Fer una recerca participativa en les aules de secundària implica veure les interaccions i situacions que s’hi produeixen i com els adolescents hi circulen amb diferents rols. Això permet ser testimoni de la realitat social que les dades no sempre mostren i observar què passa allà on tenen lloc els fets. La recerca duta a terme i que ara descric neix de la inquietud viscuda a les aules com a professor a l’àrea metropolitana de Barcelona: la percepció de com el català, tot i ser la llengua vehicular del sistema educatiu a Catalunya, sovint no és la llengua de relació entre l’alumnat.
L’any 2025 ha estat especialment significatiu per al Blog de la Revista Llengua i Dret, que ha consolidat la seva trajectòria com a espai de referència per a totes les persones interessades en la llengua, el dret lingüístic, la sociolingüística i el llenguatge jurídic i administratiu. Al llarg d’aquest any s’hi han publicat quaranta-quatre apunts que han despertat un interès notable i han generat un total de més de 34.500 visualitzacions, procedents de més de 21.000 persones visitants úniques i amb una comunitat creixent de més de 1.800 persones subscriptores. Aquestes xifres posen de manifest que el Blog de la Revista de Llengua i Dret continua essent un espai viu i útil, que acompanya reflexions, recerques i debats en un moment en què la qüestió lingüística es manté al centre de moltes discussions públiques.
Este 15 de diciembre se acaban de cumplir 39 años desde la aprobación de la polémica y controvertida Ley Foral 18/1986, de 15 de diciembre, del Euskera, más conocida popularmente como “Ley del Vascuence” (ese fue su nombre original). Sin ir más lejos, hasta el Comité de Expertos del Consejo de Europa para la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias dejó escrito en su sexto informe (2024) que dicha ley vulnera el artículo 7.2 de la Carta al establecer divisiones administrativas que suponen un obstáculo a la promoción del euskera, básicamente porque zonifica la oficialidad, restringiéndola a la zona norte de la Comunidad Foral, donde a día de hoy vive tan sólo el 9 % de la población navarra.
Más allá de si la ley vulnera o no la Carta, nuestra posición es que se trata de una ley contraria a la Constitución y que debiera ser declarada inconstitucional. ¿Por qué?
Els dies 9 i 17 d’octubre passats se celebrà a la Universitat de Lleida el seminari Sobirania digital-tecnològica, pobles i llengües minoritzades, organitzat pel Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) –en el marc del projecte Som Part–, per la Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles, i pel Departament de Filologia i Comunicació de la Universitat de Lleida. Aquest seminari és la continuació del que se celebrà a l’abril a la Universitat de Barcelona (en podeu llegir la crònica en aquest mateix blog). Mitjançant la participació de quatre experts vinculats a les ciències del llenguatge i de la comunicació, s’hi exposà el paper de la tecnologia en la conservació de les llengües minoritzades i, més concretament, de quatre llengües del Pirineu –el català, la llengua de signes catalana (LSC), l’occità (i la seua varietat aranesa) i l’aragonès.
La inauguració i la presentació dels ponents anà a càrrec d’Helena Torres Purroy, professora del Departament de Filologia i Comunicació de la Universitat de Lleida i membre del Grup de recerca en transformacions en els mitjans audiovisuals i les seves implicacions en el desenvolupament polític, cultural i social (TRAMA). El seminari comptà amb quatre comunicacions distribuïdes en dues jornades. Les dues ponències del 17 d’octubre foren interpretades en LSC de la mà de l’associació Deixa’ns Signar.
Els dies 9 i 17 d’octubre passats se celebrà a la Universitat de Lleida el seminari 