El coneixement de la llengua oficial pròpia en funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional. A propòsit de la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana de 14 d’octubre de 2020 – Ángel C. Navarro

Ajuntament de València
Autoria: Diego Delso, llicència CC-BY-SA

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat  Valenciana (TSJCV) anul·la l’exigència del títol elemental de coneixements del valencià per a accedir a la borsa de treball interina de secretaris i interventors al territori valencià. En aquest apunt faig unes reflexions generals sobre l’exigència del coneixement de les llengües oficials distintes del castellà als funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional.

La Sentència de la Secció 2a de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJCV de 14 d’octubre declara la nul·litat de l’article 4.2 del Decret 154/2016, de 21 d’octubre, de la Generalitat Valenciana, pel qual es regula el procediment de selecció de funcionaris interins i es creen les borses de treball per a la provisió interina de llocs de treball reservats a personal funcionari amb habilitació de caràcter nacional al territori de la Comunitat Valenciana. Aquest precepte establia com a requisit acreditar un nivell de coneixement de valencià. La mateixa Sentència també anul·la la convocatòria concreta del certificat B1/elemental del coneixement del valencià efectuada per la Direcció General d’Administració Local, que depèn del Govern valencià, segons Resolució de 2 de març de 2017.Read More »

L’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics de les Illes Balears (ODDL) entra en escena – Antoni Llabrés Fuster

A la fi, el dia 4 de desembre, s’ha activat la llargament esperada Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics a les Illes Balears (ODDL). Malgrat el marc legal que formalment empara els ciutadans a l’hora de fer ús de la llengua oficial de preferència, són nombrosos els obstacles amb què topa en el dia a dia qui opta per fer servir la pròpia del territori. Aquests entrebancs, especialment remarcables en determinats àmbits de la relació dels ciutadans amb els poders públics -com l’administració de justícia, les forces i cossos de seguretat estatals o la sanitat, per citar només els tres segurament més problemàtics- i que es multipliquen en el sector privat, esdevenen sovint dissuasius i priven el parlant de la seguretat lingüística necessària per poder exercir el seu dret d’opció lingüística en unes mínimes condicions de normalitat.Read More »

Vaig aprendre a parlar en castellà, el català és la meua llengua, però uso… – Natxo Sorolla i Avel·lí Flors-Mas

Quan ens interessem en el futur del català sovint situem el focus en «la joventut». Indirectament assumim que «als grans» ja els coneixem, o ja sabem què fan, o sobretot, que ja no canviaran massa al llarg de la seua vida. I doncs, ens concentrem en la gran preocupació de qualsevol societat: què fan els jóvens? Siguen certes o no totes aquestes assumpcions, l’article que resumim en aquest apunt es va focalitzar en aquest grup i, més en concret, en els que coneixem com a millenials (generació Y). A Catalunya, són la generació nascuda entre els anys 80 i 90, i en el moment de l’enquesta que tractem (EULP 2013) tenien entre 15 i 34 anys. Venen precedits pels boomers (generació X), nascuts entre els 60 i els 70, i que actualment es troben establerts en l’edat adulta; i seran substituïts per la Generació Z o centennials, nascuts a partir del 2000.Read More »

Oficina Pública de la Llengua Catalana: el primer organisme públic de política lingüística a favor del català a l’Estat francès – Alà Baylac Ferrer

L’any 2020 marca en matèria de llengua —catalana— a Catalunya Nord un tombant històric: per primera vegada les institucions han acordat de posar en marxa un organisme públic de política lingüística, l’Oficina Pública de la Llengua Catalana (Office Public de la Langue Catalane, en francès) o OPLC. L’àrea catalanòfona del nord de la frontera era una de les poques regions amb llengua “regional”[1] que encara no tenia oficina pública de la llengua; ja existien un Office Public de la Langue Bretonne (Ofis Publik ar Brezhoneg),[2] un Office Public de la Langue Basque (Euskararen Erakunde Publikoa),[3] un Office Public de la Langue Occitane (Ofici Public de la Lenga Occitana),[4] un Office pour la Langue et les Cultures d’Alsace et de Moselle (Elsassisches Sprochàmt),[5] i un Office de la Langue Créole de la Réunion (Lofis la Lang Kréol La Rényon).[6]Read More »

Inmersión lingüística en euskara en el País vasco norte: el eterno debate – Eneritz Zabaleta

El verano-otoño se ha caracterizado por el enésimo conflicto en torno al desarrollo de un proyecto de inmersión en euskara en la escuela pública de Hiriburu (Lapurdi). La polémica resume la incómoda situación en la que se encuentra el Estado frente a la inmersión lingüística. Si desde los despachos parisinos del Ministerio de Educación Nacional imperan decisiones que revelan una hostilidad de principio par con la inmersión, les servicios desconcentrados del Ministerio se enfrentan a una realidad social que exige avances en el bilingüismo y en la inmersión, lo cual conlleva una búsqueda de concesiones territoriales.Read More »