El análisis lingüístico: una ciencia forense – Sheila Queralt

Introducción

La investigación lingüística en el contexto forense cumplirá muy pronto medio siglo desde su inicio en 1968 en Reino Unido con la realización del estudio del lingüista Jan Svartvik (1968), titulado «The Evans Statements: A case for Forensic Linguistics». La consolidación de esta disciplina ha sido progresiva hasta la aparición de la “evidencia digital o prueba electrónica”. Este nuevo tipo de prueba ha disparado el número de casos en los que se requiere del conocimiento de un lingüista forense para analizar este tipo de pruebas. En la mayoría de los casos nuestra presencia es imprescindible puesto que otras periciales más tradicionales como la informática o la caligráfica no son posibles. La primera, por el uso de navegadores como Tor para proteger el anonimato; y, la segunda, porque cada vez más se abandona la escritura manuscrita por la escritura digital en redes sociales.

Definición y ámbitos de actuación

La lingüística forense se ha descrito tradicionalmente como la interfaz entre la lengua y el derecho y se dedica a la aplicación de los conocimientos lingüísticos en contextos judiciales. La lingüística forense se divide en tres áreas principales, según Gibbons y Turell (2008): lenguaje jurídico, el lenguaje judicial y el lenguaje probatorio o evidencial.Read More »

L’ús del llenguatge jurídic per part dels mitjans de comunicació: com pot afectar el dret a la presumpció d’innocència – Glòria Martínez Massot

GRA005. VALENCIA, 03/02/2016.- El portavoz del PP en el Ayuntamiento de Valencia hasta la semana pasada, Alfonso Novo, a su llegada a la Ciudad de la Justicia donde declara como investigado (imputado) ante el juez que instruye el caso Imelsa por un presunto delito de blanqueo de capitales. EFE/Kai Försterling 4651#Agencia EFE

Els mitjans de comunicació són els intermediaris entre els esdeveniments judicials i l’opinió pública i, en conseqüència, es pot dir que són imprescindibles perquè es pugui considerar que una societat és democràtica. Aquesta importància és la que justifica la preferència en l’exercici del dret a informar que ha reconegut el Tribunal Constitucional als professionals de la informació i, a més, l’especial responsabilitat que se’ls exigeix en aquells casos en què es poden afectar els drets fonamentals de les persones sobre les quals informen.

La Comissió de la modernització del llenguatge jurídic, en el seu informe de setembre de 2011, va ressaltar, d’una banda, que els professionals de la comunicació han d’assumir un paper de traducció i d’explicació del llenguatge utilitzat pels professionals del dret i, de l’altra, que es requereix que actuïn amb una major diligència en cas d’informar sobre processos penals, ja que en aquests es pot veure afectat el dret a la presumpció d’innocència. A més, la Comissió també va dir que, per a la valoració i el coneixement de l’Administració de Justícia per part de l’opinió pública, és essencial la correcta utilització del llenguatge jurídic als mitjans de comunicació.Read More »

Punt de trobada de la terminologia jurídica: el Comitè Terminològic de Dret – Elisabeth Casademont

Aquest any el Centre de Terminologia TERMCAT celebra el seu 30è aniversari. En les línies d’activitat del Centre (ja sigui en l’elaboració de productes i recursos terminològics, en els serveis d’assessorament o en la normalització terminològica) el TERMCAT sempre busca la col·laboració dels especialistes dels diversos àmbits d’especialitat. Els especialistes aporten el coneixement conceptual i d’ús de les denominacions, indispensable i indestriable del treball terminològic que desenvolupa el Centre. Així, anualment, el TERMCAT compta amb la col·laboració d’uns 400 experts de diversos sectors d’especialitat, i en aquests trenta anys d’existència del Centre, uns 3.700 especialistes han assessorat conceptualment el TERMCAT o han pres part en l’elaboració d’algun producte terminològic.Read More »

Vigilin amb el llenguatge! – Margarida Sanjaume

En un debat del Ple del Parlament sobre les possibles responsabilitats derivades de l’actuació i la gestió de les entitats financeres, fent referència al text que havien de votar, un diputat va fer aquesta observació:

«Vigilin amb el llenguatge: en les consideracions, a l’1.8 posa “establir límits a les males pràctiques”. No, “establir límits a les males pràctiques”, no: “prohibir les males pràctiques i perseguir-les”!» [Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, sèrie P, núm. 64, de l’11 de juny de 2014]

Aquest advertiment clarament polític sobre la redacció d’una resolució fa incidència en la tria de les paraules, una qüestió essencial en el discurs polític a l’hora de comunicar el missatge. Al Parlament, la intenció política es fa molt evident en aquest tipus de textos, les resolucions i les mocions, que són fruit directe dels debats parlamentaris. Però també es pot seguir el rastre d’aquesta intenció en les iniciatives legislatives que es presenten al Parlament, que en bona tècnica normativa haurien de complir els principis del llenguatge legislatiu, és a dir, els de concisió, precisió, formalitat, neutralitat i vigència, per a garantir la funcionalitat i la seguretat jurídica del text.Read More »

La terminologia instrumentalitzada. Quan els termes no són neutres ni innocents – Agustí Espallargas

1. Apunt sobre la taula rodona que la Societat Catalana de Terminologia va organitzar el dijous 8 de maig de 2014 a l’Institut d’Estudis Catalans (Barcelona).
2. Presentació de la Societat Catalana de Terminologia.

1. Apunt sobre la taula rodona que la Societat Catalana de Terminologia va organitzar el dijous 8 de maig de 2014 a l’Institut d’Estudis Catalans (Barcelona).

La finalitat de la taula rodona organitzada per la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) per al passat 8 de maig era debatre sobre les modificacions dels termes en els diccionaris de llengua general, generalment fetes amb intencions polítiques, o d’algun altre tipus, i sobre les implicacions que això pot tenir. Així, es volia analitzar una qüestió lexicogràfica i terminològica des d’una perspectiva més aviat ideològica o social: la influència i la pressió exercida per certs grups sobre les denominacions dels termes, o sobre els conceptes mateixos. D’una banda, per poder donar compte de les implicacions associades a aquestes pressions –implicacions de tipus jurídic–, i, de l’altra, per veure de quina manera els termes serveixen no solament per descriure una realitat, sinó potser també per modificar-la.Read More »