Sovint una persona que llegeix per primera vegada un document legal té dificultat per saber quina part conté la informació que realment l’afecta i com l’ha d’interpretar. Això implica que el document redactat no compleix la seva funció, ja que el destinatari no pot utilitzar la informació rebuda sense ajuda professional. Tanmateix, pot ser que aquest text “enrevessat” hagi estat redactat amb la millor de les intencions perquè sigui clar i senzill. I és que la claredat i la simplicitat són subjectives; per això convé que no s’improvisin ni es donin per descomptades en un text.Llegeix més »
Fa poc el PP i Vox van aprovar en les Corts Valencianes una llei d’educació a la seua mida, anomenada significativament “de llibertat educativa”: la Llei 1/2024, de 27 de juny, per la qual es regula la llibertat educativa. Amb aquesta llei es posa a votació en cada centre la llengua de la docència i s’estableix indissimuladament l’objectiu de restringir al màxim l’ensenyament de la llengua pròpia. I una de les mesures estel·lars que inclou és la concessió del nivell C1 de valencià a tot l’alumnat que en aquesta matèria haja obtingut una nota igual o superior a un 7 en els cursos de batxillerat o en les proves d’accés a la universitat (article 16.2 de la Llei). Doncs ara aquesta mesura s’ha fet efectiva mitjançant una Resolució de 26 de setembre de 2024, de la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació i, a més, amb caràcter retroactiu des del curs 2009-2010 (disposició transitòria tercera de la Llei).
Aquesta decisió, com moltes altres de la llei, no té la més mínima justificació ni en el preàmbul ni en l’articulat. De fet, en el preàmbul ni s’esmenta el motiu d’aquest reconeixement. Només justifiquen, en la disposició transitòria tercera, el moment des que es fa el reconeixement i que fixen “a partir de l’ordenació acadèmica establerta en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació”.
Al mes de desembre de 2023 va veure la llum Tractament Integrat de Llengües i Continguts (TILC) en un context de minorització lingüística. De la teoria a la pràctica, el darrer llibre del pedagog Vicent Pascual i Granell, membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. El llibre compta amb un pròleg del professor de la Universitat d’Alacant Josep M. Baldaquí. Aquest volum ha estat publicat per l’editorial Octaedro, dins de la col·lecció “Horitzons Universitat”, i s’ofereix en versió electrònica gratuïta al web de la mateixa editorial. La publicació ha estat possible gràcies al suport de la Càtedra de Multilingüisme de la Universitat d’Alacant.
“Ens podem malentendre usant la mateixa llengua i ens podem comunicar usant llengües diferents. Tot depèn de si existeix o no un projecte d’entesa que vagi més enllà del llenguatge.”
Aquesta citació de l’obra La selva del lenguaje del professor José Antonio Marina, ens introdueix al projecte DIVERSILING, impulsat per les professores de Lingüística General de la Universitat de Salamanca Carla Amorós i Natividad Hernández, amb la finalitat de donar visibilitat a la diversitat lingüística mundial i naturalitzar el multilingüisme de les societats. El projecte pretén conscienciar l’estudiantat de la Universitat de la Salamanca i la societat castellanolleonesa sobre el valor de la riquesa lingüística i cultural del món i, mostrant que la coexistència de diverses llengües és la norma a la majoria de continents, regions i parlants del planeta, emfatitzar els beneficis del multilingüisme i de l’heterogeneïtat lingüística i cultural (totes les llengües són el resultat de la capacitat cognitiva de l’espècie humana), i contribuir a l’erradicació de mites i prejudicis lingüístics.
Es tracta d’un canvi regressiu en l’orientació d’una legislació educativa valenciana que, pràcticament mai en els 41 anys de governs autonòmics, no ha comptat amb consensos polítics amples. En termes generals, la Llei reforça les polítiques educatives lingüístiques de demanda i ignora la doble obligació de tota llei lingüística en l’àmbit educatiu: aconseguir el coneixement igual real de les llengües oficials i impulsar la recuperació de l’ús social de la llengua minoritzada.