Més retòrica que concreció? Anàlisi de la Llei 13/2022, de 7 de juliol, general de comunicació audiovisual – Vicenta Tasa Fuster

Font: cottonbro studio, Pexels

La Llei 13/2022, de 7 de juliol, general de comunicació audiovisual és plena de referències a qüestions lingüístiques. La majoria genèriques o merament retòriques, però n’hi ha que tracten d’establir-hi obligacions concretes. Dividirem aquest apunt en dues parts. En la primera, indicarem les categories lingüístiques de la Llei. En la segona, parlarem d’aquelles qüestions que entenem que són jurídicament i socialment més rellevants.

 

1. Les referències a qüestions lingüístiques de la Llei

La promoció de la diversitat lingüística i cultural és definida com un principi general de la Llei (preàmbul, art. 5.1, 8, 15.4.l, 51.d, 110 i, en general, el capítol III i la disposició addicional cinquena). D’igual manera, s’afirma que la comunicació audiovisual no incitarà a la discriminació per raó de llengua (art. 4.2 i 122) i és considerada una infracció molt greu (art. 157).Llegeix més »

“Què en saps, dels drets lingüístics?”. Una aposta innovadora de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona – Georgina Rodríguez Muñoz

Façana de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona.
Facultat de Dret. Universitat de Girona

“Què en saps, dels drets lingüístics?”, així s’anomena la nova iniciativa que ha impulsat el Deganat de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona, conjuntament amb Plataforma per la Llengua i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Girona (ICAG) per via de Colomer Advocats.

La iniciativa s’emmarca en el projecte d’innovació docent “Dret & Rol” de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona, dirigit pel degà de la Facultat, Dr. Albert Ruda González, i coordinat per la Dra. Maria Elena Boet Serra. El projecte, que és possible gràcies a un ajut concedit pel Rectorat de la UdG, persegueix l’objectiu d’acostar l’alumnat i professorat del grau en Dret i del màster de l’Advocacia a la Pràctica Jurídica i està constituït per diferents eixos. En cada un d’aquests eixos –que s’ocupen d’algunes de les branques del Dret– es desenvolupen activitats on els participants han d’adoptar i desenvolupar un rol actiu davant de situacions jurídiques, d’aquí l’origen del nom del projecte.Llegeix més »

L’Optimot i la nova normativa: com afecta el llenguatge jurídic? – Aina Domènec Vilaregut

Pantalla d'un ordinador portàtil amb una persona escrivint, on es veu la pàgina de l'Optimot.La normativa, al dia

La codificació normativa de la llengua catalana, a càrrec de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), s’articula a través de tres obres fonamentals: la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), l’Ortografia catalana (OIEC) i el Diccionari de la llengua catalana (DIEC). L’IEC va publicar la GIEC i l’OIEC els anys 2016 i 2017, respectivament, i des del juny de l’any passat podem consultar aquestes obres en línia als portals giec.iec.cat i oiec.iec.cat. En el cas de l’OIEC, la nova edició en línia va incorporar les modificacions aprovades per l’IEC el 2021, un cop acabat el període de carència que es va establir per a la implantació de les novetats ortogràfiques.Llegeix més »

Els advocats catalans han estat enquestats: negociem en català però l’amaguem a la sala i a les demandes – Òscar-Adrià Ibáñez Ferreté i Marina Pellín Aznar

Coberta de la publicació "Enquesta als professionals de l'advocacia de Catalunya sobre l'ús del català a la justícia. Primers resultats, juliol 2022" de Plataforma per la LlenguaPlataforma per la Llengua va encarregar el 2021 una enquesta sobre usos, actituds i representacions lingüístiques entre els advocats dels 14 col·legis de Catalunya. L’enquesta la va dur a terme el gabinet GESOP i es va fer a una mostra de 800 advocats dels 32.844 col·legiats l’any 2021 en els 14 col·legis catalans. Això suposa que els resultats tenen un marge d’error de ± 3,5% (NC = 95,5% i p=q=0,5). Els punts de recollida d’informació van ser jutjats d’arreu del territori (amb una representació proporcional al seu pes i incloent-hi l’Audiència Provincial de Barcelona) i la seu de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.

L’objectiu de l’enquesta era investigar els usos lingüístics d’un dels operadors jurídics més importants, i en cas que l’ús del català hi fos baix, conèixer-ne els motius. De fet, alguns recomptes puntuals fets prèviament en alguns jutjats ens indicaven que són poques les demandes que es presenten en català, però encara no es disposava de dades extrapolables a la totalitat.Llegeix més »

El blog de la Revista de Llengua i Dret us recomana 10 lectures per Sant Jordi

Quan ja comencen a quedar lluny les vacances de Pasqua, ens trobem a les envistes de la diada de Sant Jordi, la festa de la rosa i del llibre. Com cada any, el blog ens afegim a la celebració amb deu recomanacions de lectures, que comparteixen el fet d’haver estat publicades recentment (totes són aparegudes entre 2022 i 2023) i de tractar algun dels temes d’interès de la Revista de Llengua i Dret i de les tres seccions que n’integren el Consell de Redacció: dret lingüístic, llenguatge administratiu i jurídic, i política lingüística i sociolingüística.

   Enguany, com no podia ser d’altra manera en un context d’ofensiva judicial contra l’escola catalana, hi fa èmfasi amb tres obres que s’ocupen de manera monogràfica del model lingüístic educatiu de Catalunya.

Com és habitual, la selecció fa especial èmfasi en llibres que aborden la realitat de la llengua catalana des de diferents angles. Enguany, com no podia ser d’altra manera en un context d’ofensiva judicial contra l’escola catalana, ho fa amb tres obres que s’ocupen de manera monogràfica del model lingüístic educatiu de Catalunya. A banda d’aquestes coincidències, hi trobareu força diversitat: des del punt de vista temàtic (des dels primers documents escrits en català fins a l’argot juvenil actual, passant pel paper de l’ús lingüístic en la construcció de desigualtats entre homes i dones en el camp polític), però també de l’idioma de publicació (català, castellà, gallec i anglès) o de l’orientació (més acadèmica i orientada a un públic expert, o més divulgativa i orientada al públic general).

El Consell de Redacció i la coordinació del blog aprofitem aquest apunt per agrair de manera sincera totes les aportacions que investigadors i professionals ens feu arribar. Gràcies a la vostra col·laboració desinteressada, el blog de la Revista de Llengua i Dret pot continuar exercint la seva funció d’espai de referència per al seguiment de l’actualitat de la llengua catalana (dins del món jurídic i des d’un punt de vista jurídic –i sociolingüístic), i també esdevenir una finestra oberta a la realitat d’altres llengües (des de l’any passat, llengües orals com el cors, l’eslovè, l’èuscar, el gaèlic irlandès, el gallec o el guaraní, llengües de signes com la catalana, la italiana i la portuguesa, i fins i tot una llengua construïda com l’esperanto).

A totes les persones que col·laboreu amb el blog o que ens llegiu setmanalment: us desitgem una bona diada de Sant Jordi!Llegeix més »