L’RLD blog et fa deu recomanacions per Sant Jordi: llengua, drets i reptes de futur

Coincidint enguany plenament amb la diada de Sant Jordi, des del blog de la Revista de Llengua i Dret us fem la ja tradicional selecció de propostes bibliogràfiques. Fidels a aquesta tradició, us proposem deu lectures recents –publicades entre 2024 i 2025– que dialoguen, des de perspectives diverses, amb els àmbits que vertebren la Revista: el dret lingüístic, el llenguatge jurídic i administratiu, i la política lingüística i la sociolingüística.

La nostra proposta arriba en un context marcat per debats intensos sobre el futur del català: des de les tensions polítiques al País Valencià fins a les discussions sobre la sostenibilitat lingüística i els usos socials de la llengua en un entorn cada cop més globalitzat. En aquest marc, diverses obres posen el focus en la dimensió històrica i política dels conflictes lingüístics, com el treball de Rosa Calafat sobre Mallorca i Menorca als segles XVIII i XIX o l’assaig de Vicent Flor sobre el cas valencià, que evidencia la persistència de dinàmiques de subordinació.

Altres llibres ens conviden a reflexionar sobre les eines per afrontar aquests reptes. És el cas de l’obra d’Isidor Marí, que revisita mig segle de planificació lingüística, o del volum coordinat per Vicenta Tasa, que proposa repensar els drets lingüístics en clau de futur. També hi trobem aportacions que connecten llengua i poder des d’una perspectiva més àmplia, com el llibre de José del Valle, o que analitzen el paper de les llengües en la producció de coneixement en l’àmbit acadèmic europeu, com el treball de Josep Soler i Kathrin Kaufhold.

La relació entre llenguatge i dret és especialment present en aquesta tria. D’una banda, amb obres que reivindiquen el dret de la ciutadania a comprendre el llenguatge de les institucions, com la de Santiago Muñoz Machado, o que posen en relleu la importància de la comunicació clara en la vida quotidiana i professional, com el llibre de Sheila Queralt. En aquesta mateixa línia, el manual d’Antonio Martín (Manual de estilo de lenguaje claro para textos legales y administrativos, 2026) aporta una guia pràctica per redactar textos jurídics i administratius més clars i accessibles.

Completa la selecció una mirada a figures clau de la cultura catalana, com Josep Maria Llompart, que ens recorda el paper fonamental de l’activisme cultural en la normalització lingüística.

Com cada any, aquesta tria vol ser una invitació a llegir, però també a pensar críticament sobre la llengua i el seu paper en la societat. Agraïm sincerament la tasca de totes les persones que col·laboren amb el blog i fan possible aquest espai de reflexió.

A totes les lectores i lectors, us desitgem una molt bona diada de Sant Jordi!🌹📚 Llegeix més »

Cartografia d’una lluita persistent i fatigosa – Rafael Castelló-Cogollos

Coberta del llibre Contra la llengua dels valencians. Una batalla per la cultura. Vicent FlorFlor i Moreno, Vicent. (2025). Contra la llengua dels valencians. Una batalla per la cultura. Afers. [240 pàgines]

1. Construir el mapa d’un camp

La tesi central del llibre és nítida: els atacs contra el valencià no constitueixen fenòmens espontanis ni aïllats, sinó que resulten d’una estratègia sistemàtica i continuada per subordinar la llengua catalana i els seus parlants a la llengua castellana, i a una identitat espanyola fortament vinculada. Aquesta estratègia està impulsada per persones i grups de poder que instrumentalitzen el secessionisme lingüístic per mantenir l’hegemonia del castellà i impedir qualsevol projecte de normalització del valencià. L’autor manifesta des del principi la intenció d’”impugnar l’statu quo actual i, en concret, posar en dubte com és d’acollidor el Regne d’Espanya” (p. 14).Llegeix més »

La norma ISO 24495-2:2025 i les recomanacions per a la comunicació jurídica planera – Cristina Gelpí

L’Organització Internacional de Normalització (ISO) va publicar l’agost de 2025 la segona part de la norma relacionada amb el llenguatge planer, l’ISO 24495-2:2025. La norma es destina a la comunicació jurídica planera i fonamentalment és l’adaptació a la comunicació jurídica de l’ISO 24495-1:2023, que tenia com a objectiu delimitar el llenguatge planer en general (i de la qual el blog es va fer ressò l’any 2024 amb motiu de la publicació de la versió en català).

L’objectiu d’aquesta nova norma és ajudar els autors a comunicar informació jurídica de manera planera, eficaç i precisa perquè els professionals i el públic puguin trobar, entendre i utilitzar la informació. Parteix de l’ISO 24495-1 i defineix el llenguatge jurídic planer en els mateixos termes, això és, com la comunicació jurídica en la qual la redacció, l’estructura i el disseny són tan senzills que els lectors a qui va adreçada poden trobar-hi fàcilment la informació que necessiten, comprendre-la i utilitzar-la.

Llegeix més »

Es publica el Llibre blanc de l’ensenyament del català a Catalunya Nord amb l’horitzó de tenir un territori plenament bilingüe el 2040 – Ramon Faura i Ausiàs Vera

portada del Llibre Blanc de l'ensenyament en català a la Catalunya NordLa publicació del Llibre blanc de l’ensenyament del català a Catalunya Nord per part de l’associació cultural Angelets de la Terra representa un punt d’inflexió en la reflexió col·lectiva sobre el futur de la llengua catalana al departament dels Pirineus Orientals. Aquest document, concebut com una eina de diagnòstic i d’acció, respon a una doble necessitat: d’una banda, posar en evidència la precarietat de la situació actual de l’ensenyament del català; de l’altra, oferir als responsables polítics i als agents educatius un conjunt de propostes concretes que facin possible un canvi de paradigma. El text ha estat molt ben rebut pels càrrecs electes locals, que han reconegut tant la serietat del diagnòstic, com la urgència de revertir un retard que situa la Catalunya del Nord molt per darrere d’altres territoris de França on les llengües regionals han experimentat un desenvolupament significatiu dins el sistema públic.

Llegeix més »

Intèrprets judicials i accés a la justícia en l’àmbit penal a Catalunya – Ester Blay i Ignacio González Sánchez

Foto de finestra de vidre amb marc de fusta negre
Font: unsplash

Cada dia, centenars de persones que no entenen ni parlen castellà o català acudeixen a jutjats i tribunals per participar en judicis com a acusats, víctimes o testimonis. La seva capacitat per comprendre el que està passant i intervenir en el procediment amb sentit, consciència i igualtat respecte de les altres parts depèn de la tasca dels professionals de la interpretació: els i les intèrprets judicials. Sense aquesta figura professional, no es pot assolir el dret a la tutela judicial efectiva ni l’accés a la justícia d’aquestes persones. Per garantir-ho, l’ordenament jurídic reconeix el dret de les persones amb barrera lingüística víctimes i acusades a disposar d’un servei d’interpretació gratuït. A Catalunya, aquest dret s’articula mitjançant els serveis d’interpretació i traducció de la Secretaria per a l’Administració de Justícia –encara que hi hagi intèrprets judicials vinculats directament a l’Administració, la immensa majoria de serveis d’interpretació es presten a través d’una empresa externa, SEPROTEC.

Llegeix més »