Ja arriba l’agost i, com és habitual, al blog de la Revista de Llengua i Dret farem vacances. És moment, doncs, de mirar enrere i fer balanç del primer semestre (i escaig) del 2024. Començarem per una notícia recent: la publicació del número 81 de la Revista, amb una secció monogràfica sobre mobilitats i llengües minoritzades i amb articles, notes, cròniques de legislació i recensions molt interessants. Us el recomanem!
L’auge de l’administració electrònica, la societat accelerada en què vivim i una ciutadania que reivindica el dret a comprendre obliguen l’Administració pública a comunicar d’una manera cada cop més clara i efectiva. És en aquest context que el pròxim 27 de setembre, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) organitza, a proposta del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), la jornada de reflexió i debat titulada “Del llenguatge planer cap a la comunicació clara en l’àmbit de l’Administració pública”.
Les jornades “Comunicació tributària clara. Una aproximació interdisciplinària”, celebrades a Barcelona els dies 22 i 23 de novembre de 2023, van constituir una fita en el camp de la comunicació tributària nacional i internacional. Va ser la primera vegada que es van reunir acadèmics i professionals d’institucions públiques i organitzacions privades per abordar l’anàlisi de la qualitat de la comunicació tributària des d’una perspectiva interdisciplinària i interinstitucional. L’objectiu d’aquesta manera de treballar conjunta va ser aportar solucions orientades a millorar l’eficiència dels processos tributaris, a enfortir les relacions de confiança entre les administracions tributàries i els contribuents i a situar la ciutadania en el centre de tota comunicació per facilitar-li les interaccions amb l’Administració.Llegeix més »
El Ple del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, en sessió celebrada en dia 8 de març de 2017, va emetre dictamen sobre el Projecte de decret del Consell pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat. El dictamen s’ha aprovat amb dos vots particulars.
El dictamen culmina el procediment d’elaboració d’un projecte que pretén normalitzar l’ús del valencià tant en l’Administració de la Generalitat com en tots els ens instrumentals que en depenen.
La clau del projecte està en l’article 4, que assenyala que el valencià “en serà la llengua destacada d’ús normal i general”, clar està, sense que açò supose cap limitació respecte a l’altra llengua cooficial.
A més, afig l’article que les referències que es fan al llarg del projecte a l’ús del valencià s’han d’entendre en aquest sentit: el valencià serà la llengua d’ús normal i general i no hi haurà cap restricció respecte al castellà. Per tant, cap imposició, cap exclusivitat. Cal insistir en aquest aspecte, perquè el dictamen sembla que no ho té en compte, com després veurem.
El dictamen no qüestiona aquesta declaració general si bé recomana, encara que no ho fa amb caràcter essencial, que s’elimine la paraula “destacada” per evitar termes que puguen dur a confusió. Per tant, podem considerar que el Consell Jurídic Consultiu està avalant l’aspecte central del projecte de decret.
Aquesta declaració general després es desenvolupa al llarg del projecte en aspectes concrets, alguns dels qual són qüestionats per l’òrgan consultiu.
No vull entrar en una anàlisi extensa del dictamen, però sí que vull centrar-me en dos aspectes que han tingut més ressò en la premsa.Llegeix més »
People’s Party concerted effort against Catalan in Balearic Islands (publicat a VilaWeb English).
Els mitjans de comunicació social, l’Administració pública i l’ensenyament formen el trípode de la ròtula que sustenta una comunitat. Si una de les tres cames falla, la societat no s’aguanta.
Poc temps després de ser investit, el president de les Illes Balears José Ramón Bauzá (Madrid, 1970) ja ho tenia clar com l’aigua: «El castellano es nuestro idioma y el catalán es una lengua cooficial.» I d’ençà de les eleccions autonòmiques del 22 de maig de 2011, la política lingüística del Govern balear en mans del Partit Popular, que només va obtenir el suport del 26,8 % dels ciutadans amb dret a vot (194.680 vots dels 726.265 possibles), s’ha orientat a desmuntar aqueix trípode.
Vegem-ho a grans trets:Llegeix més »
