Resum de la quarta Jornada de la Revista de Llengua i Dret “40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur” – Viena Rodríguez i Anna Arnall

EAPCL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) va acollir el proppassat dimecres 18 de setembre la Jornada de la Revista de Llengua i Dret “40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur”, amb l’objectiu d’analitzar de la mà d’experts l’evolució de la legislació lingüística del català, el basc, el gallec, l’aragonès i l’asturià en els últims quaranta anys des de cinc perspectives sectorials diferents (la toponímia, l’ensenyament, els usos institucionals, el sector socioeconòmic i l’àmbit audiovisual) i també d’apuntar els reptes de futur que hauran d’afrontar aquestes llengües pròpies.

Aquesta quarta trobada de la Revista de Llengua i Dret es va organitzar en el marc del 40è aniversari del restabliment de l’EAPC, que va tenir lloc l’any 1979 coincidint amb l’inici d’un període de recuperació de les institucions d’autogovern en què van fructificar, no només a Catalunya, les primeres regulacions lingüístiques de l’Estat.Read More »

Passeig de Gràcia, 90 – Where Catalan meets the EU – Katharina Jiménez Weese

The Role of the European Commission Representation in Barcelona as connection of the Catalan language to the European Union institutions

Linguistic diversity in Europe is something we Europeans can and should be proud of. One of the aspects to maintain this diversity should be establishing legal regulations for the preservation of languages, such as promoting and supporting language learning in education and training all over the European Union (EU). We also must grant the possibility to speak them in all circumstances.

The Catalan language demonstrates a special case in this matter. In Spain, under the 1978 Constitution, Catalan has joint official status with Spanish, but only in the autonomous communities of Catalonia, the Balearic Islands and in Valencia.[i] On EU level, Catalan is recognized, but not as an EU-official language. Compared to other languages with the same number of speakers, its linguistic legislation in the EU is quite scarce.

Catalonia, as representative of all the Catalan speaking areas, for itself is already a very important region in the EU from a touristic, economic and cultural point of view. Its people and representatives have strongly argued for the inclusion of Catalan as an EU-official language in the past, but, so far, they were not successful.Read More »

La STC d’11 d’abril de 2019 sobre la Llei d’educació de Catalunya i la seva repercussió sobre el model lingüístic a l’escola catalana – Susana Marín Dios

Una sentència sobrevalorada, que no pacifica la qüestió i que ens deixa a les portes de nous embats entorn a l’ús del català com a llengua vehicular

La Sentència del Tribunal Constitucional (STC) d’11 d’abril de 2019 acaba de resoldre —amb considerable retard, això sí— el recurs presentat contra diversos preceptes de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació de Catalunya (LEC). Cada vegada que el model educatiu —i els seus fonaments legals o reglamentaris— és objecte de revisió constitucional o jurisdiccional, ha reviscut el debat jurídic, però també el mediàtic i el social, sobre un marc normatiu tan rellevant per a la vida de les persones. No debades, la Sentència que ens proposem examinar conté diversos pronunciaments sobre una qüestió tan controvertida com el règim lingüístic a l’educació i la utilització del català com a llengua vehicular en l’ensenyament.

Ara bé: realment, la Sentència suposa un “blindatge” respecte de la immersió lingüística a l’escola catalana com s’han apressat a assenyalar els mitjans de comunicació? Més encara, és l’objecte d’aquesta sentència el model lingüístic a l’escola? Respondre adequadament aquestes preguntes exigiria, probablement, contextualitzar de forma exhaustiva aquesta Sentència, i posar-la en relació no només amb el marc normatiu sinó amb la seva evolució, i sobretot amb la jurisprudència constitucional i ordinària sobre els drets i deures lingüístics, en l’educació i en altres àmbits. No obstant, per no sobreeixir dels marges raonables del que ha de ser aquest apunt, em remeto al magnífic estudi del Dr. Joan Ridao Martín, publicat en aquesta mateixa revista (1) i que descriu amb precisió l’escenari jurídic, la seva evolució a la llum dels canvis normatius i jurisprudencials i el balanç que cal extreure’n en el moment actual.Read More »

Nova lei de Política Lingüística en Sardenya – Irene Coghene

Al juliol passat (2018), lo Consell Regional de Sardenya ha aprovat una nova lei per regular l’ús de les llengües de l’ísola, així com los drets lingüístics dels parlants, Lei Regional 3 de juliol del 2018 n. 22. Les leis són abstractes i generals, però la lei “Disciplina de la política lingüística regional” entra en detalls en diferents moments.

En aquest sentit, és important de remarcar que la nova lei de llengües de Sardenya equipara els drets lingüístics dels catalanoparlants de l’Alguer amb els dels parlants sard, la llengua autòctona de l’ísola i la més estesa si deixem de banda l’italià. Són deixades a un segon nivell, amb valorització i promoció els altres parlars (sasserés, gal·lurés i tabarquí), com especificat a l’article 2.

Aquesta equiparació del sard i del català, amb la distinció de les altres llengües, deriva de la lei italiana del 1999, n. 482 “Normes en matèria de tutela de les minories lingüístiques històriques”. Aquesta lei dispon una llista tancada de minories lingüístiques de tutelar: poblacions albaneses, catalanes, alemanyes, gregues, eslovenes i croates; parlants del francés, del francoprovençal, del friülà, del ladí, de l’occità i del sard. La lei sarda anterior que regulava els usos lingüístics (lei regional de 15 d’octubre del 1997, n. 26) dieva que se reconeixeva el mateix valor pel català de l’Alguer, sasserés, gal·lurés i tabarquí, com pel sard. No sempre les disposicions trobaven una aplicació concreta per totes les cinc llengües contemplades. La nova lei, en canvi, reconeix explícitament solament al català tot allò que reconeix al sard.

La Plataforma per la Llengua ha pogut participar al debat parlamentari, al fi de garantir que el text legislatiu definitiu reconeixessi també els drets lingüístics dels algueresos en tots los artículs, com així és estat finalment.Read More »

El Tribunal Supremo se olvida de su jurisprudencia sobre las lenguas oficiales y el artículo 3 de la Constitución – Alba Nogueira López

La sentencia del Tribunal Supremo 190/2019, de 19 de febrero, resuelve un recurso de casación interpuesto por el Ayuntamiento de Lugo frente a la Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Galicia de 18 de febrero de 2016, sobre la Ordenanza del uso del gallego en la Administración municipal, en la que se habían anulado un conjunto significativo de preceptos de la citada ordenanza, siendo parte recurrida la Asociación Galicia-Bilingüe.

La Sentencia del Tribunal Supremo ratifica en todos sus extremos la decisión del TSJ y lo hace con parecida parquedad en la argumentación jurídica, desconocimiento de la legislación vigente y apartamiento de las propias decisiones (recientes) de la misma Sala. Se podría decir que es una sentencia tan militante en su interpretación contraria a la normalización de las lenguas propias distintas del castellano, como tosca en su fundamentación jurídica.

Comienza la Sentencia ratificando la anulación del artículo inicial que establecía que el gallego “es idioma oficial del Excmo. Ayuntamiento”, lo cual, como recordaba la representación letrada del Ayuntamiento, carecería del matiz de exclusividad que tendría, en cambio, afirmar que “es el idioma oficial”. El TS aduce que, si bien la literalidad no niega al castellano, lo que “se pretende, concretamente con la no mención expresa del castellano como lengua oficial, es crear al menos un estado de inseguridad en la ciudadanía sobre la posibilidad de usar el castellano en sus relaciones con el Ayuntamiento de Lugo”. Resulta, cuanto menos exagerado, afirmar que la ciudadanía pueda verse arrojada a un “estado de inseguridad” por esa expresión de la ordenanza, como si esta fuera a dotarse de más fuerza o conocimiento público que las previsiones que amparan la doble oficialidad de la Constitución, el Estatuto de Autonomía y la Ley de Normalización Lingüística.Read More »