El Diccionari de dret processal: una eina al servei del foment de l’ús del català – Elisabeth Casademont i Caixàs i Miquel Julià-Pijoan

El dret processal és la branca del dret que regula el funcionament dels tribunals de justícia i estableix el camí que s’ha de seguir per resoldre les controvèrsies dels ciutadans mitjançant l’aplicació de l’ordenament jurídic. Determina qui pot acudir als tribunals, davant de quin òrgan, com s’han de desenvolupar les actuacions judicials, com es practiquen les proves i com es dicten i s’impugnen les resolucions judicials. En definitiva, el dret processal proporciona el marc jurídic necessari perquè la ciutadania pugui defensar els seus drets i interessos.

La seva rellevància recau en el fet que protegeix la ciutadania davant un ús arbitrari del poder judicial, atès que sotmet l’actuació dels tribunals a un conjunt de principis i garanties que limiten i ordenen l’exercici de la funció jurisdiccional. Entre aquests principis destaquen la imparcialitat judicial, la motivació de les resolucions, la igualtat de les parts o el principi de contradicció, que asseguren que les decisions judicials no siguin fruit del capritx personal del jutjador, sinó del respecte a unes regles comunes i previsibles que permeten als ciutadans anticipar com es resoldran els conflictes.Llegeix més »

La Guia didàctica del portal Compendium.cat: una eina més per reforçar l’estudi del dret en català – Anna Arnall Duch

Compendium.cat és un portal web que ofereix recursos útils per a l’estudi i la pràctica del dret en català. En són una mostra els manuals de redacció judicial, administrativa i legislativa; apunts sobre qüestions controvertides de terminologia jurídica; diccionaris de dret, i formularis jurídics actualitzats periòdicament d’acord amb el dret vigent, entre molts d’altres.

Aquesta eina va néixer el 2022 impulsada pel Consell de l’Advocacia Catalana amb el suport de la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears, el Consell General d’Andorra i prop de trenta entitats més representatives de diferents sectors i territoris del domini lingüístic català. Pel que fa a l’àmbit universitari, rep el suport de la Xarxa Vives i fins a catorze universitats més (vegeu el detall del suport institucional).Llegeix més »

Els correctors automàtics: quin impacte tenen en com escrivim? – Helena Borrell Carreras

persona que usa la computadora portatil
Autor: Kaitlyn Baker. Font: Unsplash

La normativa del català: opcionalitat i variabilitat

La publicació de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC) l’any 2016 va suposar un punt d’inflexió per a la normativa del català perquè, entre altres raons, va introduir la variabilitat i l’opcionalitat. Això vol dir que l’usuari ha de tenir en compte la variació dialectal i de registre a l’hora de prendre decisions. El nou text normatiu, a més, és descriptiu i normatiu alhora, fet que implica que tot el que s’hi recull és vàlid si no es diu el contrari. Aquest enfocament, tot i que està àmpliament validat en la lingüística i les gramàtiques d’altres llengües, com ara el castellà, presenta un repte per als usuaris, sobretot els que no són experts. Una de les dificultats és que cal triar entre formes que són preferibles o més habituals en registres formals i altres opcions que tradicionalment havien estat condemnades. Per tant, l’usuari ha de saber distingir entre graus de formalitat i escollir una forma o una altra segons el context, ja que no s’ha d’escriure de la mateixa manera un correu electrònic professional que un missatge de WhatsApp per a un amic.Llegeix més »

La norma ISO 24495-2:2025 i les recomanacions per a la comunicació jurídica planera – Cristina Gelpí

L’Organització Internacional de Normalització (ISO) va publicar l’agost de 2025 la segona part de la norma relacionada amb el llenguatge planer, l’ISO 24495-2:2025. La norma es destina a la comunicació jurídica planera i fonamentalment és l’adaptació a la comunicació jurídica de l’ISO 24495-1:2023, que tenia com a objectiu delimitar el llenguatge planer en general (i de la qual el blog es va fer ressò l’any 2024 amb motiu de la publicació de la versió en català).

L’objectiu d’aquesta nova norma és ajudar els autors a comunicar informació jurídica de manera planera, eficaç i precisa perquè els professionals i el públic puguin trobar, entendre i utilitzar la informació. Parteix de l’ISO 24495-1 i defineix el llenguatge jurídic planer en els mateixos termes, això és, com la comunicació jurídica en la qual la redacció, l’estructura i el disseny són tan senzills que els lectors a qui va adreçada poden trobar-hi fàcilment la informació que necessiten, comprendre-la i utilitzar-la.

Llegeix més »

El derecho a comprender, ¿quimera o realidad? Las dos caras de la verdad – Cristina Carretero González

Font: Unplash

1 Espóiler introductorio

El derecho a comprender tiene una existencia múltiple –o vidas paralelas, por recordar al insigne Plutarco. Existe un derecho a comprender como propuesta no normativa primero, y normativa después, que fue acogido y celebrado en la comunidad y reivindicado hasta el infinito y más allá (incluyéndonos). Tras estudiarlo, percibimos que lo abrazamos sin filtro, es decir, sin analizar si es posible exigir este derecho tal cual se formula. Tras estudiarlo, desde una perspectiva jurídica, concluimos que no sería exigible como tal, de ahí que presente dos caras, la de un derecho que existe, sí, pero también no, porque tal cual no es realizable al hacerlo depender de la subjetividad de cada receptor, es decir, de cada resultado concreto.

Llegeix més »