intel·lectuals davant l’occidentalització de l’ensenyament universitari a la resta del món (Samier, 2015). El tema de la seguretat cultural ha estat sovint de l’Estat, com ho demostra un treball col·lectiu recent en l’àmbit dels estudis de seguretat (Szyszlak, Wiśniewski i Zenderowski, 2023a). En aquest sentit, la seguretat cultural implica determinar els símbols identitaris i les especificitats culturals de l’Estat que s’han de promoure i defensar contra les amenaces externes en el context homogeneïtzador de la globalització, però també contra les amenaces internes, encara que “hi pugui haver una dissonància entre la seguretat cultural de l’Estat i [la d’]els seus ciutadans” (Szyszlak, Wiśniewski et Zenderowski, 2023b, p. 12). La seguretat cultural és, per tant, una noció alhora ofensiva i defensiva, segons Sebastian Wojciechowski (2023), la qual cosa implica per als estats un dilema entre la promoció de la seva identitat col·lectiva –de facto la del grup dominant– en detriment de la d’altres entitats, incloses les minories.
Jornada de la Revista de Llengua i Dret 2025. Protecció jurídica de les llengües i regressió – Mercè Almeida Falomir
El 3 d’octubre passat es va celebrar a la sala d’actes de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya la jornada anual de la Revista de Llengua i Dret. Enguany, la jornada es va dedicar a la protecció jurídica de les llengües i la regressió.
El marc normatiu de protecció de les llengües oficials, diferents del castellà, pròpies de les comunitats autònomes es troba actualment en una fase crítica per dues causes principals. D’una banda, pels pronunciaments del Tribunal Constitucional i dels òrgans judicials, que proscriuen que les llengües esmentades siguin considerades preferents en els diversos àmbits d’ús i que imposen més presència del castellà. D’altra banda, per les normes i actes aprovats pels governs d’algunes comunitats autònomes amb llengües oficials pròpies, que han eliminat o rebaixat els estàndards de protecció que havien assolit. Aquestes mesures regressives solen respondre a polítiques refractàries al pluralisme lingüístic i posen en qüestió valors i principis que integren l’ordenament jurídic.
Intèrprets judicials i accés a la justícia en l’àmbit penal a Catalunya – Ester Blay i Ignacio González Sánchez
Cada dia, centenars de persones que no entenen ni parlen castellà o català acudeixen a jutjats i tribunals per participar en judicis com a acusats, víctimes o testimonis. La seva capacitat per comprendre el que està passant i intervenir en el procediment amb sentit, consciència i igualtat respecte de les altres parts depèn de la tasca dels professionals de la interpretació: els i les intèrprets judicials. Sense aquesta figura professional, no es pot assolir el dret a la tutela judicial efectiva ni l’accés a la justícia d’aquestes persones. Per garantir-ho, l’ordenament jurídic reconeix el dret de les persones amb barrera lingüística víctimes i acusades a disposar d’un servei d’interpretació gratuït. A Catalunya, aquest dret s’articula mitjançant els serveis d’interpretació i traducció de la Secretaria per a l’Administració de Justícia –encara que hi hagi intèrprets judicials vinculats directament a l’Administració, la immensa majoria de serveis d’interpretació es presten a través d’una empresa externa, SEPROTEC.
La resposta jurídica envers les mesures regressives sobre els drets lingüístics – Marta Calafell Galiana
D’un temps ençà, entre els anys 2022 i 2025, diverses comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia han aprovat o impulsat mesures normatives que poden ser qüestionades per constituir un fre –o fins i tot un retrocés– en els processos de normalització lingüística. En els darrers anys també s’observa una evolució en la jurisprudència, que marca la mateixa tendència regressiva. Aquestes dues qüestions són objecte d’anàlisi a la secció monogràfica sobre “Protecció de les llengües i regressió” publicada recentment dins del número 83 de la Revista de Llengua i Dret (RLD).
En aquest apunt volem presentar, sense ànim exhaustiu, alguns casos en què actuacions dels poders públics autonòmics i locals han estat objecte de controvèrsia o d’impugnació. En les distintes cròniques legislatives d’aquests darrers anys publicades a la RLD s’expliquen de manera més detallada les mesures regressives en matèria de llengua. Aquí es tracta de recollir una mostra de com l’impuls normatiu i les resolucions judicials recents poden condicionar els drets lingüístics i el principi de no regressió dins d’un context politicojurídic progressivament més complex.