Avançament de sumari del número 84 de la Revista de Llengua i Dret, amb una secció monogràfica sobre la garantia dels drets lingüístics en l’àmbit de la salut

Logotip Revista Llengua i DretL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest desembre el número 84 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), que contindrà una secció monogràfica sobre la garantia dels drets lingüístics en l’àmbit de la salut, amb una introducció i vuit articles acadèmics. El número també inclourà un article per a cadascuna de les seccions habituals de la revista (Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic, Estudis sobre dret lingüístic i Estudis sobre política lingüística i sociolingüística), tres notes, les habituals cròniques legislatives i jurisprudencials (per territoris) i dues recensions.

Llegeix més »

Què és la seguretat cultural de les minories? – Jean-Rémi Carbonneau

imatge decorativa
Autoria: Jean-Rémi Carbonneau

El concepte de seguretat cultural s’ha invocat en diferents contextos: per a la inserció de clàusules d’excepció cultural en acords comercials internacionals (Bélanger, 1999), les peticions de protecció del patrimoni cultural material durant els conflictes armats (Nemeth, 2015) i les garanties intel·lectuals davant l’occidentalització de l’ensenyament universitari a la resta del món (Samier, 2015). El tema de la seguretat cultural ha estat sovint de l’Estat, com ho demostra un treball col·lectiu recent en l’àmbit dels estudis de seguretat (Szyszlak, Wiśniewski i Zenderowski, 2023a). En aquest sentit, la seguretat cultural implica determinar els símbols identitaris i les especificitats culturals de l’Estat que s’han de promoure i defensar contra les amenaces externes en el context homogeneïtzador de la globalització, però també contra les amenaces internes, encara que “hi pugui haver una dissonància entre la seguretat cultural de l’Estat i [la d’]els seus ciutadans” (Szyszlak, Wiśniewski et Zenderowski, 2023b, p. 12). La seguretat cultural és, per tant, una noció alhora ofensiva i defensiva, segons Sebastian Wojciechowski (2023), la qual cosa implica per als estats un dilema entre la promoció de la seva identitat col·lectiva –de facto la del grup dominant– en detriment de la d’altres entitats, incloses les minories.

Llegeix més »

Crónica do seminario “O dereito tamén en galego. Dereitos lingüísticos na administración de xustiza” – Abdelouahed Doukhili e Olena Romaniuk

Imatge seminario galegoNo marco da defensa e promoción dos dereitos lingüísticos, a Facultade de Dereito do campus de Ourense (Universidade de Vigo) organizou, o 17 de outubro do 2025, o seminario “O dereito tamén en galego. Os dereitos lingüísticos na administración da xustiza”, un encontro que reuniu xuristas, académicos e activistas para reflexionar sobre o papel do galego no ámbito xudicial e no exercicio profesional do dereito. A iniciativa, promovida en colaboración coa Área de Normalización Lingüística da Universidade, insírese nas accións destinadas a visibilizar a lingua galega como ferramenta válida e necesaria no estudo xurídico e no exercicio da avogacía.

A decana da Facultade, Susana Álvarez, foi a encargada de abrir a xornada, destacando o paradoxo de que no ano 2025 aínda sexa necesario reivindicar estes dereitos nun ámbito de xustiza que debe ser garante da igualdade. Acompañárona Francisca Fernández Prol, profesora de Dereito do Traballo e enlace de Lingua Galega, e Benigno Fernández Salgado, profesor da Facultade de Comunicación e director da Área de Normalización Lingüística, que coincidiron en destacar a importancia de que o seminario, pensado para explorar as conexións entre lingüística e dereito, aspire a continuar como espazo útil para actualizar a docencia, a investigación e o exercicio profesional do dereito.

Llegeix més »

Andorra: la relació entre llengua i identitat – Jordi Serra i Massansalvador

Targeta amb signe d'interrogació blanc i marró
Font: Pexels

“El límits del meu llenguatge són els límits del meu món”. La famosa frase de Wittgenstein ens recorda que la llengua no és només un fet comunicatiu, sinó que també expressa i estructura la identitat grupal de l’individu. A Andorra, comunitat multicultural i multilingüe, coexisteixen diversos espais de relació entre individus i grups en els quals es negocien usos lingüístics i es construeixen identitats diferents.

1. L’estudi 

Entre 2022 i 2023, un estudi antropològic dut a terme gràcies a un Ajut Lídia Armengol del Govern d’Andorra i publicat aquest 2025 va provar d’aproximar-se als processos de canvi lingüístic i de construcció d’identitats al Coprincipat, amb l’objectiu de veure quines relacions s’hi establien. L’estudi va incloure una enquesta a 764 persones, distribuïdes proporcionalment entre els diversos grups etnoligüístics (especificats a continuació), i entrevistes semidirigides a 96 persones d’aquests grups.

Llegeix més »