Lectures pendents


Aquesta setmana us oferim una relació d’obres en matèria de política lingüística que han merescut l’atenció de la Revista de Llengua i Dret. Tot seguit trobareu una petita ressenya de cadascun d’aquests llibres, juntament amb un enllaç a la recensió que n’ha publicat la Revista.

Esperem que sigui del vostre interès. Des de la Revista us desitgem que aquest període excepcional el pugueu transitar amb la màxima normalitat possible.

 

Brexit, language policy and linguistic diversity (2018)
Autors: Diarmait Mac Giolla Chríost i Matteo Bonotti
Al març de 2017 se celebrava el simposi Brexit, English and the Language Policy of the European Union a la Universitat de Cardiff, amb l’objectiu de debatre les conseqüències per a la llengua anglesa de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE). Com a resultat dels debats neix aquesta obra, amb unes reflexions afegides posteriorment: les conseqüències de la sortida del Regne Unit per a les llengües dites regionals o minoritàries, és a dir, per al gal·lès, l’escocès i l’irlandès (d’Irlanda del Nord). Quin pes tindrà l’anglès en una UE sense el Regne Unit? Continuarà sent-hi llengua oficial, llengua de treball, o totes dues coses? Quin suport a Europa tindran les llengües regionals del Regne Unit? Com afectarà, en definitiva, el Brexit a les llengües del Regne Unit?

Per ampliar informació, llegiu la recensió que n’ha fet Vicent Climent-Ferrando: Climent-Ferrando, Vicent. (2019). [Recensió de l’obra: Brexit, language policy and linguistic diversity]. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 71, 362-364.

Read More »

Cròniques negres del català a l’escola – Pere Mayans

En aquest llibre, publicat per Edicions del 1979 de Barcelona, hem volgut fer un repàs als atacs que ha sofert la nostra llengua a l’escola dels diversos territoris dels Països Catalans: Catalunya Nord (a l’Estat francès), Andorra, l’Alguer (a l’Estat italià), la Franja de Ponent, el Principat de Catalunya, País Valencià, Mallorca, Menorca i Eivissa, i, fins i tot, el Carxe, la petita comarca murciana on encara es parla la nostra llengua.

En un primer moment, el llibre va néixer com un encàrrec, que no va anar endavant, de l’editorial La Campana: es tractava d’una actualització de l’obra El llibre negre de Catalunya: De Felip v a l’ABC, de l’historiador i polític Josep M. Ainaud de Lasarte, un recull de textos que documentaven els atacs que havia sofert Catalunya des de 1714 i fins al 1994. Hi podíem trobar des de disposicions legals fins a escrits periodístics, passant per frases i fets que evidenciaven la voluntat explícita dels estats espanyol i francès d’anar contra la identitat, la llengua, la cultura i el dret dels catalans.

Tot i que d’un abast més general, El llibre negre de Catalunya era, cal recordar-ho, hereu de la magnífica obra de referència de Francesc Ferrer i Gironès La persecució política de la llengua catalana, de l’exhaustiva Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes 1936-1975, de Josep M. Solé i Sabaté i Joan Villarroya, i de Catalunya sota el règim franquista: informe sobre la persecució de la llengua i la cultura de Catalunya pel règim del general Franco, de Josep Benet, que justament el mateix any 1995 havia estat revisada i ampliada amb el títol L’intent franquista de genocidi cultural de Catalunya.

L’èxit del llibre feu que, fins i tot, altres pobles en copiessin la intencionalitat, el format i l’estructura –de lectura i consulta fàcils. D’aquí l’aparició el 1998 del llibre de Joan Mari Torrealdai El libro negro del euskera, que també fou un èxit de vendes al País Basc, amb diverses edicions al mercat.Read More »

El Diccionari de relacions internacionals – Roser Serra i Débora Miralles

relacions internacionals
n f pl
es relaciones internacionales
fr relations internationales
en International relations; IR

APROXIMACIONS TEÒRIQUES I DOCTRINES. Disciplina que estudia el sistema internacional i la societat internacional i les variables que expliquen el comportament dels actors internacionals, estatals i no estatals i les relacions regulars entre ells.
NOTA: Les relacions internacionals van néixer en acabar la Primera Guerra Mundial.

L’abril del 2019 es va poder presentar un dels treballs més importants en dos àmbits que fins ara mai havien estat explorats de manera global i conjunta: les relacions internacionals i la seva translació terminològica al català. Aquest treball, intens i innovador a la vegada, ha donat com a fruit el Diccionari de relacions internacionals, una eina impulsada pel Centre de Terminologia TERMCAT i el Govern d’Andorra.Read More »

La Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana: ressenya — Neus Nogué Serrano

El novembre del 2016, l’Institut d’Estudis Catalans va publicar la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), la nova gramàtica normativa. Aquesta obra va representar per al català una actualització que va més enllà dels canvis que va introduir respecte a la gramàtica normativa anterior (la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra, del 1918), que en els registres formals eren relativament pocs. Les novetats més rellevants van ser, d’una banda, la incorporació de fenòmens nous i, de l’altra, la concepció innovadora de la normativa gramatical que incloïa. A la GIEC la norma es concep d’una manera flexible i matisada: se suprimeix el contrast correcte/incorrecte i en lloc seu en alguns casos es proposen solucions diferents segons l’àrea geogràfica (la gramàtica normativa anterior ja ho havia fet amb alguns fenòmens, sobretot morfològics).Read More »

Per Sant Jordi, un tast de llengua i dret   –   Elena Heidepriem Olazábal

Figura de Sant Jordi matant al drac al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat.

Amb motiu de la diada de Sant Jordi, us oferim la ressenya d’obres destacades publicades durant l’any 2018 sobre temes tractats a la Revista de Llengua i Dret i consultables al Centre de Documentació de Política Lingüística. 

Les obres  apareixen citades pels tres blocs temàtics que tracta la Revista: dret lingüístic, política lingüística i sociolingüística, i llenguatge administratiu i jurídic. Dins de cada apartat les obres segueixen un ordre cronològic de més recent a més antiga i dins d’aquest per ordre alfabètic d’autor.Read More »