Per què estudiar la pronunciació del català avui?
Quaranta anys després de la implantació del model de conjunció en català (1983), ha quedat demostrat que la vehicularitat del català als centres educatius de Catalunya és imprescindible per garantir-ne l’aprenentatge per part de tots els alumnes (Riera i Sendra, 2022). Ara bé, en els darrers anys diversos treballs han constatat mancances en les polítiques educatives de secundària de Catalunya en relació amb el foment de l’ús social de la llengua catalana. Així, per exemple, el darrer estudi sociolingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2023) posa de manifest que un 61 % de l’alumnat no usa el català mai o ho fa poques vegades fora de l’aula. A més, s’ha observat que els alumnes nouvinguts als centres de secundària de Catalunya tendeixen a utilitzar el català en contextos acadèmics i el castellà en la interacció social amb els iguals, seguint el patró que es troben en els companys (Trenchs-Parera i Newman, 2015). En aquest context, tampoc no és millor la sort dels sons patrimonials del català (és a dir, dels que han resultat de l’evolució natural de la llengua i la caracteritzen), que en molts casos es troben en recessió (Pons i Griera, 1992; Carrera-Sabaté, 2015, 2022; Fernández-Belchi, 2024; Torrens, 2024).
L’Organització Internacional de Normalització (ISO) va publicar l’agost de 2025 la segona part de la norma relacionada amb el llenguatge planer, l’ISO 24495-2:2025. La norma es destina a la comunicació jurídica planera i fonamentalment és l’adaptació a la comunicació jurídica de l’ISO 24495-1:2023, que tenia com a objectiu delimitar el llenguatge planer en general (i de la qual el blog es va fer ressò l’any 2024 amb motiu de la 
