La modernització de la terminologia en el Codi civil – Margarida Sanjaume i Joan Fibla

""Les lleis que integren el Codi civil català —sis fins ara, sense comptar-hi les lleis de modificació posteriors— conformen un conjunt legislatiu amb unes característiques pròpies de redacció, d’estil, d’estructura i de terminologia que el diferencien de la resta de textos normatius. Tot i així, els textos de les lleis del Codi civil segueixen, com la resta de lleis de Catalunya, els principis generals de la tècnica normativa, és a dir, la claredat en la redacció, la precisió en el llenguatge, la concisió del text, la formalitat de la llengua, la neutralitat semàntica i també lèxica, i la tria de formes lingüístiques genuïnes.

Els mateixos preàmbuls de les lleis del Codi civil sovint fan referència als esforços perquè la redacció dels preceptes sigui clara, precisa i entenedora, i alhora amb un estil modern de llenguatge.

Read More »

El Diccionari de l’activitat parlamentària – Roser Serra i Margarida Sanjaume

La llengua crea l’entorn i l’entorn crea la llengua”

Carme Junyent
Lingüista, Creu de Sant Jordi 2019

“Les paraules se m’entortolliguen a les mans. Em costa de desprendre-me’n.
Se m’amoroseixen entre els dits, i es tornen dolces.”

Montserrat Abelló
Poeta

El passat 8 de novembre es va signar al Parlament un conveni per elaborar un diccionari terminològic de l’activitat parlamentària. Hi treballaran experts de les institucions signatàries, Govern i Parlament, assessorats pel Consorci TERMCAT, i en resultarà una obra de consulta dels quatre-cents termes més freqüents de l’àmbit parlamentari, amb les formes equivalents en aranès, castellà, francès i anglès. Es presentarà el 2020 com a eina per potenciar l’ús correcte del llenguatge especialitzat de l’entorn parlamentari.

El Parlament de Catalunya és on rau la sobirania del poble català, és el centre de la vida política, on es debaten els afers públics que afecten el dia a dia dels ciutadans, i és on s’ha de poder dialogar i parlar de tot. L’activitat que hi està relacionada, l’activitat parlamentària, comporta l’ús d’un llenguatge especialitzat, d’uns termes determinats, d’una terminologia pròpia que la caracteritza, i que recollirà ben aviat el Diccionari terminològic de l’activitat parlamentària, una obra de consulta que es posarà a l’abast de tothom, gràcies al conveni que el passat 8 de novembre es va signar al Parlament. Aquest conveni va segellar el compromís entre el Parlament, el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència —competent pel que fa a les relacions amb el Parlament dins del Govern— i el Consorci TERMCAT d’elaborar i editar aquest diccionari amb els equips d’especialistes respectius. Fins ara podem consultar dues eines bàsiques sobre l’activitat parlamentària: el glossari del Parlament, en línia, i el glossari de relacions Govern-Parlament, també en línia, però a partir del 2020 disposarem d’aquest diccionari terminològic especialitzat més complet.Read More »

El Diccionari de relacions internacionals – Roser Serra i Débora Miralles

relacions internacionals
n f pl
es relaciones internacionales
fr relations internationales
en International relations; IR

APROXIMACIONS TEÒRIQUES I DOCTRINES. Disciplina que estudia el sistema internacional i la societat internacional i les variables que expliquen el comportament dels actors internacionals, estatals i no estatals i les relacions regulars entre ells.
NOTA: Les relacions internacionals van néixer en acabar la Primera Guerra Mundial.

L’abril del 2019 es va poder presentar un dels treballs més importants en dos àmbits que fins ara mai havien estat explorats de manera global i conjunta: les relacions internacionals i la seva translació terminològica al català. Aquest treball, intens i innovador a la vegada, ha donat com a fruit el Diccionari de relacions internacionals, una eina impulsada pel Centre de Terminologia TERMCAT i el Govern d’Andorra.Read More »

La terminologia jurídica en català a Europa – Mercè Vàzquez, Antoni Oliver i Georgina Ubide

La Unió Europea compta amb un important volum de documentació especialitzada de dret comunitari que està disponible en les 24 llengües oficials i que s’anomena cabal comunitari (acquis communitaire). Concretament es tracta del conjunt de drets i obligacions que vinculen els estats membres de la Unió Europea i que els estats candidats han d’acceptar en entrar a formar part de la Unió. Aquest cabal comunitari s’ha convertit en un referent destacat per a tots els estats membres de la Unió Europea des del punt de vista de la legislació comunitària i també ha esdevingut una eina clau per a construir una gran base de dades terminològica multilingüe, el IATE (InterActive Terminology for Europe). La construcció del IATE ha estat possible gràcies a la feina conjunta de diferents institucions de la Unió Europea. Les incorporacions terminològiques que es fan al IATE són coordinades des de la Unitat de Coordinació Terminològica (TermCoord) del Parlament Europeu. Aquesta base de dades va veure la llum l’any 2004, moment en què era únicament disponible per a les institucions europees, i a partir de l’any 2007 ja fou accessible per al públic en general. Actualment conté 1,2 milions d’entrades, té aproximadament 8 milions de termes en les 24 llengües oficials de la Unió Europea i rep una mitjana de 50 milions de consultes l’any.Read More »

“Política, per definició”. La reflexió de Deborah Cameron sobre els usos ideològicament interessats dels diccionaris – Esther Monzó

Tenint en compte que els humans s’han estat organitzant políticament durant mil·lennis, sobta que l’estudi de les ideologies, com a conjunts d’idees que guien les accions dels individus, continuï sent relativament marginal en les disciplines socials. Una explicació plausible es basa precisament en el poder de la ideologia per disfressar-se en els quefers diaris, en els discursos legitimats, en els marcs de pensament, d’interpretació i d’acció (Foucault, 1975, 1982; Steger, 2008; Žižek, 2012; Geertz, 2013). Una altra explicació de la invisibilitat de la ideologia és la neutralitat amb què es presenten les institucions per assegurar-se l’acceptació relativa de les diverses identitats que convivim en els espais socials (vegeu, per exemple, Ellsworth; Rehmann, 2013).

La neutralitat, però, és una quimera (Freire, [1968] 2006) i la diversitat d’identitats que comparteixen la responsabilitat de la nostra evolució social creix dia a dia, alhora que els camins per visibilitzar, arreu del món, que desitjar bon Nadal, escollir sistemàticament presentadors d’ulls blaus, etiquetar productes en un sol idioma i, en general, justificar accions i polítiques per sentit comú és, en realitat, un exercici de silenci. Si ningú no esmenta l’altre, la ideologia dominant continua disfressada de normalitat (Foucault, 1999). Tot i que els antecedents no es poden considerar recents, en els darrers temps han anat creixent els estudis sobre la diversitat que, des de l’antropologia, l’anàlisi del discurs o els estudis de traducció i interpretació (vegeu, entre d’altres, Sen, 1980; Fishman, 1986; Fairclough, 1989; van Dijk, 1993; Fairclough, 1995; Singh, 1995; van Dijk, 1997; Strachan, Burgess i Sullivan, 2004; Gomes de Andrade, 2005; Toggenburg, 2005; He, Galligan i Inoguchi, 2007; Baker, 2013; Blommaert, 2013; Vertovec, 2014; Baker, 2016), denuncien interpretacions hegemòniques de la convivència social que passen desapercebudes i, de vegades, fins i tot es legitimen per criteris parany com pot ser la freqüència o una pretesa “precisió”.Read More »