El Diccionari de l’activitat parlamentària – Roser Serra i Margarida Sanjaume

La llengua crea l’entorn i l’entorn crea la llengua”

Carme Junyent
Lingüista, Creu de Sant Jordi 2019

“Les paraules se m’entortolliguen a les mans. Em costa de desprendre-me’n.
Se m’amoroseixen entre els dits, i es tornen dolces.”

Montserrat Abelló
Poeta

El passat 8 de novembre es va signar al Parlament un conveni per elaborar un diccionari terminològic de l’activitat parlamentària. Hi treballaran experts de les institucions signatàries, Govern i Parlament, assessorats pel Consorci TERMCAT, i en resultarà una obra de consulta dels quatre-cents termes més freqüents de l’àmbit parlamentari, amb les formes equivalents en aranès, castellà, francès i anglès. Es presentarà el 2020 com a eina per potenciar l’ús correcte del llenguatge especialitzat de l’entorn parlamentari.

El Parlament de Catalunya és on rau la sobirania del poble català, és el centre de la vida política, on es debaten els afers públics que afecten el dia a dia dels ciutadans, i és on s’ha de poder dialogar i parlar de tot. L’activitat que hi està relacionada, l’activitat parlamentària, comporta l’ús d’un llenguatge especialitzat, d’uns termes determinats, d’una terminologia pròpia que la caracteritza, i que recollirà ben aviat el Diccionari terminològic de l’activitat parlamentària, una obra de consulta que es posarà a l’abast de tothom, gràcies al conveni que el passat 8 de novembre es va signar al Parlament. Aquest conveni va segellar el compromís entre el Parlament, el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència —competent pel que fa a les relacions amb el Parlament dins del Govern— i el Consorci TERMCAT d’elaborar i editar aquest diccionari amb els equips d’especialistes respectius. Fins ara podem consultar dues eines bàsiques sobre l’activitat parlamentària: el glossari del Parlament, en línia, i el glossari de relacions Govern-Parlament, també en línia, però a partir del 2020 disposarem d’aquest diccionari terminològic especialitzat més complet.Read More »

El Diccionari de relacions internacionals – Roser Serra i Débora Miralles

relacions internacionals
n f pl
es relaciones internacionales
fr relations internationales
en International relations; IR

APROXIMACIONS TEÒRIQUES I DOCTRINES. Disciplina que estudia el sistema internacional i la societat internacional i les variables que expliquen el comportament dels actors internacionals, estatals i no estatals i les relacions regulars entre ells.
NOTA: Les relacions internacionals van néixer en acabar la Primera Guerra Mundial.

L’abril del 2019 es va poder presentar un dels treballs més importants en dos àmbits que fins ara mai havien estat explorats de manera global i conjunta: les relacions internacionals i la seva translació terminològica al català. Aquest treball, intens i innovador a la vegada, ha donat com a fruit el Diccionari de relacions internacionals, una eina impulsada pel Centre de Terminologia TERMCAT i el Govern d’Andorra.Read More »

El análisis lingüístico: una ciencia forense – Sheila Queralt

Introducción

La investigación lingüística en el contexto forense cumplirá muy pronto medio siglo desde su inicio en 1968 en Reino Unido con la realización del estudio del lingüista Jan Svartvik (1968), titulado «The Evans Statements: A case for Forensic Linguistics». La consolidación de esta disciplina ha sido progresiva hasta la aparición de la “evidencia digital o prueba electrónica”. Este nuevo tipo de prueba ha disparado el número de casos en los que se requiere del conocimiento de un lingüista forense para analizar este tipo de pruebas. En la mayoría de los casos nuestra presencia es imprescindible puesto que otras periciales más tradicionales como la informática o la caligráfica no son posibles. La primera, por el uso de navegadores como Tor para proteger el anonimato; y, la segunda, porque cada vez más se abandona la escritura manuscrita por la escritura digital en redes sociales.

Definición y ámbitos de actuación

La lingüística forense se ha descrito tradicionalmente como la interfaz entre la lengua y el derecho y se dedica a la aplicación de los conocimientos lingüísticos en contextos judiciales. La lingüística forense se divide en tres áreas principales, según Gibbons y Turell (2008): lenguaje jurídico, el lenguaje judicial y el lenguaje probatorio o evidencial.Read More »

L’ús del llenguatge jurídic per part dels mitjans de comunicació: com pot afectar el dret a la presumpció d’innocència – Glòria Martínez Massot

GRA005. VALENCIA, 03/02/2016.- El portavoz del PP en el Ayuntamiento de Valencia hasta la semana pasada, Alfonso Novo, a su llegada a la Ciudad de la Justicia donde declara como investigado (imputado) ante el juez que instruye el caso Imelsa por un presunto delito de blanqueo de capitales. EFE/Kai Försterling 4651#Agencia EFE

Els mitjans de comunicació són els intermediaris entre els esdeveniments judicials i l’opinió pública i, en conseqüència, es pot dir que són imprescindibles perquè es pugui considerar que una societat és democràtica. Aquesta importància és la que justifica la preferència en l’exercici del dret a informar que ha reconegut el Tribunal Constitucional als professionals de la informació i, a més, l’especial responsabilitat que se’ls exigeix en aquells casos en què es poden afectar els drets fonamentals de les persones sobre les quals informen.

La Comissió de la modernització del llenguatge jurídic, en el seu informe de setembre de 2011, va ressaltar, d’una banda, que els professionals de la comunicació han d’assumir un paper de traducció i d’explicació del llenguatge utilitzat pels professionals del dret i, de l’altra, que es requereix que actuïn amb una major diligència en cas d’informar sobre processos penals, ja que en aquests es pot veure afectat el dret a la presumpció d’innocència. A més, la Comissió també va dir que, per a la valoració i el coneixement de l’Administració de Justícia per part de l’opinió pública, és essencial la correcta utilització del llenguatge jurídic als mitjans de comunicació.Read More »

Punt de trobada de la terminologia jurídica: el Comitè Terminològic de Dret – Elisabeth Casademont

Aquest any el Centre de Terminologia TERMCAT celebra el seu 30è aniversari. En les línies d’activitat del Centre (ja sigui en l’elaboració de productes i recursos terminològics, en els serveis d’assessorament o en la normalització terminològica) el TERMCAT sempre busca la col·laboració dels especialistes dels diversos àmbits d’especialitat. Els especialistes aporten el coneixement conceptual i d’ús de les denominacions, indispensable i indestriable del treball terminològic que desenvolupa el Centre. Així, anualment, el TERMCAT compta amb la col·laboració d’uns 400 experts de diversos sectors d’especialitat, i en aquests trenta anys d’existència del Centre, uns 3.700 especialistes han assessorat conceptualment el TERMCAT o han pres part en l’elaboració d’algun producte terminològic.Read More »