El més llegit de 2024 a l’RLD blog

Font: Pexels. Autoria: RDNE Stock project

Al llarg del 2024 s’han publicat al nostre blog un total de 43 articles, que han registrat 38.513 visites i 26.453 visitants. Per origen, el 81 % de visitants són de l’Estat espanyol, el 4 % dels EUA i el 3 % del Paraguai. En el podi dels 10 articles més llegits del 2024 trobem 3 apunts d’anys anteriors. En primera posició, i per segon any consecutiu, hi ha l’apunt signat per Daniel Gordo sobre la realitat lingüística a Extremadura, en segona posició apareix l’apunt de Miguel Ángel Verón sobre la llengua guaraní al Paraguai, i en tercera posició, i també per segon any consecutiu, trobem l’article de Marine Kobeshavidze, Sophia Peikrishvili, Lela Janashvili i Ketevan Khuskivadze sobre la llengua georgiana.

Dels apunts publicats durant el 2024, els més llegits, per ordre de més a menys visites, han estat els següents:

Llegeix més »

Ua naua web deth Conselh Generau d’Aran facilite tota era informacion sus er aranés – Verònica Barès Moga

Autora: Nuria Puyol Tamarit

D’a on ven er aranés? Guaire gent lo parle? A on se pòt apréner? A on pogui trobar un traductor o ua traductora d’aranés? Aguestes son qüestions freqüentes qu’an ua responsa ena naua web der aranés.

Eth govèrn deth Conselh Generau d’Aran considerèc prioritari en 2022 qu’er aranés, lengua pròpia dera Val d’Aran, auesse un espaci web exclusiu, un lòc especific a on se recuelhesse tota era informacion possibla sus era lengua, un espaci a on eth visitant pogue trobar informacion sus eth marc legau, sus es corsi d’aranés, publicacions, recorsi entar aprenedissatge, hèr consultes lingüistiques, etc. Aguest projècte, nomentat “web der aranés”, vedec atau era lum en març de 2023. Era sindica d’Aran, Maria Vergés, ac explicaue damb aguestes paraules eth dia dera presentacion:Llegeix més »

Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 82, amb una secció monogràfica sobre llenguatge planer i comunicació clara

Logotip Revista Llengua i DretL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest desembre el número 82 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), que contindrà una secció monogràfica sobre llenguatge planer i comunicació clara, amb una introducció i set articles acadèmics. El número també inclourà quatre articles més a la secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic; un article a la secció d’Estudis sobre dret lingüístic; un article a la secció d’Estudis sobre política lingüística i sociolingüística; cinc notes; les habituals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris, i dues recensions.Llegeix més »

La defensa del euskera en la encrucijada: retos y oportunidades para los derechos lingüísticos en el País Vasco – Leixuri Urrutia Pujana, Iñigo Urrutia Libarona

Autora: Edurne TX. Font: Unsplash

La situación del euskera en el contexto actual plantea una serie de interrogantes que exigen un análisis profundo y una respuesta estructural desde todas las instancias de la sociedad. Las recientes sentencias del Tribunal Superior de Justicia del País Vasco (TSJPV), entre las que se incluye el llamado “caso Uliazpi”, nos ofrecen la oportunidad para reflexionar sobre la normalización del euskera en la Administración pública y, por ende, en la vida cotidiana de la ciudadanía.

Llegeix més »

Resum de la jornada “Del llenguatge planer cap a la comunicació clara en l’àmbit de l’Administració pública” – Anna Arnall

El 27 de setembre passat va tenir lloc la jornada “Del llenguatge planer cap a la comunicació clara en l’àmbit de l’Administració pública”, que va organitzar la Revista de Llengua i Dret a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i que podeu recuperar al canal de YouTube de l’Escola.

La comunicació clara és la nova denominació utilitzada per fer referència al moviment internacional nascut els anys 70 que té com a objectiu principal impulsar el dret a comprendre documents. La comunicació clara pren una rellevància especial en l’àmbit de l’Administració pública i en les comunicacions que aquesta adreça a la ciutadania, perquè afavoreix tant el compliment dels drets i deures que afecten la ciutadania com la facilitat a l’hora de fer tràmits administratius.

Llegeix més »