La llengua de la llibertat. Aplec de textos i parlaments sobre llengua i cultura de Joan Triadú – Carles Duarte i Montserrat

Joan Triadú és una personalitat clau per entendre i explicar la resistència cultural a Catalunya durant la grisor opressiva i repressiva del franquisme. Va realitzar una labor capdavantera i decisiva en la formació clandestina de professorat de català i en l’organització de cursos per a la població adulta, singularment des de la responsabilitat que en aquest camp va assumir dins d’Òmnium Cultural des del primer moment de la seva constitució, l’any 1961, i des de les escoles que va fundar i dirigir. És impossible obviar la figura i l’aportació de Joan Triadú quan volem referir-nos a la capacitat de defensa i de reconstrucció de la llengua i la cultura catalanes en un dels períodes més durs per a la seva supervivència.

De ben jove va exercir de mestre a l’escola Francesc Ferrer i Guàrdia de Granollers, nomenat per la Generalitat en plena Guerra Civil, per cobrir les absències dels qui havien estat cridats a combatre amb l’exèrcit republicà. Un cop acabat el conflicte bèl·lic, Joan Triadú es va formar a la Universitat de Barcelona i va emprendre una tasca educativa que el duria des d’un lectorat a la Universitat de Liverpool a l’ensenyament del català a Catalunya començant per aules improvisades i arribant a centres de prestigi que va contribuir a desenvolupar. Impulsor, amb altres companys universitaris, de la revista Ariel, es va involucrar en l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i en tota mena d’espais des d’on s’obrien finestres a la presència pública del català. Lector i crític exigent, va publicar antologies que van constituir fites indispensables per a una visió ambiciosa i exigent de la literatura catalana, en diàleg amb les millors literatures europees.Llegeix més »

Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 75

Logotip Revista Llengua i DretL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà properament el número 75 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que incorpora una secció monogràfica amb set articles en matèria de llengua i educació, introduïda per Francesc Xavier Vila i Eva Codó, sis articles més que es distribueixen en les seccions habituals de llenguatge administratiu i jurídic, política lingüística i sociolingüística, i dret lingüístic; les tradicionals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris; i quatre recensions.

Els articles publicats en la secció monogràfica d’aquest número analitzen la vigència del model de conjunció lingüística català, la situació de la llengua en el context educatiu des de la vessant del règim lingüístic del sistema d’educació a Catalunya, i les controvèrsies que se’n desprenen, passant per una anàlisi comparativa del domini del català i del castellà orals al final del període d’ensenyament obligatori, els aspectes socials que han de ser presos en consideració en les polítiques lingüístiques educatives, i altres enfocaments com l’anàlisi dels models lingüístics del sistema educatiu català i basc, la gestió de les llengües en entorns educatius multilingües des d’una perspectiva valenciana i l’examen de la llengua catalana en una escola internacional d’elit.

En les seccions habituals hi ha un recull d’articles que tracten diverses qüestions com la implantació del model lingüístic del llenguatge jurídic català en textos redactats en l’àmbit privat, la decadència del futur de subjuntiu en la documentació local andalusa, la classificació actualitzada dels gèneres textuals de l’Administració pública espanyola, la política lingüística institucional de la Unió Europea i l’aprenentatge del català per part dels xinesos a Catalunya.

Com és habitual s’incorporen cròniques legislatives i jurisprudencials, concretament en són catorze, i tracten novetats normatives que afecten els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de les llengües de diferents territoris de l’Estat espanyol i la Unió Europea. Pel que fa a les ressenyes, les obres que s’analitzen són: Mattila, Heikki E. S. (2020). El latín jurídico. Historia, uso internacional, problemas de comunicación. Ediciones jurídicas Olejnik, per Carles Duarte i Montserrat; Recensió de Martí-Badia, Adrià. (2020). La consciència lingüística dels valencians (1854-1906), per Brauli Montoya Abat; El proceso comunicativo entre la Administración y la ciudadanía: especial perspectiva del ciudadano como emisor del mensaje, per Cristina Carretero González i, per acabar, Recensión de Montolío Durán, Estrella; Tascón, Mario (2020). El derecho a entender. La comunicación clara, la mejor defensa para la ciudadanía, per Marc Bayés Gil.Llegeix més »

Per Sant Jordi el blog us suggereix algunes lectures

Aquest any Sant Jordi ens arriba amb algunes llums que permeten albirar que l’ombra de la pandèmia es va esqueixant. La Diada és una festa de catalanitat, però sobretot és un aparador de com Catalunya celebra la seva festa. Amb l’intercanvi de roses i llibres se celebra alhora l’estima per l’altre i el goig per la cultura. També és un senyal que el bon temps s’aferma, i entre els venedors ocasionals, les paradetes improvisades i els floristes i llibreters amb ofici s’escampa l’olor singular de la lletra impresa i les tiges en aigua.

   La selecció bibliogràfica que segueix és de publicacions recents, algunes tenen una dimensió clarament acadèmica, però d’altres s’acosten més al gènere divulgatiu. La majoria se centren en el que sovint anomenem “situació del català”

Per a aquest dia tan especial, des del blog de la Revista no ens podem estar de suggerir-vos unes quantes lectures. En un blog d’una publicació com aquesta la tria que us presentem hauria de respondre a criteris acadèmics ben definits. En aquesta ocasió, però, no és ben bé així. La selecció bibliogràfica que segueix és de publicacions recents, tot i que algunes són de fa dos anys. Alguns llibres tenen una dimensió clarament acadèmica, però d’altres s’acosten més al gènere divulgatiu. La majoria se centren, sota diferents perspectives i amb diferents metodologies i disciplines, en el que sovint anomenem “situació del català”; no debades la comunitat lingüística catalana sol reflexionar molt sovint sobre la salut de la seva llengua. Per això també incloem en la tria dos llibres que recuperen el pensament i la tasca de dues personalitats en l’estudi i la defensa del català com el professor Badia i Margarit i el notari J. M. Puig i Salellas. Entre els llibres que us presentem també hem fet un lloc al nostre occità amb un treball molt visual que retrata de manera sintètica l’aranès, una de les llengües oficials a Catalunya.Llegeix més »

Apunts de la XVII Jornada de la SCATERM – Teresa Tort Videllet

Dijous 22 d’octubre a les nou del matí al voltant d’una vuitantena de persones obríem des de casa un enllaç al Zoom de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) per seguir la XVII Jornada de la SCATERM, dedicada a la presència de la terminologia en els diccionaris generals.

Obertura de la Jornada
En les paraules de benvinguda Ester Bonet, presidenta de la Societat, es va referir a les circumstàncies excepcionals que van obligar a traslladar una formació que havia d’acollir la Sala Prat de la Riba de l’edifici de l’antiga Casa de Convalescència a l’espai virtual. Just a continuació, M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, va plantejar diverses preguntes sobre la pertinència d’incloure terminologia en el diccionari. Per què? —es demanava. Perquè els parlants especialistes en diferents àrees han de poder resoldre els seus dubtes en els diccionaris generals —responia. Però quina terminologia? Quanta? I representada com? —hi afegia. Aquestes preguntes sense resposta interpel·laven els ponents que havien d’aportar la seva experiència a la Jornada.Llegeix més »

Recensió del ‘Manual of Catalan Linguistics’ – Carles Duarte i Montserrat
Argenter, Joan A., i Lüdtke, Jens (ed). (2020). Manual of Catalan Linguistics. Berlin/Boston: Walter de Gruyter.

Si deixem de banda les obres prèvies de caràcter ortogràfic, gramatical i lexicogràfic que trobem ja, amb vocació pedagògica o d’inventari, des de l’edat mitjana, la lingüística catalana com a disciplina amb una orientació metodològica rigorosa es pot dir que s’inicia amb Manuel Milà i Fontanals (1818-1884) i es desenvolupa més a fons a l’entorn de personalitats com Marià Aguiló (1825-1897), Antoni M. Alcover (1862-1932) i Pompeu Fabra (1868-1948).Llegeix més »