El blog de l’RLD s’acomiada per vacances!

Font: Pexels

Ja ben entrat l’estiu, i a les portes de l’agost, ha arribat l’hora de fer una petita pausa per poder retornar al setembre amb l’energia renovada. Abans, però, volem fer un cop d’ull als continguts que hem compartit amb vosaltres aquests primers set mesos del 2025.

Els darrers temps han proliferat les propostes legislatives regressives en matèria de llengua que amenacen el català, les quals hem seguit de prop i hem anat explicant al nostre blog. En aquest sentit, us hem ofert una comparativa de perspectives i argumentacions de diverses instàncies jurídiques en el marc de l’Estat espanyol i Europa sobre la vehicularitat de llengües minoritzades a l’escola; una aproximació teòrica interessantíssima al debat sobre la justícia de les mesures “coercitives” en favor de les llengües minoritzades, així com un recull de controvèrsies o impugnacions de normes regressives en diversos contextos. Aquest últim ha estat també el tema principal del darrer número 83 de la Revista de Llengua i Dret (RLD), amb una secció monogràfica sobre “Protecció jurídica de les llengües i regressió” que us recomanem. D’altra banda, el proper 3 d’octubre reprendrem aquesta qüestió en viu, en una jornada de reflexió i debat que durà el mateix títol, a la seu de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i també en línia. Aquí en teniu tots els detalls de la jornada i el formulari d’inscripció (obert fins al 24 de setembre!).

També han estat d’actualitat, entre altres assumptes, la síntesi dels resultats de la darrera Enquesta d’usos lingüístics de la població a Catalunya 2023, la difusió del nou Manual d’elaboració de normes de la Generalitat de Catalunya i la revisió de les mesures de comunicació clara dutes a terme per l’Administració Oberta de Catalunya per tal que els seus serveis digitals esdevinguin més àgils, entenedors, accessibles i inclusius per a la ciutadania.

La possible oficialització del català a la Unió Europea ha donat peu a una crònica de la taula de debat sobre aquesta qüestió que es va organitzar en el marc del VI Congrés de l’Advocacia Catalana, a una exposició sobre possibles actuacions alternatives a l’oficialització, a més d’una anàlisi de les causes dels moviments i estaticismes a la Unió, on la decisió s’ha ajornat ja sis cops.

En definitiva, han estat 27 aportacions de persones expertes que ens han permès estar al corrent dels avenços i debats en dret lingüístic, llenguatge administratiu i jurídic, política lingüística, i sociolingüística. També hem publicat algunes ressenyes i recomanacions bibliogràfiques, que poden ser adequades com a lectures d’estiu i que trobareu recollides aquí. No dubteu a repassar tot allò que se us hagi pogut escapar.

Ens entusiasma comprovar any rere any l’interès que generen els nostres continguts, i no podem fer altra cosa que agrair-vos-ho. Hem arribat al mes de juliol amb més de 1.700 persones subscrites al blog, la qual cosa significa un augment de 250 subscripcions respecte l’any anterior. El blog de la RLD no tindria sentit sense el suport de totes les persones que ens seguiu setmana rere setmana. Moltes gràcies!

Ens preparem ara per a unes breus vacances i us retrobarem al setembre, en la cita setmanal dels dijous, i, ja en persona, a la jornada del dia 3 d’octubre.

El blog de la Revista de Llengua i Dret us desitja bones vacances!

Subir peldaños hacia unos servicios públicos más accesibles: la escalera del diseño legal en las Administraciones públicas – Juan Ramón Martín San Román

Font: Martín-San Román, Ramos Gutiérrez i Suárez-Carballo, 2024

¿Qué es el diseño legal y por qué es más necesario que nunca?

El derecho es, por naturaleza, un campo técnico y complejo. Esta complejidad, aunque inevitable en muchos casos, no debería convertirse en una barrera que impida a la ciudadanía ejercer sus derechos o comprender sus obligaciones. Aquí es donde entra en escena el legal design o diseño legal: una disciplina emergente que, combinando principios del diseño centrado en las personas y metodologías de innovación, persigue un objetivo ambicioso pero fundamental en democracia: hacer los servicios públicos más accesibles, para lo que debemos diseñar procedimientos y documentos más comprensibles y usables para los ciudadanos.Llegeix més »

Nou ús del català a Andorra: a l’Administració i a la justícia – Maria Cucurull Canyelles

Servei Fotogràfic del Consell General d’Andorra, CC0, via Wikimedia Commons

Ara fa un any es va aprovar la Llei 6/2024, de 25 d’abril, de la llengua pròpia i oficial a Andorra, un text que va tenir força repercussió més enllà de les nostres fronteres, sobretot per l’article 6, que fa referència a la integració de les persones no catalanoparlants. En aquest sentit, la Llei disposa que per poder renovar l’autorització de residència i treball cal acreditar un coneixement de català equivalent al nivell A1 al cap d’un any d’haver arribat a Andorra, i al nivell A2 al cap de dos anys (per obtenir la segona renovació).

Llegeix més »

El nou Manual d’elaboració de normes de la Generalitat de Catalunya – Aranzazu Colom, Núria Vicens, Brígida Rull i Anna Arnall

Font: Manual d’elaboració de normes de la Generalitat de Catalunya 2024

La Generalitat de Catalunya ha publicat recentment la segona edició del Manual d’elaboració de normes, que té com a objectiu ser una eina de consulta pràctica per resoldre dubtes durant la tramitació de normes i redactar-les amb claredat. Va adreçat especialment a tots els operadors que intervenen en el procés d’elaboració de normes a la Generalitat de Catalunya, si bé també és d’utilitat per a qualsevol persona interessada en tècnica normativa.

L’àmbit d’aplicació del Manual se circumscriu als procediments de tramitació de disposicions normatives derivats de l’exercici de la iniciativa legislativa, la legislació delegada, la legislació provisional extraordinària i urgent i la potestat reglamentària de la Generalitat de Catalunya. Així, l’obra tracta de manera ordenada els requisits formals, materials i lingüístics que cal tenir en compte al llarg de la tramitació normativa, la qual, mentre el Parlament no aprovi el Projecte de llei del procediment d’elaboració de disposicions normatives, està recollida en dues normes diferents: la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, respectivament.

Llegeix més »

Resum de la jornada “Del llenguatge planer cap a la comunicació clara en l’àmbit de l’Administració pública” – Anna Arnall

El 27 de setembre passat va tenir lloc la jornada “Del llenguatge planer cap a la comunicació clara en l’àmbit de l’Administració pública”, que va organitzar la Revista de Llengua i Dret a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i que podeu recuperar al canal de YouTube de l’Escola.

La comunicació clara és la nova denominació utilitzada per fer referència al moviment internacional nascut els anys 70 que té com a objectiu principal impulsar el dret a comprendre documents. La comunicació clara pren una rellevància especial en l’àmbit de l’Administració pública i en les comunicacions que aquesta adreça a la ciutadania, perquè afavoreix tant el compliment dels drets i deures que afecten la ciutadania com la facilitat a l’hora de fer tràmits administratius.

Llegeix més »