Categoria: política lingüística

La decisió del TEDH sobre el cas de l’escola de Canet: ni aval del 25 % de castellà ni motius d’alarmisme – Joan Ridao

eapcDeixa un comentari
Autor: Adrian Grycuk Font: Wikimedia Commons

En el llarg compàs d’espera de les decisives sentències del Tribunal Constitucional (TC) sobre el marc legal lingüístic educatiu (el Decret llei 6/2022, de 30 de maig, pel qual es fixen els criteris aplicables a l’elaboració, l’aprovació, la validació i la revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius, i la Llei 8/2022, de 9 de juny, sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari), ha recaigut fa uns dies la Decisió de la Secció Cinquena del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que inadmet una demanda contra Espanya presentada per Stéphanie Pérez Farin i altres, de 28 de maig de 2026 (notificada el 18 de juny).[i]Llegeix més »

Dels avis als nets: quines llengües esdevenen maternes en context de doble minoria? Percepcions parentals i transmissió intergeneracional en famílies d’origen japonès a Catalunya – Makiko Fukuda

eapcDeixa un comentari
Autor: RDNE Stock project Font: Pexels

Quan ens preguntem quina és la nostra llengua materna, per a algunes persones la resposta és evident; per a d’altres, no gaire. Qui ha crescut en un entorn on predomina una sola llengua probablement ni tan sols s’ha plantejat aquesta qüestió. Sense anar més lluny, en una societat com el Japó, on ha estat arrelada una ideologia monolingüista que tendeix a equiparar nacionalitat, llengua materna i llengua de l’Estat, el concepte de llengua materna es percep com una realitat simple: si ets japonès o japonesa, la teva llengua materna és el japonès. L’ús sovint indistint dels termes bogo (‘llengua materna’) i bokokugo (‘llengua del país d’origen’) n’és una mostra clara.Llegeix més »

El català a les Escoles Europees: una qüestió encara no resolta – Antoni Torras Estruch

eapcDeixa un comentari
foto amb llibres apilats i tancats
Autor: Kimberly Farmer Font: Unsplash

L’embrió del que esdevindria l’actual sistema de les Escoles Europees sorgí a Luxemburg els anys cinquanta, a instàncies dels funcionaris de la Comunitat Econòmica del Carbó i l’Acer. Aspiraven a disposar d’escoles des de les quals poder garantir als fills, per ventura lluny dels països d’origen, una educació dels currículums nacionals de referència i alhora una obertura, sobretot lingüística, a la resta de nacions que aleshores configuraven el pinyol de la integració europea.Llegeix més »

Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears: quaranta anys d’avenços i sotragades en el procés normalitzador – Maria Ballester Cardell

eapcDeixa un comentari
Imatge fosca aamb el nombre 40 en blanc
Autor: Sebastian Wallroth Font: Wikimedia Commons

1. L’establiment del model

Les parets mestres del model plurilingüístic de l’Estat espanyol es troben en el títol preliminar de la Constitució, juntament amb la resta de valors superiors i principis fonamentals del sistema constitucional. L’article 3 de la Constitució declara el castellà llengua oficial de l’Estat i remet als estatuts d’autonomia la declaració de l’oficialitat de les altres llengües espanyoles.

El constituent assumeix un compromís amb l’heterogeneïtat lingüística com un valor que ha de ser reconegut i promogut per tots els poders públics (STC 82/1986), tant els estatals com els autonòmics (STC 56/2016). Ara bé, la Constitució presenta el fet lingüístic de forma oberta i indeterminada, i indica que s’ha d’adaptar a la realitat de cada territori a partir de les voluntats polítiques que es conformin en cada moment (STC 75/2021).Llegeix més »

Avançament de sumari del número 85 de la Revista de Llengua i Dret, amb una secció monogràfica sobre l’avaluació i l’acreditació de coneixements de llengua catalana durant els segles XX i XXI

eapc1 comentari

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest juny el número 85 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), que inclourà una secció monogràfica sobre l’avaluació i l’acreditació de coneixements de català durant els segles xx i xxi, formada per una introducció i sis articles acadèmics.

El número també aplegarà una contribució a la secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic; dos articles a la secció d’Estudis sobre dret lingüístic; un article a la secció d’Estudis sobre política lingüística i sociolingüística; dues notes; les habituals cròniques legislatives i jurisprudencials, i tres recensions.

La secció monogràfica d’aquest número ha estat coordinada per Daniel Casals i Martorell, doctor en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Tal com apunta Casals en la introducció, l’objectiu del monogràfic “ha estat oferir una visió panoràmica, des del punt de vista històric, de l’avaluació i l’acreditació de coneixements de llengua catalana a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears per mitjà d’una selecció representativa de set organismes que han dut o que duen a terme ambdues accions. Aquestes entitats, públiques o privades, són la concreció de mesures de planificació lingüística i han existit en diferents moments de l’època contemporània en els territoris de parla catalana, independentment del signe, favorable o contrari, de les polítiques lingüístiques oficials de cada moment. Aquest monogràfic, doncs, pretén omplir un buit en l’estudi de la història social contemporània i l’estandardització del català”.Llegeix més »