Ressenya del llibre “Demandas lingüísticas y conflicto político en España” – Daniel Cetrà

El llibre Demandas lingüísticas y conflicto político en España (2021), escrit per Andrea C. Bianculli, Jacint Jordana, i Mónica Ferrín, és una contribució rica i valuosa a la literatura acadèmica sobre les controvèrsies lingüístiques a Espanya. Des de la pàgina web del Centro de Estudios Políticos y Constitucionales us el podeu descarregar gratuïtament.

De què tracta el llibre?

Els autors es plantegen la pregunta següent: sota quines condicions sorgeixen a Espanya demandes lingüístiques i conflictes polítics de caràcter lingüístic? Volen esbrinar quan es mantenen estables els equilibris a les comunitats multilingües (en el sentit d’acceptació àmplia de l’statu quo) i quan esdevenen inestables.Llegeix més »

El conflicte juridicopolític a l’entorn de les llengües: una mirada global. Ressenya del llibre “Official Language Designation” de Sujit Choudhry i Erin C. Houlihan – Daniel Escribano

L’International Institute for Democracy and Electoral Assistance és una organització intergovernamental, observador permanent a l’ONU, dedicada al foment de la democràcia parlamentària arreu del món, que té com a principals eixos de treball, entre d’altres, el suport en el disseny institucional en processos constituents i l’assessorament en processos electorals i de participació política. Mostra de la rellevància i interès creixent que desperta la regulació jurídica dels usos lingüístics oficials és el fet que hi hagi dedicat una monografia,1 de la mà dels constitucionalistes experts en transicions polítiques Sujit Choudhry i Erin C. Houlihan (2021). En part, l’interès que suscita aquesta qüestió és per la intersecció entre el conflicte lingüístic i altres “constitutional issues”, com ara la distribució territorial del poder polític, l’autonomia local, els drets dels pobles originaris o, fins i tot, la llibertat d’expressió o el dret a l’educació (pàg. 9). L’interès de Choudhry i Houlihan es focalitza en el disseny juridicolingüístic dels “systems of multi-level governance”; especialment, en estats plurilingües. En aquests contextos, els autors identifiquen com a “constitutional issues” qüestions com la determinació de la llengua o llengües per a la prestació dels serveis públics, l’ensenyament, els debats parlamentaris i la legislació o els procediments i sentències judicials. La pregunta clau que plantegen és “How should language or linguistic rights be framed to ensure equal treatment, and to effectively protect and accommodate individuals, minority groups and indigenous peoples?” (pàg. 6).Llegeix més »

Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 77

Logotip Revista Llengua i Dret

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà properament el número 77 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que conté una secció monogràfica amb cinc articles aplegats sota el títol Llengua i COVID-19. El número també inclou tres articles més a la secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic; una nota; les tradicionals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris, i tres recensions.

La secció monogràfica d’aquest número, que ha estat coordinada per Eva Pons Parera i Esther Monzó Nebot, analitza l’impacte que ha tingut la pandèmia de la COVID-19 en l’ús de les llengües, i especialment en la comunicació institucional. La secció inclou un estudi sobre l’avaluació de les pràctiques comunicatives a Irlanda durant la pandèmia; un estudi sobre l’impacte de la pandèmia en la comunitat sorda, i en particular en les llengües de signes catalana i espanyola; un estudi sobre la creativitat lèxica en català, pel que fa a la terminologia i la neologia; un estudi sobre la legitimació del discurs coercitiu durant la pandèmia a Austràlia, i un estudi sobre l’ús de les llengües de la immigració en les estratègies comunicatives de les institucions catalanes. A més, la nota que es publica en aquest número tracta sobre l’impacte de la COVID-19 en els serveis lingüístics de les Corts Valencianes.

Llegeix més »

Per Sant Jordi el blog us suggereix algunes lectures

Ja hem arribat a una nova Diada i el blog s’afegeix a la festa de la rosa i el llibre amb una proposta de lectures. Com veureu, els suggeriments que us fem responen a matèries, objectius i estils ben diversos; per descomptat, amb la llengua i els seus usos com a eix que els vincula. Com no pot ser d’una altra manera en un dia com avui, la majoria de les obres proposades aborden des de diferents perspectives les polítiques lingüístiques per al català, però també hi hem inclòs monografies sobre l’estil de la llengua, reflexions sobre el fet lingüístic i la percepció del món o l’ús de la llengua per part del poder públic i organitzacions amb relació amb el dret a comprendre de la ciutadania.

   Volem agrair totes les aportacions que ens han donat compte d’aquesta situació i, en general, mostrar el reconeixement a totes les col·laboradores i els col·laboradors que setmanalment ens han reportat novetats i proposat temes d’interès en les matèries de la nostra Revista.

Malauradament, enguany tampoc no ens podem estar d’assenyalar que la vitalitat de la bibliografia contrasta (bé, d’alguna manera n’és el mirall) amb les dificultats de la llengua catalana en diferents àmbits. Com hem posat en relleu en diversos apunts del blog, en l’àmbit de l’educació, però no només. Sovint topem amb resolucions judicials, sobretot a partir de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut català, que transiten per raonaments qüestionables des del punt de vista del dret lingüístic, però sobretot que prescindeixen de la situació de minorització històrica i actual que pateix el català i la comunitat lingüística que hi ha al darrere. Com ens evidencia l’actual debat sobre la política lingüística que cal seguir i la manera com es pot recollir aquesta en la regulació jurídica, bastir o mantenir una política per a la normalització del català que sortegi els cada cop més freqüents esculls judicials no és ni de bon tros una empresa fàcil.

Volem agrair totes les aportacions que ens han donat compte d’aquesta situació i, en general, mostrar el reconeixement a totes les col·laboradores i els col·laboradors que setmanalment ens han reportat novetats i proposat temes d’interès en les matèries de la nostra Revista.

A tots ells i als que ens llegiu us desitgem un bon dia de Sant Jordi!Llegeix més »

“La maldición de Babel”. Crónicas periodísticas del nacionalismo lingüístico español – Carmen Marimón Llorca
Universidad de Alicante

Font: Viquipèdia

La presencia en la prensa y, en general, en los medios de comunicación, de noticias y artículos de opinión en los que se discuten distintos aspectos sobre las lenguas de España ha sido constante desde que, con la muerte del dictador, a partir de 1975, se pudo abordar libremente el asunto de la diversidad lingüística en el territorio español. Lo que, en un principio, fue mayoritariamente recibido desde los centros de poder epistémico y mediático como una oportunidad para devolver la dignidad y el espacio al catalán, el vasco, el gallego, pero también a variedades dialectales o históricas como el andaluz o el valenciano, entre otros, –es el caso de las primeras columnas sobre el tema de Fernando Lázaro Carreter, ya en 1976– fue paulatinamente problematizándose hasta convertirse, sobre todo a partir de los años 2000, en uno de los asuntos tratados con mayor visceralidad, irracionalidad y acientificismo de cuantos han poblado los medios de comunicación. A continuación reseño mi artículo “La maldición de Babel”. Crónicas periodísticas del nacionalismo lingüístico español, en el que traté estas cuestiones, a raíz de su publicación en el número 76 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law.Llegeix més »