Les propostes del Consell Lingüístic Assessor del Departament d’Educació – Joan Manuel del Pozo

Nens i nenes en una visita aixecant una targeta verda
Autor: Curro Palacios. Llicència CC BY-NC-ND 4.0

Aquest treball té com a objectiu presentar sintèticament el resultat final de les tasques del Consell Lingüístic Assessor del Departament d’Educació creat per l’acord de Govern de la Generalitat d’1 de març de 2022. El resultat es concreta en un document amb un preàmbul i cinquanta propostes, que va ser aprovat i presentat públicament en roda de premsa el dia 22 de juny de 2022.

L’estructura del document és simple: a més de l’esmentat preàmbul i abans de la part principal de les propostes, s’hi inclou una presentació dels catorze membres que el componen –presidits per la professora Carme Junyent–, on s’esmenten les raons de la seva creació: assolir l’objectiu de definir estratègies per a l’impuls de la llengua catalana –i, on cal, l’occitana– als centres educatius i proposar criteris per a la revisió dels projectes lingüístics de centre. Els catorze membres provenen d’àmbits diferents, com l’acadèmic, el divulgador, el tècnic educatiu de llengua, interculturalitat i cohesió social, del Consell Escolar de Catalunya, de les entitats i dels docents. També s’assenyala que el Consell –CLA d’ara endavant– actua amb independència i objectivitat en la seva única funció d’assessorar el Departament d’Educació.Llegeix més »

La nova legislació de la comunicació audiovisual i el català: més enllà de les quotes – Raül Digón Martín

1 Introducció
Els darrers anys, l’aparició de plataformes globals de serveis de comunicació audiovisual lineal i de catàleg a petició (Netflix, Movistar, HBO, Disney+, etc.) i de plataformes d’intercanvi de vídeos (com ara YouTube o Tik Tok) ha marcat tot un canvi de paradigma en el mercat de la comunicació audiovisual (Fita i Caba, 2022). Es tracta d’un nou model que articula l’oferta de programes informatius o de lleure en llengües de consum massiu, amb una presència residual d’altres idiomes, com ara les llengües oficials diferents del castellà a Espanya. En aquest context, l’esperada transposició de la Directiva (UE) 2018/1808 del Parlament Europeu i del Consell de 14 de novembre de 2018[1] a l‘ordenament jurídic espanyol[2] ha suscitat una intensa polèmica i crítiques en defensa del català i altres llengües minoritzades, així com protestes dels productors independents.

D’ençà dels tràmits d’audiència de l’avantprojecte inicial, la llarga tramitació fins a l’aprovació al Congrés del Projecte de Llei general de comunicació audiovisual i el seu trasllat al Senat, que l’ha aprovat sense modificacions, ha estat solcada per múltiples al·legacions i propostes d’esmenes. Així, diverses entitats partidàries de la pluralitat lingüística a l’audiovisual han reclamat una presència significativa de continguts en llengües oficials com el català, el gallec o l’eusquera per part dels grans prestadors de serveis; una contribució financera per a la producció audiovisual en aquests idiomes; el reconeixement de facultats de control i supervisió sobre les plataformes d’intercanvi de vídeos i els serveis de comunicació audiovisual televisiu per part dels ens autonòmics competents, i que els prestadors no només contribueixin a finançar RTVE, sinó també altres serveis públics audiovisuals.Llegeix més »

Basque as a threat, Spanish as a victim: the delegitimisation of linguistic rights through language making – Karolin Breda and Philipp Krämer

Autor: Hiruka. Wikimedia Commons. Llicència CC-BY-SA-4.0

Delegitimising positions towards regional languages in Spain have long been part of discourses on bilingualism and linguistic rights. Especially when laws are passed in the autonomous regions that are intended to preserve and promote language rights on the part of the minority, such positions usually become particularly visible in political debates and public media.

It is not surprising, then, that the decree for the normalisation of the use of both co-official languages in Basque institutions (179/2019 Dekretua) introduced in November 2019, aiming to guarantee the linguistic rights in the local administration, received extensive media coverage on a regional and Spain-wide level, and sparked vivid public debates about its consequences not only for the use of Basque but also for that of Castilian in the region. There were also indignant reactions from right-wing parties and organisations which perceive it as a serious threat to the hegemonic position of Castilian. Defendants of the latter often resort to arguments based on a rhetoric of “reverse discrimination” (DePalma/Teasley 2013, p.113), which goes hand in hand with a conception of language rights as individual rights that are being threatened as soon as any measures in favor of the minority language require a certain degree of accommodation from monolingual speakers of the majority language. A very striking example are the efforts of NGOs such as Hablamos Español (“We speak Spanish”), which invoke the right conferred by the constitution to lead a fully monolingual life in Spanish even in the autonomous regions.Llegeix més »

El model lingüisticoeducatiu de les Illes Balears a la cruïlla – Antoni Llabrés Fuster

Autoria: Clara Soler Chopo. Llicència CC BY-NC-ND 4.0

El passat dia 22 de febrer el Parlament de les Illes Balears aprovava la Llei 1/2022, de 8 de març, d’educació (BOIB núm. 38, de 17 de març), que dedica el títol VI (art. 135-138) a regular el model lingüístic escolar que ha de regir en el sistema educatiu balear. Es pretén (d’aquesta idea es parteix a l’exposició de motius) donar continuïtat a un model que no té arrel estatutària (tant l’Estatut de 1983 com el de 2007 només fan referència a la competència exclusiva autonòmica per a l’ensenyament de la llengua pròpia), i que havia recolzat fins ara, primàriament, sobre les previsions que conté al respecte la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística (LNL) i, sobretot, del seu desenvolupament reglamentari a través del Decret de mínims de 1997 –vid. infra. La LNL, que garanteix que en acabar el període d’escolarització obligatòria tots els alumnes puguin emprar amb normalitat i correcció les dues llengües oficials (art. 20.1) i el reconeixement del dret d’opció lingüística en el primer ensenyament (art. 18), fixa com a objectiu fer realitat l’ús normal del català com a “vehicle usual” d’ensenyament en tots els centres docents (art. 22.1 i 2). El principi de no segregació dels alumnes en centres diferents per raons de llengua (art. 22.3) ha permès caracteritzar-lo com un model de conjunció lingüística o bilingüisme integral.[1]Llegeix més »

Apuntes sobre la ponencia para definir las bases del acuerdo sobre el futuro sistema educativo vasco, germen de la nueva ley de educación – Paul Bilbao Sarria (Secretario General de Euskalgintzaren Kontseilua)

Font: Viquipèdia. Llicència CC BY-SA 3.0

El ámbito educativo está en el candelero de las políticas en las autonomías donde existe lengua propia. Es evidente que la educación es uno de los pilares en los procesos de normalización de lenguas minorizadas, en cuanto a que es una de las fuentes más productivas de neo-hablantes. Es por ello, que es uno de los primeros ámbitos en los que se incide en los procesos de normalización. En el caso del euskara también fue así, y hoy día sigue siendo uno de sus pilares, pero a su vez, es el más atacado por los sectores reacios a la normalización, como, de diferentes maneras, por ámbitos del poder ejecutivo, legislativo y judicial.

En el caso de la comunidad lingüística vasca, se está dando un debate interesante en una de las comunidades autónomas donde está establecida. Recientemente, concretamente el pleno del Parlamento Vasco, celebrado el 14 de octubre de 2021, inició el procedimiento de modificación de la Ley de la Escuela Pública Vasca actualmente en vigor (Ley 1/1993, de 19 de febrero, de la Escuela Pública Vasca). Dicho procedimiento tuvo como base una moción previa, en relación con la defensa de la libertad de elección del modelo educativo por parte de las familias. En aras de hacer una reflexión integral, el Pleno del Parlamento optó por constituir una ponencia, en el marco de la Comisión de Educación, que permita definir las bases para alcanzar un amplio acuerdo sobre el futuro sistema educativo vasco y en la cual puedan participar mediante comparecencias públicas, entre otros, expertos, agentes sociales y responsables de las administraciones.Llegeix més »