A propósito del libro No me gusta cómo hablas (o más bien no me gustas tú). Crítica de la discriminación lingüística, de María del Carmen Méndez Santos – Jaime Altuna Ramírez

Font: Unsplash. Autoria: Alexander Grey

Aunque parezca paradójico, se habla más bien poco de la discriminación relacionada con el habla. La discriminación lingüística sigue siendo un debate silenciado fuera de los ámbitos especializados en lingüística o sociolingüística. Ante este panorama, el libro recién publicado No me gusta cómo hablas (o más bien no me gustas tú). Crítica de la discriminación lingüística de María del Carmen Méndez Santos consigue romper ese silencio y nos ofrece una buena oportunidad para reflexionar sobre las ideologías lingüísticas asociadas a las diferentes formas de hablar. Partiendo del análisis sociolingüístico, Méndez Santos trata de cuestionar los prejuicios y juicios basados en las lenguas y sus usos. Muestra que tras estas valoraciones sociales sobre la forma de hablar de las personas o grupos se esconden relaciones de poder e injusticias que vienen de mucho tiempo atrás, pero que siguen estando muy presentes en el día a día.Llegeix més »

El blog marxa de vacances!

Imatge decorativa
Autor: Ben White. Font: Unsplash

Ja arriba l’agost i, com és habitual, al blog de la Revista de Llengua i Dret farem vacances. És moment, doncs, de mirar enrere i fer balanç del primer semestre (i escaig) del 2024. Començarem per una notícia recent: la publicació del número 81 de la Revista, amb una secció monogràfica sobre mobilitats i llengües minoritzades i amb articles, notes, cròniques de legislació i recensions molt interessants. Us el recomanem!

Llegeix més »

Quins canvis comporta la Llei de la llengua pròpia i oficial d’Andorra? – Maria Cucurull Canyelles

Font: pixabay; autoria: jorono

Més de vint anys després de l’aprovació de la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, de 16 de desembre de 1999, el dia 25 d’abril de 2024 es va aprovar la Llei de la llengua pròpia i oficial al Consell General d’Andorra per una majoria molt àmplia: 25 vots a favor i 3 en contra. El Projecte de llei va entrar a tràmit parlamentari el mes de setembre passat i el procés de negociació s’ha allargat més del que és habitual. Normalment, dura uns quatre mesos i en aquest cas s’ha dilatat fins a nou mesos. El fet és que en un inici les diferents formacions tenien punts de vista molt allunyats i s’ha hagut de treballar per trobar un consens.[i] Per tant, podem dir que aquesta Llei és una fita important i ambiciosa.Llegeix més »

Transllenguar: tornem cap al plurilingüisme? – Llorenç Comajoan-Colomé

Un nen que està pintant un plat de paper
Font: Unsplash. Autoria: Colin Czerwinsk

L’ús de més d’una llengua per part de les persones ha fascinat des de sempre i s’ha vist com una benedicció o un càstig. No ens ha d’estranyar que sigui així, perquè la facultat del llenguatge ens fa vertaderament humans i ens serveix per fer coses amb les llengües: estimar-nos, fer-nos mal, dir-nos coses boniques o no tan boniques… La mateixa història de Babel explica com les diferents llengües van ser un càstig diví que, malgrat tot, hem superat perquè la majoria de persones del planeta fem servir més d’una llengua en el nostre dia a dia. Els lingüistes i sociolingüistes s’han interessat per aquest tema i han constituït disciplines acadèmiques al voltant de l’estudi dels usos multilingües de les persones. Ens podem preguntar per què s’estudien tant els usos multilingües que fem les persones. No seria més apropiat estudiar, com a fenomen estrany, l’ús de només una sola llengua? El motiu rau segurament en el fet que els estats nació van promoure, en general, una sola llengua com a oficial, que va ser la seleccionada com a llengua de prestigi i d’ascens social, i això va arraconar altres llengües, que van entrar en processos de minorització o fins i tot de desaparició.Llegeix més »

Un punt de trobada fructífer per a un ecosistema viu. Crònica de la Jornada de Sociolingüística Basca celebrada a Gasteiz el 23 d’abril de 2024 – Asier Basurto Arruti

Foto jornada sociolingüística Basca 2024
Font: Soziolinguistika Klusterra

La Jornada de Sociolingüística Basca de 2024, celebrada a Vitòria-Gasteiz el passat 23 d’abril, es va plantejar prenent com a referència l’ecosistema sociolingüístic basc. Aquesta cita és el punt de trobada de les persones i agents que aporten coneixement sociolingüístic al procés de revitalització del basc: investigadors, investigadores, tècnics, tècniques, responsables polítics, activistes, professors, professores… El programa del dia barrejava temes i formats diversos, amb l’objectiu de generar recursos per avançar en la reflexió, i donant importància a la interacció entre els participants.

Llegeix més »